XELU.NET - LLIBRES - A Dance With Dragons (Bantam, 2011)

George Raymond Richard Martin (nascut a Bayonne, Nova Jersey, EUA el 20 de setembre de 1948) és un escriptor de ciència ficció i fantasia, guionista i productor estatunidenc. Ha estat professor de periodisme i director de torneigs d'escacs.

George Martin va ser un prolífic autor de novel·les curtes de ciència ficció durant la dècada dels setanta, guanyant nombrosos premis Hugo i Nebula, abans de centrar-se en les novel·les al final de la dècada. Tot i que la major part de la seva obra pertany als gèneres de fantasia i horror, bona part de la seva obra inicial és de ciència ficció ambientada en un futur indefinit.

Als anys vuitanta treballà com a editor i per a la televisió com a guionista, especialment per als nous capítols de La dimensió desconeguda i per a la sèrie de La Bella i la Bèstia. Com a editor supervisà el cicle Wild Cards que transcorre en un univers compartit, on un virus alienígena concedeix estranys poders o desfigura una part de la humanitat durant la II guerra mundial, afectant el desenvolupament posterior de la història.

L'any 1996 Martin torna a recuperar la seva faceta d'escriptor de novel·les de fantasia, iniciant el cicle de Cançó de gel i de foc (A Song of Ice and Fire), aclamada per la crítica dels Estats Units.
Font: Viquipèdia.


No hi ha enllaços per a aquest llibre

opinió

En qüestió de llibres no he trobat res que s'assembli tant a una droga com la saga de la cançó de gel i foc de'n George R.R. Martin (GRRM). Mentres els llegeixo perdo tota noció de perspectiva i no puc més que gaudir, gairebé obsessivament, de la història i les desventures dels personatges. Un cop acabats, em costa un esforç fer una passa enrere i intentar formar-me una opinió més o menys equànime del llibre. Ho intentaré, però, mirant de no revelar detalls de la trama.
Crec que tots els que heu llegit els llibres anteriors sabeu que aquesta entrega no és tant una continuació de l'anterior (A Feast For Crows (AFFC) -Festín de Cuevos) com la seva segona meitat. Si AFFC explicava els esdeveniments que van tenir lloc a Westeros després de A Storm of Swords (ASOS; Tormenta de Espadas), a A Dance With Dragons (ADWD) coneixerem el que passava en aquells moments al Mur i més enllà del Narrow Sea, amb una part del llibre (la segona meitat, més o menys) que arriba una mica més enllà en el temps. En algun capítol, aquest solapament parcial del temps narratiu pot resultar una mica confús, però en general funciona bé. A més, aquesta meitat de la història és la que segueix als personatges que em semblen més interessants.
Tinc la sensació (altres confirmen el detall, però ho valoren diferent) de que, llibre a llibre, en GRRM ha millorat com a escriptor, si més no en termes d'estil. És cert que aquest guany d'estil s'acompanya d'una pèrdua d'impuls argumental. De fet, a ADWD molts esdeveniments importants passen darrere de les càmeres i només ens n'assabentem al mateix temps que el personatge que tingui el protagonisme en aquell moment. Això, però, em sembla inevitable en una novel•la amb desenes de personatges, incomptables línies argumentals i un rerefons que al llarg de milers de pàgines ha anat acumulant un grau de detallisme esparverant. Aquest canvi des de una història centrada pràctiment només en l'argument i en la interacció entre personatges cap a un enfocament que dona més importància a la vida interior dels personatges i a l'anàlisi detallat de situacions concretes que, sovint, transcorren en períodes curts de temps, fa que la història guanyi en realisme i pagui el preu en adrenalina. És un canvi que comença amb AFFC, per a mi el llibre de la saga amb una mirada més social, més interessat en explicar l'impacte de la guerra i la ineptitud dels governants sobre el gruix de la població que en descriure aventures i acció. ADWD sembla un llibre a mig camí de les dues opcions, mantenint el nivell d'atenció al detall, a l'atmosfera i a la vida interior dels personatges, però recuperant un grau de barroeria i violència que li dona un fort caràcter pulp. Ara, el més important sembla ser el posicionament de cada personatge de cara a un eventual desenllaç de la història. Cada vegada hi ha més gent que dubta, no sense fonament, si n'hi haurà prou amb els propers volums per a concloure la història, però certament ADWD té flaire de resolució. Encara trobem sorpreses i noves complicacions, però s'albira una llum al final del túnel.
Aquest és el cinquè volum d'una sèrie llarga, i això el converteix en un llibre per a fans de la saga (cada vegada més nombrosos gràcies, en bona part, a l'èxit de la recent adaptació televisiva del primer llibre). El volum anterior (AFFC) va ser rebut amb certa tebior pels aficionats, en part per culpa de la seva complicada trajectòria des de la taula de GRRM fins als prestatges de la llibreries i en part per la decisió d'excloure de la història a alguns dels personatges més populars. Relativa tebior, val a dir, que no sembla haver afectat a l'enorme expectativa que s'ha generat al voltant de l'aparició de ADWD, que no ha fet més que créixer durant els llarguíssims 6 anys transcorreguts des de la publicació de AFFC. Per a mi l'espera a valgut la pena i el llibre és millor que AFFC (que a mi em va agradar molt, que consti). Durant les setmanes que he trigat a llegir-lo m'he sentit obnubilat i hipnotitzat per la història, arribant a rebre amb escepticisme les (poques) reaccions mínimament negatives que he rebut via twitter (perquè aquesta ha estat una lectura una mica 2.0). Potser el comentari negatiu que més sovint he sentit és que durant bona part del llibre passen poques coses, i en certa manera és així. És una novel•la d'ajustos minúsculs a una enorme maquinària argumental que s'ha anat construint al llarg de cinc llargues novel•les, però l'avorriment en cap moment treu el seu gris rostre. Per a mi, en GRRM dona mostres d'un pols narratiu i una capacitat d'enginyeria narrativa incomparables, i de debò que considero que el llarg temps que ha trigat en escriure aquest llibre està més que justificat. En termes literaris mai he estat capaç de saber quin mèrit té aquesta saga. I sí, ja ho se, el "mèrit literari" és una qualitat gairebé inefable, però normalment, amb altres obres, me'n faig una idea pròpia que serà més o menys encertada però que a mi em serveix per entendre els llibres i, sobretot, per a entendre'm a mi com a lector. La Cançó de Gel i Foc de George R.R. Martin fa saltar pels aires tots els meus paràmetres com a cutre-ressenyador aficionat. Ho va fer amb el primer llibre i ho ha fet amb tots els que l'han seguit, i només puc fer que treure'm el barret davant de'n GRRM i encomanar-me als déus de la paciència i pregar perquè l'espera fins al proper llibre no se'm faci tan llarga com se m'ha fet per aquest.
Matrícula d'honor.

afegir un comentari