xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
:: ¡Chúpate esa! (0 comentaris)
:: 11/22/63 (2 comentaris)
:: A Clash of Kings (Choque d (4 comentaris)
:: A Dance With Dragons (Bant (0 comentaris)
:: A Farewell to Arms (3 comentaris)
:: A Feast For Crows (Festín (0 comentaris)
:: A Game of Thrones (Juego d (7 comentaris)
:: A Storm of Swords (Torment (1 comentaris)
:: Aigua per a elefants (2 comentaris)
:: Aiguafang (0 comentaris)
:: Anathem (Anatema) (0 comentaris)
:: Antarctica (Faber & Faber, (0 comentaris)
:: Asesinos sin rostro (0 comentaris)
:: Ático (0 comentaris)
:: Atonement (0 comentaris)
:: Basura (0 comentaris)
:: Before They Are Hanged (An (0 comentaris)
:: Blaze (0 comentaris)
:: Blindsight (Visión Ciega, (0 comentaris)
:: Blood Engines (Marla Mason (0 comentaris)
:: Blood Meridian (0 comentaris)
:: Blood Rites (Dresden Files (0 comentaris)
:: Cels de safir. Les ascenci (1 comentaris)
:: Chill (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras de Grey (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras más oscu (0 comentaris)
:: Ciutat de lladres (1 comentaris)
:: Cometas en el cielo (2 comentaris)
:: Contra el vent del nord (1 comentaris)
:: Coses que et passen a Barc (0 comentaris)
:: Cuatro Amigos (3 comentaris)
:: Dead Beat (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Death Masks (Dresden Files (0 comentaris)
:: Dejame Entrar (1 comentaris)
:: Dewey, el gatet de bibliot (0 comentaris)
:: Diablos de Polvo (Es Pop E (0 comentaris)
:: Dime quién soy (0 comentaris)
:: Dust (0 comentaris)
:: Ebro 1938: la batalla de l (0 comentaris)
:: El ángel perdido (1 comentaris)
:: El Asombroso Viaje de Pomp (1 comentaris)
:: El castell de vidre (0 comentaris)
:: El celler (3 comentaris)
:: El club Dumas (0 comentaris)
:: El club eròtic dels dimart (0 comentaris)
:: El confident dels reis (0 comentaris)
:: El conte número tretze (2 comentaris)
:: El invierno del mundo (0 comentaris)
:: El juego del ángel (0 comentaris)
:: El lector (0 comentaris)
:: El libro flotante de Caytr (3 comentaris)
:: El papiro de Saqqara (0 comentaris)
:: El pont dels jueus (2 comentaris)
:: El prisionero del cielo (0 comentaris)
:: El puente de los asesinos (0 comentaris)
:: El quart Reich (0 comentaris)
:: El retorn d'Hug Roger (3 comentaris)
:: El salvatge dels Pirineus (1 comentaris)
:: El símbol perdut (0 comentaris)
:: El Tiempo Entre Costuras (2 comentaris)
:: El vals lento de las tortu (0 comentaris)
:: Els Castellans (L'Avenç, 2 (3 comentaris)
:: Els homes que no estimaven (2 comentaris)
:: Els Jugadors de Whist (2 comentaris)
:: Em dic Mireia (i el meu co (1 comentaris)
:: Embassytown (Del Rey, 2011 (0 comentaris)
:: En el país de la nube blan (2 comentaris)
:: Estat de por (0 comentaris)
:: Et donaré la terra (2 comentaris)
:: Fifth Business (3 comentaris)
:: Flashforward (2 comentaris)
:: Fool Moon (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Gràcies pels records (0 comentaris)
:: Grave Peril (Dresden Files (0 comentaris)
:: Hard Magic: Book I of the (0 comentaris)
:: HHhH (4 comentaris)
:: Incandescence (0 comentaris)
:: Jardí d'hivern (2 comentaris)
:: Jo Confesso (Ed. Proa, 201 (4 comentaris)
:: Joyland (0 comentaris)
:: Kafka en la Orilla (2 comentaris)
:: Kraken (0 comentaris)
:: L'Any de la Plaga (La Magr (2 comentaris)
:: L'any del senyor (0 comentaris)
:: L'Odissea (1 comentaris)
:: L'origen perdut (0 comentaris)
:: L'Últim Dia Abans de Demà (0 comentaris)
:: L'últim home que parlava c (4 comentaris)
:: L'últim patriarca (2 comentaris)
:: L'última carícia Terenci (2 comentaris)
