No hi ha enllaços per a aquest llibre

By then all stores of food had given out and murder was everywhere upon the land. The world soon to be largely populated by men who would eat your children in front of your eyes and the cities themselves held by cores of blackened looters who tunneled among the ruins and crawled from the rubble white of tooth and eye craying charred and anonymous tins of food in nylon nets like shoppers in the commissaries of hell.

Confesso que fins fa com qui diu quatre dies desconeixia per complert l’existència de’n Cormac McCarthy i això, en mi, després d’haver-lo tastat, és imperdonable. De qualsevol manera la meva intenció és posar-hi remei aviat i llegir alguns altres llibres d’aquest, pel moment, gran escriptor.

En Cormac McCarthy és un escriptor nord-americà que sembla ser un ferm candidat a emportar-se un nobel de literatura en alguna de les seves properes edicions. Si aquestes coses tenen algun significat, cosa discutible, el polèmic crític literari Harold Bloom afirma que aquest és un dels quatre novelistes americans contemporanis més grans (amb en Thomas Pynchon, Don DeLilo i Philip Roth [wikipedia dixit], tots ells il•lustres escriptors que algun dia espero comentar). Moltes de les seves noveles (no aquesta) s’enmarquen en el gènere Western i fa un us “generós” de la violència acompanyat d’una prosa precisa i una narrativa arquitectònicament molt sofisticada. Fins aquí el que se per mà d’altri, procedim a l’experiència pròpia:

THE ROAD comença amb un pare que es desperta a la foscor i palpa el seu entorn buscant el seu fill que dorm al seu costat. Des d’aquest punt de partida ambdós inicien un periple per uns Estats Units devastats, fent camí cap al sud per la carretera que dona títol a la novela per fugir dels crus hiverns del nord. D’aquesta manera ens submergim en una història de caire post-apocalíptic i tints grisos com la cendra que cobreix tot el paissatge i bona part de l’atmosfera de la novela, a on els supervivents a una catàstrofe d’origen incert es passegen temerosos els uns dels altres sense cap esperança en un demà que ja no arribarà, sense menjar, sense electricitat, sense aixopluc. Amb una prosa en la que cada paraula és precisa com el cop de martell d’un esculptor, l’autor dona forma a una història a on res no sobra ni res no hi falta, que demostra de nou que el 90 % del cos de les noveles actuals és palla i que no és necessari escriure un mamut de 3000 pàgines per aconseguir una història colpidora o emocionant. Les concessions al lector són mínimes, l’atmosfera opressiva i magníficament construïda. He d’admetre que em va costar unes quantes pàgines sintonitzar amb l’estil auster i desprovist de floritures del llibre, que dona una falsa sensació de senzillesa, però què un cop aconseguit la sensació de llegir-lo era hipnòtica.

El pare pretén protegir al fill del perill que plantegen, fonamentalment, els altres escasos supervivents d’aquesta terra que podria ser la nostra en uns quants anys. Sap que aquest instint de protecció envers el seu fill és l’única motivació que l’empeny a seguir lluitant. El fill no ha conegut el món previ a l’apocalipsi i només sap de la gana que els atenalla i de la por als altres éssers humans amb que puguin trobar-se. El pare li ha ensenyat al fill que ells són els bons a un món en el que l’home realment és un llop per a l’home i el fill accepta les ensenyances del pare perquè no hi ha res més en el que creure. Al llarg de la novela el fill demanarà repetidament al pare si realment ells són els bons, si n’hi ha d’altres i a on s’amaguen i la convicció del pare a cada reafirmació serà més feble. Això, la relació entre el pare i el fill, és el principal motor del to emocional de la història, què té un ritme propi que, si sou donats a aquest tipus de metàfora, fa pensar en la respiració potent d'un animal gran, vell i cansat.

THE ROAD no és una història original. Altres autors han tractat el tema amb anterioritat. Em venen al cap en Richard Mateson o l’Stephen King, però no dubto que n’hi ha d’altres. El que fa que THE ROAD destaqui com a novela és la manera en que ha estat construïda, la veu aspra amb la que se’ns explica, el realisme que respira. Hi ha llibres que estan vius a l’estanteria i aquest llibre és un d’ells i se que demanarà a crits que el torni a llegir.

The Road ha estat publicat en anglès per Picador, en català per Edicions 62 i en castellà per Mondadori.