xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
:: ¡Chúpate esa! (0 comentaris)
:: 11/22/63 (2 comentaris)
:: A Clash of Kings (Choque d (4 comentaris)
:: A Dance With Dragons (Bant (0 comentaris)
:: A Farewell to Arms (3 comentaris)
:: A Feast For Crows (Festín (0 comentaris)
:: A Game of Thrones (Juego d (7 comentaris)
:: A Storm of Swords (Torment (1 comentaris)
:: Aigua per a elefants (2 comentaris)
:: Aiguafang (0 comentaris)
:: Anathem (Anatema) (0 comentaris)
:: Antarctica (Faber & Faber, (0 comentaris)
:: Asesinos sin rostro (0 comentaris)
:: Ático (0 comentaris)
:: Atonement (0 comentaris)
:: Basura (0 comentaris)
:: Before They Are Hanged (An (0 comentaris)
:: Blaze (0 comentaris)
:: Blindsight (Visión Ciega, (0 comentaris)
:: Blood Engines (Marla Mason (0 comentaris)
:: Blood Meridian (0 comentaris)
:: Blood Rites (Dresden Files (0 comentaris)
:: Cels de safir. Les ascenci (1 comentaris)
:: Chill (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras de Grey (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras más oscu (0 comentaris)
:: Ciutat de lladres (1 comentaris)
:: Cometas en el cielo (2 comentaris)
:: Contra el vent del nord (1 comentaris)
:: Coses que et passen a Barc (0 comentaris)
:: Cuatro Amigos (3 comentaris)
:: Dead Beat (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Death Masks (Dresden Files (0 comentaris)
:: Dejame Entrar (1 comentaris)
:: Dewey, el gatet de bibliot (0 comentaris)
:: Diablos de Polvo (Es Pop E (0 comentaris)
:: Dime quién soy (0 comentaris)
:: Dust (0 comentaris)
:: Ebro 1938: la batalla de l (0 comentaris)
:: El ángel perdido (1 comentaris)
:: El Asombroso Viaje de Pomp (1 comentaris)
:: El castell de vidre (0 comentaris)
:: El celler (3 comentaris)
:: El club Dumas (0 comentaris)
:: El club eròtic dels dimart (0 comentaris)
:: El confident dels reis (0 comentaris)
:: El conte número tretze (2 comentaris)
:: El invierno del mundo (0 comentaris)
:: El juego del ángel (0 comentaris)
:: El lector (0 comentaris)
:: El libro flotante de Caytr (3 comentaris)
:: El papiro de Saqqara (0 comentaris)
:: El pont dels jueus (2 comentaris)
:: El prisionero del cielo (0 comentaris)
:: El puente de los asesinos (0 comentaris)
:: El quart Reich (0 comentaris)
:: El retorn d'Hug Roger (3 comentaris)
:: El salvatge dels Pirineus (1 comentaris)
:: El símbol perdut (0 comentaris)
:: El Tiempo Entre Costuras (2 comentaris)
:: El vals lento de las tortu (0 comentaris)
:: Els Castellans (L'Avenç, 2 (3 comentaris)
:: Els homes que no estimaven (2 comentaris)
:: Els Jugadors de Whist (2 comentaris)
:: Em dic Mireia (i el meu co (1 comentaris)
:: Embassytown (Del Rey, 2011 (0 comentaris)
:: En el país de la nube blan (2 comentaris)
:: Estat de por (0 comentaris)
:: Et donaré la terra (2 comentaris)
:: Fifth Business (3 comentaris)
:: Flashforward (2 comentaris)
:: Fool Moon (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Gràcies pels records (0 comentaris)
:: Grave Peril (Dresden Files (0 comentaris)
:: Hard Magic: Book I of the (0 comentaris)
:: HHhH (4 comentaris)
:: Incandescence (0 comentaris)
:: Jardí d'hivern (2 comentaris)
:: Jo Confesso (Ed. Proa, 201 (4 comentaris)
:: Joyland (0 comentaris)
:: Kafka en la Orilla (2 comentaris)
:: Kraken (0 comentaris)
:: L'Any de la Plaga (La Magr (2 comentaris)
:: L'any del senyor (0 comentaris)
:: L'Odissea (1 comentaris)
:: L'origen perdut (0 comentaris)
:: L'Últim Dia Abans de Demà (0 comentaris)
:: L'últim home que parlava c (4 comentaris)
:: L'últim patriarca (2 comentaris)
:: L'última carícia Terenci (2 comentaris)
