xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
:: 31 Dream Street (4 comentaris)
:: Catching Fire (En Flames, (5 comentaris)
:: Crepuscle (4 comentaris)
:: El cinquè mag (0 comentaris)
:: El éxodo de los gnomos (0 comentaris)
:: El noi del pijama de ratll (4 comentaris)
:: Els estranys talents de la (3 comentaris)
:: Graceling (Graceling. Ed. (0 comentaris)
:: Harry Potter The Deathly H (3 comentaris)
:: La matèria obscura (14 comentaris)
:: Les rondalles de Bard Gall (0 comentaris)
:: Lluna nova (1 comentaris)
:: Mockingjay (Sinsajo; L'Oce (4 comentaris)
:: Percy Jackson and the Olym (4 comentaris)
:: Percy Jackson and the Olym (0 comentaris)
:: Perdona però vull casar-me (0 comentaris)
:: Perdona si et dic amor (2 comentaris)
:: Stardust (2 comentaris)
:: The Book Thief (2 comentaris)
:: The H-Bomb Girl (0 comentaris)
:: The Hunger Games (Els Jocs (9 comentaris)
:: The Knife of Never Letting (2 comentaris)
:: Tinc ganes de tu (2 comentaris)
:: Tres metros sobre el cielo (0 comentaris)
:: Un mag de Terramar (6 comentaris)
novel·la (167)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (40853 visites)
:: La Biblia de barro (30326 visites)
:: Cometas en el cielo (26839 visites)
:: Els homes que no estimaven (26310 visites)
:: El castell de vidre (26292 visites)
:: El club eròtic dels dimart (26224 visites)
:: El noi del pijama de ratll (26112 visites)
:: La mecànica del cor (25870 visites)
:: El pont dels jueus (25549 visites)
:: El quart Reich (25405 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> La Carretera
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
La Carretera

Autor/a del llibre: Cormac McCarthy

19/10/2007
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony

Aquest llibre ha rebut 16905 visites

La Carretera
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (2 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET


enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


opinió
By then all stores of food had given out and murder was everywhere upon the land. The world soon to be largely populated by men who would eat your children in front of your eyes and the cities themselves held by cores of blackened looters who tunneled among the ruins and crawled from the rubble white of tooth and eye craying charred and anonymous tins of food in nylon nets like shoppers in the commissaries of hell.

Confesso que fins fa com qui diu quatre dies desconeixia per complert l’existència de’n Cormac McCarthy i això, en mi, després d’haver-lo tastat, és imperdonable. De qualsevol manera la meva intenció és posar-hi remei aviat i llegir alguns altres llibres d’aquest, pel moment, gran escriptor.

En Cormac McCarthy és un escriptor nord-americà que sembla ser un ferm candidat a emportar-se un nobel de literatura en alguna de les seves properes edicions. Si aquestes coses tenen algun significat, cosa discutible, el polèmic crític literari Harold Bloom afirma que aquest és un dels quatre novelistes americans contemporanis més grans (amb en Thomas Pynchon, Don DeLilo i Philip Roth [wikipedia dixit], tots ells il•lustres escriptors que algun dia espero comentar). Moltes de les seves noveles (no aquesta) s’enmarquen en el gènere Western i fa un us “generós” de la violència acompanyat d’una prosa precisa i una narrativa arquitectònicament molt sofisticada. Fins aquí el que se per mà d’altri, procedim a l’experiència pròpia:

THE ROAD comença amb un pare que es desperta a la foscor i palpa el seu entorn buscant el seu fill que dorm al seu costat. Des d’aquest punt de partida ambdós inicien un periple per uns Estats Units devastats, fent camí cap al sud per la carretera que dona títol a la novela per fugir dels crus hiverns del nord. D’aquesta manera ens submergim en una història de caire post-apocalíptic i tints grisos com la cendra que cobreix tot el paissatge i bona part de l’atmosfera de la novela, a on els supervivents a una catàstrofe d’origen incert es passegen temerosos els uns dels altres sense cap esperança en un demà que ja no arribarà, sense menjar, sense electricitat, sense aixopluc. Amb una prosa en la que cada paraula és precisa com el cop de martell d’un esculptor, l’autor dona forma a una història a on res no sobra ni res no hi falta, que demostra de nou que el 90 % del cos de les noveles actuals és palla i que no és necessari escriure un mamut de 3000 pàgines per aconseguir una història colpidora o emocionant. Les concessions al lector són mínimes, l’atmosfera opressiva i magníficament construïda. He d’admetre que em va costar unes quantes pàgines sintonitzar amb l’estil auster i desprovist de floritures del llibre, que dona una falsa sensació de senzillesa, però què un cop aconseguit la sensació de llegir-lo era hipnòtica.

