|
sinòpsis |
Julia Álvarez es troba restaurant un pòrtic a la catedral de Santiago de Compostela quan es veu immersa en un tiroteig. Al cap de pocs minuts està assentada en un bar a pocs metres de la catedral sent interrogada per un agent de la NSA dels Estats Units. Resulta que el seu marit, el climatòleg Martin Faber, ha estat segrestat a la frontera de Turquia. Durant les hores següents la Julia es veurà immersa en la recerca de dues pedres molt antigues amb uns poder molt especials, tot per intentar salvar la vida del seu marit. |
biografia de Javier Sierra |
Javier Sierra Albert (Teruel, 11 de agosto de 1971) es un periodista, escritor e investigador, que estudió Periodismo en la Universidad Complutense de Madrid. Colabora en la revista Más allá de la Ciencia y participa en varios programas de TV y radio. Durante los últimos años ha concentrado parte de sus esfuerzos en viajar e investigar supuestos enigmas del pasado que, según él, aún no están suficientemente aclarados. Sus novelas tienen como propósito común de resolver misterios históricos, basándose en documentación y la investigación de campo, centrándose en misterios de la Historia que, según él, "llevan siglos aguardando a ser desvelados". Javier Sierra es el primer escritor español que ha entrado en el Top Ten de la lista de los más vendidos de Estados Unidos, elaborada por The New York Times. Lo consiguió en marzo de 2006 con su obra The Secret Supper, La Cena Secreta, alcanzando el número 6. Esta novela se ha editado en 42 países y lleva vendidos más de tres millones de ejemplares, colocando al escritor como el segundo escritor español contemporáneo más traducido, tras Carlos Ruiz Zafón (45) y por delante de Juan Gómez-Jurado (41). Varias productoras estadounidenses se han mostrado interesadas en llevar la novela al cine. |
|
|
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
Estava escoltant un programa de ràdio de RAC1 quan van recomanar fervorosament aquest llibre. De fet es veu que l'escriptor ja va triomfar amb el seu primer llibre (tinc entès que aquest és el segon) i que aquest s'havia de llegir de totes totes.
Sento dir que el llibre és una mica decepcionant. Primera perquè no deixa de ser un Dan Brown espanyol i que a més a més segueix al peu de la lletra el seu estil (tota la història passa amb relativament poques hores, els personatges es veuen evocats sense saber ni com ni perquè en una aventura trepidant que té relació amb coses sempre de dubtosa procedència, el ritme és frenètic...). Segona perquè la història no és res de l'altre molt i en forces punts bastant previsible. I tercer perquè el llibre està sobredocumentat, si això és possible. O sigui, que s'ha volgut donar tanta informació al voltant del que s'explica que en alguns moments m'ha avorrit de manera bàrbara.
És un llibre que ha estat bé com a lectura d'emergència d'estiu però que passarà a l'oblit en el meu cervell en pocs mesos. Més que tot és que no aporta res de nou al lector, en aquest cas un servidor que ja ha llegit llibres d'aquest estil i troba que ja cansa.
Si algú ha llegit el primer de l'autor que ho digui. Jo d'entrada crec que no el llegiré. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (1 ) |
Autor/a del comentari: Joan Trabal -
Data: 20/05/2012
Uff! A mi tampoc no m'ha convençut gens el llibre. Al principi reconec que pel tema em va cridar l'atenció,està ben documentat, tampoc comença malament i et sap enganxar prou bé. Però a mesura que va discorrent la trama m'ha semblat que posa solucions massa senzilles i poc convincents, personatgesmassa esterotipats i plans, no acaba de trobar la veu del discurs i tot grinyola i sona a barat. I a sobre fa el joc de fer que els personatges facin les preguntes que corresponen als dubtes que el lector té sobre la solvènica de l'obra, i per si fos poc resol amb explicacions poc versemblants o molt erudites, és difícil de distingir-ho. Així, com a lector, al adonar-te que l'escriptor mateix preveu els dubtes sque tindrà el lector, i que els resol d'una manera tan grollera et sents com un idiota, com si dubtés de la intel·ligència de qui llegeix els seus llibres. Se suposa que tot autor escriu per un lector ideal, jo em pregunto quin és el de Sierra. Si això hi sumem que no li veig estil ni veu pròpia per enlloc, concloc que és un llibre per oblidar. Ara bé, em fa reflexionar sobre què fa que no m'agradi gens un llibre i sobretot sobre què ho fa que es vengui tan bé i en edicions tan acurades i cares. Com és que amb el conte aquest dels best-sellers ens venen de tot i tan car? Que es persegueix amb aquesta política? No és virtut de Sierra, però el llibre em planteja molts interrogants. El llibre en si en canvi és mut, no em diu res de res. |
|