No he pogut deixar de pensar en una pel·lícula de Tim Burton mentre llegia aquest llibre i la sensació m'ha durat fins al final. Més que una novel·la podríem parlar que és un conte gòtic, amb narració al més pur estil d'un conte i amb uns personatges típics que només poden viure i tenir sentit en aquest tipus de gènere. Com en tot conte l'important en el moment de llegir-lo és la fe i creure't el que t'estan explicant. D'aquesta manera et pots submergir completament en la màgia de la història. Si no és així, no deixes d'estar llegint una història grisa sense molt sentit ni argument. Jo per sort m'he integrat a la primera opció i he gaudit com un nen. La forma narrativa hi ajuda, amb un llenguatge al més pur estil dels contes clàssics, i amb personatges com Méliès, una espècie de mag-rellotger-visionari, i Joe, un dolent molt dolent amb el cor bo.
No el·labaré les lloances a l'estil de les que es poden llegir a la solapa dels llibres. Em sembla una bona història, amb una estructura clàssica tan d'argument com de personatges, però amb una màgia especial que la fa diferent. En certa manera, ja ho he comentat, amb recorda en Tim Burton i en especial els personatges de Nightmare before Christmas (tot i que no té res a veure, que consti). Molt recomanable, si més no pel temps que s'ha d'invertir per llegir-lo. I el final? Què en puc dir del final? Doncs que segur que no és de conte clàssic. |
)
)
afegir un comentari
Xevi Vilardell Bascompte| Control remot
| Segueix-nos al 
