xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
:: ¡Chúpate esa! (0 comentaris)
:: 11/22/63 (2 comentaris)
:: A Clash of Kings (Choque d (4 comentaris)
:: A Dance With Dragons (Bant (0 comentaris)
:: A Farewell to Arms (3 comentaris)
:: A Feast For Crows (Festín (0 comentaris)
:: A Game of Thrones (Juego d (7 comentaris)
:: A Storm of Swords (Torment (1 comentaris)
:: Aigua per a elefants (2 comentaris)
:: Aiguafang (0 comentaris)
:: Anathem (Anatema) (0 comentaris)
:: Antarctica (Faber & Faber, (0 comentaris)
:: Asesinos sin rostro (0 comentaris)
:: Ático (0 comentaris)
:: Atonement (0 comentaris)
:: Basura (0 comentaris)
:: Before They Are Hanged (An (0 comentaris)
:: Blaze (0 comentaris)
:: Blindsight (Visión Ciega, (0 comentaris)
:: Blood Engines (Marla Mason (0 comentaris)
:: Blood Meridian (0 comentaris)
:: Blood Rites (Dresden Files (0 comentaris)
:: Cels de safir. Les ascenci (1 comentaris)
:: Chill (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras de Grey (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras más oscu (0 comentaris)
:: Ciutat de lladres (1 comentaris)
:: Cometas en el cielo (2 comentaris)
:: Contra el vent del nord (1 comentaris)
:: Coses que et passen a Barc (0 comentaris)
:: Cuatro Amigos (3 comentaris)
:: Dead Beat (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Death Masks (Dresden Files (0 comentaris)
:: Dejame Entrar (1 comentaris)
:: Dewey, el gatet de bibliot (0 comentaris)
:: Diablos de Polvo (Es Pop E (0 comentaris)
:: Dime quién soy (0 comentaris)
:: Dust (0 comentaris)
:: Ebro 1938: la batalla de l (0 comentaris)
:: El ángel perdido (1 comentaris)
:: El Asombroso Viaje de Pomp (1 comentaris)
:: El castell de vidre (0 comentaris)
:: El celler (3 comentaris)
:: El club Dumas (0 comentaris)
:: El club eròtic dels dimart (0 comentaris)
:: El confident dels reis (0 comentaris)
:: El conte número tretze (2 comentaris)
:: El invierno del mundo (0 comentaris)
:: El juego del ángel (0 comentaris)
:: El lector (0 comentaris)
:: El libro flotante de Caytr (3 comentaris)
:: El papiro de Saqqara (0 comentaris)
:: El pont dels jueus (2 comentaris)
:: El prisionero del cielo (0 comentaris)
:: El puente de los asesinos (0 comentaris)
:: El quart Reich (0 comentaris)
:: El retorn d'Hug Roger (3 comentaris)
:: El salvatge dels Pirineus (1 comentaris)
:: El símbol perdut (0 comentaris)
:: El Tiempo Entre Costuras (2 comentaris)
:: El vals lento de las tortu (0 comentaris)
:: Els Castellans (L'Avenç, 2 (3 comentaris)
:: Els homes que no estimaven (2 comentaris)
:: Els Jugadors de Whist (2 comentaris)
:: Em dic Mireia (i el meu co (1 comentaris)
:: Embassytown (Del Rey, 2011 (0 comentaris)
:: En el país de la nube blan (2 comentaris)
:: Estat de por (0 comentaris)
:: Et donaré la terra (2 comentaris)
:: Fifth Business (3 comentaris)
:: Flashforward (2 comentaris)
:: Fool Moon (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Gràcies pels records (0 comentaris)
:: Grave Peril (Dresden Files (0 comentaris)
:: Hard Magic: Book I of the (0 comentaris)
:: HHhH (4 comentaris)
:: Incandescence (0 comentaris)
:: Jardí d'hivern (2 comentaris)
:: Jo Confesso (Ed. Proa, 201 (4 comentaris)
:: Joyland (0 comentaris)
:: Kafka en la Orilla (2 comentaris)
:: Kraken (0 comentaris)
:: L'Any de la Plaga (La Magr (2 comentaris)
:: L'any del senyor (0 comentaris)
:: L'Odissea (1 comentaris)
:: L'origen perdut (0 comentaris)
:: L'Últim Dia Abans de Demà (0 comentaris)
:: L'últim home que parlava c (4 comentaris)
:: L'últim patriarca (2 comentaris)
:: L'última carícia Terenci (2 comentaris)