:: La Biblia de barro (2 comentaris)
:: La caída de los gigantes (4 comentaris)
:: La canción de los Maories (0 comentaris)
:: La Carretera (2 comentaris)
:: La cúpula (4 comentaris)
:: La història de la Lisey (6 comentaris)
:: La llave de Sarah (0 comentaris)
:: La mala dona (0 comentaris)
:: La mano de Fátima (0 comentaris)
:: La mecànica del cor (0 comentaris)
:: La noia que somiava un llu (7 comentaris)
:: La por (0 comentaris)
:: La reina al palau dels cor (2 comentaris)
:: Las ardillas de Central Pa (0 comentaris)
:: Last Argument of Kings (El (0 comentaris)
:: Le miroir d'Aimengart (1 comentaris)
:: Les ales de l'esfinx (0 comentaris)
:: Les Cròniques del Déu Coix (0 comentaris)
:: Les filles del fred (0 comentaris)
:: Les Ombres Errants (0 comentaris)
:: Les Veus del Pamano (Ed. P (1 comentaris)
:: Lliures o morts (3 comentaris)
:: Lluvia Negra (黒 (0 comentaris)
:: Lord of the Flies (0 comentaris)
:: Los ojos amarillos de los (0 comentaris)
:: Maletes Perdudes (3 comentaris)
:: Man in the Dark (0 comentaris)
:: miLLoringlix (0 comentaris)
:: Mistborn - The Final Empir (4 comentaris)
:: Mistborn - The Hero of Age (0 comentaris)
:: Mistborn - The Well of Asc (0 comentaris)
:: Nemesis (Nèmesi, La Magran (0 comentaris)
:: New Amsterdam (0 comentaris)
:: No Country For Old Men (0 comentaris)
:: No Hero (Night Shade Books (0 comentaris)
:: Our Kind of Traitor (Un Tr (1 comentaris)
:: Quiet (1 comentaris)
:: Rainbows End (2 comentaris)
:: Revolutionary Road (1 comentaris)
:: Robopocalypse (Knopf Doubl (0 comentaris)
:: Sayonara Barcelona (0 comentaris)
:: Seven for a Secret (0 comentaris)
:: Sobre la bellesa (0 comentaris)
:: Soldados de Salamina (3 comentaris)
:: Spellwright (0 comentaris)
:: Storm Front (Dresden Files (2 comentaris)
:: Summer Knight (Dresde File (0 comentaris)
:: Summertime (Temps d'Estiu, (0 comentaris)
:: Tengo un Manny en casa (0 comentaris)
:: The Amazing Adventures of (0 comentaris)
:: The Blade Itself (La Voz d (3 comentaris)
:: The Catcher in The Rye (El (1 comentaris)
:: The City & The City (0 comentaris)
:: The Gaslight Dogs (0 comentaris)
:: The Good Man Jesus and the (0 comentaris)
:: The Interpreter of Maladie (0 comentaris)
:: The Manticore (0 comentaris)
:: The mists of Avalon (3 comentaris)
:: The Moonstone (0 comentaris)
:: The No.1 Ladies' Detective (11 comentaris)
:: The Power of the Dog (El P (0 comentaris)
:: The Windup Girl (2 comentaris)
:: The Wise Man's Fear (The K (1 comentaris)
:: Tot per una noia (0 comentaris)
:: Totes les coses que no ens (0 comentaris)
:: Travels in the Scriptorium (5 comentaris)
:: Tu Rostro Mañana (llibres (3 comentaris)
:: Un mundo sin fin (4 comentaris)
:: Un petit inconvenient (4 comentaris)
:: Un trabajo muy sucio (0 comentaris)
:: Una columna de fuego (0 comentaris)
:: Una família fora de sèrie (0 comentaris)
:: Una Tempesta (2 comentaris)
:: Victus (La Campana, 2012) (4 comentaris)
:: Warchild (0 comentaris)
:: Winter in Madrid (Invierno (2 comentaris)
:: World of Wonders (2 comentaris)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (37465 visites)
:: La Biblia de barro (27492 visites)
:: Cometas en el cielo (24099 visites)
:: El castell de vidre (23628 visites)
:: Els homes que no estimaven (23553 visites)
:: El club eròtic dels dimart (23533 visites)
:: El noi del pijama de ratll (23291 visites)
:: La mecànica del cor (22968 visites)
:: El pont dels jueus (22949 visites)
:: El quart Reich (22802 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> El papiro de Saqqara
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
El papiro de Saqqara

