|
sinòpsis |
Un estudiant universitari acaba fent una feina d'estiu a Joyland, un parc d'atraccions a Carolina del Nord, l'any 1973. Allà intentarà oblidar a una noia i es veurà involucrat en la resolució d'un misteriós assassinat comès al parc anys enrere. |
biografia de Stephen King |
Stephen King va néixer a Portland, Maine, és d'ascendència escocesa. Quan tenia dos anys el seu pare va abandonar l'illa. Ruth (mare de Stephen King) el va criar junt amb el seu germà gran David, durant algunes èpoques travessant problemes econòmics. La família es va traslladar a Durhma, poble on va néixer Ruth, però també van passar una temporada a Fort Wayne (Indina) i Stratford (Connecticut). Va estudiar a "Durham Elementary School" i a "Lisbon High School".
King va començar a escriure des de molt jove. A l'escola escrivia històries basades en pel·lícules que havia vist recentment i les venia als seus amics. El negoci no va ser ben vist pels seus professors, que el van obligar a tornar els seus guanys quan el van descobrir. Les històries eren escrites amb la mateixa màquina que el seu germà usava per publicar el seu diari anomenat "Dave's Rag". Aquest treballava amb temes locals, i King contribuïa la majoria de vegades al projecte. Als tretze anys va descobrir a casa de la seva tieta una caixa molt vella amb llibres del seu pare, la majoria de terror i ciència ficció. Aquests gèneres li van cridar l'atenció des del primer moment.
Entre 1966 i 1971, King va estudiar anglès a la Universitat de Main, a Orono i va escriure una columna anomenada "King's Garbage Truck" a la revista de la universitat. Va conèixer Tabitha Spruce i es van casar el 1971. King va agafar feines a mig temps per poder-se pagar els estudis, fins i tot en una tintoreria. Va usar la seva experiència per escriure la història The Mangler. La seva vida a la universitat es veu clarament representada a Hearts in Atlantis.
Després d'acabar els seus estudis universitaris amb una llicenciatura d'art en anglès i d'obtenir un certificat per poder ensenyar a secundària, King va ensenyar anglès a Hampden Academy (Hampden). Durant aquest període, ell i la seva família van viure en una rulot. Va escriure històries curtes (la majoria publicades a revistes per homes) per poder satisfer les necessitats de la seva família. Segons diu la introducció de Carrie, si un dels seus fills tenia un constipat, Tabitha hauria dit bromejant, "Vinga Steve, pensa en un monstre". King va començar a tenir problemes d'alcoholisme durant una dècada.
Durant aquest període va començar a escriure un gran nombre de novel·les. Una de les seves idees va ser la d'un jove amb poders psíquics. Tot i així, es va sentir desanimat i la va llençar.
Tabitha va rescatar-li el treball i el va animar a acabar-lo. Després de finalitzar la novel·la, la va titular Carrie i la va enviar a la companyia Doubleday perquè li edités. Va passar el temps i es va oblidar del llibre. Més tard va rebre una oferta de compra per 2.500 dòlars d'avançat (no un gran avanç per una novel·la, fins i tot aquest temps). Poc temps després, el valor de Carrie amb els drets dels manuscrits van ser venuts per 400.000 dòlars (200.000 dels quals van ser per a l'editor). Després del seu llançament, la seva mare va morir de càncer uterí, però va aconseguir llegir la novel·la abans de morir.
Després de la publicació de The Tommyknockers la família i amics de King van decidir ajudar-lo a combatre els seus vicis, li van ensenyar la seva pròpia brutícia perquè s'adonés del nivell d'addicció a què havia arribat: hi havia llaunes de cervesa, cigarretes, cocaïna, xanax, vàlium, nyquil i moltes més coses. Va demanar ajuda i va abandonar completament l'alcohol i les drogues a finals dels anys 80. |
|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
Últimament, agafar per llegir un llibre de l'Stephen King era sinònim de deixar-lo aparcat a la tauleta de nit acumulant pols a la meitat de la lectura. Com a fan incondicional de l'autor puc dir que és capaç d'escriure coses brillants i en l'altre extrem grans merdes que segur que cap editor s'ha atrevit a revisar. En el cas de Joyland, arriba amb recomanació d'un amic que comparteix l'afició per l'autor i això m'ha fet decidir finalment a llegir-lo (juntament amb el fet que és un llibre curt).
La història, a diferència de les seves últimes entregues, és una història sense els estirabots irracionals i gratuïts que ens tenia acostumats en les últimes entregues i que feien pensar en que la seva etapa amb les drogues no estava del tot superada. Per tan, podríem qualificar el llibre perfectament en un gènere que no és ni el terror ni el fantàstic: és senzillament un conte amb una lleugera pinzellada marca de la casa de l'autor.
I és que el que més m'ha sorprès del llibre és la forma en què el protagonista narra la història i que m'ha fet pensar més d'una vegada que es tractava d'un conte llarg. Tot i que es segueix notant els tics de l'autor en coses com explicar excessius detalls de personatges i situacions, la narració és de les més lleugeres que ha aconseguit i funciona perfectament com a conte per adults. Significatiu és també que el què se'ns ven a la contraportada del llibre com un dels fils conductors de la història, la resolució de l'assassinat d'una noia anys enrere en el parc, passa a un segon pla amb l'aparició del personatge del nen amb cadira de rodes.
És precisament aquest personatge, per mi, una de les raons de ser del llibre i un lligam amb el món més característic d'Stephen King. És la part que t'emociona i et fa saltar la llàgrima, cosa també poc habitual llegint coses de l'autor. El personatge principal és l'encarregat d'acompanyar-nos en el camí per trobar al nen i fer que al final tot tingui sentit. Ens agafa en de la mà i ens acompanya per un principi de llibre suau i en format conte per deixar-nos anar en el moment precís i que visquem la part més adulta del llibre sols, com els personatges s'enfronten sols a les seves pors, ja siguin amoroses o més de caire vital.
Estic content. Content i emocionat d'haver acabat un llibre d'ell després de 4 anys de no fer-ho. No se si la bona experiència amb Joyland em farà tornar enrere i donar una segona oportunitat als dos antecessors. Si és així, ho podreu seguir veient a xelu.net.
|
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |
|