La novela transcurre en un mundo fantástico con reminiscencias de la Europa de la Edad Media en el que la magia y las criaturas míticas del pasado han quedado en el olvido. En el continente de Poniente, donde las estaciones duran décadas y los inviernos son tiempos duros, se acerca el final del largo verano. Pocos años después de la revuelta que puso fin al reinado de la dinastía Targaryen, Robert Baratheon, que lideró a los nobles rebeldes, ocupa ahora el trono de hierro de los siete reinos. Sin embargo, las pugnas por el poder entre las principales casas nobles salen cada vez más abiertamente a la luz. Además, inquietantes sucesos acontecen en el norte, más allá del gigantesco muro que separa los siete reinos de las tierras salvajes. Todo hace pensar que el equilibrio en Poniente está a punto de romperse de nuevo.

George Raymond Richard Martin (nascut a Bayonne, Nova Jersey, EUA el 20 de setembre de 1948) és un escriptor de ciència ficció i fantasia, guionista i productor estatunidenc. Ha estat professor de periodisme i director de torneigs d'escacs.

George Martin va ser un prolífic autor de novel·les curtes de ciència ficció durant la dècada dels setanta, guanyant nombrosos premis Hugo i Nebula, abans de centrar-se en les novel·les al final de la dècada. Tot i que la major part de la seva obra pertany als gèneres de fantasia i horror, bona part de la seva obra inicial és de ciència ficció ambientada en un futur indefinit.

Als anys vuitanta treballà com a editor i per a la televisió com a guionista, especialment per als nous capítols de La dimensió desconeguda i per a la sèrie de La Bella i la Bèstia. Com a editor supervisà el cicle Wild Cards que transcorre en un univers compartit, on un virus alienígena concedeix estranys poders o desfigura una part de la humanitat durant la II guerra mundial, afectant el desenvolupament posterior de la història.

L'any 1996 Martin torna a recuperar la seva faceta d'escriptor de novel·les de fantasia, iniciant el cicle de Cançó de gel i de foc (A Song of Ice and Fire), aclamada per la crítica dels Estats Units.

Font: Viquipèdia.

- Web personal de'n George R. R. Martin.

- Tower of the Hand, fantàstica web no oficial amb articles, imatges i material sobre la saga (en anglès).

- Asshai, web no oficial sobre la saga (en espanyol).

- Pàgina web del llibre a Gigamesh, l'editorial espanyola.

Game of Thrones (Juego de Tronos en Espanyol) és el primer llibre de la saga "Canción de Hielo y Fuego" de George R. R. Martin. Originalment pensada com a trilogia, la saga porta ja quatre (extensos) volums publicats, i és d'esperar que properament es publiqui el cinqué i, en propers anys, dos més. Quan el primer volum es va publicar, al 1996, va tenir un èxit inmediat que es va repetir a tots els països a on es va anar publicant, arribant a ser una de les sèries estrella (i econòmicament més rentable) de l'editorial Espanyola Gigamesh. Poc a poc s'ha anat establint com a un dels referents més importants de la literatura fantàstica moderna i no se de ningú que després de llegir els llibres no n'hagi quedat fascinat. Durant molts anys l'he tingut a la llista de lectures pendents, i ha calgut l'amenaça de que en farien una sèrie de televisió per que m'animés a llegir-lo. Em feia més por que una pedregada per culpa de les meves altes expectatives i la meva reticència davant de les sagues llargues, però després d'haver llegit el primer volum, no puc més que rendir-me als peus de'n George R. R. Martin i sumar-me a l'ingent grup d'incondicionals de la seva obra. I és que aquest llibre és una gesta, i tot i que és prematur llançar campanes al vol sense haver llegit, al menys, la trilogia original, el meu entusiasme em fa prou agossarat com per a encimbellar l'obra amb només una setena part llegida. No dubto a recomanar-lo a tothom que li agradi llegir i se senti atret per la novel·la històrica. Si a més a més la literatura fantàstica us és propera, aquest llibre és realment imprescindible. I quines són les característiques que considero important rellevar d'aquesta magna obra? Bé, per començar, la novel·la està basada en un context molt semblant a la nostra era medieval, i malgrat ser fantasia és més realista o, si més no, versemblant, que qualsevol altre novel·la històrica que hagi llegit. Val a dir que la fantasia, en aquest primer volum, està dosificada amb una garreperia extrema, fins al punt de que sovint no sabem si estem llegint quelcom de gènere fantàstic o simplement una novel·la històrica a on la història fos fictícia. Poc a poc, però, conforme la trama es va embullant, vant fent aparició elements clarament fantàstics, gairebé sempre de forma insinuada, que fan referència al passat (un passat de molts milers anys! Compareu-ho amb els nostres 2000 anys d'història desde JC) del continent de Westeros al que se situa la història o a la seva mitologia i que només en moments comptats són contemporanis a la història que ens expliquen. I quan dic que "la trama es va embullant" vull dir "embullant de valent", i és que el llibre és extens, i la saga quan estigui acabada ho serà encara més, i en George R. R. Martin dona la sensació d'haver-se pres amb calma la tasca enorme d'explicar una història que desborda els límits de la novel·la i que és rica, detallada i suggerent com poques coses que hagi pogut llegir. De fet, en molts sentits l'estructura de la novel·la és molt poc convencional, i més que avançar cap a un objectiu final (com succeïa, per exemple, molt clarament al Senyor dels Anells), de moment dóna més la sensació de créixer i extrendre's com un tapís teixit a partir de fils de molts colors, formats per les històries individuals, però entrelligades, de diversos personatges principals que, de manera alternant, van prenent la veu principal de cada capítol donant forma a una novel·la riu pràcticament perfecta. I és aquest un dels trets que més crida l'atenció de la novel·la i a on brilla la capacitat narrativa de l'autor. Cada capítol està explicat magistralment, en tercera persona i estil indirecte, desde el punt de vista d'un personatge, i això crea una mena d'espai entre capítols en el que poden passar coses importants i contribueix al ritme i al suspens de la novel·la. També fa que la història no tingui cap protagonista concret clar i que ningú estigui a resguard de la crueltat del destí i que, és evident, no tots els personatges suscitin la mateixa empatia per part del lector.

