xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (167)
:: ¡Chúpate esa! (0 comentaris)
:: 11/22/63 (2 comentaris)
:: A Clash of Kings (Choque d (4 comentaris)
:: A Dance With Dragons (Bant (0 comentaris)
:: A Farewell to Arms (3 comentaris)
:: A Feast For Crows (Festín (0 comentaris)
:: A Game of Thrones (Juego d (7 comentaris)
:: A Storm of Swords (Torment (1 comentaris)
:: Aigua per a elefants (2 comentaris)
:: Aiguafang (0 comentaris)
:: Anathem (Anatema) (0 comentaris)
:: Antarctica (Faber & Faber, (0 comentaris)
:: Asesinos sin rostro (0 comentaris)
:: Ático (0 comentaris)
:: Atonement (0 comentaris)
:: Basura (0 comentaris)
:: Before They Are Hanged (An (0 comentaris)
:: Blaze (0 comentaris)
:: Blindsight (Visión Ciega, (0 comentaris)
:: Blood Engines (Marla Mason (0 comentaris)
:: Blood Meridian (0 comentaris)
:: Blood Rites (Dresden Files (0 comentaris)
:: Cels de safir. Les ascenci (1 comentaris)
:: Chill (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras de Grey (0 comentaris)
:: Cincuenta sombras más osc (0 comentaris)
:: Ciutat de lladres (1 comentaris)
:: Cometas en el cielo (2 comentaris)
:: Contra el vent del nord (1 comentaris)
:: Coses que et passen a Barc (0 comentaris)
:: Cuatro Amigos (3 comentaris)
:: Dead Beat (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Death Masks (Dresden Files (0 comentaris)
:: Dejame Entrar (1 comentaris)
:: Dewey, el gatet de bibliot (0 comentaris)
:: Diablos de Polvo (Es Pop E (0 comentaris)
:: Dime quién soy (0 comentaris)
:: Dust (0 comentaris)
:: Ebro 1938: la batalla de l (0 comentaris)
:: El ángel perdido (1 comentaris)
:: El Asombroso Viaje de Pomp (1 comentaris)
:: El castell de vidre (0 comentaris)
:: El celler (3 comentaris)
:: El club Dumas (0 comentaris)
:: El club eròtic dels dimar (0 comentaris)
:: El confident dels reis (0 comentaris)
:: El conte número tretze (2 comentaris)
:: El invierno del mundo (0 comentaris)
:: El juego del ángel (0 comentaris)
:: El lector (0 comentaris)
:: El libro flotante de Caytr (3 comentaris)
:: El papiro de Saqqara (0 comentaris)
:: El pont dels jueus (2 comentaris)
:: El prisionero del cielo (0 comentaris)
:: El puente de los asesinos (0 comentaris)
:: El quart Reich (0 comentaris)
:: El retorn d'Hug Roger (3 comentaris)
:: El salvatge dels Pirineus (1 comentaris)
:: El símbol perdut (0 comentaris)
:: El Tiempo Entre Costuras (2 comentaris)
:: El vals lento de las tortu (0 comentaris)
:: Els Castellans (L'Avenç, (3 comentaris)
:: Els homes que no estimaven (2 comentaris)
:: Els Jugadors de Whist (2 comentaris)
:: Em dic Mireia (i el meu co (1 comentaris)
:: Embassytown (Del Rey, 2011 (0 comentaris)
:: En el país de la nube bla (2 comentaris)
:: Estat de por (0 comentaris)
:: Et donaré la terra (2 comentaris)
:: Fifth Business (3 comentaris)
:: Flashforward (2 comentaris)
:: Fool Moon (Dresden Files # (0 comentaris)
:: Gràcies pels records (0 comentaris)
:: Grave Peril (Dresden Files (0 comentaris)
:: Hard Magic: Book I of the (0 comentaris)
:: HHhH (4 comentaris)
:: Incandescence (0 comentaris)
:: Jardí d'hivern (2 comentaris)
:: Jo Confesso (Ed. Proa, 201 (4 comentaris)
:: Joyland (0 comentaris)
:: Kafka en la Orilla (2 comentaris)
:: Kraken (0 comentaris)
:: L'Any de la Plaga (La Magr (2 comentaris)
