La novel•la, que es llegeix molt ràpid en tenir una estructura de capítols curts, és un viatge per diferents escenaris visitats per un periodista freelance que rep un misteriós encàrrec d’una organització secreta. En la línia de best sellers com “El codi da Vinci” el llibre entreté, té ritme i és fàcil imaginar-se’l a la gran pantalla doncs diria que té una manera de fer molt cinematogràfica, de vegades de forma força descarada. Si en el llibre de Dan Brown part de l’acció es desenvolupa a París en aquest llibre hi veiem escenaris catalans com Barcelona o Montserrat la qual cosa apropa una mica més al lector català. El fet d’estar escrit en primera persona pel periodista nord-americà d’origen català Leo Vidal, fa que hi hagi una justificació a un excés d’informació sobre els països que va visitant pel que fa a costums de la manera de ser o fer dels habitants, segons com sembla que l’autor ens vol colar un conjunt de coses que en teoria tampoc aporten gran cosa a la trama i que semblen posades en calçador, sembla com si un conjunt d’anècdotes de viatges hagin d’estar incloses a la força. Pel que he llegit en una entrevista Francesc Miralles va fer els viatges del llibre just abans d’escriure’l, això es nota.
En definitiva és un llibre que té un perfil de best seller que potser no agradarà a una part del públic. Després de l’èxit de vendes d’El quart Reich Francesc Miralles va fer una seqüela amb el mateix protagonista anomenada “La profecia 2013”.
|
)
)
afegir un comentari
Xevi Vilardell Bascompte| Control remot
| Segueix-nos al 