Autor/a del llibre: Pauline Gedge

20/08/2013
Autor/a de l'aportació:
Joan Trabal

Aquest llibre ha rebut 14085 visites

El papiro de Saqqara
sinòpsis
biografia de Pauline Gedge
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (0 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

sinòpsis
Prince Khaemwaset, fourth son of the famous Ramses the Great, is wealthy and influential, respected throughout Egypt for his knowledge of medicine and his powerful magic and revered as the country's foremost scholar and restorer of monuments.
But he has a secret desire. He dreams of finding the mysterious Scroll of Thoth, which will give its possessor the power to raise the dead and understand the language of everything living. Under the guise of legitimate historical research he opens and searches ancient tombs hoping to stumble upon this prize.
Searching among the burial ruins on the high plain of Saqqara he discovers, in a previously undisturbed tomb, a scroll sewn to the hand of a corpse. He cuts it free and takes it home, and though unable to translate it, he reads it aloud without understanding the words. The following day he catches a glimpse of a strange woman who becomes a fascination and then an obsession so violent that Khaemwaset destroys his family and degrades himself in order to possess her.
Only too late does he realize that in giving voice to the spell written on the scroll he has released an instrument of the god Thoth for revenge on the Prince for his many desecrations of sacred places.

Extret de: Web oficial de l'autora

biografia de Pauline Gedge
Pauline Gedge nació en Auckland, Nueva Zelanda.
A los seis años su familia emigró al Reino Unido, donde fue a la escuela Central de Oxford para niñas. En 1959 se trasladó a Canadá, y allí estudio en el Brandon College de la Universidad de Manitoba. Regresó a nueva Zelanda y asistió a la Escuela de Formación Docente de Dunedin. Tras casarse en 1956, regresó a Canadá, ejerciendo como maestra e iniciándose en la escritura.
Su carrera de novelista se inicia el año 1977 con la publicación de La dama del Nilo, libro que se convirtió inmediatamente en un enorme éxito de ventas. Basada en la vida de Hatshepsut, la única mujer faraón que gobernó en el antiguo Egipto, esta extraordinaria novela supuso para su autora el ganarse la fidelidad de millones de lectores de todo el mundo, especialmente en Francia, Alemania, España, Suecia y Noruega. Además de La dama del Nilo, Pauline Gedge ha escrito El papiro de Saqqara, El faraón, La casa de los sueños, El templo de las ilusiones y Águilas y cuervos.
Con la trilogía Señores de las Dos Tierras, Pauline Gedge da un nuevo vuelco a su carrera novelística al acercar a sus lectores el período comprendido entre la XII y la XVIII dinastías, la época menos conocida de la historia de Egipto

Extret de : Biografia no oficial

enllaços

Web oficial de l'autora
Biografia no oficial
Viquipèdia sobre l'autora. Biografia i bibliografia.