:: L'any del senyor (0 comentaris)
:: L'Odissea (1 comentaris)
:: L'origen perdut (0 comentaris)
:: L'Últim Dia Abans de Dem (0 comentaris)
:: L'últim home que parlava (4 comentaris)
:: L'últim patriarca (2 comentaris)
:: L'última carícia Terenci (2 comentaris)
:: La Biblia de barro (2 comentaris)
:: La caída de los gigantes (4 comentaris)
:: La canción de los Maories (0 comentaris)
:: La Carretera (2 comentaris)
:: La cúpula (4 comentaris)
:: La història de la Lisey (6 comentaris)
:: La llave de Sarah (0 comentaris)
:: La mala dona (0 comentaris)
:: La mano de Fátima (0 comentaris)
:: La mecànica del cor (0 comentaris)
:: La noia que somiava un llu (7 comentaris)
:: La por (0 comentaris)
:: La reina al palau dels cor (2 comentaris)
:: Las ardillas de Central Pa (0 comentaris)
:: Last Argument of Kings (El (0 comentaris)
:: Le miroir d'Aimengart (1 comentaris)
:: Les ales de l'esfinx (0 comentaris)
:: Les Cròniques del Déu Co (0 comentaris)
:: Les filles del fred (0 comentaris)
:: Les Ombres Errants (0 comentaris)
:: Les Veus del Pamano (Ed. P (1 comentaris)
:: Lliures o morts (3 comentaris)
:: Lluvia Negra (黒 (0 comentaris)
:: Lord of the Flies (0 comentaris)
:: Los ojos amarillos de los (0 comentaris)
:: Maletes Perdudes (3 comentaris)
:: Man in the Dark (0 comentaris)
:: miLLoringlix (0 comentaris)
:: Mistborn - The Final Empir (4 comentaris)
:: Mistborn - The Hero of Age (0 comentaris)
:: Mistborn - The Well of Asc (0 comentaris)
:: Nemesis (Nèmesi, La Magra (0 comentaris)
:: New Amsterdam (0 comentaris)
:: No Country For Old Men (0 comentaris)
:: No Hero (Night Shade Books (0 comentaris)
:: Our Kind of Traitor (Un Tr (1 comentaris)
:: Quiet (1 comentaris)
:: Rainbows End (2 comentaris)
:: Revolutionary Road (1 comentaris)
:: Robopocalypse (Knopf Doubl (0 comentaris)
:: Sayonara Barcelona (0 comentaris)
:: Seven for a Secret (0 comentaris)
:: Sobre la bellesa (0 comentaris)
:: Soldados de Salamina (3 comentaris)
:: Spellwright (0 comentaris)
:: Storm Front (Dresden Files (2 comentaris)
:: Summer Knight (Dresde File (0 comentaris)
:: Summertime (Temps d'Estiu, (0 comentaris)
:: Tengo un Manny en casa (0 comentaris)
:: The Amazing Adventures of (0 comentaris)
:: The Blade Itself (La Voz d (3 comentaris)
:: The Catcher in The Rye (El (1 comentaris)
:: The City & The City (0 comentaris)
:: The Gaslight Dogs (0 comentaris)
:: The Good Man Jesus and the (0 comentaris)
:: The Interpreter of Maladie (0 comentaris)
:: The Manticore (0 comentaris)
:: The mists of Avalon (3 comentaris)
:: The Moonstone (0 comentaris)
:: The No.1 Ladies' Detective (11 comentaris)
:: The Power of the Dog (El P (0 comentaris)
:: The Windup Girl (2 comentaris)
:: The Wise Man's Fear (The K (1 comentaris)
:: Tot per una noia (0 comentaris)
:: Totes les coses que no ens (0 comentaris)
:: Travels in the Scriptorium (5 comentaris)
:: Tu Rostro Mañana (llibres (3 comentaris)
:: Un mundo sin fin (4 comentaris)
:: Un petit inconvenient (4 comentaris)
:: Un trabajo muy sucio (0 comentaris)
:: Una columna de fuego (0 comentaris)
:: Una família fora de sèri (0 comentaris)
:: Una Tempesta (2 comentaris)
:: Victus (La Campana, 2012) (4 comentaris)
:: Warchild (0 comentaris)
:: Winter in Madrid (Invierno (2 comentaris)
:: World of Wonders (2 comentaris)
 
