Encara em faig creus de com he pogut acabar el llibre. Les darreres 200 pàgines han estat una tortura.
Quan he començat a llegir aquest segon volum de la trilogia, ja coneixia el detall de que el llibre s'havia escrit en un principi com una "fanfiction" de la saga de vampirs "Crepuscle". Això si que puc dir que ha condicionat substancialment la meva lectura. D'entrada no he parat de trobar paral·lelismes amb els llibres de vampirs i de sobte m'ha assaltat com una bofetada ben donada la falta d'imaginació brutal de l'autora. A més de m'ha fet tan evident que ha set impossible ignorar-ho a cada nou capítol llegit.
Però la cosa no acaba aquí i els defectes van sorgint a mesura que avances. En el primer volum, a mi (i suposo que a molta gent) ens enganyen amb la qüestió del sexe. En aquest segon ja no. Diguem que el fet de que Christian tingui unes tendències sadomassoquistes li dóna un punt de morbo a tota la història que es perd en el moment que ell opta clarament per una relació més "vainilla", com ell mateix expressa. Per tan, si li treiem el sadomassoquisme a una història de per si fluixa, ens queda davant de la cara l'evidència de que no ens queda res. La història es fa terriblement aborrida amb l'anar i venir dels dos personatges: m'estima, no m'estima, el podré acceptar, no el podré acceptar, podrà canviar, no podrà canviar... Com si estiguessim en el programa de centrifugat de la rentadora.
Els arbres no ens deixen veure el bosc. Mai més ben dit. Això arriba a punts irritants que fan aflorar a la llum també, la falta de talent de l'autora. Per exemple, durant tot el llibre la protagonista ens parla de una daesa interior imaginària que li fa com de conciència consellera. Al principi té la seva gràcia, però al final el tema ja et posa dels nervis. Entre això i que no és capaç de dir la paraula preservatiu o condó i sempre ha de parlar de "rasgar el envoltorio plateado", quan si que és capaç de dir "coño" i "polla", doncs un es va donant compte del que era evident des d'un principi i no ha sabut veure.
I és que no hi ha manera d'evitar que el meu cap se'n vagi de pet al primer llibre dels vampirs on la Bella ens aborreix durant tota la lectura amb dilemes semblants. Llavors t'assabentes que la protagonista femenina de l'adaptació cinematogràfica serà la mateix que feia de Bella a "Crepuscle" i ja tenim el còctel perfecte per agafar un coma etíl·lic novel·lesc amb ressaca assegurada.
Jo, per error, després de llegir el primer vaig començar a llegir el tercer sense ser-ne concient. Vist en perspectiva, no era un error, era una oportunitat que em brindava la fortuna o el destí de no perdre hores de la meva vida llegint "Cincuenta sombras más oscuras". Però és que a sobre no m'ha ni convençut l'explicació del passat obscur d'en Christian!
Ja us dic jo que haig d'estar molt aborrit i tenir molt temps per llegir-me el tercer. I mira que no sóc d'aquests i necessito acabar sempre el que començo, però amb això intentaré fer un esforç. |