En contra d’altres opinions que he anat llegint, per a mi Dead Beat està lluny de ser una de les millors entregues de la saga de Harry Dresden. No es pot dir que sigui dolent, ni tan sols fluix, però si que té un inici massa lent i prolongat. En general, també, és una història tirant a descompensada tot i que reconec que és una lectura divertida i que té un final realment èpic que aconsegueix que en tancar el llibre (o esborrar-lo de l’ipod, en el meu cas) et quedi un molt bon sabor de boca.
Personalment, les coses que més m’han agradat són les que passen entre bastidors. La història principal és prou emocionant però em sembla confusa. En canvi, aprenem que la intensitat de la guerra entre la Cort Vermella dels Vampirs i el Consell Blanc dels Mags ha sofert una escalada absolutament brutal i estic segur (espero, si més no) que això s’explori en profunditat en properes entregues. Donada la interesant renovació de la relació entre en Harry i el Consell Blanc, sembla molt probable. Sempre he volgut que aprofundissin en el Consell Blanc i les faccions que el composen, i més ara, amb l’aparent focus de corrupció que s’hi amaga. I ara que surt el tema de la corrupció interna… l’àngel caigut que viu dintre de’n Harry també hauria de donar peu a novetats interesants…
Li poso un bé alt i el meu interès en la sèrie segueix intacte o fins i tot ha crescut. |