opinió
El llibre de Pauline Gedge El papiro de Saqqara és una novel•la ambientada a l’antic Egipte durant els darrers anys dels regnat del faraó Ramsès II. Malgrat que la presència d’aquest controvertit sobirà podria ser un iman que atragués tota l’atenció del relat, cal dir que la seva figura històrica hi apareix només de forma breu, però això sí, no prou breu com per estalviar-li una presentació crítica que el recrea més com un egòlatra que com un gran monarca. Gedge opta, per contra, per una de les propostes típiques del gènere històric: la presentació d’una època a través dels ulls de personatges ficticis, mentre que els personatges reals i centrals per a la historiografia, hi tenen només un paper secundari. Un plantejament que, paradoxalment, vol donar a conèixer dades reals d’un temps verídic a través de la impostura de la ficció. Sublims capacitats de la novel•la. La manera com l’escriptora porta a terme aquesta didàctica, però, podríem titllar-la d’extremadament perfecte. És a dir, poques vegades coneixerem tan bé la vida quotidiana d’una època històrica com llegint a Gedge, i és que l’escriptora té uns coneixements enciclopèdics sobre l’Egipte antic que vessa a pleret en els seus textos. El resultat és que els seus llibres són una enciclopèdia d’egiptologia, però amb la virtut que són molt més amens que els tractats d’aquesta disciplina, per bé que, és clar, menys exhaustius.
Tot seguint la línia argumentativa que he defensat en d’altres escrits, si la qualitat d’una novel•la històrica rau en l’equilibri entre l’oferiment de dades objectives –la riquesa del context històric- i la seva ficcionalització –l’estil, la trama o els personatges-, podríem dir que en aquest cas hi un lleuger desequilibri en favor de la vessant històrica o en termes més literaris, de la descripció en termes naturalistes de la vida quotidiana. Cal dir, però, en defensa del llibre que a part de la intenció didàctica -les ganes de mostrar Egipte¬¬- aquesta característica té també una raó de ser argumentativa: la trama es basa en la irrupció dins la plàcida vida quotidiana d’una família noble d’uns esdeveniments absolutament trasbalsadors. Un patró clàssic que demana una certa dilació de l’inici de la trama pròpiament dita. I aquí justament rau, al meu entendre, el gran valor de la novel•la, allò que la fa diferent més enllà de la riquesa literària o el valor de l’estil. Gedge no només presenta la vida de cada dia de la noblesa egípcia de l’imperi nou, sinó que ho fa ficant-se dins les seves pròpies coordenades vitals. És a dir, allò que ells creien que era real és real en la novel•la. Podríem posar com a exemple la presencia dels déus en la vida quotidiana, el coneixement de la dilatada història egípcia que fa que els personatges puguin parlar de la seva antigor, o el recurs de la màgia. Tots tres són autèntics motors del llibre i encarregats de portar el desenllaç i la perfecció del dibuix circular de l’obra. D’aquesta manera Gedge aconsegueix com en poques novel•les que el lector visqui l’época i en percebi la idiosincràsia. El perill rau, sens dubte, en derivar cap a la novel•la fantàstica (i de fet la barreja de novel•la històrica i fantàstica és un nou gènere que va apareixent amb força amb autors de bona ploma com ara David Camus), però Gedge, conscient del perill i del to que li vol donar a l’obra aconsegueix evitar el perill i, sempre caminant per l’extrem penya segat, resol magníficament l’obra.
Finalment, no puc deixar aquestes línies sense esmentar un altre dels grans encerts de l’obra: els personatges. Si la descripció del context és perfecte, la des personatges és sublim, tan físicament com psicològica. Gedge fa un gran ús dels arquetips com la dona fatal, o l’artífex a l’ombra, per aconseguir un to misteriós i molt inquietant, que va en crescendo fins al final, i que manté el lector en l’estupor. Amb molt habilitat i grans dosis de mestratge dels suspens, l’escriptora ajuda el lector a endevinar el que està passant abans de revelar-ho obertament en la narració, de manera que el lector se sent horroritzat, inquiet, trasbalsat però alhora continua fascinat pel personatge femení que centra tot el misteri. El cinisme d’aquest personatge, conscient de ser el que és –i costa d’esmentar-ho obertament- posa els pèls de punta. Voldria comentar els horrors que desvela el final de l’obra, però qualsevol altra cosa que es pugui descobriria la veritat i enfonsaria la màgia del llibre i la raó de ser del misteri de Saqqara. Per tant, millor acabar aquí perquè, com deia Dumas, encara que sigui des de l’entusiasme, si es parla massa sempre s’acaba dient ximpleries.