Val a dir que l'experiència què, com a lector, he tingut llegint aquest llibre és molt diferent a la que pugui haver experimentat amb altres novel·les. En aquest cas, en arribar al final, he tingut la sensació d'estar veient un final de temporada d'una sèrie estil Lost o Galactica que d'estar acabant una novel·la. Sense dubte, això es deu a la miríada de personatges que s'entrelliguen, però també a l'amplitud de la trama i a la riquesa del món que en George R. R. Martin pinta. I dir que l'experiènca s'assembla al vissionat d'una sèrie no és cap demèrit per la prosa de l'autor, que consti, doncs aquesta és precisa, estilísticament cuidada i plena de detallets i arcaismes que, si més no en la seva versió anglesa, contribueixen a crear una il·lusió de versemblança molt aconseguida. Veritablement, i a falta d'acabar els següents volums, a aquest llibre no li trobo cap defecte. És un clàssic en tota regla.

Ahir vaig poder acabar de llegir aquesta magnífica obra! Crec que en Miki ja ha dit la majoria de coses i jo no cal que em repeteixi. Per tan, només comentaré les coses que cregui que aporten un valor afegit al comentari que ja ha fet en Miki.

D'entrada la sensació de l'inici de la saga és molt bona i a mi personalment em reneix sensacions per molt temps amagades o latents que només afloren quan estàs davant d'una gran història. No crec que sigui bo comparar-ho amb El Senyor dels Anells ni amb altres obres de l'estil, ja que crec que són diferents en molts aspectes.

Crec que un dels punts forts de la història és lo ben tramada que està a nivells de personatges i escenaris. L'autor s'ha inventat un món, però és que ho ha fet amb tot el luxe de detalls. Només dir-vos que si feu una ullada als annexos de la part de darrera del llibre on es detallen tots els personatges agrupats per famílies fa verdadera por. I jo sóc un dels que normalment m'espanten tants personatges. En aquesta obra no podré negar que no ha estat una excepció i hi ha alguns passatges que quedes col·lapsat de la quantitat de personatges que hi arriben a haver. Però és que fins hi tot això ho ha sabut fer bé ja que en el fons la història la porten una desena de personatges i quan aprens a distingir el blat de la palla (no se si és un bon exemple) ets capaç de centrar-te i de gaudir més la història. Pel que fa als escenaris tres quarts del mateix. Tot té un nom, tot té una descripció, tot té una història al darrera. És fantàstic! I això fa que en comptes de voler acabar el llibre el que vols és que no s'acabi mai.

L'altre punt fort: saber mantenir una tensió constant amb uns girs de trama bastant bèsties. No li fa por carregar-se un "protagonista". Si s'ha de fer es fa i no es talla un pèl. Al principi això em va desconcertar, potser perquè últimament estic acostumat a submergir-me en lectures menys complicades, més planeres i sobretot més previsibles. Però al final això és el que et fa enganxar a aquest tipus de lectures i és el que les fa grans, que tinguis ganes de rellegir-les al cap d'un temps.

Tinc ganes de seguir endavant, però se que hi ha una barrera i és que l'autor no ha acabat la saga. O sigui que m'ho prendré en calma i aplaçaré el començament del segon llibre a poder llegir-ne un parell o tres al mig, tot i que haig de confessar que és una decisió que igual em costa de mantenir.

Estic content, l'èpica ha tornat a les meves hores de lectura!

Wow, he acabat A Clash of Kings (Choque de Reyes), el segon volum de la saga. Evidentment escriuré la crítica a Xelu.net però no vull deixar de notificar, aqui, que no dono crèdit al que estic llegint a aquesta saga.

És absolutament brutal. Em té captivat. El conjunt ocupa un lloc alt en el meu top 10 de llibres.

De moment deixaré passar un temps abans de llegir el tercer volum i em posaré amb Les Amnèsies de Déu, el llibre del club de lectura, però em moro de ganes de seguir amb aquesta història.

Bé, ja hem coneixes i saps que quan escric en calent tendeixo a l'exageració, però en aquest cas crec (sincerament) que no exagero. Entenc la por a les expectatives, però crec que no et suposarà cap problema. I en quant a la complexitat i quantitat de personatges de la sèries, que em deies que també et frenaven, tampoc et preocupis. Els personatges són prou consistents i diferents com perque no suposi cap problema recordar-los.

De veritat, aquest tinc ganes de que el llegeixis. I en Trabal també tinc ganes de que el llegeixi (si és que no ho ha fet), que se que li agrada el gènere.