When I was a kid I used to dream about magic. It took both my parents to physically peel me off a copy of The Hobbit. And I don’t mean the stage tricks of David Copperfield. Not the levitating cards of David Blaine, but real magic. Actually violating the laws of physics. Twisting reality to your will, transmuting matter. Magic! Summoning something from nothing. Calling on the powers of the heavens. There was romance to it, poetry.
But, childhood discarded, now I know.
Magic sucks.
Us agraden les novel·les de fantasia i voleu divertir-vos? Llegiu qualsevol dels llibres de Discworld de Terry Pratchett... com? Que ja els heu llegit? Preferiu alguna cosa més propera a la fantasia urbana? Una història més pop, un encreuament de Hellboy, Men in Black, X-Files, Ghostbusters i Tango i Cash? Amb lleugers tocs de HP Lovecraft i un frenesí d'explosions, monstres i noies psicòtiques superhumanes amb katana? Haver-ho dit abans! Us presento No Hero, de Jonathan Wood.
L'Arthur Wallace és un policia d'Oxford que ha vist massa pel·lícules d'acció (no ho dic jo, ho diu ell) i que té com a model de comportament a en Kurt Russell. Durant la investigació d'una sèrie d'extranys assassinats és reclutat (per dir-ho d'alguna manera) per una misteriosa organització governamental que vol evitar, ehem, la fi del món. El problema de l'Arthur, com indica el títol del llibre, és que ell no és cap heroi.
"Frenesí" descriu bé l'exuberància hipercinètica d'aquesta novel·la, explicada en primera persona a ritme d'staccato i baterista en esteroides, barrejant el temps futur i el temps present com un nen amb dèficit d'atenció que t'explica les vacances. Amb personatges carismàtics i diàlegs divertits, l'argument avança a tota pastilla fins a un final apocalíptic extremadament satisfactori, i si algun dels aspectes de l'argument sembla apressurat o s'estira una mica massa la banda elàstica del surrealisme, què carai, estem parlant de la fi del món! No estem per mirar les coses amb lupa!
Tot i estar desprovista de qualsevol mena de pretensió literària aquest llibre tenia tots els ingredients per a convertir-se en una tifa catastròfica de dimensions còsmiques. Lluny d'això, és una aventura molt divertida que aconsegueix, fins i tot amb estil, traslladar al llenguatge de la novel·la uns referents visuals difícils d'expresar fora del marc del còmic i del cinema. Ja he dit que té un estil frenètic i en ocasions m'ha posat, bé, frenètic. És una fòbia personal, però quin problema tenen alguns autors avui dia amb els punts i seguit? Tot a de ser un punt i apart? Però vaja, peccata minuta. No és un llibre per al públic general però si es comparteixen els referents el recomano tranquilament.
Notable baix.
PS. Si fos propens a fer apostes em jugaria el testicle dret a que mai ningú traduirà aquesta novel·la. |
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 12/10/2024 | Facebook | Instagram 
