|
sinòpsis |
Després de "En el país de la nube blanca" el relleu dels protagonistes del primer llibre de la trilogia l'agafen Elaine i Kura, les seves netes. A elles s'hi afegeixen nous personatges misterioses que venen de fora suposadament atrets per la febre de l'or i les oportunitats del país encara emergent. |
biografia de Sarah Lark |
Su verdadero nombre, Christiane Gohl, fue reemplazado a pedido de los editores alemanes, por ser identificado como "la mujer de los caballos" en referencia a unos 300 libros sobre equitación en Internet. En España ha firmado los ejemplares bajo el seudónimo de Ricarda Jordán.
Su residencia en España se debe a la visita como turista, dónde decidió quedarse. Su sueño frustrado fue estudiar veterinaria, ya que se declara una "amante empedernida" de los animales.
Estudió Educación, trabajó como periodista y redactora publicitaria, además fue guía turística, profesión que la llevó a conocer y fascinarse con Nueva Zelanda. En éste país se situán las historias que la han hecho una autora reconocida, en el género de las novelas, con su trama basada en la cultura de los maoríes y la colonización de Nueva Zelanda.
Al comienzo con el libro En el país de la nube blanca iba a ser uno solo, pero debido que se convirtió en un best seller, decidieron continuarlo, haciendo de éste una trilogía. Por ahora, ésta trilogía se compone de dos libros editados, ambos teniendo como personajes principales a una mujer. |
|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
Sorprèn que l'autora, ja d'entrada, no tenia previst escriure aquest llibre i ho reconegui obertament. Això ja ens dóna una idea dels objectius del llibre i de com s'ha arribat a prostituir el món editorial.
Tot i així, al contrari del que pugui semblar amb aquestes premises i amb el tòpic de que les segones parts mai no han estat bones, ens trobem davant d'una novel·la que, per mi, supera molts dels defectes de la primera. És per tant com una espècie de paradoxa que un llibre que no havia d'existir superi al seu predecessor, aquest si desitjat.
Quan dic que supera molts dels defectes de la primera vull dir que la palla està molt més ben gestionada, el ritme és força més alt i té pics d'intensitat repartits per gairebé tot el llibre. Per mi això ja el fa, d'entrada, molt més bon llibre.
Però per arribar a ser un bon llibre en tots els sentits, i no només comparativament amb el seu predecessor, el què m'expliquen no em pot sonar masses cops a coses que ja he llegit (i malament si és precisament a la novel·la anterior). Algunes trames es repeteixen descaradament i això denota una manca de recursos preocupant. Llavors analitzes que la novel·la no estava prevista i entens moltes coses. Si obviem aquest fet, l'entremat de personatges i la història està més ben aconseguida que en la primera part. De fet, ens podríem oblidar de la primera part tranquil·lament i considerar aquest com el llibre bo i el primer com un entrenament.
Em preocupa particularment el fet de que encara hi ha una tercera part, protagonitzada per generacions posteriors a les que ens han acompanyat durant la primera i la segona. La meva preocupació (més aviat una evidència) és el fet de que el llibre farà més pudor de diners que no pas d'imaginació (espero equivocar-me). Crec que el llegiré, després d'haver invertit moltes hores en les dues primeres parts (de fet anem 1-1 al marcador de m'ha agradat - no m'ha agradat).
|
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |
|