|
sinòpsis |
Trenta nens i adolescents són els únics supervivents d'un naufragi en el que tots els adults moren. De seguida s'han de plantejar com garantir la seva supervivència i no triguen en crear-se dos grups amb els seus corresponents líders. En Ralph és escollit com a cap de tots aquells predisposats a construir refugis i recol·lectar fruits, mentres que en Jack, més aventurer, es converteix en el líder dels caçadors. Les tensions entre els dos grups no fan més que créixer fins arribar a nivells insostenibles. |
biografia de William Golding |
Sir William Gerald Golding (Newquay, Gal·les, 1911 - Perranarworthal, 1993) fou un escriptor gal·lès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1983.
Va néixer el 19 de setembre de 1911 a la ciutat de Newquay, població situada al comtat de Cornualla. Va estudiar Ciències Naturals, per canviar aquests estudis al cap de dos anys pels de literatura anglesa a la Universitat d'Oxford, on es graduà el 1934. Durant la Segona Guerra Mundial va servir a la Marina Reial Britànica i va participar en el Desembarcament de Normandia l'any 1944.
L'any 1988 fou nomenat Cavaller per la reina Elisabet II del Regne Unit. Morí el 19 de juny de 1993 a la seva residència de Perranarworthal, població situada a Cornualla, a conseqüència d'un atac cardíac.
Autor de novel·les, assaigs i poemes, l'any 1935 publicà el primer dels seus llibres, Poems. Entre les seves obres destaquen Lord of the Flies ("El senyor de les mosques", 1954), faula moral sobre la condició humana, The Inheritors ("Els hereus", 1955) i Rites of Passage ("Ritus de pas", 1980, amb el qual guanya el Premi Booker del mateix any.
L'any 1983 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per les seves novel·les que, amb un art narratiu realista i amb una diversitat i universalitat del mite, il·luminen la condició humana en el món d'avui dia. |
|
|
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
"His mind was crowded with memories; memories of the knowledge that had come to them when they closed in on the struggling pig, knowledge that they had outwitted a living thing, imposed their will upon it, taken away its life like a long satisfying drink."
Aquest és un d'aquells llibres què entra en gairebé totes les llistes de millors novel·les mai escrites en llengua anglesa. Publicat al 1954, The Lord of the Flies explica la història d'un grup de nens que, essent els únics supervivents d'un naufragi, queden aïllats en una illa deserta sense cap adult que els supervisi. Alguna vegada heu sentit l'expressió "és una novel·la poderosa"? Aquesta ho és, sense dubte. És un "Peter Pan" fosc i sense fades. És una novel·la què és un mirall en el que podem veure'ns reflectits nosaltres i les nostres societats, que torna un reflexe pervers com pervers pot ser l'ésser humà. Amb un molt bon us del "donar a entendre" en William Golding va escriure una novel·la plena de simbol·lismes i que invita a la relectura. No sóc gaire defensor de les "lectures obligatòries", però amb aquest llibre podria fer la vista grossa.
Abandonats a la illa, el grup de nens es veu obligat a organitzar-se per tal de sobreviure i fer el possible per avisar al món del seu destí amb l'esperança de ser rescatats. L'autor és un narrador omniscient que ens explica, adoptant els punt de vista indirecte de diferents personatges, els esdeveniments i la seva vida interior carregant els grisos, les incerteses i les ambigüitats. Progressivament, les normes socials de les que provenen els nens s'aniran desintegrant i hauran de fer-ne de noves, construïnt una societat reminiscent d'altres èpoques i de comunitats tribals. Per a mi, una de les grandeses del llibre és la versemblança d'aquest canvi gradual, la tensió entre les restriccions que imposen les normes que els nens han adquirit en la seva vida prèvia i la salvaltge espontaneïtat amb la que sorgeixen les noves. Una altra de les grandeses de la novel·la està en com aconsegueix que mai oblidem que els protagonistes són nens i que comprenem la seva evolució, més inquietant gràcies a aquesta comprensió. L'autor demostra tenir un domini de l'escena, de la progressió narrativa i del to de la narració insuperables, i tot i que en determinats passatges els diàlegs poden semblar excessivament teatrals per al lector contemporani, l'impacte que té la novel·la en el seu conjunt és brutal. En William Golding és un mestre de sembrar llavors i de fer-les germinar més endavant, proporcionant-li coneixement al lector sense que aquest se n'adoni i fent-lo servir quan el necessita. I si alguna vegada he llegit un final que fos com un cop de puny a la boca i em tallés la respiració ha estat aqui. Mare meva. Mare, mare meva.
En molts sentits, Lord of the Flies és l'avantpassat espiritual de novel·les com Battle Royale i altres derivats com The Hunger Games, més adaptades a la sensibilitat, difícil de trasbalsar, dels lectors d'avui dia. Tot i així, i lluny de menystenir-les, aquestes derivacions no deixen de ser trivial·litzacions que no superen el poder d'evocació de la seva llavor literària. És una de les millors novel·les que he llegit i la recomano sense cap mena de reserva.
|
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |
|