No se ben bé com encarar aquesta ressenya. D'una banda el llibre m'ha agradat. M'ho he passat bé llegint-lo, m'ha interessat l'argument i l'ambientació, i els dies que no he pogut dedicar-li una estona m'ha sapigut greu no poder-ho fer. Crec que l'escriptora domina el llenguatge i sap capturar l'atmosfera d'una època a través de la seva tria de paraules. Fins i tot m'ha deixat amb ganes de saber més sobre la Guerra Civil i la Posguerra a Espanya, intentant reduïr una mica una de les (moltes) meves àrees d'ignorància que més greu em sap. Fins i tot diré que és una novel·la que he recomanat i que, amb la complicitat de la meva dona, he regalat i afegiré, si em permeteu, que tinc tota la intenció de seguir les properes obres de l'autora. I quin és el motiu, em preguntaria jo davant d'aquest paràgraf, del to de disculpa que traspuen les meves paraules? Doncs el motiu, apreciats i escasos lectors, és que, sense desmeréixer res del dit anteriorment, crec que aquest llibre està ple de defectes que el condemnen a ser una novel·la mediocre. I és una llàstima, perquè té el potencial per haver estat una molt bona novel·la. Sobretot, crec que és molt i molt evident que aquesta és la primera novel·la de l'autora, i tot i que ja voldrien molts escriptors veterans tenir el domini de la ploma que demostra tenir l'escriptora al llarg de les moltes pàgines de la novel·la, les seves mancances a les regnes d'una història que hauria de ser consistent i versemblant són tan importants com els seus punts forts. Per dir-ho d'alguna manera: tot i que la novel·la funciona perfectament a nivell de microeconomia, s'estavella amb la macroeconomia.
Tampoc és que cregui que té un gran nombre de defectes. De fet, em sembla que en té poquets, però que el seu efecte en el conjunt de la novel·la són devastadors. Per començar, i potser el problema que més m'ha molestat, els diàlegs són de cartró pedra, i ho són, precisament, per què de tant correctes com són sembla que les persones que els mantinguin siguin robots! I potser exagero utilitzant el plural, perquè amb comptades excepcions (en aquest sentit "la Matutera" funciona com una de les poques alenades d'aire fresc que tenen les converses a la novel·la) sembla que el robot que parla sempre sigui el mateix. I tant se val que molts dels personatges siguin estrangers, o que se suposi que tenen accent, o que ens digui la protagonista, sense embuts, que parlen l'Espanyol malament, el cas és que quan porten un parell de línies enunciades semblen meréixedors d'un seient a la Real Academia de la Lengua. Els diàlegs, que ocupen un lloc important en el tramat de la novel·la, serveixen exclusivament per a fer avançar l'argument de la història i prescindeixen totalment de qualsevol voluntat de caracterització dels personatges. Aquesta és la principal mancança com a escriptora que li he trobat a la María Dueñas. Un altre problema, que em molesta bastant menys, és la manca de sentit de moltes de les decisions de la Sira, la protagonista de la històra. Per a que us feu una idea: la noia és passa bona part de la novel·la movent cel i terra, amb gran patiment (ens diu), per a aconseguir treure del Madrid de la posguerra a una persona estimada i, quan ho aconsegueix, poc menys que se n'oblida! Allà la deixa, abandonada a casa seva mentres ella se'n va a passar aventures a una altra banda per a dir-nos, amb tota la tranquilitat del món, que "la meva vida a Tetuan ja s'ha acabat". Tocat els nassos! Doncs com aquest exemple, en trobaríem algun altre (algú que hagi llegit la històra dubta que la Rosalinda Fox és una de les pitjors mares de la històra de la literatura? Per dessídia, si no per maltractament). En aquest sentit, com a retrat psicològic dels personatges és més aviat un gargot psicològic, i per a una novel·la que s'explica en primera persona, no deixa de tenir mèrit aconseguir passar de puntetes per tants esdeveniments importants de la vida de la protagonista i narradora. De fet, em sembla que la novel·la no aconsegueix trobar el to necessari per a erigir-se en un conjunt coherent i plenament dimensionat. El tan publicitat "una historia de amor, una historia de avenuras, una historia de espias" queda una mica diluït i li fa perdre una mica d'ànima a una història que, en realitat, és bastant vibrant i enganxa, i en la que a despit de la falta de color de la descripció psicològica de la protagonista, es descriu bastant bé la seva progressió i el seu creixement com a persona. Personalment lamento que el component d'aventures no sigui més elevat, ja que crec que és quan el personatge de la Sira brilla amb més força i són els únics moments, sobretot quan la novel·la s'apropa al seu desenllaç, quan l'argument ressona amb una mica de sentit de l'humor. El tram final de la història és, potser, una mica convencional i previssible, però molt ben ressolt, tot i que la ressolució "romàntica" del llibre no està feta per a mi (que la trobo idiota, vaja) i l'epíleg el trobo innecesari.
Tot i així, com ja he apuntat al principi de la ressenya, és una novel·la interesant i amb molt de ganxo. És fàcil entendre el seu èxit i crec (i espero) que l'adaptació televisiva que està preparant Antena 3 amb guió de la mateixa autora pot meréixer molt la pena. El llibre val la pena tot i que proposa un recorregut una mica desigual en quant a interès. No crec que sigui la revelació literària que tant s'ha anunciat però, certament, és el naixement d'una figura a seguir en el panorama literari Espanyol.
Li dono 3 de les 5 estrelles d'Anobii. |
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 04/10/2024 | Facebook | Instagram 