:: La Biblia de barro (2 comentaris)
:: La caída de los gigantes (4 comentaris)
:: La canción de los Maories (0 comentaris)
:: La Carretera (2 comentaris)
:: La cúpula (4 comentaris)
:: La història de la Lisey (6 comentaris)
:: La llave de Sarah (0 comentaris)
:: La mala dona (0 comentaris)
:: La mano de Fátima (0 comentaris)
:: La mecànica del cor (0 comentaris)
:: La noia que somiava un llu (7 comentaris)
:: La por (0 comentaris)
:: La reina al palau dels cor (2 comentaris)
:: Las ardillas de Central Pa (0 comentaris)
:: Last Argument of Kings (El (0 comentaris)
:: Le miroir d'Aimengart (1 comentaris)
:: Les ales de l'esfinx (0 comentaris)
:: Les Cròniques del Déu Coix (0 comentaris)
:: Les filles del fred (0 comentaris)
:: Les Ombres Errants (0 comentaris)
:: Les Veus del Pamano (Ed. P (1 comentaris)
:: Lliures o morts (3 comentaris)
:: Lluvia Negra (黒 (0 comentaris)
:: Lord of the Flies (0 comentaris)
:: Los ojos amarillos de los (0 comentaris)
:: Maletes Perdudes (3 comentaris)
:: Man in the Dark (0 comentaris)
:: miLLoringlix (0 comentaris)
:: Mistborn - The Final Empir (4 comentaris)
:: Mistborn - The Hero of Age (0 comentaris)
:: Mistborn - The Well of Asc (0 comentaris)
:: Nemesis (Nèmesi, La Magran (0 comentaris)
:: New Amsterdam (0 comentaris)
:: No Country For Old Men (0 comentaris)
:: No Hero (Night Shade Books (0 comentaris)
:: Our Kind of Traitor (Un Tr (1 comentaris)
:: Quiet (1 comentaris)
:: Rainbows End (2 comentaris)
:: Revolutionary Road (1 comentaris)
:: Robopocalypse (Knopf Doubl (0 comentaris)
:: Sayonara Barcelona (0 comentaris)
:: Seven for a Secret (0 comentaris)
:: Sobre la bellesa (0 comentaris)
:: Soldados de Salamina (3 comentaris)
:: Spellwright (0 comentaris)
:: Storm Front (Dresden Files (2 comentaris)
:: Summer Knight (Dresde File (0 comentaris)
:: Summertime (Temps d'Estiu, (0 comentaris)
:: Tengo un Manny en casa (0 comentaris)
:: The Amazing Adventures of (0 comentaris)
:: The Blade Itself (La Voz d (3 comentaris)
:: The Catcher in The Rye (El (1 comentaris)
:: The City & The City (0 comentaris)
:: The Gaslight Dogs (0 comentaris)
:: The Good Man Jesus and the (0 comentaris)
:: The Interpreter of Maladie (0 comentaris)
:: The Manticore (0 comentaris)
:: The mists of Avalon (3 comentaris)
:: The Moonstone (0 comentaris)
:: The No.1 Ladies' Detective (11 comentaris)
:: The Power of the Dog (El P (0 comentaris)
:: The Windup Girl (2 comentaris)
:: The Wise Man's Fear (The K (1 comentaris)
:: Tot per una noia (0 comentaris)
:: Totes les coses que no ens (0 comentaris)
:: Travels in the Scriptorium (5 comentaris)
:: Tu Rostro Mañana (llibres (3 comentaris)
:: Un mundo sin fin (4 comentaris)
:: Un petit inconvenient (4 comentaris)
:: Un trabajo muy sucio (0 comentaris)
:: Una columna de fuego (0 comentaris)
:: Una família fora de sèrie (0 comentaris)
:: Una Tempesta (2 comentaris)
:: Victus (La Campana, 2012) (4 comentaris)
:: Warchild (0 comentaris)
:: Winter in Madrid (Invierno (2 comentaris)
:: World of Wonders (2 comentaris)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (37933 visites)
:: La Biblia de barro (27911 visites)
:: Cometas en el cielo (24460 visites)
:: El castell de vidre (24005 visites)
:: El club eròtic dels dimart (23949 visites)
:: Els homes que no estimaven (23909 visites)
:: El noi del pijama de ratll (23685 visites)
:: La mecànica del cor (23417 visites)
:: El pont dels jueus (23292 visites)
:: El quart Reich (23241 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> El invierno del mundo
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
El invierno del mundo