:: La Biblia de barro (2 comentaris)
:: La caída de los gigantes (4 comentaris)
:: La canción de los Maories (0 comentaris)
:: La Carretera (2 comentaris)
:: La cúpula (4 comentaris)
:: La història de la Lisey (6 comentaris)
:: La llave de Sarah (0 comentaris)
:: La mala dona (0 comentaris)
:: La mano de Fátima (0 comentaris)
:: La mecànica del cor (0 comentaris)
:: La noia que somiava un llu (7 comentaris)
:: La por (0 comentaris)
:: La reina al palau dels cor (2 comentaris)
:: Las ardillas de Central Pa (0 comentaris)
:: Last Argument of Kings (El (0 comentaris)
:: Le miroir d'Aimengart (1 comentaris)
:: Les ales de l'esfinx (0 comentaris)
:: Les Cròniques del Déu Coix (0 comentaris)
:: Les filles del fred (0 comentaris)
:: Les Ombres Errants (0 comentaris)
:: Les Veus del Pamano (Ed. P (1 comentaris)
:: Lliures o morts (3 comentaris)
:: Lluvia Negra (黒 (0 comentaris)
:: Lord of the Flies (0 comentaris)
:: Los ojos amarillos de los (0 comentaris)
:: Maletes Perdudes (3 comentaris)
:: Man in the Dark (0 comentaris)
:: miLLoringlix (0 comentaris)
:: Mistborn - The Final Empir (4 comentaris)
:: Mistborn - The Hero of Age (0 comentaris)
:: Mistborn - The Well of Asc (0 comentaris)
:: Nemesis (Nèmesi, La Magran (0 comentaris)
:: New Amsterdam (0 comentaris)
:: No Country For Old Men (0 comentaris)
:: No Hero (Night Shade Books (0 comentaris)
:: Our Kind of Traitor (Un Tr (1 comentaris)
:: Quiet (1 comentaris)
:: Rainbows End (2 comentaris)
:: Revolutionary Road (1 comentaris)
:: Robopocalypse (Knopf Doubl (0 comentaris)
:: Sayonara Barcelona (0 comentaris)
:: Seven for a Secret (0 comentaris)
:: Sobre la bellesa (0 comentaris)
:: Soldados de Salamina (3 comentaris)
:: Spellwright (0 comentaris)
:: Storm Front (Dresden Files (2 comentaris)
:: Summer Knight (Dresde File (0 comentaris)
:: Summertime (Temps d'Estiu, (0 comentaris)
:: Tengo un Manny en casa (0 comentaris)
:: The Amazing Adventures of (0 comentaris)
:: The Blade Itself (La Voz d (3 comentaris)
:: The Catcher in The Rye (El (1 comentaris)
:: The City & The City (0 comentaris)
:: The Gaslight Dogs (0 comentaris)
:: The Good Man Jesus and the (0 comentaris)
:: The Interpreter of Maladie (0 comentaris)
:: The Manticore (0 comentaris)
:: The mists of Avalon (3 comentaris)
:: The Moonstone (0 comentaris)
:: The No.1 Ladies' Detective (11 comentaris)
:: The Power of the Dog (El P (0 comentaris)
:: The Windup Girl (2 comentaris)
:: The Wise Man's Fear (The K (1 comentaris)
:: Tot per una noia (0 comentaris)
:: Totes les coses que no ens (0 comentaris)
:: Travels in the Scriptorium (5 comentaris)
:: Tu Rostro Mañana (llibres (3 comentaris)
:: Un mundo sin fin (4 comentaris)
:: Un petit inconvenient (4 comentaris)
:: Un trabajo muy sucio (0 comentaris)
:: Una columna de fuego (0 comentaris)
:: Una família fora de sèrie (0 comentaris)
:: Una Tempesta (2 comentaris)
:: Victus (La Campana, 2012) (4 comentaris)
:: Warchild (0 comentaris)
:: Winter in Madrid (Invierno (2 comentaris)
:: World of Wonders (2 comentaris)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (35577 visites)
:: La Biblia de barro (25961 visites)
:: Cometas en el cielo (22501 visites)
:: El castell de vidre (22113 visites)
:: El club eròtic dels dimart (22088 visites)
:: Els homes que no estimaven (22074 visites)
:: El noi del pijama de ratll (21775 visites)
:: La mecànica del cor (21564 visites)
:: El pont dels jueus (21483 visites)
:: El quart Reich (21374 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Et donaré la terra
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
Et donaré la terra

