Kraken és la típica novel·la que, si algú (com ara jo, aqui) te n'expliqués l'argument, diries "fuig fotut friki, qui vols que es llegeixi això", i en canvi us juro que em costa imaginar a ningú deixant el llibre a mitges o no disfrutant-lo a totes i cadascunes de les seves refotudes pàgines. En certa manera representa tot el que d'important i idiosincràtic té la fantasia per a mi. És capaç de mirar dintre de l'absurd de maneres fresques i originals i portar-te de viatge per llocs poc transitats, demostrant de què és capaç la imaginació humana i el potencial de la lletra escrita com a pinzell de la fantasia. China Miéville aconsegueix, durant bona part del llibre, mantenir el lector en un estat de desequilibri i meravella constant, amb una història que es va desplegant, capa rera capa de fractal nina russa dintre de fractal nina russa, en una novel·la divertida i seriosa al mateix temps, surrealista i cinematogràfica, d'arrels populars i superespectacle però, al mateix temps amb aspiracions literàries, intel·lectualment desafiant, amb un argument complexe i escrita amb una prosa exigent i seductora.
Una de les pedres angulars de Kraken són els diàlegs. És fàcil imaginar-se en China Miéville rient per sota del nas i murmurejant les paraules que escriu en boca dels divertits personatges que pululen per aquesta estranya novel·la. En realitat, és difícil resistir l'impuls de vocalitzar aquests diàlegs un mateix mentre els llegeix i no puc evitar imaginar-me l'audiollibre. China Miéville, escriptor londinenc i un dels representants més paradigmàtics del que s'ha donat en denominar New Weird ("Nou Estrany"), ha posat una gran atenció en reproduïr els diversos parlars de la capital Britànica, i els ha convertit en una eina amb la que aconsegueix dotar de personalitat als carismàtics personatges de Kraken. L'altre recurs que l'autor domina perfectament és la descripció de l'estranyesa. La capacitat de China Miéville d'interposar un vidre deformant entre els nostres ulls i la realitat que descriu és inigualable i, per a mi, és aquest, juntament amb la seva prodigiosa (per no dir miraculosa) imaginació, el tret que el converteix en un escriptor notable. Tots aquells que apreciïn la gimnàstica de la imaginació es quedaran amb la boca oberta amb aquesta novel·la. Hi ha qui la qualifica d'obra menor dintre de la trajectoria de l'autor, però jo crec que és una novel·la que mereix ser recordada i que serà estudiada durant molts anys, com a paradigma del que pot arribar a donar de si el que s'ha donat en anomenar fantasia urbana. I tot això sense necessitar ni un sol maleït vampir ni un podrit mort vivent!
Us va passar, com a mi, que la primera vegada que vau veure The Matrix (la primera, és clar) no podíeu apartar els ulls de la pantalla, al·lucinats davant d'un espectacle mai vist abans? El mateix em va passar amb la pel·lícula del Senyor dels Anells, i puc imaginar-me una reacció semblant del meu progenitor la primera vegada que devia veure Star Wars. Kraken és l'equivalent literari d'aquesta sensació de meravella constant. "Awe", que diuen els anglosaxons. Desde que he reprès la lectura de llibres de fantasia d'una manera més o menys assídua i crítica, he estat buscant un d'aquells llibres que redefineixen el gènere, que fes tremolar les fronteres de la meva imaginació com en el seu moment va fer el mag de Terramar o el Senyor dels Anells. Kraken és el primer que ho ha aconseguit. I això, val a dir, malgrat les seves mancances.
I quines són aquestes mancances? Anem a pams: Ens trobem davant d'un llibre llarg, amb una història complexa i densa. Això fa que de vegades el lector perdi una mica la perspectiva de a on vol anar a parar l'argument i faci tèmer un probable desengany (que, no patiu, no té lloc) amb un desenllaç insuficient. La pròpia densitat de la prosa fa que el llibre provoqui una mena de sobrecàrrega sensorial que, de vegades, obliga a deixar-lo de banda durant una estona per a resetejar el cervell. Tot i que no crec que res hi sigui sobrer, és un llibre que hauria de venir amb recomanacions per a la seva lectura (no llegir amb son, consumir en petites dosis, no barrejar amb alcohol, etc.). Val a dir que en China Miéville és un escriptor bastant hermètic. No hi ha dubte de que domina molt bé el seu diccionari, però juga al perillós joc de deformar el llenguatge i proposar constants neologismes. La meva opinió és que és un risc controlat i que se’n surt, i que el seu us del llenguatge fa una contribució fonamental a la cuidada atmosfera del llibre, però és innegable que a vegades s’ha de rellegir vàries vegades una frase o un paràgraf fins a estar segur del que t’està explicant. No cal dir que algú amb més domini de l’anglès que jo pot trobar més fàcil la seva lectura, però tampoc us amago que no envejo al pobre desgraciat o desgraciada a qui li toqui traduïr aquest llibre a un idioma civilitzat. Que quedi clar: no estic dient que el llibre sigui avorrit, ans al contrari: Aquesta no és una lectura lleugera. Divertida? MOLTÍSSIM! Però demana un esforç considerable.
Què es pot esperar, doncs, d'una novel·la que explica la història d'un culte sinistre a un calamar gegant que preten provocar l'apocalipsi abans que els cultes rivals? Doncs tota una experiència i un dels espectacles narratius més emocionants dels darrers temps. Sovint el món de la fantasia literària ofereix un panorama monòton i repetitiu, i donem molt valor a les petites variacions i diferències per a jutjar la qualitat d'un llibre. Kraken és un llibre enormement original, que sobreeix estil per cadascun dels seus tentacles i que està cridat a deixar una marca en la història de la literatura fantàstica.
En l'escala d'estrelletes d'Anobii que acostumo a utilitzar, li poso el màxim possible: cinc estrelles, però és injust. Se'n merexeria el doble o el triple. |
)
)
afegir un comentari
Xevi Vilardell Bascompte| Control remot
| Segueix-nos al 
