>> Web de l'autor
>> Steig Larsson a la Wikipedia
>> Série Larsson

Mikael Blomkvist és un periodista econòmic que es veu involucrat en un escàndol arran d'un article que publica sobre un important empresari Suec. El cas és que per allunyar-se de tot l'escàndol i donar una mica d'aire fresc a la seva publicació Millenium de la qual és redactor en cap, decideix acceptar l'oferta de Henrik Vanger perquè investigui la desaparició de la seva neboda Harriet. Aquesta investigació el portarà a conèixer Lisbeth Salander, un noia peculiar i amb molts problemes, però que és un as de l'informàtica i l'ajudarà en la investigació.

El llibre m'ha enganxat com feia temps que no ho feia cap altre i això d'entrada per mi és molt positiu. Vaig acabar-lo un dissabte al migdia i a la tarda vaig córrer a comprar-la segona part (és una trilogia amb certs elements que continuen, tot i ser 3 històries tancades).

D'entrada té moltes coses positives i que jo valoro en un llibre.
>> Tot i que inicialment sembla que t'hagis de fer un embolic amb el munt de personatges potencials que té la història, la trama es centra en uns pocs i ho fa bé, amb calma i presentant-los no només des del punt de vista històric sinó també intentant aprofundir més en l'aspecte emocional.
>> No es deixa cap element per lligar al final del llibre, cosa que li agraeixo infinitament. Tots els elements que introdueix des de la primera pàgina no ho fa perquè si, sinó que tots tenen la seva finalitat.
>> Es pren bona part del final del llibre per lligar-ho tot i acabar la història amb calma. No hi ha res que em faci més ràbia que els llibres de més de 500 pàgines que apuren fins les últimes 10 per fer un final precipitat. Gràcies per no fer-ho.
>> La història és consistent, ben documentada (tot i que és ficció) i ben narrada. El ritme és ràpid, explicant amb detall el que s'ha d'explicar i passant més per sobre altres detalls que no tenen una importància crucial. Els capítols són llargs però fragmentats en trossos bastant curts que t'inciten a llegir-ne sempre un més. I això és precisament el que m'ha passat a mi i m'agraaaaada!
>> Des d'un punt de vista més tècnic, si s'en pot dir així, els personatges estan ben construïts, ben presentats i evolucionen amb la història. La història té uns bons fonaments i no aixeca expectatives en va durant la narració: compleix i punt (els que heu vist la sèrie Lost sabeu de què parlo...). La tècnica literària és bona i té un domini més que respectable dels recursos literaris, fent-los servir amb mesura i a favor de la història i no per penjar-se medalles. En aquest sentit, és un text planer, entenedor i poc recarregat. Això també li agraeixo molt!

I és que de moment només se m'acudeixen elogis pel primer llibre d'una trilogia que segur que recordaré per molt de temps (i és que cada cop em passa més: si un llibre no em marca sóc capaç d'oblidar-lo en 15 dies). Puc dir sincerament que lamento profundament la mort de l'autor, ja que amb aquesta sèrie tan prometedors i la seva relativa joventut, segur que encara li quedava molt per aportar al món literari.

Llegiu Larsson, gaudiu de Millenium, però no perquè estigui de moda i les ràdios i els diaris en vagin plens, sinó perquè realment és bo!