Autor/a del llibre: Chufo Lloréns

09/11/2008
Autor/a de l'aportació:
Xevi Vilardell Bascompte

Aquest llibre ha rebut 15307 visites

Et donaré la terra
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (2 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET


enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió
El llibre comença a la Barcelona de l'any 1052 i amb l'arribada de Martí Barbany a la ciutat, fugint de la pobresa i buscant la seva oportunitat. La història de Martí i els pròspers negocis que aconsegueix engegar s'enllaça amb la del comte de Barcelona Ramon Berenguer I i un dels seus amors més polèmics Almodis de la Marca. Amb la vida de Martí com a fil conductor, la novel·la reflexa la vida de la Barcelona comtal amb tots els seus intríngulis, jerarquies de poder, enveges i injustícies.

La primera impressió al cap de 50 pàgines és la de trobar-te llegint una altra novel·la del mateix autor de L'església del Mar, però de seguida t'adones de les diferències entre un i altre estil. L'ambientació a la ciutat de Barcelona, el tema històric com a fil conductor i la publicació de les dues en un relatiu curt espai de temps, poden portar a aquest tipus de comparacions fàcils. Passant ja a un pla més subjectiu, haig de dir que L'església del Mar és superior en molts aspectes a Et donaré la terra, podent dir que la segona està feta amb un estil més descafeïnat que la primera..

Abans d'avançar més en aquesta crítica dir que la novel·la m'ha agradat i m'ha entretingut molt, tot i que és millorable en alguns aspectes que passo a desgranar:

>> El personatge d'en Martí és en certa manera un tio que fa una mica de ràbia, perquè és tan i tan bona persona, tan i tan meticulós en els seus negocis i les coses, en el terreny econòmic, li van tan i tan bé que no tens més remei que treure aquell sentiment d'enveja poc sana cap a una aparent absència de defectes. Penso que l'autor però, ha corregit aquesta bonaventura en el terreny econòmic en una desventura més acusada en el terreny sentimental o més personal (allò que diuen que els diners no fan la felicitat), tot i que cal esperar fins a l'última pàgina per jutjar a aquest personatge amb perspectiva.

>> El llibre comença amb un capítol espectacular on l'autor fa pujar l'interès de cop per rebaixar-lo després en les 400 pàgines posteriors. No vull dir amb això que la major part del llibre sigui avorrit o que li manqui ritme, si no que hi ha un gran contrast de ritmes entre el capítol inicial i el tram central de la novel·la. Això encara s'acusa més quan arribes a les últimes 150, on els fets es precipiten i llavors si que no pots deixar de llegir fins al final. De fet sembla que durant tota la part central del llibre anés preparant la partida d'un tauler d'escacs, situant els personatges i enfrontant-los, però sense atacar a fons i és en la part final, quan ja ho té tot a punt, que prem l'accelerador i ens relata l'escac i mat de la història. Aquests canvis de ritme tan acusats es noten massa i crec que són fruit d'un treball precipitat a l'hora de la revisió final del llibre.

>> Hi ha trames del llibre que comencen i no tenen continuïtat en cap moment, personatges que apareixen i desapareixen amb massa facilitat i situacions sense resolució final. Un bon exemple és el primer capítol que no treu cap a gaire res. Per contra, hi ha altres personatges que són presentats amb massa explicació (com el bufó d'Almodis) i que al final es veu que no treu cap a res (recordo especialment aquest cas perquè per explicar d'on surt l'autor fa servir 3 flashbacks recursius que descol·loquen absolutament al lector).

Si deixem de banda aquestes mancances, el llibre penso que està molt ben ambientat i la trama que s'explica enganxa prou al lector com per dir que funciona. El regust que et deixa és bo i no dubtaria ni un moment a recomanar-lo, però tornant a l'analogia anterior, si L'Església del Mar és un bon cafè, aquest no deixaria de ser un descafeïnat de sobre.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
   
 
els vostres comentaris (2 comentaris)
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 04/12/2008

He decidit traslladar els següents comentaris que es van fer originàriament en aquest llibre a l'apartat del fòrum discussions literàries per poder continuar la discussió allà, perquè lliga perfectament amb el tema de debat i a la secció de llibres ens n'estàvem anant pels núvols:

