)
| xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> Winter in Madrid (Invierno en Madrid) | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui? | |||||||||||
|
 |
|
|||||||||
| biografia de C.J. Sansom | |
| C. J. Sansom és un escriptor anglès de novel·les de ficcions criminals. La majoria dels seus llibres es desenvolupen a la XVIe segle i el seu personatge principal és l'advocat Matthew Shardlake, que treballa per lord Thomas Cromwell. La seva recent novel·la, Winter in Madrid (Un Hivern a Madrid) és un thriller d'espionatge que es desenvolupa a Espanya en 1940. Sansom ha seguit els seus estudis a la universitat de Birmingham, on ha obtingut un Bachelor of Arts (Llicència) i un Ph.D. (Doctorat) en Història. Després de múltiples feines, ha decidit de reciclar-se » abandonant la seva feina d'advocat amb la finalitat d'esdevenir escriptor a temps complert. Les llàgrimes del diable ha guanyat el preu Ellis Peters de la novel·la històrica atorgat per la Crim Writers' Associació l'any 2005 i ser finalista del mateix premi per la seva novel·la Dissolució. |
 |
| enllaços | ||
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
| opinió | ||
| Aquesta novel·la és mediocre i agredolça en molts sentits, tot i que la seva lectura resulta interesant des d'un punt de vista de recreació històrica i és capaç d'absorbir al lector a força de pura ambientació. Tinc dubtes, però, que un cop acabada la seva lectura deixi un pòsit més enllà d'aquesta ambientació. Jo, al menys, només recordaré amb carinyo a dos personatges secundaris de la novel·la i la trama... bé, la trama és tan senzilla que no costarà gaire recordar-la... El que destaca en primera instància és la qualitat de l'ambientació. És molt detallada i realment et situa al mig del setge a Madrid durant la Guerra Civil i durant els primers anys de la posguerra. La mirada documental del llibre a la manera de viure dels Madrilenys posa sovint els pels de punta i el fet que els protagonistes principals de la novel·la siguin estrangers (concretament, britànics) imposa una distància que ressona amb la distància (aquesta vegada cronològica) que tenim nosaltres com a lectors. En aquest sentit, la novel·la és excel·lent i a còpia de crònica documental i psicològica la història funcions realment bé. La secció argumental, en canvi, està una mica desprovista. Per ser una novel·la d'espies "thriller", el que es diu "Thriller", més aviat poc... Sobretot a la primera part del llibre, el constant canvi de situació cronològica de la narració, que aprofita qualsevol oportunitat per enviar-nos al passat dels protagonistes per a explicar-nos amb tot luxe de detalls qualsevol petit incident que pugui tenir la més remota influència sobre el més diminut trasbals emocional que tinguin els personatges, perjudica molt el ritme de la narració i no és fins que comencen a confluïr els fils argumentals que la història comença a funcionar de veritat. Novel·les com aquestes deuen fer que Hemingway es remogui a la seva tomba... Val a dir que la segona meitat del llibre guanya en emoció i és una lectura més agraïda, però tot i així el ritme de la novel·la està ple de sotracs. Alguns dels esdeveniments són massa previssibles. Succeeix una mica el que va explicar algú ("¡Toma cita cualificada!": si al principi d'una novel·la es descriu una pistola, és molt probable que aquesta pistola acabi sent disparada. Això no treu que quan es fan realitat els moments que, com a lector, havíem pronosticat, aquests siguin satisfactoris. I de fet són aquests petits clímax que trobem en el desenllaç de la novel·la els únics moments amb una mica d'energia narrativa, tot i que arriben tard i amb poca intensitat. I el pitjor, considero, és la destrempada poscoïtal que suposa l'epíleg del llibre. I a veure, no em malinterpreteu: l'epíleg és realista i versemblant. Planteja el que passaria, probablement, a la vida real amb uns protagonistes com els d'aquest llibre, però... que voleu que us digui? A aquelles alçades de la pel·lícula gairebé preferia el final més sobtat que es produeix abans de l'epíleg. Crec que l'autor, aqui i en més llocs del llibre, ha pecat d'exhaustivitat. Un escriptor ha de saber fer, al menys, dos coses: explicar el que imagina i imaginar el que calla. En C.J. Sansom, em sembla, és incapaç de deixar res per dir i això fa que la novel·la sigui una mica massa feixuga com per que la trama que té la faci avançar. Si us interesa el període històric, doncs, no deixeu de llegir aquest llibre. Si el que busqueu és una bona novel·la, però, amb mèrit literari, personatges interesants i una trama una mica complexa... bé, busqueu en un altre lloc. Li poso 2 de les 5 estrelletes d'Anobii. P.S. A títol d'anècdota: Suposo que en l'edició en castellà no deu passar, però a l'edició anglesa se suposa, evidentment, que tothom parla en castellà. Per a crear aquesta il·lusió l'autor recorre a inserir expresions en castellà al mig dels diàlegs, però és evident que això no ho ha corregit ningú amb una mínima idea d'Espanyol! És com el vídeo aquell que corre pel Youtube, de MacGyver i els vascos... |
||
 afegir un comentari |
||
els vostres comentaris (2  ) |
||
|
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 28/10/2010 No està de més assenyalar, però, que em sembla que la meva opinió sobre el llibre és minoritària... crec que a tu no t'agradaria, però. I el del Tiempo Entre Costuras? Mmmm... no les tinc totes, tampoc! |
||
|
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 28/10/2010 Després d'això i tenint El tiempo entre costuras a l'estanteria (pel que em vas dir similar a aquest en context històric) crec que llegiré aquest últim i Winter in Madrid quedarà oblidat pels temps dels temps. |
(c) 2007-2024  | Última actualització: 07/10/2024 | Facebook | Instagram 
|
||
