|
sinòpsis |
En un futur proper, els robots han fet que les nostres vides siguin molt més còmodes: netegen les nostres cuines, condueixen els nostres cotxes i lluiten a les nostres guerres... fins que una inteligència artificial enterrada a milers de metres de profunditat sota la superfície gelada d'Alaska els converteix en eficients assassins.
|
biografia de Daniel H. Wilson |
Daniel H. Wilson va néixer a Tulsa, Oklahoma, EE.UU el 6 de Març de 1978. Va estudiar Ciències Informàtiques a la Universitat de Tulsa al 200 i es va especialitzar en Robòtica i en Aprenentage de Sistemes Artificials, doctorant-se en Robòtica al 2005 a la Universitat de Carnegie Mellon.
Ha escrit els següents llibres:
- How To Survive a Robot Uprising: Tips on Defending Yourself Against the Coming Rebellion, humor (New York: Bloomsbury, 2005)
- Where's My Jetpack?: A Guide to the Amazing Science Fiction Future That Never Arrived, humor (New York: Bloomsbury, 2007)
- How To Build a Robot Army: Tips on Defending Planet Earth Against Aliens, Ninjas, and Zombies, humor (New York: Bloomsbury, 2008)
- The Mad Scientist Hall of Fame: Muwahahaha!, humor (New York: Citadel, 2008)
- The Nostalgist, fiction (Tor.com, 2009)
- Bro-Jitsu: The Martial Art of Sibling Smackdown, humor (New York: Bloomsbury Children's, 2010)
- A Boy and His Bot, fiction (New York: Bloomsbury Children's, 2011)
- Robopocalypse, techno thriller (New York: Doubleday, 2011)
- AMP, techno thriller (New York: Doubleday, 2013)
|
|
|
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
En l'àmbit de la literatura de ciència ficció, apadrinat per l'Steven Spielberg (el coneixeu? Aquell senyor que fa pel·lícules?) que va decidir convertir-lo en pel·lícula abans de que es publiqués el llibre, Robopocalypse està sent un dels blockbusters de la temporada. Seguint el format del World War Z de'n Max Brooks, Daniel H. Wilson ha explica la guerra entre la humanitat i els robots a travès d'una sèrie d'episodis independents que poc a poc van confluïnt en el final (que també és el principi) del llibre.
Ambientat en un futur proper, Robopocalypse comença al final de la darrera batella de la guerra, amb la humanitat victoriosa i el descobriment que fa Cormac Wallace, soldat de l'exèrcit humà, quan troba un dispositiu que ha fet de caixa negra durant tota la durada de l'alçament robòtic, registrant a travès de medis diversos un seguit d'episodis que en Cormac (protagonista de molts d'ells) decideix explicar a la humanitat (és a dir, a nosaltres).
Aquest artifici dona peu a un seguit de relats que comença amb el naixement d'Archos, la inteligència artificial que utilitzarà el seu domini dels sistemes informàtics, hiperconnectats a nivell planetari, per tal de destruïr la societat dels humans. No puc parlar de World War Z perquè no l'he llegit, però sembla un referent clar. Altres referents evidents de la cultura popular són l'alçament robòtic de l'Skynet a la sèrie de pel·lícules de Terminator i la de les màquines a Matrix. A la pràctica, però, en el que més he pensat jo ha estat en els relats de robots de l'Isaac Asimov, sense arribar a la qualitat d'aquests. La meva experiència (audio)lectora de Robopocalypse ha estat molt agredolça i, en definitiva, crec que és una lectura molt menor i que té molts números per a ser superat per la pel·lícula (ens trobem aqui l'any vinent i ho comprovem).
He de dir que durant tota la primera part de la novel·la m'ho vaig passar d'allò més bé. L'estructura de contes funcionava perfectament i aconseguia una diversitat de to que m'agradava molt. Arribada l'hora zero, però, què és com la novel·la anomena al moment en que es produeix l'alçament definitiu, simultani i mundial dels maleïts robots, l'argument comença a fer aigües i es converteix en un seguit de batalletes que a mi m'interesaven més aviat poc. Em quedo amb la primera part, els relats dels primers incidents aïllats amb màquines individuals que donen lloc a petits contes impactants molt interesants, el millor del llibre. A partir d'aleshores, però, la història comença a omplir-se de casualitats massa oportunes i es fa un tractament massa antropomòrfic dels robots (i ara permeteu que em contradigui i us digui que el robot més antropomòrfic de tots, None Oh Two, és un dels millors personatges de la novel·la, però tot i així). També hi ha una falta total de sorpreses i la que s'intenta es veu massa a venir perquè funcioni. Però sobretot, el que per a mi enfonsa definitivament la novel·la, és que aquesta història demanava èpica a crits i mai aconsegueix reflectir aquesta emoció ni l'autèntica escala de l'història. Al final, sembla que la guerra la facin quatre paios i a sobre la guanyin. En Daniel H. Wilson no passa de ser un escriptor mediocre i tampoc pot salvar el llibre a força d'estil.
Com sempre, m'agrada donar una volta per l'internet i veure que li ha semblat a la gent. En aquest cas hi ha de tot, desde aquells que han al·lucinat pepinos (i que m'han convençut de llegir-lo) fins als altres, com jo mateix, que el consideren insuficient, amb alguna opinió més intermitja. Per a mi ha estat una decepció perquè el llibre comença molt fort i es queda en esforç desaprofitat. Li poso un bé justet i aniré a veure la peli de l'Spielberg amb moltes ganes. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |
|