Malgrat els desnivells, els sots i els problemes que li he trobat a la trilogia en general, un cop acabada no puc més que dir: Guau!
De debó gent, aquesta història és fantàstica. És un d'aquells casos en el que el conjunt és més gran que la suma de les parts. Brutal.
Però anem a pams i centremnos en el que toca, que és l'anàlisi de The Hero of Ages, el tercer volum de la trilogia Mistborn.
D'entrada s'ha d'assenyalar que el cas de'n Brandon Sanderson és peculiar. Així com sovint trobo autors que saben plantejar i desenvolupar les històries però que són més aviat incompetents a l'hora de concloure-les satisfactòriament (m'estàs sentint, Paul Auster? Si, t'ho dic a tu!), en aquest cas succeeix tot el contrari. Amb l'excepció de The Final Empire, el primer volum de la saga, els altres llibres que la componen triguen ben bé una tercera part del seu recorregut en agafar prou embranzida com per aixecar el vol, però noi, quan ho fan... roben l'alé i proposen un viatge taquicàrdic. He trigat en agafar-li el ritme a The Hero of Ages, però m'ha deixat tan bon sabor de boca que ja he oblidat les meves queixes inicials.
El millor d'aquesta història, durant bona part del seu recorregut, són els seus personatges secundaris.TenSoon el Kandra, el confiable Sazed i la depressió de cavall que arrosega durant bona part del llibre degut al que li va succeir al volum anterior i, sobretot, el genial Spook i el seu paper a cavall de V de Vendetta i Daredevil, entre d'altres. Tots plegats, conformen un repartiment coral que serveix per anar explorant la geografia, la història i la mitologia del món de la saga Mistborn i per fer avançar una història que avança amb la precissió d'un metrònom sense ser gairebé mai, i aquí és de confessió obligada reconéixer que això pot ser més atribuïble a les meves limitacions intel·lectuals que a les virtuts de la narració, previsible. Els protagonistes principals de la història, tanmateix, la Vin i l'Eland, són tan perfectes en la seva heroïcitat que resulten molt menys interesants, si més no fins a la resolució de la història. L'ambientació i el grau de detall, com sempre, són impecables.
En definitiva, tot i que les novel·les individuals poden pecar d'irregulars, el seu conjunt és espectacular i partint d'una història inicial relativament convencional, construeix un entramat de capa sobre capa que obliga continuament a reajustar la valoració que fem de la història que ja hem llegit. En Brandon Sanderson m'ha semblat un escriptor de literatura molt interesant, amb un domini important del llenguatge i dels recursos del gènere, i penso seguir-lo amb atenció.
Es de justícia comentar, igualment, que el fet d'escoltar un llibre, comparat amb la lectura tradicional, obliga a mantenir més l'atenció en el "present" de la història, en el que està succeïnt en el moment que t'ho expliquen, i tot i que és evident que pots pausar o rebobinar la narració, això no comporta l'espontaneïtat d'aixecar els ulls de la pàgina i pensar en el que acabes de llegir o en el que creus que ha d'esdevenir a continuació. Això pot esbiaixar la meva percepció d'aquesta història trepidant, i mai sabré, perquè ja estic corromput, quina hagués estat la meva opinió si l'hagués llegida. En qualsevol cas, i hi haurà qui no estigui d'acord, aquesta inmediatesa és per a mi una de les virtuts de la literatura llegida en veu alta, que em dona un plaer diferent, que no millor, que la literatura escrita. El gènere fantàstic, trobo, s'adapta especialment a aquest format. L'edició en castellà d'aquest tercer volum, per cert, està prevista pel Maig de 2010 |
)
)
afegir un comentari
Xevi Vilardell Bascompte| Control remot
| Segueix-nos al 
