xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
:: ¡Chúpate esa! (0 comentaris)
:: 11/22/63 (2 comentaris)
:: A Clash of Kings (Choque d (4 comentaris)
:: A Dance With Dragons (Bant (0 comentaris)
:: A Farewell to Arms (3 comentaris)
:: A Feast For Crows (Festín (0 comentaris)
:: A Game of Thrones (Juego d (7 comentaris)
:: A Storm of Swords (Torment (1 comentaris)
:: Aigua per a elefants (2 comentaris)
:: Aiguafang (0 comentaris)
:: Anathem (Anatema) (0 comentaris)
:: Antarctica (Faber & Faber, (0 comentaris)
:: Asesinos sin rostro (0 comentaris)
:: Ático (0 comentaris)
:: Atonement (0 comentaris)
:: Basura (0 comentaris)
:: Before They Are Hanged (An (0 comentaris)
:: Blaze (0 comentaris)
:: Blindsight (Visión Ciega, (0 comentaris)
:: Blood Engines (Marla Mason (0 comentaris)
:: Blood Meridian (0 comentaris)
:: Blood Rites (Dresden Files (0 comentaris)
:: Cels de safir. Les ascenci (1 comentaris)
:: Chill (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras de Grey (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras más oscu (0 comentaris)
:: Ciutat de lladres (1 comentaris)
:: Cometas en el cielo (2 comentaris)
:: Contra el vent del nord (1 comentaris)
:: Coses que et passen a Barc (0 comentaris)
:: Cuatro Amigos (3 comentaris)
:: Dead Beat (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Death Masks (Dresden Files (0 comentaris)
:: Dejame Entrar (1 comentaris)
:: Dewey, el gatet de bibliot (0 comentaris)
:: Diablos de Polvo (Es Pop E (0 comentaris)
:: Dime quién soy (0 comentaris)
:: Dust (0 comentaris)
:: Ebro 1938: la batalla de l (0 comentaris)
:: El ángel perdido (1 comentaris)
:: El Asombroso Viaje de Pomp (1 comentaris)
:: El castell de vidre (0 comentaris)
:: El celler (3 comentaris)
:: El club Dumas (0 comentaris)
:: El club eròtic dels dimart (0 comentaris)
:: El confident dels reis (0 comentaris)
:: El conte número tretze (2 comentaris)
:: El invierno del mundo (0 comentaris)
:: El juego del ángel (0 comentaris)
:: El lector (0 comentaris)
:: El libro flotante de Caytr (3 comentaris)
:: El papiro de Saqqara (0 comentaris)
:: El pont dels jueus (2 comentaris)
:: El prisionero del cielo (0 comentaris)
:: El puente de los asesinos (0 comentaris)
:: El quart Reich (0 comentaris)
:: El retorn d'Hug Roger (3 comentaris)
:: El salvatge dels Pirineus (1 comentaris)
:: El símbol perdut (0 comentaris)
:: El Tiempo Entre Costuras (2 comentaris)
:: El vals lento de las tortu (0 comentaris)
:: Els Castellans (L'Avenç, 2 (3 comentaris)
:: Els homes que no estimaven (2 comentaris)
:: Els Jugadors de Whist (2 comentaris)
:: Em dic Mireia (i el meu co (1 comentaris)
:: Embassytown (Del Rey, 2011 (0 comentaris)
:: En el país de la nube blan (2 comentaris)
:: Estat de por (0 comentaris)
:: Et donaré la terra (2 comentaris)
:: Fifth Business (3 comentaris)
:: Flashforward (2 comentaris)
:: Fool Moon (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Gràcies pels records (0 comentaris)
:: Grave Peril (Dresden Files (0 comentaris)
:: Hard Magic: Book I of the (0 comentaris)
:: HHhH (4 comentaris)
:: Incandescence (0 comentaris)
:: Jardí d'hivern (2 comentaris)
:: Jo Confesso (Ed. Proa, 201 (4 comentaris)
:: Joyland (0 comentaris)
:: Kafka en la Orilla (2 comentaris)
:: Kraken (0 comentaris)
:: L'Any de la Plaga (La Magr (2 comentaris)
:: L'any del senyor (0 comentaris)
:: L'Odissea (1 comentaris)
:: L'origen perdut (0 comentaris)
:: L'Últim Dia Abans de Demà (0 comentaris)
:: L'últim home que parlava c (4 comentaris)
:: L'últim patriarca (2 comentaris)
:: L'última carícia Terenci (2 comentaris)