>> Contracrítica 1 (Xevi - 12/11/2008)
>> Seguin la conversa (Miki - 12/11/2008)
>> Seguim aquí (Miki - 13/11/2008)
>> Contracrítica 2 (Xevi - 13/11/2008)
>> Resposta a en Miki 1 (Xevi - 13-11-2008)
>> Resposta a en Xevi (Miki - 14/11/2008)
>> Contesto a seguim aquí d'en Miki (Xevi - 14/11/2008)
>> Contesto a Resposta a en Xevi (Xevi - 14/11/2008)
>> Contiuem la polèmica. Visca els llibres! (Joan - 19/11/2008)
Autor/a del comentari: Joan Trabal - Data: 12/11/2008

La sensació que m’ha deixat el llibre de Chufo Llorens és que és un producte de consum ràpid pensat per ser venut a palets a les gran llibreries i supermercats. Ja fa força temps que observo que algunes editorials es dediquen cada cop més a publicar no només literatura sinó també una mena d’obres que sota la forma de llibres són només ombres pàl•lides del que pot ser la literatura. El problema que generen aquestes obres és que, per la seva gran difusió, i per la importància que se li donen en els mitjans de comunicació, acaben essent per a molts lectors l’única literatura possible i, el que és pitjor, ens aparten de conèixer l’amplitud de l’univers de la literatura i condueixen a la percepció esbiaixada dels llibres de gran honestedat literària com a “pals” o “tostons”. Crec que aquest és el gran problema de llibres com el de Llorens que ens poden arribar a impedir conèixer l’amplitud de l’univers de la literatura. Ja que acabem prenent una part pel tot, i creient que literatura és això, i que llegir és llegir aquesta mena de llibres.

Aquesta estratègia editorial té èxit degut a un dogma que impera en la nostra societat: s’ha de llegir. Potser sí, però potser és més important escollir bé el que llegim, ja que si el que llegim és de qualitat ínfima l’activitat que duem a terme —que és la mateixa que si llegim un llibre millor— malbarata bona part de les seves possibilitats i ens roba un temps que cada cop tenim més escatimat. Imagineu que voleu pintar la paret de casa vostra amb una pintura massa diluïda, per bonic que sigui el color que heu escollit el resultat serà només un símil del que volíeu. Daniel Pennac (que per ser honest és qui parla del dogma de llegir) ha expressat molt millor que jo aquestes idees en un llibre titulat Com una novel•la. En aquest llibret hi diu per exemple: Tothom té dret a escriure el que vol, i tots els gustos dels lectors són vàlids(...). Però això no treu que hi hagi novel•les bones i novel•les dolentes. (...) diguem que existeix el que jo anomenaria “literatura industrial” que es conforma de reproduir fins a l’infinit les mateixes menes de relats, subministrada per l’estereotip en cadena, que comercia amb els bons sentiments i amb les sensacions fortes, (...) que se sotmet a estudis de mercat per encolomar, segons la conjuntura, una mena determinada de productes considerats capaços d’engrescar una determinada categoria de lector. Aquestes, segur, són novel•les dolentes. ¿Per què? Perquè no es basen en la creació, sinó en la reproducció de formes preestablertes (...), perquè mentre afalaguen els nostres automatismes adormen la nostra curiositat (...).

Jo diria, doncs, que si bé llegir best-sellers pot ser una activitat plaent (que jo mateix a vegades practico), el problema que hi veig és que a la llarga correm el risc d’acostumar-nos a aquest tipus de llibres i pensar que la literatura és sempre així; correm el risc de creure que tota la literatura persegueix només distreure i, si bé això és en part cert, també ho és que té altres pretensions que es troben escapçades en aquest tipus de llibres i que la distracció que ens pot proporcionar pot ser millor si el llibre ofereix un material millor i més ben presentat. Si caiem a la trampa ens perdem un món d’infinites possibilitats només perquè ens han convençut que el plaer que proporciona la lectura és només un tipus de distracció banal. Jo crec que la literatura és una gran aventura perquè en ella hi ha escrit tot allò que generacions i generacions han cregut que havien dir i que interessaria a algú, que proporciona plaer, però de diversos tipus (ja parlarem del concepte de plaer intel•lectual en un altre lloc) i només l’immediat passar l’estona. Els best-sellers són productes d’un sol ús que tenen una bona rendibilitat econòmica (sobretot les primeres edicions dels autors de culte que surten només en edicions en rústica i un preu salvatge, com el de Llorens, La catedral del mar, el darrer de Ken Follet o de Noah Gordon...) però que no suporten res més que la immediatesa de la lectura apressada. O potser coneixeu algú que de tant en tant torni a rellegir passatges d’El codi da Vinci (un clàssic entre els pitjors best-sellers que només es basa en el desconeixement general d’una tema morbós!) per retrobar frases que el van fer pensar, que li agrada com sonen, o que li van canviar la manera de veure una situació? Normalment no, aquests llibres es devoren, es llegeixen ràpid, molt ràpid, perquè la història ens estira endavant. La història, volem saber més del que els passa als personatges, però i prou. No hi ha res més en aquests productes.

