Un cop acabat el llibre i després de reflexionar-hi puc dir, sense por d’equivocar-me, que no és el meu estil de llibre. Tot i això, penso que cal reconèixer el gran mèrit d’aquest i és que està molt ben escrit (potser la meva percepció està un pel esbiaixada venint del llibre que vinc).
Per entendre’ns, si estiguéssim parlant d’una pel•lícula diríem que és lenta i que no passa gaire res. Doncs el llibre és així. El punt de vista narratiu és el d’en Michael i es basa sempre en les seves percepcions (barrejades entre el que sentia als 15 anys amb la perspectiva que dóna l’edat adulta). Si a això afegim que en Michael és un personatge una mica estrany, una persona plana (si es pot descriure així), amb una adolescència grisa (mantenir una relació amb una dona que et dobla l’edat i que a més acaba degenerant en una dominació malaltissa que no pots explicar a ningú t’ha de crear una adolescència grisa) i que a partir d’això tota la seva vida dóna la sensació de que no sap gestionar bé les seves emocions i les relacions humanes, això influeix sense cap mena de dubte en el to del llibre (no deixa de ser des del seu punt de vista). El resum és, si es pot dir en una frase, que el to és pla amb una forma amb relleu (crec sincerament que està ben escrit).
Ara, qui esperi trobar sorpreses gaire grans més enllà de la contraportada crec que aquest no és el seu llibre, tot i que té algun gir inesperat cap al dramatisme total i absolut (cosa que sumada al to deprimeix).
Com ja he comentat, no és el meu estil de llibre, però entenc que hi ha gent que li pot agradar i molt. Crec i espero que la pel•lícula em doni una perspectiva diferent dels personatges i la història i que la meva opinió de tot plegat millori. Per tant, deixem-ho de moment aquí i anem a veure la pel•lícula. Tindreu notícies!
|
)
)
afegir un comentari
Xevi Vilardell Bascompte| Control remot
| Segueix-nos al 