:: La Biblia de barro (2 comentaris)
:: La caída de los gigantes (4 comentaris)
:: La canción de los Maories (0 comentaris)
:: La Carretera (2 comentaris)
:: La cúpula (4 comentaris)
:: La història de la Lisey (6 comentaris)
:: La llave de Sarah (0 comentaris)
:: La mala dona (0 comentaris)
:: La mano de Fátima (0 comentaris)
:: La mecànica del cor (0 comentaris)
:: La noia que somiava un llu (7 comentaris)
:: La por (0 comentaris)
:: La reina al palau dels cor (2 comentaris)
:: Las ardillas de Central Pa (0 comentaris)
:: Last Argument of Kings (El (0 comentaris)
:: Le miroir d'Aimengart (1 comentaris)
:: Les ales de l'esfinx (0 comentaris)
:: Les Cròniques del Déu Coix (0 comentaris)
:: Les filles del fred (0 comentaris)
:: Les Ombres Errants (0 comentaris)
:: Les Veus del Pamano (Ed. P (1 comentaris)
:: Lliures o morts (3 comentaris)
:: Lluvia Negra (黒 (0 comentaris)
:: Lord of the Flies (0 comentaris)
:: Los ojos amarillos de los (0 comentaris)
:: Maletes Perdudes (3 comentaris)
:: Man in the Dark (0 comentaris)
:: miLLoringlix (0 comentaris)
:: Mistborn - The Final Empir (4 comentaris)
:: Mistborn - The Hero of Age (0 comentaris)
:: Mistborn - The Well of Asc (0 comentaris)
:: Nemesis (Nèmesi, La Magran (0 comentaris)
:: New Amsterdam (0 comentaris)
:: No Country For Old Men (0 comentaris)
:: No Hero (Night Shade Books (0 comentaris)
:: Our Kind of Traitor (Un Tr (1 comentaris)
:: Quiet (1 comentaris)
:: Rainbows End (2 comentaris)
:: Revolutionary Road (1 comentaris)
:: Robopocalypse (Knopf Doubl (0 comentaris)
:: Sayonara Barcelona (0 comentaris)
:: Seven for a Secret (0 comentaris)
:: Sobre la bellesa (0 comentaris)
:: Soldados de Salamina (3 comentaris)
:: Spellwright (0 comentaris)
:: Storm Front (Dresden Files (2 comentaris)
:: Summer Knight (Dresde File (0 comentaris)
:: Summertime (Temps d'Estiu, (0 comentaris)
:: Tengo un Manny en casa (0 comentaris)
:: The Amazing Adventures of (0 comentaris)
:: The Blade Itself (La Voz d (3 comentaris)
:: The Catcher in The Rye (El (1 comentaris)
:: The City & The City (0 comentaris)
:: The Gaslight Dogs (0 comentaris)
:: The Good Man Jesus and the (0 comentaris)
:: The Interpreter of Maladie (0 comentaris)
:: The Manticore (0 comentaris)
:: The mists of Avalon (3 comentaris)
:: The Moonstone (0 comentaris)
:: The No.1 Ladies' Detective (11 comentaris)
:: The Power of the Dog (El P (0 comentaris)
:: The Windup Girl (2 comentaris)
:: The Wise Man's Fear (The K (1 comentaris)
:: Tot per una noia (0 comentaris)
:: Totes les coses que no ens (0 comentaris)
:: Travels in the Scriptorium (5 comentaris)
:: Tu Rostro Mañana (llibres (3 comentaris)
:: Un mundo sin fin (4 comentaris)
:: Un petit inconvenient (4 comentaris)
:: Un trabajo muy sucio (0 comentaris)
:: Una columna de fuego (0 comentaris)
:: Una família fora de sèrie (0 comentaris)
:: Una Tempesta (2 comentaris)
:: Victus (La Campana, 2012) (4 comentaris)
:: Warchild (0 comentaris)
:: Winter in Madrid (Invierno (2 comentaris)
:: World of Wonders (2 comentaris)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (35577 visites)
:: La Biblia de barro (25961 visites)
:: Cometas en el cielo (22501 visites)
:: El castell de vidre (22113 visites)
:: El club eròtic dels dimart (22088 visites)
:: Els homes que no estimaven (22074 visites)
:: El noi del pijama de ratll (21775 visites)
:: La mecànica del cor (21564 visites)
:: El pont dels jueus (21483 visites)
:: El quart Reich (21374 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> The mists of Avalon
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
The mists of Avalon