De fet no en critico tant la lectura dels superventes com la confusió que, en virtut del rendiment econòmic, fomenten editorials i llibreries. El món que hi ha al voltant del llibres mai parla de res que no sigui novetat de manera que acaba fent pensar als lectors que ells mai podrien llegir Dostoievski o Zola o Dickens o qualsevol altre literatura que no sigui del tipus best-seller. Mentida podrida. De fet, acaba endormiscant lectors que podrien divertir-se molt si no fos perquè creuen que llegir aquests llibres els suposarà un esforç i l’esforç està renyit amb el plaer. Doncs no, molts d’aquests llibres no suposa cap esforç llegir-los, però si el suposa (alguns sí que cal suar-los un xic) també val la pena fer-lo, perquè l’esforç i el plaer no estan barallats. Coneixeu algú que pensi que fer esport no li suposarà cap esforç? I bé que en fem oi? Per què llegir només pot ser una activitat lúdica que arribi al plaer sense esforç? No heu trobat mai un plaer ben intens en resoldre un problema de matemàtiques, en entendre un text o un discurs difícil? És el plaer intel•lectual i a Grècia creien que era un dels plaers més grans a què poc accedir l’home.

Tornant al llibre de Llorens, justificaré perquè crec que és un producte editorial amb pressa per ser tret al mercat a fer bossa. El llibre comença amb una història truculenta, impactant, molt colpidora que, un cop enfilada la història principal del llibre, resulta que no hi té cap mena d’importància, ni pels personatges ni per la història. Només li serveix a l’escriptor per mostrar el caràcter fort d’Ermessenda de Carcassona, un tret que mostrarà al llarg de tota l’obra. L’escriptor ha matat un pardal amb una perdigonada, però el preu que en paga és fer un estirabot, desequilibrar la trama del llibre i fer-li perdre l’harmonia com a obra. Diuen que el principi és un dels moments cabdals del llibre, si no és bo l’obra pot fracassar, però en aquest cas és massa evident que s’ha buscat un principi que impacti i forci a continuar llegint.

Un segon element negatiu al meu entendre és que l’escriptor genera tot un seguit d’expectatives que després no compleix, és a dir, fica els personatges en situacions que fan que el lector imagini coses que llavors no és confirmen ni és neguen. El recurs de generar expectatives és bo (per exemple la relació entre Martí i Ruth està molt ben anticipada i acomplerta), però la sensació és que llavors l’escriptor ho oblida. Per exemple, tot sembla indicar que hi haurà alguna relació entre Aixa i Rashid-al Malik —que explicaria l’interès poc plausible d’aquest per visitar el seu soci a Barcelona— però no hi és. Passa el mateix amb les històries d’alguns personatges que no progressen com seria lògic. Per exemple, com és que Martí dóna la llibertat a Aixa si és un personatge que gairebé no ha tingut protagonisme i en cap cas se’ns explica què ha fet per guanyar-se el seu afecte sinó que senzillament se’ns diu que li tenia aquest afecte? I en canvi Omar, que li ha estat tant o més útil, un persona de tan bon cor com Martí mai li oferiria la llibertat? La resposta diria que és que l’autor no és preocupa per la versemblança dels personatges sinó que només està interessat en la trama, i en un moment donat necessita un servei d’Aixa i, senzillament, li fa fer.

