|
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> The Power of the Dog (El Poder del Perro, Mondadori 2010) |
: | | | | | | | | |
The Power of the Dog (El Poder del Perro, Mondadori 2010) |
Autor/a del llibre: Don Winslow
25/08/2011
Autor/a de l'aportació:
Miquel Codony
Aquest llibre ha rebut 226126 visites |
|
|
|
sinòpsis |
La guerra contra les drogues en tot detall. Un thriller èpic, coral i sagnant que explora tots els racons de la misèria humana.
Quan el seu company apareix mort amb signes d'haver estat torturat per la màfia de la droga, l'agent de la DEA Art keller emprèn una ferotge venjança. En aquesta guerra s'hi veuen implicats una bella prostituta d'alt standing, un sacerdot amic seu entestat en ajudar el poble i Billy "el nen" Callan, un noi taciturn a qui l'atzar ha convertit en assassí a sou. Narco-cowboys, pagesos, màfia italo-americana, policies corruptes, delators i sants milagrosos formen l'univers d'aquesta història de traïcions, frustracions, amor, sexe i fe sobre la cerca de redempció.
Una trama vertiginosa i absorbent, plena de sang, narcos mexicans, nacionalistes irlandesos, implicacions polítiques internacionals, tortures, venda d'armes i alta tecnologia. La novel·la transporta al lector desde els suburbis de Nova York fins a San Diego, dels deserts de Mèxic fins a Colòmbia, més enllà del riu Putumayo i fins a un violent desenllaç. |
biografia de Don Winslow |
Don Winslow (Nova York, 1953) va estudiar periodisme i història d'Àfrica a la Universitat de Nebraska. Va viure a Sudàfrica treballant com a periodista i investigador a la Universitat de Ciudad del Cap. Va tenir feines diverses i va obtenir un Màster en Història Militar. Ha estat guionista de cinema i televisió i dos de les seves obres han set estrenades al cinema.
A part de relats curts ha publicat novel·les, sobretot de crim i misteri, destacant la seva abundant documentació i la precisió de les seves descripcions. |
|
|
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
You don’t let them knock you out, you make them knock you out. You make them break their fucking hands knocking you out, you let them know that they’ve been in a fight, you give them something to remember you by every time they look in a mirror.
El thriller no és un gènere que conreï, però després de la recomanació d'algú amb criteri i una mica de cerca pel metavers amb resultats prometedors m'he llançat amb The Power of the Dog, el "narcothriller" de Don Winslow. I en mala hora! Per si no anava just de temps ara no només descobreixo un autor interesant que desconeixia sino TOT UN GÈNERE! Aaaaarrrrgh!
Sembla que Don Winslow va trigar sis anys en documentar i escriure el llibre i sembla que sí, que la cosa és bastant fidedigna. Això li dona una pàtina de versemblança que fa que la història trascendeixi l'àmbit narratiu i resoni amb un missatge angoixant que tots hem sentit abans: el món està podrit. En aquest cas la font de podridura gira al voltant del tràfic de drogues i la seva influència corruptora en tots els àmbits de la societat. En el cas del llibre, les societats podrides són, sobretot (però no només), la Mexicana i la Nord-americana.
No és una història nova: en la seva lluita contra les drogues l'administració nord-americana s'empantana en una sèrie d'activitats moralment qüestionables, racionalitzades a través d'un prisma basat en la priorització del benefici general i de la lluita contra el comunisme als països de l'Amèrica Central. No hi ha dubte que la realitat és complexa i la vida té pocs tons clarament negres i encara menys blancs, però els grisos que enfatitza la novel·la, tristament versemblants, tiren més cap al fosc que cap al blanc. El llibre sap transmetre una sensació d'inquietud i denúncia que en escenes concretes es converteix en colpidora angoixa. Winslow no conté els seus cops i quan vol fer mal sap encertar, gairebé amb vici, tots els punts neuràlgics que més trasbalsat deixaran al lector. El seu estil és dinàmic i efectiu, basat en paràgrafs curts (una mica molestos de vegades!) i amb grans diàlegs i sentències pel record. Si de vegades la seva prosa fa un sotrac i s'allunya de l'àmbit de la narració per a convertir-se en reportatge denúncia no se li ha de tenir en compte: si llegir el llibre indigna, fer la recerca i escriure'l ha de ser insoportable.
La novel·la recorre les darreres dècades de la "lluita" americana contra les drogues, utilitzant com a fil conductor les figures antagòniques d'Art Keller, agent de la Drug Enforcement Administration obsessionat amb la lluita contra el càrtels mexicans desde el seu primer contacte amb la corrupció que s'hi associa al principi de la novel·la, i la familia Barrera, caps del narcotràfic mexicà amb vincles molt personals amb l'agent Keller. Entre l'estira i arronsa d'aquests extrems apareixen els punts de vista d'altres personatges més o menys (normalment més) afectats pel negoci del tràfic de drogues. El "bon" assassí Callan, Nora la puta de luxe i el sacerdot Juan Parada són alguns dels millor retratats i els que recullen les simpaties dels lectors, malgrat alguns comportaments fora de lloc o insuficientment explicats que, sobretot en el cas de'n Callan, enfebleixen el personatge i l'apropen perillosament al cliché.
En qualsevol cas una novel·la com aquesta, que descriu l'escala tristament èpica del narcotràfic i les seves arrels en una situació socioeconòmica general que el perpetua, necessita personatges individuals que ens ajudin a posar les coses en perspectiva i permetin una resolució narrativa que no per convencional és menys satisfactòria. Art Keller i la família Barrera personalitzen el conflicte fins a tal punt que perden, no només el seu realisme, sino la seva llibertat de decissió i es converteixen en titelles de la història que fan el que fan sense saber que són els peons d'un joc i no els jugadors. Són els altres personatges, aquests secundaris tirant a inversemblants però entranyables, els que insuflen vitalitat a una novel·la que sense ells és convertiria en documental claustrofòbic. En Callan, val a dir, també acaba essent bastant sacsejat per les vel·leïtats de la trama, però conserva sempre una mena de ferotge individualitat passiva que el converteix (no sense perversitat si pensem que és un assassí a sou) en un dels herois de la trama i l'ajuda a superar algunes incosistències com a personatge. La Nora, en canvi, que no me la toquin.
És una molt bona novel·la per a amargar-te uns quants dies de vacances recordant el que tots sospitem i que ja he dit abans: que el món està podrit.
Notable i segur que llegiré més llibres de'n Don Winslow
P.S. Si algú us cita en un pont, no hi aneu... |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |
|