Autor/a del llibre: Ken Follett

10/11/2012
Autor/a de l'aportació:
Xevi Vilardell Bascompte

Aquest llibre ha rebut 15300 visites

El invierno del mundo
sinòpsis
biografia de Ken Follett
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (0 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

sinòpsis
El invierno del mundo relata els fets ocorreguts abans, durant i els anys immediatament posteriors a la segona guerra mundial, a través dels ulls de la segona generació de personatges que vam conèixer en el primer llibre de la trilogia La caida de los gigantes.

biografia de Ken Follett
CATALÀ:

Ken Follett, fill de Martin i Veenie, va néixer a Cardiff, Gal·les, on va viure fins que la seva família es va traslladar a Londres quan tenia 10 anys. Va ser quan els seus pares, fonamentalistes cristians, li van prohibir anar al cine i veure la televisió que va desenvolupar un primerenc interès per la lectura, tot i així fou un estudiant normal i corrent fins que va arribar a l'adolescència. El 1967 va ingressar a la University College of London, on va estudiar filosofia i es va implicar en moviments d'esquerres. Es va casar amb la seva primera muller, Mary, el 1968.

Un cop graduat, a la tardor del 1970, Follett es va matricular a un curs de periodisme de tres mesos i va aconseguir feina com a reporter al South Wales Echo de Cardiff. Després de tres anys a Cardiff va tornar a Londres per treballar de reporter al Evening Standard. Al considerar aquesta feina poc gratificant, va deixar el periodisme per passar-se a l'edició i es va convertir en director editorial de Everest Books en 1974. Follett va començar a escriure relats, al principi només per afició, a les tardes i als caps de setmana. L'èxit li va arribar amb la publicació, el 1978, de Storm Island (La illa de les tempestes), que el va fer internacionalment famós. Des d'aleshores totes i cada una de les seves novel·les s'han convertit en un èxit de ventes, i un gran nombre d'elles han estat portades al cinema.

Follett es va involucrar a finals dels anys 70 amb les activitats del Partit laborista. Al llarg de les seves activitats polítiques va conèixer a Barbara Follett, una treballadora del Partit Laborista, que el 1982 es va convertir en la seva segona muller. Barbara fou escollida membre del Parlament el 1997, representant a Stevenage, i fou reescollida el 2001. El mateix Follett és un fidel partidari dels laboristes.

A finals de la dècada dels 80 i principis dels 90 va escriure una sèrie de quatre novel.les històriques. Els pilars de la Terra, l'obra que ha esdevingut un best-seller mundial, fou la primera d'aquestes novel.les. A diferència de les primeres obres de suspens de Follet, aquestes novel.les mostren múltiples línies argumentals, ocasionals explosions de violència, i l'acció està situada dins d'un marc històric. Els pilars de la terra, situada a l' Anglaterra medieval, gira al voltant de la construcció d'una catedral. A Nit sobre les aigues, l'acció se situa dins d'un hidroavió transatlàntic volant de Gran Bretanya a Nova York en el context de la Segona Guerra Mundial. Una fortuna perillosa tracta sobre una intriga familiar i de negocis en una gran familia de financers a l'època victoriana i Un lloc anomenat llibertat situa l'acció a algun lloc de les colònies britàniques a Nord-Amèrica sobre les dates de la Revolució Americana.

CASTELLANO:

Ken Follett, hijo de Martin y Veenie, nació en Cardiff, Gales, donde vivió hasta que su familia se trasladó a Londres cuando tenía 10 años. Fue cuando sus padres, fundamentalistas cristianos, le prohibieron ir al cine y ver la televisión que desarrolló un temprano interés por la lectura, aún así fue un estudiante normal y corriente hasta que llegó a la adolescencia. En 1967 ingresó en la University College of London, donde estudió filosofía y se implicó en movimientos de izquierdas. Se casó con su primera esposa, Mary, en 1968.

