| |
| sinòpsis |
| Michael Berg, un noi de 15 anys, estableix una relació amorosa amb Hanna, una dona de més de 30 anys. Aquesta relació els marcarà a tots dos de per vida. Després d’uns anys de no saber res un de l’altre, es retroben a la sala d’un tribunal, on Hanna és jutjada per un passat obscur i secret que Michael no podia ni imaginar. |
| biografia de Bernhard Schlink |
| Extret de la Wikipedia: Bernhard Schlink (6 de julio de 1944, Bielefeld, Alemania) es un escritor y jurista alemán. En 1998 fue nombrado juez en la corte constitucional del estado federal de Renania del Norte-Westfalia y es profesor de historia de la ley en Universidad Humboldt, Berlín, desde enero de 2006. Su carrera como escritor comenzó con novelas policíacas teniendo como protagonista a un personaje llamado Selbst (juego de palabras con Yo Mismo); su primera novela se llamó Auto-castigo. Otra de sus novelas, El nudo gordiano, ganó el premio Glauser en 1989. En 1995 publicó El lector (Der Vorleser), una novela parcialmente autobiográfica sobre un adolescente que tiene un romance con una mujer mayor que desaparece súbitamente y luego se la reencuentra siendo estudiante de abogacía en un juicio a los criminales de la segunda guerra mundial. El libro se convirtió en un éxito de ventas en Alemania y fue traducido a 39 idiomas. La primera edición española apareció en el año 1997. Ganó el premio Hans Fallada, el premio Welt, el premio italiano Grinzane Cavour, el premio francés Laure Bataillon y el premio Ehrengabe de la Dusseldorf Heinrich Heine Society. En el año 2000 publicó una colección de cuentos titulada Amores en fuga. En 2008 el director británico Stephen Daldry realizó una adaptación al cine de El lector. |
 |
| opinió |
Un cop acabat el llibre i després de reflexionar-hi puc dir, sense por d’equivocar-me, que no és el meu estil de llibre. Tot i això, penso que cal reconèixer el gran mèrit d’aquest i és que està molt ben escrit (potser la meva percepció està un pel esbiaixada venint del llibre que vinc).
Per entendre’ns, si estiguéssim parlant d’una pel•lícula diríem que és lenta i que no passa gaire res. Doncs el llibre és així. El punt de vista narratiu és el d’en Michael i es basa sempre en les seves percepcions (barrejades entre el que sentia als 15 anys amb la perspectiva que dóna l’edat adulta). Si a això afegim que en Michael és un personatge una mica estrany, una persona plana (si es pot descriure així), amb una adolescència grisa (mantenir una relació amb una dona que et dobla l’edat i que a més acaba degenerant en una dominació malaltissa que no pots explicar a ningú t’ha de crear una adolescència grisa) i que a partir d’això tota la seva vida dóna la sensació de que no sap gestionar bé les seves emocions i les relacions humanes, això influeix sense cap mena de dubte en el to del llibre (no deixa de ser des del seu punt de vista). El resum és, si es pot dir en una frase, que el to és pla amb una forma amb relleu (crec sincerament que està ben escrit).
Ara, qui esperi trobar sorpreses gaire grans més enllà de la contraportada crec que aquest no és el seu llibre, tot i que té algun gir inesperat cap al dramatisme total i absolut (cosa que sumada al to deprimeix).
Com ja he comentat, no és el meu estil de llibre, però entenc que hi ha gent que li pot agradar i molt. Crec i espero que la pel•lícula em doni una perspectiva diferent dels personatges i la història i que la meva opinió de tot plegat millori. Per tant, deixem-ho de moment aquí i anem a veure la pel•lícula. Tindreu notícies!
|
 afegir un comentari |
|
|
els vostres comentaris (0  ) |
|
Estem esperant els vostres comentaris... |
|
)
| : 07/10/2024 | Facebook | Instagram 