top 10 visites llibres
:: Una columna de fuego (227224 visites)
:: Aiguafang (227073 visites)
:: 20th Century Boys (226125 visites)
:: Lord of the Flies (226108 visites)
:: Stardust (226105 visites)
:: Tot el que podríem haver (226044 visites)
:: The Hunger Games (Els Jocs (226043 visites)
:: Graceling (Graceling. Ed. (226039 visites)
:: Dante y su obra (226026 visites)
:: The Knife of Never Letting (226010 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) >> El confident dels reis
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui?

El confident dels reis

Autor/a del llibre: Assumpció Cantalozella

24/10/2012
Autor/a de l'aportació:
Joan Trabal

Aquest llibre ha rebut 225667 visites

El confident dels reis
sinòpsis
biografia de Assumpció Cantalozella
opinió
enllaços
Afegir comentari afegir un comentari
els vostres comentaris (0 comentaris)
l'últim per llegir

sinòpsis
Tots els fets històrics han tingut testimonis des de l’ombra. Durant els regnats de Pere I i del seu fill Jaume el Conqueridor, el conseller més pròxim va ser Guillem de Cervera, un personatge fascinant que en aquesta novel·la fa la pròpia crònica de les tres dècades més apassionants de la història de Catalunya. La corona catalana va viure, a principis del segle XIII, vicissituds de tota mena: l’engendrament del rei Jaume, la mort del seu pare a la batalla de Muret, les conspiracions de palau, la persecució dels càtars, les disputes amb el Vaticà, la conquesta de Mallorca... El conseller reial recrea aquests episodis amb la vivesa del testimoni i del confident. Aventures i emocions, història i llegenda de quan Catalunya ha d’abandonar el nord i girar els ulls cap al sud.

Extret de: Editorial Proa

biografia de Assumpció Cantalozella
Assumpció Cantalozella i Mas

Santa Coloma de Farners, la Selva, 29 de gener de 1943

Escriptora.
Es llicencià en filologia hispànica, amb especialitat català, i ha estat professora de català. Ha col•laborat de manera habitual a la premsa i formà part de l'equip fundador d'El Punt Diari.
Com a narradora, inicià la seva obra amb Escubidú (1982), Sauló (1984) i La ciutat (1990), a les quals seguiren La visita de Truda (1993) i Les campanes de Sant Serní (1996). A partir de La pluja d'estels (2002, finalista del premi Carlemany 2001), una novel•la ambientada als anys trenta del s. XX, la narradora conegué els seus moments de més projecció i s'ha consolidat amb dues novel•les històriques de molt bona acollida entre el públic i la crítica, El falcó del comte (2003, finalista del premi Sant Jordi 2002) i Corpus de sang (2004, premi Pere Calders 2003 ). La primera basada en Ermessenda de Carcassona, i la segona, centrada en els coneguts esdeveniments que, l'any 1640, iniciaren la guerra dels Segadors. Darrerament ha publicat El retorn d'Hug Roger (2007) i L'amor secret del rei en Jaume (2010

