|
sinòpsis |
Las claves de la historia europea y su evolución por Ruiz-Domènec
Una historia con las claves interpretativas necesarias para entender el presente y futuro de la Unión Europea.
Ruiz-Doménec ha sido designado por Sarkozy para integrar la comisión de historiadores de los países de la UE presidida por Eric Hobsbawn.
José Enrique Ruiz-Domènec (Granada - 1948) es un historiador español, especialista en la Edad Media, la cultura europea y la herencia mediterránea. Domènec ha sido nombrado recientemente el representante de España dentro del Proyecto europeo auspiciado por la Presidencia de la República Francesa de 27 Leçons d'histoire europeéenne par 27 des plus Grans Histoiriens Européenes, compartiendo cartel, entre otros, con Eric Hobsbawm, Jacques Le Goff, Carlo Ginzburg o Gabor Klaniczay. Además es autor de más de 20 libros y el representante español en el comité científico del acreditado FestivalStoria que tiene lugar en Turín.
¿Qué es Europa? ¿Cuál es su legado? ¿Y su futuro? En este ambicioso ensayo José Enrique Ruiz-Domènec reflexiona sobre la idea de Europa a lo largo de la historia, sobre los pilares que la sustentan: las raíces cristianas, la cultura, la geografía, el espíritu científico, la separación de lo secular y lo religioso, las formas de gobierno y los mitos. De los mitos -de la Europa raptada por Zeus- surge el nombre, y la idea de este espacio común se forja a lo largo de los siglos, a través de la convivencia y el conflicto entre pueblos, de las guerras y los tratados de paz, de la cultura que traza sus puentes, de los conflictos políticos y las voluntades de los pueblos y sus gobernantes.
Un libro apasionante sobre una idea, la de Europa, que es todavía una historia inacabada, que se sigue construyendo, pero como dice el autor: "de nada sirve avanzar hacia adelante, sin conocer lo que se deja atrás".
Sinopsi de RBA
|
biografia de José Enrique Ruiz-Domènec |
Nació en 1948 en Granada, España, donde estudió bachillerato y los primeros años de Universidad. Se fue a vivir a Barcelona en 1968, un año después obtuvo una plaza de profesor en la recién fundada Universidad Autónoma de Barcelona, donde se doctoró en 1973. Fue profesor adjunto por oposición con el número uno en 1979, en 1986 fue nombrado director del Institut d’Estudis Medievals y editor de la revista Medievalia. En 1994 obtuvo por oposición la cátedra de Historia Medieval de Europa. En 1996 entró a formar parte de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, y en 2001 de la Real Academia de Doctores de Cataluña.
Ha sido profesor visitante en las Universidades de Génova y Potiers. Ha impartido cursos de doctorado en el Istituto Europeo de Estudios Humanísticos de Florencia. Es miembro del comité científico de «Festival Storia» de Turín y miembro permanente del jurado internacional del premio “Finale Ligure” de historia. En 2006 recibió el premio "Ciudad de Barcelona", en la modalidad de ensayo, por su libro El Reto del historiador. Es el representante español dentro de la comisión de 27 historiadores para los 27 países de Europa.
Extret de :
Biografia de J.E. Ruiz- Domènec |
|
opinió |
El llibre del professor José Enrique Ruiz-Domènec Europa las claves de su historia és una lúcida reflexió sobre l’ésser d’aquesta entitat tan propera i alhora tan desconeguda, Europa, l’espai que anomenem amb el nom d’una dona, una princesa fenícia que va ser seduïda pel déu Zeus metamorfosejat en brau blanc. Des de l’origen del seu nom, un apel•latiu mític, ja veiem que la qüestió serà enrevessada, però Ruiz-Domènec, amb l’energia que el caracteritza, no es fa enrere davant res i aborda tots els aspectes del tema, per complexos que siguin,. Així ens parlarà del nom, de l’origen, de la història, de l’economia, del sistema social i de valors, de la unitat, de les desavinences, i fins i tot del futur. Un esforç titànic que realitza d’una manera extraordinària: ressegueix tota la història europea, però no es centra només en els fets polític o d’armes, sinó que davalla al terreny més inestable de l’imaginari i a les manifestacions artístiques de cada època. Així, l’assagista és capaç de presentar una època des de la literatura i passar a la societat des d’aquí, o bé presentar-la des de la política i justificar-la des de l’art o la música. Extraordinari.
Per a dur a terme aquesta tasca hercúlia cal un coneixement enciclopèdic, del qual sense dubte disposa aquest catedràtic d’història medieval ja que el fa palès a cada pàgina fins a convertir-les en una admirable enciclopèdia al més pur estil il•lustrat. Nogensmenys, l’historiador granadí ens descriurà, per exemple, el desmembrament de l’imperi romà que desmenteix la visió dels dark ages on tota cultura fou anul•lada o ens parlarà d’una edat mitjana que trobarà en el monaquisme un dels seus puntals i en els mites artúrics un dels valors fundacionals de tota la visió europea de l’amor i les estratègies matrimonials. D’aquesta tradició Ruiz-Domènec n’extreu conclusions admirables: el fin’amors dels trobadors — que serà barrejat més tard per Chrétien de Troyes amb l’univers artúric— és un dels grans assoliments de la cultura europea, situa allò que es femení al costat del que es masculí i, això, es farà des de la literatura, des de l’imaginari doncs. La dona europea, des d’aleshores, es mostra i aquest mostrar-se és un dels seus valors, un valor que es contraposa amb el d’altres cultures que n’aprecien l’ocultació. Aquests valor, actualment, han entrat en conflicte dins l’espai europeu, generant una gran font que desavinença. Per a ser europeu, segons Ruiz-Domènec, s’està obligat a posicionar-se i trobar una solució al submissió de la dona a la societat patriarcal antiga, al maltractament i al menyspreu misogin. Genial, crític i inquietant, sobretot per l’encara masclista societat espanyola que té en la violència de gènere una de les seves xacres més vergonyants.
