Mientras los vientos del otoño desnudan los árboles, las últimas cosechas se pudren en los pocos campos que no han sido devastados por la guerra, y por los ríos teñidos de rojo bajan cadáveres de todos los blasones y estirpes. Y aunque casi todo Poniente yace extenuado, en diversos rincones florecen nuevas e inquietantes intrigas que ansían nutrirse de los despojos de un reino moribundo.

Las circunstancias han forzado una tregua en la guerra de los Cinco Reyes. Los intrigantes miembros de la Casa Lannister intentan consolidar su hegemonía en Poniente; la flota de las Islas del Hierro se congrega para la elección de un rey que restituya la gloria perdida del Trono de Piedramar, y en Dorne, el único de los Siete Reinos que permanece apartado del conflicto, el asesinato de la princesa Elia y de los herederos Targaryen todavía se recuerda con dolor y rabia. Entre tanto, Brienne de Tarth parte en busca de Sansa Stark en cumplimiento de una promesa, y Samwell Tarly regresa de las tierras inhóspitas de más allá del Muro acompañado de una mujer y un niño de pecho.

George Raymond Richard Martin (nascut a Bayonne, Nova Jersey, EUA el 20 de setembre de 1948) és un escriptor de ciència ficció i fantasia, guionista i productor estatunidenc. Ha estat professor de periodisme i director de torneigs d'escacs.

George Martin va ser un prolífic autor de novel·les curtes de ciència ficció durant la dècada dels setanta, guanyant nombrosos premis Hugo i Nebula, abans de centrar-se en les novel·les al final de la dècada. Tot i que la major part de la seva obra pertany als gèneres de fantasia i horror, bona part de la seva obra inicial és de ciència ficció ambientada en un futur indefinit.

Als anys vuitanta treballà com a editor i per a la televisió com a guionista, especialment per als nous capítols de La dimensió desconeguda i per a la sèrie de La Bella i la Bèstia. Com a editor supervisà el cicle Wild Cards que transcorre en un univers compartit, on un virus alienígena concedeix estranys poders o desfigura una part de la humanitat durant la II guerra mundial, afectant el desenvolupament posterior de la història.

L'any 1996 Martin torna a recuperar la seva faceta d'escriptor de novel·les de fantasia, iniciant el cicle de Cançó de gel i de foc (A Song of Ice and Fire), aclamada per la crítica dels Estats Units.

Font: Viquipèdia.

- Web personal de'n George R. R. Martin.

- Tower of the Hand, fantàstica web no oficial amb articles, imatges i material sobre la saga (en anglès).

- Asshai, web no oficial sobre la saga (en espanyol).

- Pàgina web del llibre a Gigamesh, l'editorial espanyola.

Acabat! I l'acabo, ho he de dir, amb una barreja de satisfacció, alleujament, i pena. Satisfacció per les llargues hores de gaudi que el conjunt de les quatre novel·les que composen la saga a dia d'avui m'ha proporcionat, alleujament per que ara em puc posar amb altres coses que també em venia de gust llegir i deixo de ser captiu, i pena d'abandonar la companyia de tants bons personatges i d'una història tan fascinant. Ara no em queda més que esperar, amb tants altres milers de fans, a que el benvolgut George R. R. Martin tingui a bé completar la següent entrega.

Però anem amb aquest volum. En línies generals A Feast For Crows manté la tònica i el nivell del conjunt de la sèrie. Al principi pot resultar una mica frustrant, ja que per raons que no vé al cas explicar aqui la història deixa de banda un seguit de personatges que fins ara havien format el cor de la història. Així, no sabrem res (o gairebé res) de'n Bran, en Tyrion, en Jon, en Davos, la Daenerys i alguns altres, i en canvi viurem la trama a través dels ulls de'n Jaime, la Cersei, la Brienne i alguns altres sorprenents personatges. A més, el llibre s'aparta també en to de la tendència marcada pels precedents. Si fins ara el principial motor de les novel•les ha estat argumental, i cadascun dels capítols dedicats als diferents personatges teixia un argument consistent que, si bé mancat d’una direcció clara, semblava tenir uns quants centres gravitacionals evidents cap als quals tendien les diverses branques de la història, aquesta darrera entrega sembla posar el fre a la història principal i és dedica fonamentalment a aprofundir en la psicologia dels personatges i en descriure en detall diversos aspectes del món en el que transcorre la narració. Això és així sobretot en la primera meitat del llibre, que en el seu tram final recupera un sentit de la direccionalitat i del ritme que no desmereixen en absolut les millors parts dels llibres anteriors. Malgrat tot, si que és cert que és el més desigual dels quatre publicats fins ara i puc entendre perquè sol ser el menys valorat de la sèrie. Al mateix temps, hi ha subhistòries concretes (i no puc més que destacar els capítols dedicats als homes de ferro) dintre de la història que crec que contenen algunes de les idees més interesants de tota la sèrie i mai la crítica descarnada a la guerra havia estat tan evident.

Bé, no cal dir que si no s'han llegit els llibres precedents no té cap sentit llegir aquest, però si heu arribat fins aqui... bé... és d'obligada lectura. Si heu anat llegint les meves opinions sobre aquests llibres, n'hi hauria d'haver prou amb dir que (tot i presentar algun problema) aquest llibre no desmereix per que us feu una idea de com m'ha agradat. Del que no us podeu fer cap idea, però, és de la impaciència que sento per que publiquin A Dance With Dragons, el següent llibre de la saga que, a sobre, estarà centrat en els personatges que no han sortit en aquest! Aaaargh!