Una vez graduado, en otoño de 1970, Follett se matriculó en un curso de periodismo de tres meses y consiguió trabajo como reportero en el South Wales Echo de Cardiff. Después de tres años en Cardiff volvió a Londres para trabajar de reportero en el Evening Standard. Al considerar este trabajo poco gratificante, dejó el periodismo para pasarse a la edición y se convirtió en director editorial de Everest Books en 1974. Follett empezó a escribir relatos, al principio sólo por afición, por las tardes y los fines de semana. El éxito le llegó con la publicación, en 1978, de Storm Island (La isla de las tormentas), que le hizo internacionalmente famoso. Desde entonces todas y cada una de sus novelas se han convertido en un éxito de ventas, y un gran número de ellas han sido llevadas al cine.

Follett se involucró a finales de los años 70 con las actividades del Partido laborista. A lo largo de sus actividades políticas conoció a Barbara Follett, una trabajadora del Partido Laborista, que en 1982 se convirtió en su segunda esposa. Barbara fue elegida miembro del Parlamento en 1997, representando a Stevenage, y fue reescollida en 2001. El mismo Follett es un fiel partidario de los laboristas.

A finales de la década de los 80 y principios de los 90 escribió una serie de cuatro novelas históricas. Los pilares de la Tierra, la obra que ha convertido en un best-seller mundial, fue la primera de estas novelas. A diferencia de las primeras obras de suspenso de Follett, estas novelas muestran múltiples líneas argumentales, ocasionales explosiones de violencia, y la acción está situada dentro de un marco histórico. Los pilares de la tierra, situada en Inglaterra medieval, gira en torno a la construcción de una catedral. En Noche sobre las aguas, la acción se sitúa dentro de un hidroavión transatlántico volante de Gran Bretaña en Nueva York en el contexto de la Segunda Guerra Mundial. Una fortuna peligrosa trata sobre una intriga familiar y de negocios en una gran familia de financieros a la época victoriana y Un lugar llamado libertad sitúa la acción en algún lugar de las colonias británicas en Norteamérica sobre las fechas de la Revolución Americana.

enllaços

>> PriceMinister
>> El invierno del mundo en PriceMinister


opinió
CATALÀ:

Sempre és un gust tornar a llegir un llibre d'en Ken Follett. Ja normalment puc dir aquesta frase des del convenciment més absolut després d'anys de llegir totes les seves novel·les. Ara també la puc dir per comparació. Després de passar una època fosca de la meva vida, en quan al pla de les lectures es refereix, no hi ha res millor que una bona bufetada i una dosi directe a la vena de bona narrativa. I això és el què se m'ha fet més evident només havent llegit les 10 primeres pàgines del llibre. Però deixem de banda les meves experiències personals i el meu retorn al bon camí per centrar-nos a parlar del llibre.

Ken Follett ens té acostumats a la novel·la històrica vista des dels ulls de personatges secundaris ficticis que conviuen amb els vertaders protagonistes que surten als llibres que tots hem estudiat a l'escola. La trilogia The Century n'és un bon exemple. En la seva primera entrega, La caida de los gigantes, vivim tots els fets trascendents que envolten la primera guerra mundial, narrats per personatges situats a Anglaterra, Estats Units, Alemanys i Russia. En la segona entrega, el llibre que ens ocupa, la següent generació dels personatges que havíem conegut ens acompanyen en la segona gran guerra que ha viscut la humanitat. Ho fan des dels mateixos escenaris del primer llibre, sumant-ne altres de destacats com Espanya i França. L'inici de la guerra freda és la intersecció que ha triat l'autor per fer de pont entre aquest llibre i la tercera entrega, que segons paraules del mateix Ken Follett, pot tardar un parell d'anys a veure la llum.

