>> Blaze a la Wikipedia (anglès)
>> Web oficial de l'autor

Stephen King va escriure durant uns anys sota el pseudònim de Richard Bachman. Algunes novel·les destacades van ser La mitad oscura, Posesión i ara ens trobem amb Blaze. Tal com diu el mateix Stephen King, Richard Bachman no venia gaires novel·les. Suposo que per aquest fet o per un esgotament del projecte, Bachman morí d'un càncer de pseudònim l'any 1985.

Stephen King no deixa de sorprendre'm mai i és que en la introducció que fa al llibre recomana al lector no tirar el tiquet de compra sense abans saber que el que té a les mans és una novel·la de bagul revisada, però no deixa de ser això en essència. No deixa tampoc d'advertir-nos que el primer cop que la va treure del calaix i la va tornar a començar a llegir la va haver de deixar per dolenta. La segons vegada, li venien atacs de riure i tampoc la va poder acabar de llegir. És en el segle XXI que l'ha recuperat finalment, l'ha revisat i ara la publica. Després d'aquest introducció jo ja estava remolant, ja que sóc un dels que ja havia llençat el tiquet de compra (és més, era un regal de reis i evidentment ja no sóc a temps de tornar-lo). Però jo, com a bon fan de l'Esteve, vaig decidir tirar endavant i que passés el que passés (total, dintre del que cap, és un llibre curt per tractar-se de qui es tracta).

L'argument és interessant. Blaze i George són uns estafadors que sobreviuen a costa de la bona fe de l'altre gent. El que passa que en aquest món o fas un gran cop o et passes la vida entrant i sortint de la presó. El cervell de l'equip és en George, podem dir que en Blaze té certes dificultats per ordenar els seus pensaments (és un noi de poques llums). George, per tant, en el seu ànim de retirar-se a un lloc càlid gràcies a un gran cop, idea el segrest d'un nadó d'una família rica i la conseqüent demanda d'un rescat ràpid d'un milió de dòlars. El pla ja està molt el·laborat quan George mor. Davant d'aquest greu inconvenient, Blaze no s'arruga i decideix tirar endavant el segrest.

Primer de tot cal aclarir que tot i que el fons de les novel·les de Bachman en relació amb King és completament diferent, són històries molt més reals, sense patinades o anades de l'olla importants, si que és cert que la prosa, la manera d'escriure, és completament idèntica al meu entendre. I és això el que fa gran els seus llibres, la manera d'explicar les coses, sense embuts, amb detalls reals, amb noms i cognoms, cosa que fa que t'integris molt més bé a la història. Algú retraurà que això ho fa per amagar una manca de profunditat en els seus personatges i per omplir de palla les seves històries. No dic que en certs casos tingui raó, però a mi és una manera d'escriure que em fascina. Aclarit això, dir que Blaze m'ha agradat i molt! Com a argument és completament diferent a tot el que ha fet fins ara (i mira que n'he llegit de coses seves...). La història enganxa, el llibre té ritme i el resultat global és molt consistent. Mirat amb perspectiva, la introducció del llibre és més una manera de curar-se en salut tenint en compte d'on ve el llibre que una altra cosa. Crec que és molt millor que alguns llibres seus que ha publicat amb tota la intenció.

A més és un llibre que pot agradar a tot tipus de públic i això venint de l'Stephen King és un gran què. Sempre m'ha costat molt de recomanar ja que entenc que és un autor especial i s'ha d'estar predisposat a les seves patinades espectaculars en l'últim quart de tots els seus llibres (aproximadament). Aquí no ens trobem res d'això. Ens trobem una història on per primer cop a la meva vida el dolent teòric (en Blaze) és un personatge super empàtic que segresta un nen i a sobre li agafa a ell la síndrome d'Estocolm. Al final del llibre tens un garbuix mental per intentar posicionar-te un un dels bàndols, desdibuixant d'aquesta manera la dicotomia estandaritzada de bo i dolent. aquí és difícil establir o etiquetar els personatges en un o altre sentit.

Baze és un llibre gran i us el recomano! I a més bé amb una història de regal, Memoria, que tampoc està gens malament. I per qui pugui pensar que l'autor només volia perpetuar la seva carrera editant coses que tenia en un calaix empolsegat, dir que en aquest cas tots els beneficis que n'obtingui del llibre aniran a parar a The Haven Foundation, una organització que dóna suport als artistes freelance. Em cau bé aquest home!