El nucli central de la novel·la és la figura de Rafael Sánchez Mazas, escritor i ideòleg de la Falange Española i estret col·laborador de José Antonio Primo de Rivera, i en particular de l'episodi de com va escapar del seu afusellament. La Guerra Civil Espanyola estava acabant, i les tropes nacionals avancen cap a Catalunya. Les tropes republicanes es retiren, arrassen ponts i vies de comunicació per la seva retirada. Sánchez Mazas estava pres a Barcelona, i va aconseguir escapar d'un afusellament col·lectiu. Quan surten a la seva busca, un soldat republicà, que abans havia emocionat a tots els presos ballant al son del pasdoble Suspiros de España, el troba, l'encanyona però li perdona la vida. Sánchez Mazas s'amaga, i aconsegueix l'ajuda d'un grup de pagesos, a qui un cop ell ajudarà un cop acabada la guerra. L'autor, Javier Cercas, es converteix en un personatje propi de la novel·la, apareixen com un periodista que investiga aquest succès abans d'escriure el llibre.
biografia de Javier Cercas
Javier Cercas Mena (Ibahernando, 1962) és un escriptor espanyol. Va treballar com a lector a la Universitat d'Illinois durant dos anys, i des de 1989 és professor de literatura espanyola a la Universitat de Girona. Col·labora habitualment al diari El País.
La seva obra més coneguda és "Soldats de Salamina" (Soldados de Salamina), basada en un fet real de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta obra va obtenir el Premi Llibreter de narrativa de 2001, el Premi Salambó de 2001, premis dels lectors (Premi Qué Leer, Premi Crisol) i de la crítica, tant dins de l'Estat espanyol (Premi Ciutat de Barcelona, Premi Ciudad de Cartagena, Premi Extremadura) com fora (Premi de la Crítica de Xile, Premi Grinzane Cavour), a més de tenir un èxit de vendes sense precedents. El 2003 se'n va fer una adaptació al cinema a càrrec del director David Trueba, amb qui juntament va publicar el llibre Diálogos de Salamina (2003), un llibre de conversacions entre l'autor d'una novel·la que s'ha portat al cinema i el director que l'ha adaptat.
enllaços
No hi ha enllaços per a aquest llibre
opinió
Vet aqui una novel·la important.
Amb una prosa que té una textura que de vegades recorda la del millor Marías, Javier Cercas proposa una exploració de la memòria, el mite i el record, obrint un espiell a la ment de l'escriptor i fent un exercici literari de primer ordre. Proposa, de fet, una exploració dels límits entre la novel·la i la crònica històrica. La pròpia novel·la (o relat real) s'explica millor del que jo podria:
Me pregunté si esos relatos se ajustarían a la realidad de los hechos o si, de forma acaso inevitable, estarían barnizados por esa pátina de medias verdades y embustes que prestigia siempre un episodio remoto y para sus protagonistas quizá legendario, de manera que lo que acaso me contarían que ocurrió no sería lo que de verdad ocurrió y ni siquiera lo que recordaban que ocurrió, sino sólo lo que recordaran haber contado otras veces.
Més enllà de la història del nostre país, aquesta història permet aprendre molt sobre el procés d'imaginar i escriure, i és difícils sostreure's a l'embruix de l'obsessió que en Javier Cercas devia sentir en conéixer la història de l'afusellament de Sánchez Mazas i va impulsar-lo a escriure-la. Em costa imaginar que ningú llegís aquesta novel·la i pensés en fer-ne una pel·lícula, una molt bona pel·lícula a més a més, perquè és una dels llibres menys "pel·liculables" que he llegit darrerament. O potser m'equivoco. De fet, el més probable és que m'equivoqui. Al capdavall, un dels temes principals d'aquest llibre és precisament la necesitat de narrar i la potència de la narració per a guarir ferides.
El que fa Javier Cercas amb aquest llibre és construir un espai narratiu al voltant d'un petit episodi històric i imbuïr-lo de la força de la realitat i l'evocació simbòlica de la ficció (gairebé dels mites); situar-lo a cavall de la veritat i la narrativa i obtenir el millor d'ambdós mons amb un virtuosisme exemplar; i embolcallar-lo amb una sèrie de capes concèntriques d'història que no fan mes que aïllar i resaltar el nucli de la història. És difícil, i ni tan sols ho intentaré, destacar tots els detalls de geni que conté aquesta novel·la.
Més enllà de qualsevol altra consideració de natura estètica, aquest és un dels millors exemples que he trobat de les qualitats redemptores de la literatura. És una història que conmou de manera extranya, fugint de bons i de dolents i trista perquè està enmarcada en una història, la d'Espanya, que "va acabar malament". S'arrapa a l'ànima i la deixa marcada.
Es mereix totes les estrelles d'Anobii.
afegir un comentari
els vostres comentaris (3 )
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 09/11/2010
Mira, en Sánchez Mazas explicant l'episodi:
I el pasodoble del llibre, "Suspiros de España"
I ara que ningú faci lectures polítiques ni nacionalistes, si us plau, que no és pas per això que ho poso, només perquè és bonic.
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 09/11/2010
Bé, és la gràcia dels gustos, que cadascú té el seu. Entenc perquè et va semblar avorrit, però a mi no em va semblar que se li va anar la mà, al contrari. Em va semblar que tenia un estil molt personal i molt contingut. També et dic que a mi m'agraden els escriptors que són estilistes, però a molta gent li tiren cap endarrera. Has llegit Javier Marías? I t'agrada? Té el mateix tipus de prosa però recargolat fins a l'extrem, i per a mi és un dels millors novelistes del país, si no el millor. En canvi, pel que dius, no crec que t'agradi molt... he he...
Però si que em sembla curiós la diferent manera de percebre les coses que tenim les persones: a mi em va sembla el llibre d'un escriptor humil, sincer i contingut. Avui dia, que cadascú que algú escriu un llibre sobre guerra salta algú altre i diu: "El nou Hemingway!" (i llavors tu el llegeixes i dius... quin Hemingway? No serà el mateix que he llegit jo, oi, perquè s'assemblen com un ou a una castanya") en Cercas, en alguns passatges, el recorda de veritat.
Ara, em sorprén molt que es convertís en un best-seller. En qualsevol cas, m'ha absorvit del tot i encara el tinc al cap, que no vol marxar.
Autor/a del comentari: jmab -
Data: 08/11/2010
Què vols que et digui... A mí em va avorrir força. Potser no va ser el millor moment per llegir-lo, però el cert és que no tinc un bon record del llibre. L'únic que em motivava a llegir-lo és la sorprenent història de l'afusellament del Sánchez Mazas. La resta no em va interessar per res. Em va donar la sensació que revestia massa la narració amb una mena de majestuositat literària que no li fa cap favor. És com si volgués demostrar que en sap escriure i crec que se li va anar la mà.
De totes maneres, no crec que sigui un mal llibre, però em sembla que s'ha sobrevalorat una mica.