En aquest llibre, Ken Follett crec que s'enfronta a un repte important i és que ha d'explicar una història que tots coneixem, àmpliament narrada ja per altres autors i també repetidament portada a la gran pantalla per desenes de directors de cinema i televisió. El repte en si no és tan explicar la història sinó fer-ho de manera que el lector tingui ganes de seguir llegint (un repte important si tenim en compte que el llibre té gairebé 1000 pàgines en la seva edició impresa i que aquest simple fet segur que fa tirar enrere a més d'un). Us avanço que el repte el supera amb nota i que no només manté l'interès per seguir llegint sinó que a sobre fa que el llegir es converteixi en devorar i les hores de son en vetlla per intentar esgarrapar un grapat d'històries més abans d'anar a dormir.

Quin és el seu secret? Per mi el secret són aquest entremat de personatges històricament secundaris, molt més propers i fàcilment empatitzables que els realment protagonistes, més distants per la majoria dels mortals. I són les relacions personals que s'estableixen entre ells el que et fa avançar sense poder parar. L'autor és un mestre en aquest aspecte i sempre m'ha fascinat la facilitat que té per desenvolupar personatges que despertin sentiments molt forts més enllà de les pàgines del llibre. Compassió i odi són sentiments complicats de transmetre a través de la paraula escrita en les quantitats que aconsegueix fer-ho l'autor i això és un art, s'ha de saber fer. L'altre secret és saber sorprendre al lector quan la majoria de la història ja és coneguda a priori. És precisament doncs en aquesta història paral·lela on els secundaris es converteixen en protagonistes on Follett centra els seus esforços i consegueix girs sobtats en la narració i situacions desesperadorament punyents que fan d'aquest llibre un gran llibre. Mai li ha tremolat el pols a l'hora de matar un personatge en dues línies, precisament aquell que li tens apreci, aquell que portes ja mig capítol dient-li a l'autor que no serà capaç de matar-lo (sempre perdo en aquest tipus d'amenaces...). Tampoc li ha tremolat mai la pluma a l'hora de descriure situacions extremament dures que tot i tenir-ne exemples en els llibres d'història, sempre arriben més profundament a l'ànima quan les pateixen els personatges que t'has arribat a estimar. La combinació d'aquestes dues coses i d'altres fan d'aquest autor un dels millors en el seu gènere.

Un altre aspecte interessant relacionats amb empatitzar i que segurament fan de l'art d'escriure de Follet un art destacable: tots els diferents punts de vista que t'ofereix a través de la teranyina de personatges que desplega per narrar la història i sobretot el fet de fer-los creïbles, fan que puguis arribar a entendre o a empatitzar amb personatges tan allunyats de les teves creences com poden ser comunistes russos i membres de l'exèrcit de Hitler. Aquests sentiments contraposats (repugnància i comprensió/compassió) fan d'aquest estat contradictori del teu cervell un nou valor afegit a la grandesa de la narració.

Mescla doncs tots els ingredients i ja tens la fórmula màgica de l'èxit! I ho dic així alegrament i com si fos tan fàcil mantenir la tensió al llarg de 1000 pàgines... No se si la frase ha de ser "Ken Follet no deixarà mai de sorprendre'm" o "No m'esperava menys d'ell". En qualsevol cas, m'agradaria poder disposar d'una màquina del temps per poder avançar dos anys i poder endinsar-me en la tercera entrega del llibre. Com que això no és possible, aprofitarem el temps per llegir tant com puguem!

CASTELLANO:

Siempre es un gusto volver a leer un libro de Ken Follett. Ya normalmente puedo decir esta frase desde el convencimiento más absoluto después de años de leer todas sus novelas. Ahora también puedo decirla por comparación. Después de pasar una época oscura de mi vida, en cuanto al aspecto de las lecturas se refiere, no hay nada mejor que una buena bofetada y una dosis directa a la vena de buena narrativa. Y eso es lo que se me ha hecho más evidente sólo habiendo leído las 10 primeras páginas del libro. Pero dejemos de lado mis experiencias personales y mi regreso al buen camino para centrarnos en hablar del libro.

