XELU.NET - LLIBRES - El conte número tretze

Margaret Lea és filla d'un llibreter de Londres. Li apassiona tota la literatura de la gent que ja està morta, viu envoltada de llibres i per ella són una font d'inspiració per la seva "afició" que és escriure biografies. Vida Winter és una escriptora d'èxit a Anglaterra, però s'està morint. En els últims mesos de la seva vida, encarrega a la Margaret la redacció de la seva biografia. Per fer-ho, es trasllada de Londres a la casa de la senyora Winter. El que ella no sap és que a darrera d'una de les escriptores més importants d'Anglaterra de tots els temps, s'amaga una història tan rocambolesca, estranya i a l'hora tan propera en certs sentits.

Si aneu a l'FNAC o llocs similars, veureu palets i palets amb munts de llibres de El conte número tretze. Edicions i més edicions del que sembla un dels èxits literaris de l'any. La veritat és que m'ha sorprès i haig de dir que està molt ben escrit. És un d'aquells llibres que d'entrada no m'entren bé: no hi ha gaire diàleg i les pàgines es succeeixen una darrera l'altra amb parrafades de text inacabables. Jo necessito espai, diàleg, que les pàgines respirin. Però en aquest m'ho vaig agafar d'una altra manera al veure de la manera que està escrit. S'ha de gaudir del que diu, empapar-te de la passió amb la que viu la literatura la Margaret, viure els sentiments contraposats i a vegades difícils d'entendre de totes les protagonistes... És una lectura per no córrer, s'ha de llegir amb tranquil·litat i assaborint-la. La veritat és que m'ha agradat, però tot i que et manté en suspens fins a les darreres pàgines és un suspens contingut ja que tens ganes de saber el que passarà però el que passa tampoc és tremendament emocionant. És un llibre bastant pla en quan a emoció amb pocs alts i baixos, però que passa bé. És evident que s'ha de ser aficionat a la lectura per tragar-te les 400 pàgines que té i és per aquest motiu que no el recomano a tothom. En resum: engany, assessinat, bogeria, enveja, gelosia, ambició, tendresa. Tots aquests adjectius resumeixen bé el que es pot trobar entre les pàgines de El conte número tretze.

afegir un comentari

COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL:	(si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)

	Per qüestions de seguretat, cal que entreu el text de la imatge en el requadre de sota. Moltes gràcies!

els vostres comentaris (2

)

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 15/01/2008

Suposo que és una mica això, no? Quan un llibre porta a darrera aquesta campanya publicitària i mediàtica (com és el cas), les expectatives sembla que hagin d'anar en funció d'això. El llibre em va agradar, però hi ha altres llibres que m'han agradat tant o més i no duien el mateix desplegament de mitjans darrera (ara recordo, i que siguin més o menys del mateix estil, Sobre la bellesa i Una dona difícil de John Irving). Per aquesta regla de tres, el nou llibre de'n Ken Follet Un mundo sin fin hauria de ser una barbaritat de bo! No havia vist mai una distribució tan exagerada en totes les llibreries, grans i petites! A veure, ja el comentarem en el seu moment...

Autor/a del comentari: Miki - Data: 14/01/2008

Ja he llegit el llibre i m'ha agradat. D'entrada se'm va fer una mica feixuc, trobava que li faltava una mica de ritme, però a partir d'un moment em vaig ficar a la història i m'hi he enganxat bastant. Crec que està bastit amb intel·ligència. N'esperava una mica més, o quelcom una mica diferent, o no se que esperava, però el cas que és un bon llibre. Recomanable. M'ha agradat prou per donar una ullada al proper que escrigui aquesta dona.

l'últim per llegir