Text de la contraportada de l'edició catalana, d'edicions 62
En un estat d’ànim tan fosc com la nit d’obsidiana que envolta el món, Paul Auster ens torna a sorprendre amb una novel•la devastadora amb múltiples realitats. La història transcorre en una sola nit. August Brill té setanta-dos anys i s’està a casa de la seva filla a Vermont. Quan l’insomni no el deixa descansar, ajagut al llit, s’explica històries per evitar pensar en coses que preferiria oblidar –la mort de la seva dona, la infinita tristesa de la seva filla per la pèrdua del marit, el cruel assassinat de la parella de la seva néta Katya. Una d’aquestes nits en blanc, en Brill s’imagina una cruenta guerra civil als Estats Units.
Un home a les fosques és una novel·la dels nostres temps que exigeix ser llegida i rellegida. Una obra que ens obliga a encarar-nos a la foscor, el drama, de la nit; i alhora celebra l’existència dels afectes i els jocs quotidians que fan que, malgrat tot, aquest estrany món nostre continuï avançant.
Amb els llibres de'n Paul Auster em passa com amb les pel·lícules de'n Woody Allen. Cada any, més o menys, treuen una obra nova i sempre m'agrada llegir-les o veure-les, respectivament. Tots dos tenen un historial il·lustre però, també, tots dos han deixat enrere el pic de la seva creativitat. Tot i així, les seves pitjors obres tenen un nivell més alt que el 90 % del que publiquen o emeten la majoria dels seus contemporanis, i tots dos mantenen un estil propi molt característic.
En el cas de Man in the Dark, la darrera novel·la de Paul Auster (veig a la wikipedia que ja hi ha el títol de la novel·la del 2009. Aquest home escriu massa, de debó), la seva tendència, gairebé obsessió, amb la construcció d'històries dintre d'històries que travessen el quart mur es combina amb la descripció d'un personatge d'edat avançada a qui la vida li ha donat un cop molt fort i explica la història en primera persona, inaugurada amb la més barroca i més rodona Brooklyn Follies. I he de dir que el giny funciona. Potser ja estic massa avesat a aquest tipus d'història amb estructura de nina russa, i em costa poc instal·lar-me en la disposició mental de llegir una història amb el prisma d'un altre personatge, fictici també, que l'explica, però en aquest cas la manera d'imbricar-se una història dintre d'una altra m'ha semblat elegant, relaxada i plena d'estil i virtuosisme. Per això, quan al darrer tram del llibre l'autor envia a pastar fang l'estructura paral·lela que havia anat construïnt i se centra en l'anàlisi de la vida de l'August Brill, el narrador (jeràrquicament superior, per dir-ho d'alguna manera) de la història, m'he sentit estafat, i no he acabat d'entendre el motiu de tant d'esforç ni l'impacte d'aquesta estructura tan complicada sobre el conjunt de la novel·la. La ressolució de la novel·la, doncs, m'ha semblat decebedora.
Dit això, també he de dir que he gaudit amb la lectura del llibre. M'ha emocionat, m'ha entretingut, m'ha interrogat i m'ha fet reflexionar sobre la literatura, la ficció, la família, els fills... M'ha semblat que la qualitat de la prosa de'n Paul Auster estava significativament per sobre, estilísticament si no en quant a profunditat de continguts, que la de les seves darreres noveles, però ha estat millor el camí, hipnòtic, que l'arribada. Tot i que la imatge final em sembla molt bona hi he arribat enganyat.
En conjunt, és una novel·la regular tirant a dolenta. Té virtuts considerables, però crec que no la salven. |
)
)
afegir un comentari
Xevi Vilardell Bascompte| Control remot
| Segueix-nos al 