Autor/a del llibre: Marion Zimmer Bradley

12/06/2012
Autor/a de l'aportació:
Joan Trabal

Aquest llibre ha rebut 11065 visites

The mists of Avalon
sinòpsis
biografia de Marion Zimmer Bradley
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (3 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

sinòpsis
The Mists of Avalon is a generations-spanning retelling of the Arthurian legend, but bringing it back to its Brythonic roots (see Matter of Britain). Its protagonist is Morgaine, who witnesses the rise of Uther Pendragon to the throne of Camelot. As a child, she is taken to Avalon by High Priestess Viviane, her maternal aunt, to become a priestess of the Mother Goddess and witnesses the rising tension between the old Pagan and the new Christian religions. At one point, she is given in a fertility ritual to a young man she will later learn is Arthur, her half-brother. Unbeknownst to Arthur, Morgaine conceives a child, Gwydion, later called Mordred, as a result of the ritual.

After Uther dies, his son Arthur claims the throne. Morgaine and Viviane give him the magic sword Excalibur, and with the combined force of Avalon and Camelot, Arthur drives the invasion of the Saxons away. But when his wife Gwenhwyfar fails to produce a child, she is convinced that it is a punishment of God: firstly for the presence of pagan elements (a stance which Morgaine deeply resents), and secondly, for her forbidden love for Arthur's finest knight Lancelet. She increasingly becomes a religious fanatic, and relationships between Avalon and Camelot (i.e. Morgaine and herself) become hostile.

When the knights of the Round Table of Camelot leave to search for the Holy Grail, Mordred seeks to usurp the throne. In a climactic battle, Arthur's and Mordred's armies square off, and in the end Avalon and Arthur are magically removed from the circles of the world. It is Morgaine alone who lives to tell the tale of Camelot.

Extret de la Wikipèdia

biografia de Marion Zimmer Bradley
Marion Eleanor Zimmer was born in Albany, NY, on June 3, 1930, and married Robert Alden Bradley in 1949. Mrs. Bradley received her B.A. in 1964 from Hardin Simmons University in Abilene, Texas, then did graduate work at the University of California, Berkeley, from 1965-67.

She was a science fiction/fantasy fan from her middle teens. She had written as long as she could remember, but wrote only for school magazines and fanzines until 1952, when she sold her first professional short story to VORTEX SCIENCE FICTION. She wrote everything from science fiction to Gothics, but is probably best known for her Darkover novels and for her Arthurian novel, THE MISTS OF AVALON.

In addition to her novels, Mrs. Bradley edited magazines, amateur and professional, including Marion Zimmer Bradley's FANTASY Magazine, which she started in 1988. She also edited an annual anthology called SWORD AND SORCERESS, which is still published annually under the title MARION ZIMMER BRADLEY'S SWORD AND SORCERESS.

She died in Berkeley, California on September 25, 1999, four days after suffering a major heart attack.