I això em porta a parlar del que m’ha semblat el pitjor de tot: el protagonista. Martí és un personatge pla, sense cap evolució al llarg del llibre malgrat el que viu i, sobretot, és un estereotip més que un personatge. Però és que a més a més és un estereotip dels més gastats: la bona persona, el tipus moralment perfecte. Fixeu-vos que no s’aparta mai dels seus ideals morals, no té temptacions, sempre reacciona adequadament, és just, honest, el millor dels amics... per Déu sacsegeu-me’l una mica a veure si reacciona! I no només això sinó que els altres personatge com qui diu només en veure’l cauen subjugats als seus peus i li declaren la seva amistat eterna als cinc minuts de conèixer-lo, i tot sense haver begut res! En definitiva, no és versemblant, ni pot passar per real, és el lector el qui ha d’anar borratxo de mala literatura per poder-se’l empassar. Com diu Pennac és un comerç amb els bons sentiments. En canvi Llorens és molt més bon descriptor quan tracta personatges negatius com Moncusí, o contradictoris com Ermessenda i Almodis. Aquests són molt més humans, podrien ser reals. Però atenció, que potser tenim aquí el comerç amb les sensacions fortes. Recordem l’escena que obre el llibre, les tortures d’Aixa, la morbositat quan Moncusí espia Laia...

Finalment, diria que la trama tampoc no és molt ben aconseguida. Hi ha molts elements, tants que li falta temps i resol situacions com el viatge de Martí i tots els seus episodis amb solucions que són massa previsibles, superficials i fins i tot ingènues. Fixeu-vos que tots els seus col•laboradors són admirablement eficients i fidels, malgrat viure a unes distàncies (per exemple Barcelona-Mesopotàmia). que a l’edat mitjana suposaven mesos de viatge i molts riscos. Però a Martí totes li ponen, és clar, com que és tan bona persona... La realitat és que la distància podria donar molt de joc, però en aquesta obra tot s’orienta a fer funcionar la trama i a Martí li cal ser ric i bona persona. La resta no importa.

Llorens també ha volgut retratar la corts dels comtes de Barcelona en un moment convuls, el de la formació del comtat, però no ha tingut massa temps i alguns personatges com el corbat són meres ombres: no en sabem res, surten del no res, però n’hem d’interpretar les accions segons una personalitat que només se’ns descriu a correcuita! Si no els coneixem! Del mateix comte en sabem ben poca cosa... Massa feina per un sol llibre. Per si fos poc, aquests mateixos personatges es troben admirablement ben recreats en un altre llibre: El falcó del comte d’Assumpció Cantalozella. Això em reafirma amb la meva idea que hi ha un doble circuit, el dels llibres i el dels llibres de supermercat. No veureu cap palet del llibre de Cantalozella. Tinc la sensació que Llorens ha traçat una història que ha volgut fer massa ambiciosa sense adonar-se que no la podia satisfer amb un sol volum, però que algun editor amb ulls de tauró financer ha clissat que podia seguir l’estela de la Catedral de mar, un altre dels gran èxits del nostres dies, i que tan li ha fet que el llibre tingui més mancances que virtuts. No us negaré que el llibre distreu, i fins i tot defensaré que hi ha coses ben fetes (algun flashback prou interessant, les epístoles, la resolució de la trama, alguns personatges, l’escena final del judici i sobretot la radiografia del món jueu) però el que falla és l’harmonia de l’obra, alguns punts cabdals com el protagonista i, l’abús dels estereotips amb la finalitat de crear una trama que enganxi. Però això vol dir que ens donat un borrador en lloc d’una obra acabada, perquè algunes d’aquestes errades es podrien reconduir en una reescriptura i convertir l’obra en una bona novel•la. Potser si l’editorial hagués donat més temps a Llorens i li hagués assenyalat aquest punts (que no em puc creure que experts en llibres no hagin detectat) tindríem a les mans una obra molt millor. La idea de mostrar el món comercial, el paper dels jueus, i l’aparell jurídic medieval és prou bona. Ara bé, el que ens han ofert és un plat cuinat amb pressa per cobrar-lo. Potser els editors es pensen que els lectors som beneits, i que tenim massa pressa per poder sumar un llibre a la nostra llista de llibres llegits com per adonar-nos que ens donen gat per llebre. Doncs a mi en sembla que ells tenen massa pressa per vendre llibres, trinxar-ne els sobrants i fer-ne de nous, que tornarem a comprar, a devorar i a enterrar al prestatge sense que ens deixen cap pòsit a l’esperit. La literatura, la fabulació en general, és molt més que això, sinó no hauria acompanyat la humanitat al llarg de tota la seva història. Però potser ara tenim el que ens mereixem com a societat: ja no som lectors sinó clients. Tan de bo Aquil•les es topes de morros amb Martí Barbany... o potser millor amb l’editor de Llorens!

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
   
 
(c) 2007-2017 logo xelu.net | Última actualització: 24/11/2017 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.