Warchild és la primera novel·la de Karin Lowachee. Va ser publicada al 2002, va guanyar el premi Warner Aspect a Primera Novel·la d'aquell any, que intenta(va) trobar noves veus originals en l'àmbit de la ciencia ficció, i va ser finalista del premi Philip K. Dick. Posteriorment l'autora va publicar Cagebird i Burndive, ambientades també en el mateix univers de Warchild i molt ben rebudes per la crítica (romanguin atents als seus monitors i aviat veuran les crítiques corresponents a xelu.net).
Warchild transcorre a les portes del segle XXIII, en un univers en guerra entre els humans i una raça d'alienigenes coneguda com els striviirc-na. La novel·la comença a l'espai, quan una nau pirata està atacant a la nau mercant Mukudori, a on viu el nen de 8 anys Joslyn Musey, protagonista i narrador de la història. En aquest atac són assassinats tots els adults de Mukudori i tots els nens són segrestats pels pirates, que pretenen vendre'ls com a esclaus o utilitzar-los pel seu "gaudiment" personal. A partir d'aqui acompanyarem a en Joslyn al llarg de la seva lluita per controlar la seva pròpia vida.
La història té un component d'acció molt important, sobretot a partir de la segona meitat del llibre. Durant la primera meitat, en canvi, el motor de l'història el trobem a les converses entre en Joslyn i els diferents personatges que van influïnt en la seva vida, mentres que l'acció és un aspecte bastant secundari. En qualsevol cas, el ritme sempre és trepidant i el subtext de la història és bastant violent i tirant a cruel, donant lloc a una reflexió molt interesant sobre el paper dels nens als conflictes bèlics. Com ja passava a The Gaslight Dogs, l'únic altre llibre de Karin Lowachee que he llegit, aquesta història està totalment desprovista de sentit de l'humor.
L'ambientació és molt interesant, si bé no és res que no s'hagi vist abans en el món de la ciència ficció. Si m'ho pregunteu i teniu els referents pertinents, el món de Warchild combina la militarització de la societat de Starhip Troopers, l'alienació dels diferents col·lectius humans de The Forever War i la brutalitat que suposa la guerra pels infants de Ender's Game. Tot i així l'univers que dibuixa captiva, els detalls estan molt cuidats, i és un vehicle perfecte per a l'història que explica la novel·la, que en realitat sembla més interesada en explicar la complicada psicologia de'n Joslyn que en l'argument pròpiament dit. És una història que funciona molt bé i és difícil resistir l'impuls de llegir un capítol més abans de donar per acabada la jornada. En Joslyn és un personatge brutal i complexe, ple d'uns més que justificats ressentiment i desconfiança envers tots els adults que l'envolten. És un personatge molt ben construït per a provocar una gran antipatia i molta compassió al mateix temps, i, per a mi, les reaccions que provoca en el lector són el gran mèrit que té aquesta novel·la. D'altra banda, el llibre està ple de personatges secundaris molt interesants i plens de matisos.
No es pot parlar de Warchild sense esmentar el peculiar estil en el que està escrit. La primera part de la novel·la, en la que expliquen la infància de'n Joslyn a mans dels pirates, està escrita en segona persona, aconseguint provocar una identificació molt forta amb el lector. Hi ha una altra part narrada, de forma més convencional, en primera persona en passat, i una enigmàtica part final narrada en primera persona i en present, aconseguint així augmentar al màxim el grau de suspens de la novel·la en ple climax final, doncs de sobte tot és possible i evita el problema de moltes novel·les escrites en primera persona, que és saber que el protagonista no pot morir. L'autora té voluntat d'estil i, a jutjar per la seva darrera novel·la, la capacitat de fer realitat aquesta voluntat. Tot i que aquests canvis en la veu narrativa poden ser considerats un artifici més aviat trampós, per una vegada la finalitat justifica els mitjans i, en aquest cas, el malabarisme aconsegueix manipular l'atenció de l'autor de maneres ben curioses i eficaces.
M'ha agradat molt llegir aquests primers, potents i extremadament addictius passos de l'autora de The Gaslight Dogs, una de les novel·les de gènere fantàstic més interesants i originals dels darrers anys i, probablement, la millor de 2010. Tot i que, com d'altra banda era d'esperar, aquests primers passos no assoleixen els nivells de virtuosisme de la seva darrera novel·la, si us agrada la ciencia ficció (i més encara si us agrada el subgènere de la ciencia ficció militar) Warchild és extremadament recomanable i és mereix al menys 4 de les 5 estrelletes d'Anobii. Cosa que és un problema, doncs ningú l'ha traduït al castllà (no diguem al català, l'idioma que no sap què és la ciència ficció). Us recomano l'esforç. |
)
)
afegir un comentari
| : 04/10/2024 | Facebook | Instagram 