Extret d'Amazon

enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió
Les boires d’Avalon de Marion Zimmer Bradley és una obra colossal, tant per la seva extensió (en realitat són quatre llibres i unes 900 pàgines) i per la gosadia de reescriure una de les grans històries de l’imaginari occidental: ni més ni menys que la història del rei Artur, des del seu naixement fins a la seva mort. Ara bé, la llegenda d’aquest rei ha estat explicada i reexplicada moltíssimes vegades, de manera que si aquesta novel•la no anés més enllà no tindria cap mena d’originalitat, i en canvi ens trobem davant una obra completament excepcional. Allò que fa que la narració de Marion Zimmer sigui tan original rau en el seu punt de vista: Zimmer reexplica el mite des del punt de vista femení, en concret des de la visió de Morgana la germana del rei, i reubica el mite en un moment de conflicte religiós, de xoc de cultes, en concret en el moment en què el culte cristià s’instal•la a l’actual Anglaterra i xoca i desbanca a un culte autòcton més femení, un culte arrelat a la mare terra, la deessa, i al principi de la feminitat. Zimmer farà d’aquest xoc de titans el motor de la seva narració i el sentit de la seva reescriptura

Primer de tot, cal dir que l’estratègia de Zimmer no és en absolut original. Un cop d’ull al desenvolupament del mite artúric ens fa adonar que el que ha apassat al llarg de la història ha estat que partint d’un nucli original d’una llegenda bretona, o potser d’un heroi britó real, es va anar desenrotllant un autèntic gènere literari, la literatura artúrica. Aquesta literatura travessa la història d’occident (i segons diu Ruiz Domènec en el seu llibre Europa en conforma part del seu caràcter original) des de la baixa edat mitjana fins al segle XXI, de manera que s’explica i reexplica la història adaptant-la a la realitat de cada època. Així, ja a partir de Geoffrey de Montmouth al segle XII cada societat ha narrat les vicissituds del rei Artur encabint-les en les seves coordenades socials. Per exemple Chrétien de Troyes va reesciure el mite artúric segons les regles de l’amor cortès que es dictaven a la cort de Maria de Champagne, fent de Lancelot i Ginebra la famosa parella adúltera que tothom avui coneix, però que abans d’ell no existia en cap versió de la llegenda. Més endavant l’estament religiós en farà en la Vulgata una parella turmentada i Dante enviarà a l’infern a Paolo i Francesca, una parella florentina que van caure en el parany de l’adulteri a causa de la lectura de les aventures de Lancelot. Ja al segle XIX els romàntics anglesos com Tennyson o Rossetti convertiran la llegenda en un mite fundacional anglès i la reinterpretaran des de l’exacerbació pròpia del l’exaltació romàntica. Així doncs, la reescriptura de Zimmer no és només legítima sinó que des del punt de vista d’una societat que posseeix nous punts de vista sobre les qüestions que la fan ser tal com és, sinó necessària. La nordamericana recupera una matière que és patrimoni comú de la literatura universal i li inocula un nou sens fruit de la modernitat occidental: el feminisme, la nova espiritualitat i el retorn a la terra, fent doncs de la novel•la un obra d’art absolutement moderne com diria Breton, on la societat actual reeinterpreta la història segons els coneixements nous que creu tenir de l’època on aquest s’ubica i segons les noves preocupacions i ideologies que la mouen. Després de l’estructuralisme; després de les tesis de Duby en què tot en la història és text i, per tant, cal interpretar-lo; després del psicoanàlisi; després de Jung, calia reinterpretar el mite artúric i Zimmer ho fa. Tal com ho veuria Gadamer, ens trobem davant un horitzó d’expectatives marcat per la modernitat i defensa d’allò que és femení, cosa que ens fa llegir el mite des d’una òptica radicalment diferent.