Ken Follett nos tiene acostumbrados a la novela histórica vista desde los ojos de personajes secundarios ficticios que conviven con los verdaderos protagonistas que salen en los libros que todos hemos estudiado en la escuela. La trilogía The Century es un buen ejemplo. En su primera entrega, La caida de los gigantes , vivimos todos los hechos trascendentes que rodean la primera guerra mundial, narrados por personajes situados en Inglaterra, Estados Unidos, Alemanes y Rusia. En la segunda entrega, el libro que nos ocupa, la siguiente generación de los personajes que habíamos conocido nos acompañan en la segunda gran guerra que ha vivido la humanidad. Lo hacen desde los mismos escenarios del primer libro, sumando otros destacados como España y Francia. El inicio de la guerra fría es la intersección que ha elegido el autor para hacer de puente entre este libro y la tercera entrega, que según palabras del propio Ken Follett, puede tardar un par de años en ver la luz.

En este libro creo que Ken Follett se enfrenta a un reto importante y es que debe contar una historia que todos conocemos, ampliamente narrada ya por otros autores y también repetidamente llevada a la gran pantalla por decenas de directores de cine y televisión . El reto en sí no es tanto explicar la historia sino hacerlo de manera que el lector tenga ganas de seguir leyendo (un reto importante si tenemos en cuenta que el libro tiene casi 1000 páginas en su edición impresa y que este simple hecho seguro que puede echar atrás a más de uno). Os adelanto que el reto lo supera con nota y que no sólo mantiene el interés por seguir leyendo sino que encima hace que el leer se convierta en devorar y las horas de sueño en vela para intentar arañar un puñado de historias más antes de acostarse.

¿Cuál es su secreto? Para mí el secreto son este entramado de personajes históricamente secundarios, mucho más cercanos y fácilmente empatitzables que los realmente protagonistas, más distantes para la mayoría de los mortales. Y son las relaciones personales que se establecen entre ellos lo que te hace avanzar sin poder parar. El autor es un maestro en este aspecto y siempre me ha fascinado la facilidad que tiene para desarrollar personajes que despierten sentimientos muy fuertes más allá de las páginas del libro. Compasión y odio son sentimientos complicados de transmitir a través de la palabra escrita en las cantidades que logra hacerlo el autor y esto es un arte, hay que saber hacerlo. El otro secreto es saber sorprender al lector cuando la mayoría de la historia ya es conocida de antemano. Es precisamente pues en esta historia paralela, donde los secundarios se convierten en protagonistas, donde Follett centra sus esfuerzos y consigue giros repentinos en la narración y situaciones desesperadoramente punzantes que hacen de este libro un gran libro. Nunca le ha temblado el pulso a la hora de matar a un personaje en dos líneas, precisamente aquel que le tienes aprecio, aquel que llevas ya medio capítulo diciéndole al autor que no será capaz de matarlo (siempre pierdo en este tipo de amenazas ...). Tampoco le ha temblado nunca la pluma a la hora de describir situaciones extremadamente duras que a pesar de tener ejemplos en los libros de historia, siempre llegan más profundamente en el alma cuando las sufren los personajes que has llegado a amar . La combinación de estas dos cosas y otras hacen de este autor uno de los mejores en su género.

Otro aspecto interesante relacionados con empatizar y que seguramente hacen del arte de escribir de Follett un arte destacable: los diferentes puntos de vista que te ofrece a través de la telaraña de personajes que despliega para narrar la historia y sobre todo el hecho de hacerlos creíbles, hacen que puedas llegar a entender y a empatizar con personajes tan alejados de tus creencias como pueden ser comunistas rusos y miembros del ejército de Hitler. Estos sentimientos contrapuestos (repugnancia y comprensión / compasión) hacen de este estado contradictorio de tu cerebro un nuevo valor añadido a la grandeza de la narración.

Mezcla pues todos los ingredientes y ya tienes la fórmula mágica del éxito! Y lo digo así alegremente y como si fuera tan fácil mantener la tensión a lo largo de 1000 páginas ... No se si la frase debe ser "Ken Follet no dejará nunca de sorprenderme" o "No me esperaba menos de él". En cualquier caso, me gustaría poder disponer de una máquina del tiempo para poder avanzar dos años y poder adentrarme en la tercera entrega del libro. Como esto no es posible, aprovecharemos el tiempo para leer tanto como podamos!
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
   
 
els vostres comentaris (0 comentaris)
Estem esperant els vostres comentaris...

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
   
 
(c) 2007-2018 logo xelu.net | Última actualització: 18/09/2018 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.