"Encara que costi de creure, als Pirineus també s'hi troben illes disposades a acollir robinsons. Són les anomenades feixes o feixancs, unes franges de terra coberta de vegetació enclavades entre els penya-segats i per tant, accessibles tan sols a les aus i als escaladors.
L'estiu de l'any 1837, l'estudiant Ventura Mir, després de naufragar estrepitosament a les terres baixes, va a petar en una d'aquestes illes i, solitari vocacional, decideix instal·lar-s'hi definitivament. Però tot i la seva ferma voluntat, no li serà gens fàcil, ja que aviat s'haurà de defensar de tots aquells que "pel seu bé" intenten de rescatar-lo. No només la família, l'amic d'estudis o el gran amor de la seva vida, sinó també totes aquelles ideologies que no toleren l'individu solitari.
Amb El salvatge dels Pirineus, Pep Coll recrea una història lúcida que porta fins a les últimes conseqüències temes tan actuals com la relació de l'home amb la natura, la solidaritat amb el tercer món, i el dret de viure on i com a un li doni la gana. Una mirada aguda i alhora crítica que l'han fet mereixedor del Premi Sant Joan 2005."
Aquest llibre m'ha sorprès.
M'el vaig llegir perquè me l'havia recomanat el meu veí. I tot i que haig d'admetre que al principi em va costar el llenguatge que utilitza...poc a poc t'hi vas acostumant i la història també agafa embranzida... fins que t'enganxa!! I es que sorprèn molt la història en sí, com les persones ens agrada poc la diferència, i ens omplim la boca de la paraula llibertat, però quan algú la vol aplicar en les seves últimes conseqüències, li neguem de totes les maneres possibles.
Un llibre molt recomanable!!! |