La novel•la però, més enllà de la càrrega ideològica, ha de ser plausible, ha de resultar versemblant, convincent com a artifici literari i també quant al material que empra. La tasca és en aquest cas difícil ja que aquest sentit que empra pot fer una certa olor de feminisme reaccionari o de new age. Segons el meu punt de vista, l’obra és completament reeixida, no és en absolut ensucrada, ofereix resposta a totes les situacions arquetípiques del mite artúric, però una resposta que l’acosta a la realitat, a com hauria pogut ser en un context real, més que no pas a les enigmàtiques solucions dels romans medievals, tot i que cal esmentar que l’ús de la fantasia, la irrealitat o el mite és també present en la novel•la, però hi és d’una manera molt versemblant, tal i com defensa Lluis Duch, l’univers mític es fa complementari a la realitat racional. Per aquestes raons el llibre mereixeria formar part de la llista de la literatura artúrica moderna al costat de noms com Mark Twain, Terence H. White, Alfred Lord Tennyson, John Steinbeck per citar-ne alguns. Altra cosa seria l’aprofitament de l’obra per a fer productes televisius infectes, basats en l’esoterisme, com la sèrie homònima. Crec que la base de la seva solidesa és aquest saber donar una resposta absolutament coherent amb els principis que mouen l’obra a tots els grans moments de la llegenda, des de la concepció manipulada d’Artur, fins a la de Mordred, passant per la recerca del Graal i la decadència de la cort d’Artur. Per a poder aquest resposta tan absolutament sense fissures l’escriptora ha d’haver fet una gran tasca de documentació, una tasca que no és en absolut fàcil i menys ho devia ser al 1992, any de publicació del llibre. L’obra està ambientada al segle V, als Dark Ages de Britannia, quan els romans van abandonar la Gran Bretanya i els nadius, ja molt romanitzats, van haver d’afrontar les onades successives d’invasions saxones per l’est i pictes pel nord. Sembla que és en aquest context eminentment guerrer on va sorgir l’Artur històric. Aquesta informació, que avui ja apareix abastament en la bibliografia especialitzada, i que fins i tot ha estat reproduïda recentment en film, El rei Artur d’Antoine Fuqua, no estava tan ben documentada el 1992, cosa que demostra la perspicàcia de l’escriptora i el seu coneixement profund del mite. D’altra banda, el context en què ella situa la història és un context de guerra, escenari masculí per excel•lència i, per tant, cal encara anar un pas enllà per localitzar la petja femenina en aquest espai. De fet, però, si hem de fer cas a Zimmer la petja femenina era molt important, i amb la desromanització el que hi havia en joc no era només el domini polític de Bretanya, sinó una determinada cosmovisió. Segons ens explica Zimmer, els pobladors d’aquelles terres emboirades eren originàriament adoradors de la deessa, un principi diví femení lligat a la fecunditat i a l’harmonia, però amb l’arribada dels romans va arribar també el déu cristià, un déu masculí, pare, que s’interpretava d’una manera rígida que el feia una figura que calia témer, una absolut més predisposat a jutjar i castigar que no pas a acollir com faria la deessa mare. Artur serà el darrer paladí de la deessa, però els seu drama, segons Zimmer, rau en que tot i haver estat entronitzat gràcies a les servidores de la deessa i a haver-li jurat fidelitat, les pressions del seu entorn, polític però també personal (encarnat per una Ginebra extremadament cristiana) faran que es vegi obligat a decantar-se cap la religió cristiana i, així, el principi masculí anirà penetrant en el seu cor i la seva terra fins a esdevenir un rei cristià per a un regne cristià, el rei Artur de la llegenda que tots coneixem. No hi ha dialèctica, Hegel no té lloc en aquesta lluita, els principis femení i masculí no es fecundaran per donar lloc a un tercer principi més ric, sinó que el principi masculí, el cristià, és excloent, i simplement anul•larà la religió anterior. Quan es té la veritat no hi ha espai per a res més, tot i que els sacerdots i sacerdotesses de la deessa defensen que tots els déus són el mateix principi. El que Zimmer novel•la és questa lluita que hi ha en el cor d’Artur i en el cor de Britannia per mantenir la deessa en el seu tro, una lluita que al final es decantarà cap al principi masculí del cristianisme i sumirà Avalon, la terra sagrada de la deessa, en la boira, l’allunyarà d’aquest món, cobrant-se pel camí el destí d’Artur, el rei que fou i que serà, que acabarà, com sempre en la llegenda, reposant a les terres de la deessa, prest però a tornar si Britannia el necessita. Curiosament al segle XIII un rei anglès d’origen aquità, Enric Plantagenet, va descobrir a Glastonbury la tomba d’Artur i Ginebra. Va descobrir, doncs, Avalon i encara avui es pot visitar l’abadia i unes tombes al meu parer excessivament modestes per ser les dels monarques d’una de les llegendes més grans d’Occident. L’obra de Zimmer és, doncs, una obra imprescindible per a tot aquell qui vulgui tornar a gaudir amb les aventures d’Artur, i alhora en vulgui tenir una visió diferent. Existeix una versió en castellà, però encara no en català.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
   
 
els vostres comentaris (3 comentaris)
Autor/a del comentari: Miquel - Data: 16/06/2012