Extret de: Enciclopèdia Catalana

enllaços

Bloc de l'autora
Vídeo on l'autora parla del seu darrer llibre
Vídeo de presentació del llibre
L'autora parlant d'Aurembiaix d'Urgell


opinió
Aquesta tardor l’editorial Proa ha publicat a la seva col•lecció A tot vent la darrera obra d’Assumpció Cantalozella El confident dels reis. D’antuvi ens hem de felicitar per les edicions tan dignes que fa Proa —en aquest cas un llibre magnífic, gros, amb tapa tova, manejable, amb un cos de lletra molt llegible i un paper molt agradable— i sobretot perquè l’autora continua escrivint, continua millorant el gènere històric i continua donant a les seves obres aquest seu to tan exquisit. No cal, doncs, dir que la novel•la em sembla excel•lent, molt en la línia de qualitat de L’amor secret del rei en Jaume o el celebrat El falcó del comte. Sense cap mena de dubte Cantalozella es troba immersa dins el bo i millor del panorama literari català i, sobretot, crec que és la veu més destacada de la novel•la històrica catalana, amb una producció literària d’una qualitat que està molt per sobre del nivell de molts del supervendes a nivell mundial, i molt per sobre de la mitjana de qualitat de la novel•la històrica que es fa a casa nostra i també a fora. La raó d’aquesta qualitat rau, al meu entendre, en una actitud de no renúncia, en un capteniment ambiciós. L’escriptora de Santa Coloma de Farnés no deixa de banda la qualitat literària pel sol fet d’escriure novel•la històrica, no accepta que la trama li esborri el camí de l’estil, no permet que el gènere no li deixi buscar la seva veu com a autora. I en aquestes ambicions ha reeixit. El seus llibres són un gran exercici d’estil on l’autora descabdella el seu talent en un joc equilibrat d’artificis i recursos de bona literatura, amb un acuradíssim ús de la llengua, sempre a la recerca del to i la musicalitat de la frase. Sens dubte Cantalozella ha aconseguit una veu pròpia, autèntica i honesta que fa que les seves pàgines es puguin reconèixer, siguin personals i estiguin amarades del segell de la casa.
En el cas concret d’ El confident dels reis, l’obra és arriscada i ho és per diversos motius. En primer lloc, Cantalozella novel•la un de temps amb molta condensació de moments històrics prou rellevants per a la història de Catalunya, fets que han estat historiats i novel•lats abastament (podríem recordar, per exemple, l’excel•lent Les dames del foc de Xavier Escura). I per si fos poc, torna a incidir en un personatge, Aurembiaix d’Urgell, que havia estat la protagonista de la seva darrera novel•la. Tanmateix, però, l’escriptora ho fa amb intenció i amb ofici, cosa que li permet mestrejar la situació i fer-ne un relat històricament acurat i literàriament ric, de manera que compleix amb escreix amb els dos requisits imprescindibles de la bona literatura històrica: riquesa i complexitat literària alhora que rigor històric. I és que l’escriptora s’ha atrevit a novel•lar conjuntament part dels regnats dels reis Pere el Catòlic i Jaume el Conqueridor, com si es tractés de la cinquena crònica de la literatura catalana, però afegint-hi una nova dimensió: la de la feminitat, un dels grans valors de la literatura de Cantalozella. En aquesta novel•la intimista el lector es farà còmplice de les confidències d’un personatge: el noble Guillem de Cervera, que serà la veu narradora de la història i el fil connector entre els dos regnats. El senyor de Juneda i Castelldans, un cop arribat a les acaballes del seu periple per aquest món, reclòs al monestir de Poblet, evocarà amb extremada delicadesa i sensibilitat tota la seva vida al costat de grans figures històriques com Pere I, Jaume II, o Aurembiax d’Urgell. Justament la vida d’aquest personatge secundari per a la historiografia serà la història que ens oferirà l’autora, una narració sinuosa que, per ser feta des del record, permetrà una estructura circular que unirà el principi i el final i donarà peu a què la veu càlida i propera del narrador, òbviament omniscient, es pugui permetre fer un destacable joc d’anticipacions. Aquest recurs literari serà l’encarregat, juntament amb l’agilitat dels diàlegs, de tensionar