Feia un parell d'anys que el llibre voltava per les meves estanteries. Del mateix autor ja havia llegit Presa i m'havia agradat però no fins al punt d'estimular-me a llegir-ne un altre en un breu període de temps. I, oh sorpresa! Estat de por m'ha agradat molt! He devorat les 600 pàgines en qüestió de 5 dies!
La història aborda un tema d'actualitat com és l'escalfament global i el conseqüent canvi climàtic. Un seguit de grups terroristes pretén provocar catàstrofes climàtiques arreu del món per subratllar la idea del canvi climàtic, conscienciar a la gent del perill de la crema de combustibles fòssils i, de retruc, seguir ingressant diners a manta a les arques de les organitzacions no governamentals que defensen el medi ambient. Tot plegat un circ d'interessos econòmics fastigós. Un advocat i l'assistent d'un multimilionari, amb col·laboració amb un agent de la CIA, proven de treure'n l'entrellat de tot plegat.
El primer que m'agradaria destacar del llibre és que està molt ben documentat, i això és un gust. L'autor dedica al final del llibre tot un apèndix amb les referències ampliades que ha utilitzat durant la narració. He acabat suposant que les coses que s'hi diuen són certes, la qual cosa ens pot fer reflexionar molt sobre el que ens estan venent en els mitjans de comunicació. Al meu entendre, la intenció de Crichton no és alliçonar a favor ni en contra del canvi climàtic als seus lectors ni intentar posicionar-se en cap moment. Fa servir el personatge d'en Kenner (l'agent de la CIA), com a advocat de diable, sempre buscant el contrapunt a les afirmacions més aviat viscerals dels ecologistes. En aquest sentit hi ha unes quantes discussions entre les dues parts d'un interès pel tema impagables i que estaria bé que conegués molta gent per fer-la reflexionar. En la mateixa línia, l'autor també dedica un altre apèndix a parlar dels perills de barrejar investigació amb política, o el que és el mateix, investigació amb diners. Tot plegat et fa dubtar de tot plegat, de les informacions que rebem a diari pels diaris i els telenotícies, moltes vegades buscant més la notícia fàcil, l'alarma social, el bombo i plateret, més que la rigorositat informativa. És trist que el món funcioni així i això és el que Crichton vol fer veure al lector suposo jo amb l'ànim de despertar-li un sentit més crític en totes aquestes qüestions relacionades amb la informació. Un dels personatges de la novel·la, que els ecologistes tenen per un sonat, acaba afirmant que la humanitat està vivint actualment en un estat de por permanent en molts aspectes (seguretat nacional, clima, aliments, fonts d'energia...) i que això interessa a molts estrats de poder de la nostra societat perquè és una manera de tenir control·lat el ramat i de generar molts ingressos econòmics.
Molt bé, tenim un llibre que fa pensar. Però hi ha més! La segona cosa que m'agradaria destacar és el ritme desbocat de la història que fa que no puguis deixar de llegir ja que en el moment que es comencen a embolicar les coses no para fins al final. Això és fantàstic i he dit diverses vegades que és un art i una virtut que tenen alguns escriptors (penso que s'ha de saber fer). Tot i així, haig de reconèixer que per aconseguir aquest efecte, Crichton ha passat per alt alguns aspectes de coherència argumental o de credibilitat, la qual cosa fa que el lector es qüestioni certes actituds dels personatges i decisions sobre la vida de cadascun d'ells preses una mica a la lleugera. En aquest sentit, també peca d'ingenuïtat i la sorpresa en el llibre està poc aconseguida: qualsevol lector sap des del principi què ha passat en realitat amb el multimilionari Gordon i en cap moment es dubte sobre la integritat de molts dels personatges, ja que semblen estar fets a prova de bombes. Relacionat amb això, admiro profundament la integritat física del personatge de l'advocat Evans: jo hagués rebut la meitat de pals que ell m'hauria passat més d'un mes a l'hospital, en canvi ell...
Tot i aquest desequilibri entre un bon argument (ben documentat amb un ritme trepidant) i el grinyol d'uns personatges en alguns moments poc creïbles, penso que el global de llibre es mereix un notable alt per la bona estona que m'ha fet passar. El recomano, sobretot a aquella gent que li agradin les històries estil Misión imposible. |
)
)
afegir un comentari
Xevi Vilardell Bascompte| Control remot
| Segueix-nos al 
