De l'autora de Postada: t'estimo, resa un adhesiu de color vermell a la portada. Això normalment em dóna mala espina (en la literatura i en el cinema), perquè normalment es fa servir per vendre una merda després d'haver aconseguit un èxit anterior (més o menys discutible). El que passa que quan ja saps al que vas, tampoc et pot tirar enrere una frase d'aquest estil i jo anava al que anava: un llibre que no em fes pensar, que passés bé i que m'ajudés en el tram final de la feina i a començar les vacances. Crec que això ho ha aconseguit, i només amb això ha complert el seu objectiu com a llibre (objecte).
L'argument és simple i sembla fins hi tot pensat expressament per dur a la gran pantalla i ser interpretat per en Hugh Grant i la del diari de Bridget Jones (té un nom extremadament complicat de pronunciar). El cas és que són dos històries paral·leles destinades a confluir quan ja has passat de llegir la contraportada. Amb això vull dir que qui se sorprengui del final hauria de tornar a lectures més a la seva mida estil El Teo va a la platja. Tornem al tema, l'argument. La Joyce acaba de passar un drama personal. En Justin fa temps que la seva vida és com una merda. La primera necessita sang. El segon dóna sang per intentar lligar amb una noia. Resultat: abracadabra! Es crea una connexió inexplicable entre ells dos, que els portarà innevitablement al final que els portarà. I fins aquí puc llegir perquè la simplesa de la història no em deixa anar més enllà o us dic tot el llibre.
La virtud del llibre és que passa bé i hi ha el personatge del pare de la Joyce, un avi vidu que l'acull després de la seva desgràcia inaugural del llibre, que és la bomba! Uns diàlegs frescos combinats amb una narració pel·liculera que ja sembla que en comptes de girar les pàgines estiguis menjant crispetes davant la gran pantalla, fan d'aquest llibre el complement ideal per una setmaneta de platja.
Avantatges d'haver-lo llegit? Que ara el cos i sobretot la ment em demana alguna cosa més profunda. És com una purga, necessària per desintoxicar el cervell després de tot l'any de feina. Res més a dir. Si, una cosa: si sou dels que / de les que us agraden les històries així fàcils estil comèdies romàntiques, aquest és el vostre llibre. Els que / les que us agradin llibres amb xixa, ni us acosteu, que us sortiran grans de pus per tot el cos! Esteu avisats! |