xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
:: ¡Chúpate esa! (0 comentaris)
:: 11/22/63 (2 comentaris)
:: A Clash of Kings (Choque d (4 comentaris)
:: A Dance With Dragons (Bant (0 comentaris)
:: A Farewell to Arms (3 comentaris)
:: A Feast For Crows (Festín (0 comentaris)
:: A Game of Thrones (Juego d (7 comentaris)
:: A Storm of Swords (Torment (1 comentaris)
:: Aigua per a elefants (2 comentaris)
:: Aiguafang (0 comentaris)
:: Anathem (Anatema) (0 comentaris)
:: Antarctica (Faber & Faber, (0 comentaris)
:: Asesinos sin rostro (0 comentaris)
:: Ático (0 comentaris)
:: Atonement (0 comentaris)
:: Basura (0 comentaris)
:: Before They Are Hanged (An (0 comentaris)
:: Blaze (0 comentaris)
:: Blindsight (Visión Ciega, (0 comentaris)
:: Blood Engines (Marla Mason (0 comentaris)
:: Blood Meridian (0 comentaris)
:: Blood Rites (Dresden Files (0 comentaris)
:: Cels de safir. Les ascenci (1 comentaris)
:: Chill (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras de Grey (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras más oscu (0 comentaris)
:: Ciutat de lladres (1 comentaris)
:: Cometas en el cielo (2 comentaris)
:: Contra el vent del nord (1 comentaris)
:: Coses que et passen a Barc (0 comentaris)
:: Cuatro Amigos (3 comentaris)
:: Dead Beat (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Death Masks (Dresden Files (0 comentaris)
:: Dejame Entrar (1 comentaris)
:: Dewey, el gatet de bibliot (0 comentaris)
:: Diablos de Polvo (Es Pop E (0 comentaris)
:: Dime quién soy (0 comentaris)
:: Dust (0 comentaris)
:: Ebro 1938: la batalla de l (0 comentaris)
:: El ángel perdido (1 comentaris)
:: El Asombroso Viaje de Pomp (1 comentaris)
:: El castell de vidre (0 comentaris)
:: El celler (3 comentaris)
:: El club Dumas (0 comentaris)
:: El club eròtic dels dimart (0 comentaris)
:: El confident dels reis (0 comentaris)
:: El conte número tretze (2 comentaris)
:: El invierno del mundo (0 comentaris)
:: El juego del ángel (0 comentaris)
:: El lector (0 comentaris)
:: El libro flotante de Caytr (3 comentaris)
:: El papiro de Saqqara (0 comentaris)
:: El pont dels jueus (2 comentaris)
:: El prisionero del cielo (0 comentaris)
:: El puente de los asesinos (0 comentaris)
:: El quart Reich (0 comentaris)
:: El retorn d'Hug Roger (3 comentaris)
:: El salvatge dels Pirineus (1 comentaris)
:: El símbol perdut (0 comentaris)
:: El Tiempo Entre Costuras (2 comentaris)
:: El vals lento de las tortu (0 comentaris)
:: Els Castellans (L'Avenç, 2 (3 comentaris)
:: Els homes que no estimaven (2 comentaris)
:: Els Jugadors de Whist (2 comentaris)
:: Em dic Mireia (i el meu co (1 comentaris)
:: Embassytown (Del Rey, 2011 (0 comentaris)
:: En el país de la nube blan (2 comentaris)
:: Estat de por (0 comentaris)
:: Et donaré la terra (2 comentaris)
:: Fifth Business (3 comentaris)
:: Flashforward (2 comentaris)
:: Fool Moon (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Gràcies pels records (0 comentaris)
:: Grave Peril (Dresden Files (0 comentaris)
:: Hard Magic: Book I of the (0 comentaris)
:: HHhH (4 comentaris)
:: Incandescence (0 comentaris)
:: Jardí d'hivern (2 comentaris)
:: Jo Confesso (Ed. Proa, 201 (4 comentaris)
:: Joyland (0 comentaris)
:: Kafka en la Orilla (2 comentaris)
:: Kraken (0 comentaris)
:: L'Any de la Plaga (La Magr (2 comentaris)
:: L'any del senyor (0 comentaris)
:: L'Odissea (1 comentaris)
:: L'origen perdut (0 comentaris)
:: L'Últim Dia Abans de Demà (0 comentaris)
:: L'últim home que parlava c (4 comentaris)
:: L'últim patriarca (2 comentaris)