Versión en castellano (traducido por Google):

El libro de Pauline Gedge El papiro de Saqqara es una novela ambientada en el antiguo Egipto durante los últimos años de los reinado del faraón Ramsés II. Aunque la presencia de este controvertido soberano podría ser un imán que atrajera toda la atención del relato, hay que decir que su figura histórica aparece sólo de forma breve, pero eso sí, no bastante breve como para ahorrarle una presentación crítica que lo recrea más como un ególatra que como un gran monarca. Gedge opta, en cambio, por una de las propuestas típicas del género histórico: la presentación de una época a través de los ojos de personajes ficticios, mientras que los personajes reales y centrales para la historiografía, tienen sólo un papel secundario. Un planteamiento que, paradójicamente, quiere dar a conocer datos reales de un tiempo verídico a través de la impostura de la ficción. Sublimes capacidades de la novela. La manera como la escritora lleva a cabo esta didáctica, sin embargo, podríamos tacharla de extremadamente perfecto. Es decir, pocas veces conoceremos tan bien la vida cotidiana de una época histórica como leyendo a Gedge, y es que la escritora tiene unos conocimientos enciclopédicos sobre el Egipto antiguo que vierte a Pleret en sus textos. El resultado es que sus libros son una enciclopedia de egiptología, pero con la virtud de que son mucho más amenos que los tratados de esta disciplina, aunque, claro, menos exhaustivos.
 Siguiendo la línea argumentativa que he defendido en otros escritos, si la calidad de una novela histórica radica en el equilibrio entre el ofrecimiento de datos objetivos-la riqueza del contexto histórico-y su ficcionalización-el estilo, la trama o los personajes-, podríamos decir que en este caso hay un ligero desequilibrio en favor de la vertiente histórica o en términos más literarios, de la descripción en términos naturalistas de la vida cotidiana. Cabe decir, en defensa del libro que parte de la intención didáctica-las ganas de mostrar Egipto ¬ ¬ - esta característica tiene también una razón de ser argumentativa: la trama se basa en la irrupción en la apacible vida cotidiana de una familia noble de unos acontecimientos absolutamente inquietantes. Un patrón clásico que pide una cierta dilación del inicio de la trama propiamente dicha. Y aquí justamente radica, en mi opinión, el gran valor de la novela, lo que la hace diferente más allá de la riqueza literaria o el valor del estilo. Gedge no sólo presenta la vida de cada día de la nobleza egipcia del imperio nuevo, sino que lo hace metiéndose dentro de sus propias coordenadas vitales. Es decir, lo que ellos creían que era real es real en la novela. Podríamos poner como ejemplo la presencia de los dioses en la vida cotidiana, el conocimiento de la dilatada historia egipcia que hace que los personajes puedan hablar de su antigüedad, o el recurso de la magia. Los tres son auténticos motores del libro y encargados de llevar el desenlace y la perfección del dibujo circular de la obra. De esta manera Gedge consigue como en pocas novelas que el lector viva la época y en perciba la idiosincrasia. El peligro radica, sin duda, al derivar hacia la novela fantástica (y de hecho la mezcla de novela histórica y fantástica es un nuevo género que va apareciendo con fuerza con autores de buena pluma como David Camus), pero Gedge, consciente del peligro y del tono que le quiere dar a la obra logra evitar el peligro y, siempre caminando por el extremo acantilado, resuelve magníficamente la obra.
Finalmente, no puedo dejar estas líneas sin mencionar otro de los grandes aciertos de la obra: los personajes. Si la descripción del contexto es perfecto, la des personajes es sublime, tanto física como psicológica. Gedge hace un gran uso de los arquetipos como la mujer fatal, o el artífice en la sombra, para conseguir un tono misterioso y muy inquietante, que en crescendo hasta el final, y que mantiene al lector en el estupor. Con mucho habilidad y grandes dosis de maestría de los suspense, la escritora ayuda al lector a adivinar lo que está pasando antes de revelarlo abiertamente en la narración, de forma que el lector se siente horrorizado, inquieto, agitado pero a la vez sigue fascinado por personaje femenino que centra todo el misterio. El cinismo de este personaje, consciente de ser lo que es-y cuesta mencionarlo abiertamente-pone los pelos de punta. Quisiera comentar los horrores que desvela el final de la obra, pero cualquier otra cosa que se pueda descubriría la verdad y hundiría la magia del libro y la razón de ser del misterio de Saqqara. Por tanto, mejor acabar aquí porque, como decía Dumas, aunque sea desde el entusiasmo, si se habla demasiado siempre se acaba diciendo tonterías.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
   
 
els vostres comentaris (0 comentaris)
Estem esperant els vostres comentaris...

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
   
 
(c) 2007-2018 logo xelu.net | Última actualització: 16/07/2018 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.