El pare pretén protegir al fill del perill que plantegen, fonamentalment, els altres escasos supervivents d’aquesta terra que podria ser la nostra en uns quants anys. Sap que aquest instint de protecció envers el seu fill és l’única motivació que l’empeny a seguir lluitant. El fill no ha conegut el món previ a l’apocalipsi i només sap de la gana que els atenalla i de la por als altres éssers humans amb que puguin trobar-se. El pare li ha ensenyat al fill que ells són els bons a un món en el que l’home realment és un llop per a l’home i el fill accepta les ensenyances del pare perquè no hi ha res més en el que creure. Al llarg de la novela el fill demanarà repetidament al pare si realment ells són els bons, si n’hi ha d’altres i a on s’amaguen i la convicció del pare a cada reafirmació serà més feble. Això, la relació entre el pare i el fill, és el principal motor del to emocional de la història, què té un ritme propi que, si sou donats a aquest tipus de metàfora, fa pensar en la respiració potent d'un animal gran, vell i cansat.

THE ROAD no és una història original. Altres autors han tractat el tema amb anterioritat. Em venen al cap en Richard Mateson o l’Stephen King, però no dubto que n’hi ha d’altres. El que fa que THE ROAD destaqui com a novela és la manera en que ha estat construïda, la veu aspra amb la que se’ns explica, el realisme que respira. Hi ha llibres que estan vius a l’estanteria i aquest llibre és un d’ells i se que demanarà a crits que el torni a llegir.

The Road ha estat publicat en anglès per Picador, en català per Edicions 62 i en castellà per Mondadori.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (2 comentaris)
Autor/a del comentari: jmab - Data: 03/08/2010

He acabat La carretera de Cormac McCarthy i m'ha vingut un baixón! Quina novel·la més trista i depriment, però al mateix temps quina força que té i quin rar optimisme que en desprèn! D'això se'n diu fe en l'espècie humana!!!

Molt recomanable!
Autor/a del comentari: Tyler Durden - Data: 24/10/2007

Gran llibre.

D'original, res de res, perquè d'històries en mons post-apocalíptics se n'han vist i escrit unes quantes. La gràcia és l'estil, dur i angoixant sense caure en trampes fàcils o truculències.

Acostumats a les descricions amb floritures, escenes prescindibles per fer llibres més gruixuts o finals amb batalletes, algusn lectors han dit que el llibre és avorrit.

Res més lluny de la realitat. Si entres dins el món de McCarthy, el cor se t'encongeix. Es llegeix d'una tirada, i vius en ruta, a la carretera amb el pare i el fill.

Amb aquest llibre, M;cCarthy ha guanyat justament el Pulitzer. Aviat se'n farà una pel·li. Tremolem, que no caigui en mans de "gentusa" tipus Tom Cruise. I aviat, també s'estrenarà la nova dels germans Cohen basada en un llibre anterior de ,l'autor, "no country for old men", amb els seus tocs de Western habituals. Segur que serà més bona que la repugnant "todos los caballos bellos", també basada en un llibre de McCarthy.

Dels altres autors que l'il·luminat Harold Bloom considera imprescindibles, hi ha una bona sel·lecció de la seva obra edittada per Mondadori. En DeLilo s'ha de llegir amb molta calma, perquè pot ser molt dur, sobretot en obres claus com "underworld" o "soroll de fons. Més accessibles que aquests, i potser segons en importància, com a escriptors americans actuals hi hauria Richard Ford, Michael Chabon, David Foster Wallace, Jonathan Lethem, Jonathan Safran Foer o Chuck Palahniuk. Entre molts, molts altres.

Qui encara es conformi amb Dan Brown o Jogn Grisham és perquè vol.....

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
   
 
(c) 2007-2019 logo xelu.net | Última actualització: 26/06/2019 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.