Camelot 3000 és fantàstic :-)
Autor/a del comentari: Joan Trabal - Data: 16/06/2012

Poca cosa en puc dir perquè no els he llegit. A mi m'interessa molt la tradició artúrica clàssica, des del segle XII al XIX i el que ha deixat a la nostra cultura. És un univers riquíssim i amb estudis al seu voltant per passar-s'hi una vida. Em sorprèn agradablement que encara ara s'escriguin històries sobre el rei Artur, cosa que demostra la força del mite, però sóc de l'opinió que la majoria del que apareix, ja siguin películes o llibres, no són altra cosa que reescriptures modernitzades de la mateixa història que només volen fer-se accessible al lectoractual com a història d'aventures, quan el mite és molt més que això. Hi ha hagut molts autors que han insisitit en voler fer-la una història d'amor, una història d'aventures o èpica, però els sus llibres no són altra cosa que un pàlid reflex de les històries que s'explicaven fa uns quants segles, m'atreviria a dir que fruit d'una societat desorientada que intenta recuperar un passat que intueix molt ric, però sense tenir la força d'entrar-hi a fons o, pitjor encara ,una societat tan desubicada que no es capaç d'entendre el seu propi passat! Hollywood, per exemple, ha fet cada desastre de película que n'hi per llogar-hi cadires, recordo per exemple "El primer cavallero" amb en Richard Gere i en Sean Conney que només se'n salvava la Júlia Ormond que estava com un tren! Per això m'ha agradat el llibre de la Marion Zimmer, perquè explica la història des d'una visió nova, moderna i sòlida, i alhora fa el mateix que s'ha fet tradicionalment i que ha fet rica la llegenda: la mateixa matèria amb un sentit diferent. Per cert, que hi ha un còmic molt agosarat que es diu Camelot 3000 que també té una certa gràcia. A en Cornwell, que té molta fama, potser algun dia gosaré fer-li un cop d'ull, però com que desconfio profundament del valor de ser famós al nostre temps, de moment em reitero que no hi ha res com Chrétien de Troyes, Tennyson, els quadres de Rossetti o "Sir Gawain i el cavaller verd" per dir-ne alguns. El problema és que per llegir-los cal esforçar-se i això situa la lectura en un pla diferent: llegir coses senzilles per obtenir un gaudi immediat i planer o lectures difícils, esforçades, per obtenir un gaudi més intel·lectual? És una qüestió que jo no acabo de saber com agafar-la. Els llibres difícils estan molt bé, però hi ha moments que no et passen de cap manera i, d'altra banda, sempre llegir llibrets superficials acaba cansant per reiteració...Tinc per aquí casa reservat un llibre d'en Wagensberg que es titula "El placer intel·lectual" que em sembla que acaba d'arribar el moment de llegir i comentar! A veure si aporta alguna cosa interessant. Per cert, gràcies per la floreta....ai que dirà en Xevi!
Autor/a del comentari: Miquel - Data: 12/06/2012

Genial ressenya Joan, com és habitual en tu.

Aquest llibre fa temps que el tinc pendent. I mira que sóc fan de la malaguanyada Marion Zimmer Bradley (fàcilment he llegit 10 o 12 dels seus llibres de ciència-ficció) i tinc el primer d'aquests al prestatge, a veure si hi arribo alguna vegada.

De reescriptures de les llegendes artúriques he sentit a parlar molt bé de la saga de Bernard Cornwell, i també de la història de Merlin de la Mary Stewart. Els de Cornwell segur que acabaran caient algun dia! Tú els has llegit?

Una abraçada!

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
   
 
(c) 2007-2017 logo xelu.net | Última actualització: 24/11/2017 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.