Com ja m'ha anat passant en escriure les crítiques de les novel·les que formaven part de la Saga de la Cançó de Gel i de Foc, em resultarà una mica difícil plantejar la crítica de The Well of Ascension, el segon volum de la trilogia Mistborn de Brandon Sanderson, sense revelar massa de la trama i no m'ha semblat adient. Al capdavall, si escric que un llibre m'agrada el que estic dient en realitat és "llegiu-lo!", i a ningú li agrada que li rebentin el final de les històries. Si el llibre no m'agradés, no seria tan curós, és evident, però m'ho he passat tan bé llegint-lo que no vull rebentar cap sorpresa a cap potencial lector.
He de dir que, a diferència del que em va passar amb el primer volum, la meva relació amb aquest no ha estat un amor a primera vista. Les primeres hores de la narració m'han semblat interesants, però només en tant que explicava la història d'uns personatges als quals vaig prendre estima durant The Final Empire
. The Well of Ascension és molt menys convencional que el primer volum, i durant les primeres dos o tres hores d'escolta de l'audiollibre he pensat que l'autor no havia sapigut estar a l'alçada de la seva originalitat. Unes hores després, però... bé, rectificar és de savis. Al capdavall, és més fàcil fer travessa per un camí ben conegut que aventurar-se per territori desconegut. En aquest sentit, crec que malgrat els seus defectes (el principal d'ells certa ingenuitat en el comportament dels personatges, sobretot en el terreny afectiu) aquest llibre supera el seu predecessor. És al·lucinant com l'autor es treu de la màniga idea rera idea, cadascuna d'ella més imaginativa que les anteriors, construïnt un món suggerent que demana a crits ser explorat. Tot i fer pinzellades molt suggerents sobre com és l'ampli món de l'Imperi Final, el gruix de la història gira al voltant del setge a Luthadel, capital de l'imperi. Això dona lloc a una història més opressiva i fosca que el primer llibre, que igual que en aquell és explicada en tercera persona desde el punt de vista dels diferents personatges que vam anar coneixent aleshores. Tot i haver bastant personatges, els protagonistes principals de la història són al Vin i l'Eland Venture, que després dels esdeveniments del primer llibre es veuen obligats a prendre les regnes d'un destí que consideren que els bé gran, amb totes les inseguretats que això comporta. Si el principal motor de The Final Empire era l'aventura, en aquest segon volum l'adrenalina perd importància (tot i que ser-hi i és!) a favor d'un retrat més detallat de la motivació dels personatges.
En definitiva, crec que The Well of Ascension és més irregular que el seu precedent, però també crec que això és perquè és un llibre més valent i original, que agafa embranzida progressivament fins arribar a un final bastant explossiu amb algun element que em fa arrufar el nas, però que no vull valorar gaire fins a saber com ho desenvolupen a l'entrega final. Em sembla que, comptat i debatut, m'ha agradat més que el primer i tot malgrat les seves falles. Aquest llibre referma la meva impressió que en Brandon Sanderson és una veu interesant a seguir en el panorama de la literatura fantàstica. Molt recomanable havent llegit el primer (condició imprescindible). |
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 14/12/2024 | Facebook | Instagram 
