|
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Our Kind of Traitor (Un Traïdor Com els Nostres; Edicions 62) |
: | | | | | | | | |
Our Kind of Traitor (Un Traïdor Com els Nostres; Edicions 62) |
Autor/a del llibre: John le Carré
11/05/2011
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony
Aquest llibre ha rebut 225170 visites |
|
|
|
sinòpsis |
Una jove i idealista parella emprèn les vacances de la seva vida a l’illa caribenya d’Antigua mentre la seva Gran Bretanya natal es debat entre els deutes i la recessió. Ell és professor a la Universitat d’Oxford. Ella, una advocada londinenca a l’inici d’una prometedora carrera professional.
El segon dia de les vacances coneixen un ric i carismàtic milionari rus d’uns cinquanta anys, en Dima, que llueix un esplèndid rellotge d’or amb incrustacions de diamants i un curiós tatuatge al polze dret. De manera espontània, almenys aparentment, els proposa jugar un partit de tennis.
Alguna cosa més vol, en Dima, però, a més de guanyar el partit. Sigui el que sigui, aviat els joves enamorats es troben immersos en una tortuosa carrera mortal que els condueix per mitja Europa i que a poc a poc els endinsa en les llòbregues profunditats de la cobdícia i la corrupció.
Amb aquesta història absorbent i actual, John Le Carré fa un retrat penetrant de les noves xarxes del crim internacional i una crua denúncia a les fosques aliances en el si del poder. Una obra magistral. |
biografia de John le Carré |
John le Carré (Poole, Dorset, 19 d'octubre de 1931) és el pseudònim amb el qual signa l'escriptor de novel·les anglès David John Moore Cornwell. Bona part dels seus llibres s'han traduït a força llengües, d'entre elles sovint el català. Alguns han estat adaptats al cinema, com per exemple El sastre de Panamà (El sastre de Panamà) o La casa Rússia (La casa Rússia).
Va estudiar a Berna i a la universitat d'Oxford. Va ser professor a la universitat d'Eton, que apareix en alguna de les seves novel·les com a lloc on es cerquen el que seran futurs espies, de 1956 a 1958. En 1960 va entrar al cos diplomàtic de la Gran Bretanya, al qual hi va ser durant quatre anys.
Va començar la seva carrera literària escrivint novel·les d'espionatge ambientades en la guerra freda, i algunes biografies seves insinuen que ell mateix havia estat espia. D'aquesta època hi ha varies novel·les protagonitzades per l'agent Smiley. Amb la fi de la guerra freda els temes, sempre amb un contingut de denúncia política, s'han estès a d'altres conflictes d'actualitat mundial, i ambientades a diferents països, com per exemple Panamà, Afganistan o el Congo; tot i que els seus protagonistes solen ser anglesos i tenir alguna cosa a veure, o pretendre-ho, amb l'espionatge.
Els seus protagonistes solen ser romàntics, idealistes, complexos i de vida avorrida, moltes vegades molt ingenus, i gairebé sempre sense cap aptitud física extraordinària ni suport de tecnologia puntera, com ho serien els protagonistes de, per exemple, Missió impossible o l'agent 007 d'Ian Fleming. |
|
|
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
La meva única experiència anterior amb els llibres de’n John Le Carré va ser un intent frustrat de llegir The Constant Gardener, aquella novel·la tan avorrida que va donar peu a una pel·lícula excel·lent i va rebatre per enèsima vegada l’afirmació, tan maltractada, de que la pel•lícula sempre és inferior al llibre en el que es basa. Diria, si fos anglès, que les novel·les d’espies no són la meva “cup of tea”, però de tant en tant m’agrada llegir algun llibre que es situa, com diria també els anglesos, fora de la meva “comfort zone”.
M’agrada llegir ressenyes de llibres. No em sembla un hàbit extravagant en algú aficionat a escriure les seves. En aquest cas, algunes de les crítiques que he llegit delcaren que el llibre triga en agafar volada i que, de fet, no ho aconsegueix fins que no pren forma amb claredat la història d’espies. Doncs diré, ves per on, que a mi m’ha passat tot el contrari. Quan més he gaudit del llibre ha estat al principi de la novel·la, especialment en aquelles seccions en que el punt de vista s’instal·lava en la irònica Gail. Especialment, però no només, durant el primer terç del llibre m’ha admirat l’habilitat malabarista de l’autor i el seu virtuosisme alternant punts de vista, moments del temps i artificis narratius diversos. A jutjar per aquest llibre, i més si com diuen és veritat que no és la seva millor novel·la, en John Le Carré és un narrador de primera categoria. És possible que desde el punt de vista del realisme la brillantor dialèctica extrema que exerceixen els personatges que passegen per aquestes pàgines sigui una mica inversemblant, però per a mi ha estat una constant font de plaer estètic i crec que aconsegueix capturar perfectament la personalitat dels protagonistes del llibre. La secció intermitja del llibre, d’altra banda, en la que se’ns expliquen les motivacions, més o menys soterrades, dels diferents “espies” que col·laboren amb la Gail i en Perry, llasta una mica el ritme de la narració i li costa una mica recuperar-lo, però serveix per a proveïr un context que enriqueix els esdeveniments que porten al desenllaç de la novel·la. I el desenllaç… aix, el desenllaç… m’ha acompanyat durant molts dies després de d’acabar el llibre i ara que escric aquesta ressenya el revisc amb una punxada de… alegria? Dolor? Sorpresa? Aneu i el llegiu, que val la pena. És una petita novel·la, subtil i plena d’ironia i sentit de l’humor.
Un notable baix. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (1 ) |
Autor/a del comentari: Joan Trabal -
Data: 27/12/2011
Realment a mi m'ha sorprès molt el llibre. Em pensava trobar més una novel·la d'espies i en realitat és una gran exploració del genere humà sotmès a les pressions fortíssimes de les relacions de poder disfressada de trama d'espies. M'ha sorprès molt veure que les espies de Le Carre no diposen ni d'un trist revòler, que dubten davant l'ús de la violència i que no hi ha ni un sol passatge d'acció i en canvi sí molta introspecció. M'ha encantat veure com un escriptor pot mantenir la tensió d'una obra a través de la narració de fets ben simples i de trama psicològica. Esplèndid, com el final, colpidor. De fet, diria que Le Carre domina molt bé la capacitat d'anticipació del lector, la calcula i hi juga. Potser no serà dels millors llibres que ha fet, però estic d'acord que Le Carre és bo i que desplega habilitats de malabarista, tot i que no ens fa perdre en cap moment. Gran virtut. Diria que una combinació de claredat i complexitat demana molt i molt d'ofici. |
|