el text i fer de contrapunt al lirisme extraordinari de molts passatges. L’objectiu d’aquest desplegament de recursos serà assolir una narració equilibrada, a vegades dolça, a trossos intrèpida, però amb un tempo controlat, que s’accelerarà i s’apaivagarà en funció de les intencions narratives. Així, hi hauran escenes d’acció i tensos debats dialèctics que contrastaran amb llargs períodes de reflexió del narrador i escenes de sensibilitat exquisida, com el petó que el rei en Pere, guerrer expert, home inalienable i rei contundent, fa, amb el més delicat amor de pare, al nadó Jaume. És igualment destacable el final, on el narrador cedeix per primer cop la seva veu a la persona a qui l’ha cedida tota la vida, el rei en Jaume, que recollirà el testimoni de Cervera i farà una descripció de la sortida de l’estol catalanoaragonès cap a la conquesta de Mallorca. Aquesta descripció es farà, com no pot ser d’altra manera, citant directament un fragment del Llibre del feits. Magnífica gosadia per un esplèndid final.
Quant al to del llibre, aquestes memòries que formaran l’espina dorsal del llibre se centraran en el moment en què Catalunya deixa de banda les pretensions que tenia a Occitània i comença a fixar la vista en els territoris mediterranis com València i Mallorca, però Cantalozella revisarà aquest període històric des d’una òptica nova, desmitificadora, que pretén fer baixar els seus personatges principals —els reis Pere i i Jaume II— del pedestal en què els encimbellen els fets històrics. La seva novel•la és doncs, humanitzadora, ens apropa aquests personatges a través de l’actitud confident del protagonista de la història, Guillem, i mitjançant aquest recurs Cantalozella s’atreveix a presentar-nos un quadre dels reis on se’ns mostren tots els seus límits, així com les seves virtuts i els seus defectes, les seves passions, els seus odis i les seves servituds. Pel camí l’escriptora posarà en dubte —amb arguments plausibles— alguns dels grans llocs comuns de la historiografia, com ara que el rei Pere es va passar la nit folgant amb una noble dama occitana la nit abans de la batalla de Muret, i que fins i tot, com expliquen els nobles per enveja o ambició, va anar a la batalla torrat. El personatge de Guillem ho qüestiona, en dóna una explicació alternativa versemblant, i el lector, al seu torn, probablement també dubtarà empès pel sentit comú que demostra la veu de Cervera, per bé que sàpiga que aquest episodi apareix com a cert en tots els llibres d’història, tant als més antics (Soldevila per exemple) com als més actuals (Escura per exemple). Per tant, l’actitud crítica i escèptica de l’escriptora farà que el lector curiós es vegi abocat a una recerca que, si bé potser no arribarà a bon port, segur que deixarà molta riquesa en el camí. Sense dubte un objectiu ben lloable per a un text literari.
D’altra banda, l’autora també s’apropia i utilitza sense qüestionar-los episodis anecdòtics com ara l’engendrament del rei Jaume, que es va fer contra la voluntat del seu pare, el rei Pere, que va anar enganyat al llit on l’esperava una amant que va resultar ser la seva legítima esposa, Maria de Montpeller. Però res no és gratuït en les obres dels gran autors, i així aquest episodi ens servirà, alhora que per observar les gran servituds a què un rei estava sotmès, per recuperar la figura de Maria, un personatge sobre el qual l’imaginari català passa de puntetes, i defineix sobretot com la mare de Jaume I. Cantalozella en fa un petit personatge secundari dotat d’una força notable, i li atorga unes virtuts que possiblement podia havia de posseir una dama capaç d’enredar un home del caràcter de Pere I. Cantalozella, entra amb aquest episodi, en un dels grans valors de la seva literatura: els personatges femenins. Si en alguna cosa excel•leix l’escriptora és en la presentació de la cosmovisió femenina, en la mostra de com devien veure i viure el món les dones en qui ella es fixa. En aquest llibre no només Maria serà digne d’observació, sinó també d’altres dones com Magalí, la càtara, però sobretot Aurembiaix d’Urgell, sens dubte un dels personatges femenins per subjugadors de la