:: L'última carícia Terenci (2 comentaris)
:: La Biblia de barro (2 comentaris)
:: La caída de los gigantes (4 comentaris)
:: La canción de los Maories (0 comentaris)
:: La Carretera (2 comentaris)
:: La cúpula (4 comentaris)
:: La història de la Lisey (6 comentaris)
:: La llave de Sarah (0 comentaris)
:: La mala dona (0 comentaris)
:: La mano de Fátima (0 comentaris)
:: La mecànica del cor (0 comentaris)
:: La noia que somiava un llu (7 comentaris)
:: La por (0 comentaris)
:: La reina al palau dels cor (2 comentaris)
:: Las ardillas de Central Pa (0 comentaris)
:: Last Argument of Kings (El (0 comentaris)
:: Le miroir d'Aimengart (1 comentaris)
:: Les ales de l'esfinx (0 comentaris)
:: Les Cròniques del Déu Coix (0 comentaris)
:: Les filles del fred (0 comentaris)
:: Les Ombres Errants (0 comentaris)
:: Les Veus del Pamano (Ed. P (1 comentaris)
:: Lliures o morts (3 comentaris)
:: Lluvia Negra (黒 (0 comentaris)
:: Lord of the Flies (0 comentaris)
:: Los ojos amarillos de los (0 comentaris)
:: Maletes Perdudes (3 comentaris)
:: Man in the Dark (0 comentaris)
:: miLLoringlix (0 comentaris)
:: Mistborn - The Final Empir (4 comentaris)
:: Mistborn - The Hero of Age (0 comentaris)
:: Mistborn - The Well of Asc (0 comentaris)
:: Nemesis (Nèmesi, La Magran (0 comentaris)
:: New Amsterdam (0 comentaris)
:: No Country For Old Men (0 comentaris)
:: No Hero (Night Shade Books (0 comentaris)
:: Our Kind of Traitor (Un Tr (1 comentaris)
:: Quiet (1 comentaris)
:: Rainbows End (2 comentaris)
:: Revolutionary Road (1 comentaris)
:: Robopocalypse (Knopf Doubl (0 comentaris)
:: Sayonara Barcelona (0 comentaris)
:: Seven for a Secret (0 comentaris)
:: Sobre la bellesa (0 comentaris)
:: Soldados de Salamina (3 comentaris)
:: Spellwright (0 comentaris)
:: Storm Front (Dresden Files (2 comentaris)
:: Summer Knight (Dresde File (0 comentaris)
:: Summertime (Temps d'Estiu, (0 comentaris)
:: Tengo un Manny en casa (0 comentaris)
:: The Amazing Adventures of (0 comentaris)
:: The Blade Itself (La Voz d (3 comentaris)
:: The Catcher in The Rye (El (1 comentaris)
:: The City & The City (0 comentaris)
:: The Gaslight Dogs (0 comentaris)
:: The Good Man Jesus and the (0 comentaris)
:: The Interpreter of Maladie (0 comentaris)
:: The Manticore (0 comentaris)
:: The mists of Avalon (3 comentaris)
:: The Moonstone (0 comentaris)
:: The No.1 Ladies' Detective (11 comentaris)
:: The Power of the Dog (El P (0 comentaris)
:: The Windup Girl (2 comentaris)
:: The Wise Man's Fear (The K (1 comentaris)
:: Tot per una noia (0 comentaris)
:: Totes les coses que no ens (0 comentaris)
:: Travels in the Scriptorium (5 comentaris)
:: Tu Rostro Mañana (llibres (3 comentaris)
:: Un mundo sin fin (4 comentaris)
:: Un petit inconvenient (4 comentaris)
:: Un trabajo muy sucio (0 comentaris)
:: Una columna de fuego (0 comentaris)
:: Una família fora de sèrie (0 comentaris)
:: Una Tempesta (2 comentaris)
:: Victus (La Campana, 2012) (4 comentaris)
:: Warchild (0 comentaris)
:: Winter in Madrid (Invierno (2 comentaris)
:: World of Wonders (2 comentaris)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (37523 visites)
:: La Biblia de barro (27525 visites)
:: Cometas en el cielo (24126 visites)
:: El castell de vidre (23673 visites)
:: Els homes que no estimaven (23593 visites)
:: El club eròtic dels dimart (23573 visites)
:: El noi del pijama de ratll (23340 visites)
:: La mecànica del cor (23022 visites)
:: El pont dels jueus (22980 visites)
:: El quart Reich (22853 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)

