Com va passar en el seu moment amb la trilogia d'en Larson, ara sembla que si no llegeixes les "cincuenta sombras" no ets ningú. Sempre fan por aquests fenòmens editorials que venen acompanyats de tanta publicitat i d'un "èxit" tan aclaparador per part de les xifres de vendes (en aquest cas em sembla no tan per part de la crítica). En el cas d'en Larson, l'aposta va sortir bé. I en aquest?
El primer volum l'he llegit ignorant el que ara se i és que el llibre és el fruit d'una "fanfiction" de "Crepuscle", la saga de vampirs que ha commocionat el món adolescent i que em va atrapar a mi durant les dues primeres novel·les, no per la seva qualitat, sinó per un estrany fenòmen que m'impedia deixar de llegir tot i ser conscient de la baixa qualitat literària que estav ingerint. Si hagués sabut això segur que la impressió que n vaig treure hauria canviat, no se si substancialment, però hauria canviat.
No puc negar doncs, que el primer llibre se m'ha fet molt amè. L'he llegit molt ràpid i ha aconseguit enganxar-me sense detectar en ell cap cosa que desentonés o em molestès en excès. Haig de dir que tinc el defecte de llegir sense fixar-me gaire en aspectes literaris, de construcció dels personatges o de la trama. A no ser que hi hagi alguna cosa que està realment malament, si el llibre m'agrada sóc capaç de passar-hi per sobre com una excavadora sense frens. Dit això (per intentar justificar la meva ignorància), torno a reafirmar que a mi em va semblar una bona lectura (d'estiu, si voleu). Si que puc constatar que no és un llibre que passarà a l'història i que ben segur no en parlarem d'aquí 3 anys només per mencionar-lo com a encapçalador de les llistes de vendes durant uns mesos en un any que ja no recordem.
La història no és original. Dues persones s'enamoren perdudament però la seva relació ha de superar un munt d'obstacles, entre ells el passat turbolent d'un d'ells. Crec que el que aporta de nou el llibre és el sexe, així de clar. A partir d'aquí les vacances i la calor estiuenca fan la resta. És de les primeres novel·les eròtiques que aconsegueix un èxtit mundial d'aquest estil i que es vengui a les llibreries a l'abast de qualsevol nen de 3 anys i no enfilat en una estanteria on no hi pot arribar ningú sense escala (que jo recordi).
Fixeu-vos que no puc dir-ne gaire res més perquè de veritat que no hi ha gaire res més a dir. És una lectura fàcil, amb una història gens original però vestida o amanida amb unes bones dosis de sexe que segurament són el fet que ajuda a passar avall i no deixar la novel·la a mitges al cap de 50 pàgines. Trist? Potser si. El llibre realitza la seva funció? En el meu cas si, ha aconseguit entretenir-me uns quants dies.
|