Les ganes de llegir el llibre em van venir després d’escoltar una entrevista que li van fer a l’autor a RAC1 i que realment deixaven el llibre molt i molt bé. Després el vas a comprar i n’hi ha una pila que espanta (sembla que ha de ser el llibre del Sant Jordi) i a més hi ha una banda d’aquestes que a mi em fan més por que res que resa Trepidant Màrius Serra. Com no puc tenir ganes de llegir-lo, no?
Com moltes vegades passa, les expectatives superen en escreix la realitat i m’havia d’haver olorat que es tractava d’un autor mediàtic. Sempre que destrosso un llibre en una crítica m’agrada demanar perdó per avançat a l’autor i aquest cop no serà una excepció (d’entrada perquè considero que jo no sóc ningú en aquest camp, tot i que m’agrada donar la meva modesta opinió). Entenc que és el seu primer llibre i això en principi hauria de fer baixar el to o la repercussió de la meva crítica. En contraposició entenc perquè han publicat aquest llibre i em dol que en aquest món pesi més la vessant mediàtica que no la qualitat literària. En aquest sentit això hauria de donar pes a la meva crítica.
No se per on començar, la veritat, i crec que faré servir una comparació per explicar-me millor. El llibre dóna la sensació de ser com una casa sense els interiors ni els tancaments fets, o sigui només la carcassa. Crec que la història està plena de bones intencions i el ritme que se li vol imprimir al tractar-se, entenc jo, d’un llibre d’aventures és l’adequat. Tot i així, i no m’hauria pensat mai que diria això, el llibre li falta palla, farciment (mira que normalment és una cosa que sobra i aquí resulta que en falta...). Tampoc se si el que li falta és correcte anomenar-ho palla. M’explico: els personatges els falta aprofundiment (se’n presenten molts, alguns queden en l’oblit, altres en sabem molt poc i altres no entenc perquè ens els presenta), a la història li manca credibilitat, els personatges (sobretot el protagonista) pren decisions arbitràries moltes vegades sense cap sentit i la justificació de la gran aventura em sembla molt agafada pels pèls. Centrant-nos en la història, crec que el plantejament i l’objectiu queden molt clars des de les primeres pàgines (de fet, la contraportada del llibre n’és un bon resum), però la manera d’arribar a l’objectiu és un camí ple d’esses innecessàries o poc justificades i/o treballades, que deriven en el que he dit abans, poca credibilitat. A més, amb la qüestió que també he comentat del ritme, dóna la sensació que es va tant per feina que la història sembla desvestida. Només a tall d’exemple de tot plegat, crec que en Biel és un personatges poc empàtic, pel seu comportament irracional i temerari en tot moment. Se’l maltracta durant tota la novel•la d’una forma fins i tot exagerada (és un dels personatges més apunyalat i apallissat per pàgina que he tingut el gust de conèixer). Tot i així segueix perseguint un objectiu que, al meu entendre, ja a la meitat del llibre deixa de tenir interès i fins hi tot, en cert moment, sembla oblidat per l’autor i el llibre deriva durant una estona en les aventures d’en Biel per Qurtuba. I és en aquest moment, quan en Biel troba l’amor en aquesta ciutat del sud, quan tot perd completament el sentit. Quan des de la ploma de l’autor se l’obliga a retornar, un humil lector com jo no entén res i abandona tot intent d’entendre el protagonista i les seves accions (la novel•la per interès a marxes forçades). Però quan al final passa el que passa (i no vull dir més per si us voleu llegir el llibre), jo si que ja com a persona humana i home que sóc, no entenc res i em quedo completament descol•locat.
No em vull estendre més, ja que crec que la meva opinió queda perfectament reflectida amb aquestes línies. Només apuntar que dóna la sensació de que se’ns ha venut la primera idea de l’autor, sense una revisió i un desenvolupament posterior. Torno al mateix: falta palla / aprofundiment / desenvolupament. Es parteix d’una bona idea (la carcassa), falta omplir-la (els dins) i rematar-la (els tancaments).
|