Autor/a del llibre: Jaume Cabré

18/09/2012
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony

Aquest llibre ha rebut 15549 visites

Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
sinòpsis
biografia de Jaume Cabré
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (4 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

sinòpsis
Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.

Jo confesso ha estat distingida amb diferents guardons literaris: Premio de la Crítica 2012; Premi Crítica Serra d'Or 2012; Premi de Narrativa M.Àngels Anglada 2012; Premio La tormenta en un vaso 2012; i Premi Crexells 2012.

biografia de Jaume Cabré
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947) és un escriptor i guionista català.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant molts anys ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogràfic. Amb Joaquim Maria Puyal va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d'enllaç (1994-1998), Crims (2000) i les tvmovies La dama blanca (1987), Nines russes (2003) i Sara (2003). En el terreny cinematogràfic ha estat coautor (juntament amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer) del guió de la pel·lícula d'Antoni Verdaguer La teranyina (1990), basada en la seva novel·la, Premi Sant Jordi 1983. Amb el mateix equip va fer el guió d’Havanera (1993).

Ha rebut els principals premis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada, així com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, pel conjunt de la seva obra i trajectòria.

enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió
Jo Confesso és una novel•la d'arquitectura complexa i múltiples capes. Plena de motius que es repeteixen i s'escampen en enigmàtiques simetries, Jo Confesso explica història dintre d'història i forma un tramat que no sabria si etiquetar de telescòpic o de fractal. Suposa un pas més en l'exuberància d'estil que vaig conèixer a Les Veus del Pamano però que Jaume Cabré porta perfeccionant prop de 40 anys. El resultat de Jo Confesso és un èxit rotund que supera amb escreix l'alt llistó que ella mateixa es marca amb l'ambició enorme del seu plantejament.

Jo Confesso és l'autobiografia, explicada sense ordre però amb concert, de l'Adrià Ardèvol, malgrat l'aparició ocasional d'un narrador omniscient, potser una mica barroer dintre de l'elegància del conjunt de la història, que ens mostra la vida de l'Adrià després del final del seu manuscrit autobiogràfic, tot tancant el nus a dos dels principals temes de fons de la novel•la: l'ambigüitat d'un egoisme que no descarta l'amor i la capacitat de l'art com a receptacle definitiu de la personalitat de l'autor.

La capacitat de Cabré per al malabarisme és insuperable i la davallada joiosa pel torrent de la seva prosa proporciona un plaer pur i primari. Jo Confesso no és un llibre que es llegeixi sol i el lector haurà de parar atenció a les giragonses múltiples amb les que Ardèvol combina una pluralitat de temps passats i presents, barreja la primera i la segona persona i dirigeix la seva història modificant de forma incessant els paràmetres d'abstracció i universalitat del que explica. Trencant les barreres d'allò que pot saber, allò que està obligat a imaginar i allò que tal vegada voldria que fos, l'Adrià Ardèvol es converteix en paradigma de narrador poc fiable i fa de la seva vida un vehicle que li permet explicar-li al seu únic amor tot el que no va saber dir quan de debò hagués importat. En el fons, el que l'Adrià no és tant la biografia com la interpretació, la contextualització i, sobretot, la redempció impossible d'una culpa que ell mateix s'ha adjudicat.

Al llarg de la seva narració, iniciada a una infància claustrofòbica, alleugerida només per la intervenció, sovint còmica, d'un xèrif i un pell roja de joguina que faran de Pep Consciències personals durant tota la seva vida, l'Adrià reflexionarà al voltant d'una sèrie de temes que l'obsessionen. La novel•la, escrita pel propi Adrià i transcrita pel seu amic Bernat, és un castell de sorra que no s'ensorra gràcies l'habilitat de Jaume Cabré i, de forma progressiva, es revela com a reflex de la incapacitat de l'Adrià per a fer entenedor El Mal, com "paper guixat per les dues cares". El propi Adrià declara:

- Hi ha coses que no sé explicar -va dir l’Adrià amb veu lúgubre-. La crueltat. La justificació de la crueltat. Coses que no em sé explicar si no és per la narració.


D'aquesta manera, Jo Confesso es converteix en una reflexió sobre la importància de l'art per a entendre esdeveniments que una simple explicació no podria recollir. No és el mateix dir que els nazis feien servir nens per als seus experiments que explicar la frustració d'un metge nazi...

"...després de mesos de veure conillets gemegaires -com el nen de pell tan fosca, o com el nen albí que deia Teve, Teve, Teve, arraconat al seu llit, negant-se a sortir-ne fins que el van haver d’eliminar allà mateix, o com aquella nena del collons de drap brut que era incapaç d’aguantar-se dreta sense crosses i que, si no la sedaven, bramava de dolor per fotre tot el personal com si no n’hi hagués prou amb la responsabilitat d’uns experiments i la pressió brutal del carallot del seu superior, que es veu que tenia contactes bons perquè ni el mateix Höss no era capaç de fer-lo enviar a qualsevol front i que deixés d’emprenyar-, va haver d’acceptar que era inútil esperar un comportament més positiu del cartílag tractat amb la pomada Bauer