D’altra banda, com expressen els exemples anteriors, cal també una determinada visió de la història que valori l’imaginari, l’art, la literatura i la vida privada de les persones. Ruiz-Domènec, deixeble de Georges Duby i admirador de Marc Bloch, sens dubte comparteix la visió que situa l’ofici d’historiador en el de la persona que cerca el significat dels fets del passat, no només els explica sinó que inevitablement els interpreta, ja que l’espai mental de l’historiador, com diu ell mateix, és la narració. La reinterpretació de la història és necessària en tant que la seva construcció s’ha fet des de punts de vista ideològics o, segons la terminologia gadameriana, des d’horitzons interpretatius marcats per contextos concrets. Atenent això, doncs, la relectura del passat des del punt de vista d’una civilització actual en crisi (no només de econòmica sinó de valors, de sistema i potser fins i tot d’espècie com diu Eudald Carbonell) és més necessària que mai. Ruiz-Domènec ens ofereix una re-interpretació d’Europa en clau europea, moderna i ideològicament basada en una consciència crítica, en el sentit de no acceptar res sense abans analitzar-ho i despullar-ho de tota interferència heretada de l’historiografia anterior. Des d’aquest punt de vista —tot i que ell no ho cita explícitament— termes tan emprats com la Reconquesta o el Descobriment potser caldria renombrar-los.
El punt de partença de l’obra de Ruiz-Domènec és que Europa és una idea, o un ordenament molt complex de la realitat, una cosmovisió que té més de 1.500 anys d’història i que ha assolit uns valors que, com diria Montaigne, són del seu gust. D’altra banda, però, en els darrers temps s’ha iniciat una crisi que ve donada pel fet que aquesta valors estan deixant de convèncer als seus ciutadans, els quals, però, encara no han o hem sabut substituir-los. Si posem per exemple un dels grans reptes que ens ofereix el temps que ens ha tocat viure, la immigració, observarem com la posicions respecte a tot allò que les persones d’origen forani posen en qüestió amb la seva sola presència, no són clares ni unitàries. El viratge cap a posicions conservadores que està fent Europa n’és una mostra: no hi ha solucions noves i com que la por punxa, la resposta és vers allò que ja sabem, el rebuig, però en general —amb l’excepció d’alguns cap buits— evitant el racisme, que els europeus també hem après alguna cosa de la nostra història recent. Davant aquest panorama Ruiz-Domènec confessa no saber cap a on ens porta el vaixell, però té clar que el passat ens pot ensenyar moltes coses ja que és la millor vacuna contra el dogmatisme.
Atès tot el que s’ha esmentat, el professor Ruiz-Domènec crec que ens està oferint justament el que ens cal en moments de crisi: intel•lectuals compromesos que aportin una mica de llum. Ruiz-Domènec ho fa amb aquest llibre, pren les regnes de la situació i la mestreja aportant esperit crític. Queda clar que no podem acceptar els que està passat des del “comodisme” cal aixecar-se i defensar les idees, però per això, esclar, cal tenir-ne. Aquest llibre ens ajuda a entendre com s’ha originat aquesta ordenació mental i de l’espai físic que és Europa, com s’ha desenvolupat i com ha generat el nostre apreciat estat del benestar i, sobretot, fomenta la consciència, però no un consciència qualsevol sinó un consciència fruit de l’esperit de discerniment, de l’esperit d’anàlisi, de l’esperit crític. A les darreres pàgines, sense apuntar cap solució que seria opinable, ens descriu les línies que està prenent Europa els darrers anys, descriu una preeminència de Sarkozy i Merkel que es palesa cada cop més els darrers temps. En aquest apartat potser caldria una anàlisi una mica més profunda de les relacions del poder polític amb el poder financer ens els darrers deu anys. Tanmateix, entenc que aquest tema és un vesper i que en llibre amb vocació de divulgar pot ser normal passar-lo per alt, però també entenc que llegir la política europea dels darrers temps vol dir buscar-hi les interferències dels grans poders econòmics que coaccionen les democràcies europees i lliguen de mans els seus dirigents.
Finalment Ruiz Domènec acaba preguntant-se com és possible ser Europeu. La seva resposta, molt del seu gust, és: acceptant que Europa és un estil de vida que es basa en la constant transgressió del límit. De nou el Ruiz-Domènec inquietant que ens convida a la reflexió crítica o, potser, a l’acció crítica.
|
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |
|