història catalana. Amb tot, l’aparició del personatge literari d’Aurembiaix és una aposta arriscada, ja que la comtessa d’Urgell és la protagonista del seu penúltim llibre i, per tant, incideix en unes vivències ja narrades amb molt detall a L’amor secret del rei en Jaume. Això no obstant, la intenció del llibre, la seva òptica, és completament diferent i això permet que els personatges puguin reaparèixer sense trepitjar el que ja s’ha dit d’ells, ampliar la seva imatge cada cop més polièdrica i donar una visió diferents dels fets ja explicats en l’altre llibre. Aquesta direcció que pren l’obra i que permet a Aurembiaix tornar a ser personatge literari —per a gaudi del lector— no és sinó mostrar des d’un punt de vista d’observador, el de Guillem de Cervera, la relació encara no esclarida, però de ben segur intensa, que van tenir dos personatges tan excepcionals com Aurembiaix i Jaume i, alhora, la situació permet a l’escriptora mostrar el paper que els tocava fer a les dones en la societat baixmedieval, com vivien la seva eterna minoria d’edat, i per on s’escapen del control d’una societat masculina, a voltes misògina, i amb treballs dulcificada per les regles l’amor cortès. Una pretensió gens modesta que troba en Aurembiaix una excepció dins aquest ordenament social que atorgava a les dones un paper secundari, domèstic, amagat, de moneda de canvi fins i tot. En definitiva un rol menyspreant originat en els abstrusos gineceus grecs, que es va escampar per tot Europa durant l’edat mitjana gràcies a la doctrina i al poder terrenal de l’església, i contra el qual es van alçar amb dignitat personatges esplèndids com Aurembiaix d’Urgell, Ermessenda de Carcassona o Almodis de la Marca a casa nostra, i d’altres com l’extraordinària Elionor d’Aquitània, Cristina de Pizan a Itàlia, Eloïsa o Blanca de Castella a França, i Marguery Kempe o Elisabeth I a Anglaterra. Potser per això l’autora omet un personatge que respon molt més a l’estereotip de princesa com fou la segona esposa del rei en Jaume, Violant d’Hongria, o potser ens reserva algun llibre més...
Finalment, crec que es destacable que Cantalozella en tots els seus llibres, i aquest no és una excepció, introdueixi reflexions sobre els límits de la història: què és cert i què és fruit de la historiografia? La història és objectiva o és text? En aquest cas utilitza sobretot una escena on el rei Pere es pregunta com el recordarà la història a fi efecte d’interrogar al lector sobre un personatge que ella traça amb complexitat i amb gran tendresa. És just recordar el rei Pere pels fets de Muret? Va ser un bon governant? Es difícil respondre a aquestes preguntes, però és sense dubte molt sà fer-se les. El que és clar és que aquests qüestionaments defineixen la seva artífex com una persona amb un gran esperit crític alhora que com a persona d’una gran sensibilitat i penetració, a la qual cosa cal afegir que és posseïdora d’una magistral capacitat per escriure bé, per fer bones històries i per fer reflexionar al lector amatent. I és de tots aquests ingredients que en resulta aquesta gran recepta alquímica que són els llibres de l’Assumpció Cantalozella. En aquest darrer llibre en concret crec que hi ressona una de les grans novel•les de Robert Graves, Jo Claudi, on l’autor escriu des de la ficció una contracrònica que contradiu la versió oficial de la història i explica la veritat humana, sovint malentesa, que hi ha darrera de molts fets. Això mateix fa Cantalozella, cerca allò que és humà darrera aquest fred relat que és la història, en cerca els límits i l’humanitza des de la ficció amb sensibilitat, delicadesa i rigor. Amb aquest visió de la literatura l’Assumpció ens enriqueix el nostre present, alhora que ens fa fruir tant del passat com de la lectura. No crec que es pugui demanar res més, sinó és que continuï escrivint.
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (0 comentaris)
Estem esperant els vostres comentaris...

l'últim per llegir
Una columna de fuego
Una columna de fuego
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | Última actualització: 06/10/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.