La novel•la està plena de símbols i imatges evocadors, com el violí antic de tèrbola història que acompanyarà primer a en Fèlix Ardèvol i després al seu fill Adrià provocant ambicions i desgràcies a parts iguals, o el ja esmentat manuscrit inacabat sobre la natura del Mal que s'oculta darrera de l'autobiografia del protagonista, el timbre que sent l'Adrià a partir de determinat moment o la protecció que li ofereixen les seves joguines al llarg de la seva vida adulta. Esmentar la riquesa de la novel•la supera de molt l'àmbit d'una ressenya com aquesta. Val a dir què és una novel•la per a detenir-s'hi. En Jaume Cabré demostra tenir una visió de conjunt d'una ambició desmesurada i la capacitat d'execució per a fer-la realitat sense desatendre els petits detalls, assolint una textura rica, calidoscòpica i, sobretot, molt viva. Ha estat qualificada de "novel•la total" i és un terme que li escau, si és que mai pot ser veritat.

La novel•la està poblada de personatges que guarden secrets i que deixen de dir coses tot i que això acaba perjudicant-los. Tots els personatges principals, d'una forma o altra, són creadors i curiosament, gairebé de forma supersticiosa, la plasmació definitiva del seu art (la que acaba recollint la seva essència), acaba per convertir-se en una mena de quadre de Dorian Grey d'efecte invers que sembla esgotar l'energia vital dels seus autors. La pròpia novel•la ho suggereix (i ho matisa) referint-se a les morts d'autors reals com Primo Levi, Paul Celan:

- Es van suïcidar no perquè haguessin viscut l’horror, sinó perquè l’havien escrit.
- Ara no et segueixo.
- Ja l’havien escrit; ja podien morir-se. És com ho veig. Però també va passar que es van adonar que escriure és reviure, i passar-se anys revivint l’infern és irresistible: es van morir per haver escrit l’horror que ja havien viscut. I al final, tant de dolor i de pànic reduït a mil pàgines o a dos mil versos; fer cabre en mig pam de paper imprès tant de dolor quasi sembla un sarcasme.


Podria estar-ne parlant hores, de com la novel•la captura el pas del temps, el procés d'envelliment, l'esdevenir de la història o la forma com, de vegades, som posseïts per les nostres possessions i no a l’inrevés. Podria intentar treure l'entrellat d'un final enigmàtic que només pot entendre's desde dintre de la ment de l'Adrià o mirar d'explicar-vos, sense ensortir-me'n mai del tot, perquè em sedueixen els jocs metaliteraris que la novel•la proposa de forma gairebé compulsiva, però no ho faré. El que faré és demanar-vos, si us plau, si us plau moltes vegades, que no deixeu de llegir aquesta meravella que és Jo Confesso. Vinga, va!
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
   
 
els vostres comentaris (4 comentaris)
Autor/a del comentari: Joan Trabal - Data: 08/12/2012

Caram si es poden dir moltes coses d'aquest llibre, que si la riquesa de recursos, que si les veus narradores, però jo només atino a dir que és la vida narrada, amb tota la seva cruesa, aquesta vida que mirem d'anar mestrejant dia a dia tot posant confiança en allò quotidià per mirar de no veure que en un sol moment un cop de telèfon ho pot fotre tot a rodar. La vida i la pputa vida. Impressionant el llibre, m'ha produït molt de dolor. Com ell diu no pot ser que en un llibre hi hagi personatges que no t'importi el que els passa. I en aquest llibre no és així. Un dels llibres que més m'ha impactat en tota la meva (pputa) vida. I em sembla que el millor llibre que mai he llegit.
Autor/a del comentari: Miqueldeps - Data: 21/09/2012

Vist!, quina passió en aquesta ressenya m'agradat molt!, Recomanar a tot aquell que encara no ho hagi fet què llegeixi Jo confesso!
Autor/a del comentari: Miquel - Data: 20/09/2012

Hola Marta!

Gràcies pel comentari. Jo també ho penso i, de fet, ho extendria a l'art en general (tot i que si he d'escollir em quedo amb la literatura).

Una abraçada!

Autor/a del comentari: Marta - Data: 19/09/2012

Molt interessant la teva ressenya. Obre encara més camins en la lectura de la novel•la. Com molt bé remarques recollint la declaració de l'Adrià, on afirma que no sap explicar la crueltat i la seva justificació si no és per la narració. A mi em fa pensar que en moltes ocasions la literatura ha estat el millor vehicles per explicar la veritat de la natura humana, tot i que la narració es construeixi a partir d’una ficció.

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
   
 
(c) 2007-2018 logo xelu.net | Última actualització: 23/07/2018 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.