xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (219 llibres disponibles) |
227325 visites  |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | qui és qui? | ||||||
|
|
|||||
últims comentaris  |
|---|
| El noi del pijama de ratlles: Autor/a del comentari: Conxita Casas - Data: 06/01/2014 Un llibre que em va colpir fort. Fa temps que l'he llegit i no puc comentar gaires detalls, per'o es d'aquells llibres que deixa empremta. Un altre llibre que recomanaria es COMETAS EN EL CIELO. ( Perdoneu però el títol exacte en català no el sé, el vaig llegir en castellà). Es molt bó. |
| Victus (La Campana, 2012): Autor/a del comentari: Joan Trabal - Data: 28/01/2013 Volia aturar-me per escriure alguna cosa abans d'acabar el llibre, però no he pogut. L'he acabat. El final és tan trepidant com angoixant i és impossible desfer-se del llibre i d'en Martí! M'ha semblat una obra extraordinària per tot el que diu en Miki. A més, però, crec que està feta des d'un gran coneixement de l'ànima catalana:"els catalans creuen tenir la raó, però el més extrany és que creuen que pel fet de tenir-la algú els acabarà fent cas"; per÷o tambçe de les relacions entre catalans i castellans. A més molt atrevida, perquè ha gosat criticar l'actuació del Consell de Cent, els felpudos rojos, que sembla que podrien haver vetllat més pels membres de la noblesa i la burgesia que no pas pel bé comú. I entre ells, Rafel de Casanova en surt molt perjudicat. I no és el primer cop que ho llegeixo... O sigui que potser sí que la defensa de Barcelona va ser més una acció popular que no pas una decisió presa des de dalt. Cultura social al segle XVIII! De fet, si el mite de Casanova s'acaba esfondrant en favor del mite del poble catala sobirà i irreductible, més que perdre-hi hi guanyem, sobretot tenint en compte el què alguns parrrusso vermells fan encara avui. I és que la novel·la ens fa adonar d'un tuf que al segle XVIII era evident, però encar avui és massa persistent: el poder corromp. No puc acabar sense mostrar els meus respectes per la figura del Villarroel de Sánchez Piñol. Si ha trobat fonts per fer-se aquesta ides del comandant en cap, potser que revisem la història i li oferim l'homenatge que es mereix. Però com diu ell mateix, si ajuntes tres catalans hi ha quatre opinions. |
| Victus (La Campana, 2012): Autor/a del comentari: Joan Trabal - Data: 23/01/2013 Hola! Abans d'ahir vaig començar el llibre i ja porto més de dues-centes pàgines! Realment té l'efecte d'enganxar aquest llibre. A part d'això, haig de dir que, efectivament, el llibre m'agrada molt i volia compartir unes reflexions a mitja lectura. La primera part, la part de formació a cal Vauban, és excel·lent i quina irònia que destil·la l'home! Extraordinària, un dels majors valors de la novel·la. Quan arriba a Catalunya la cosa ja és complica i en Martí no sempre és un personatge tan simpàtic, una mica com el Julien de "El roig i el negre" d'Stendhal, però sense dubte que això és deliberat. Estem força acostumats a què el protagonista ens caigui bé i el dolent sigui abominable, doncs bé, a la realitat tots tenim els dos aspectes i en Sánchez Piñol ens ho plasma en cada personatge. Molt interessant i molt bona feina literària. De fet, la trampa aquesta que el personatge s'expliqui a si mateix dóna molta complexitat, perquè ell es vol mostrar com un autèntic bestiota, ho descriu tot des d'un punt de vista un punt cínic, irònic, però els actes que explica no sempre van d'acord amb els epitets que ell hi aplica. Un gran recurs literari, sens dubte cal tenir ofici per fer-ho. I per cert, el millor resum de la història de Catalunya (fins al segle XVIII) i de la guerra de successió que mai he sentit. En una frase: el problema és simplement que Espanya no existeix, només hi ha Castella i Catalunya. Tampoc puc evitar d'esmentar que em parteixo de riure amb els noms que els dóna als personatges històrics: el Jimmy, el Karlangas, el monstruo, el salsichero... M'esperen encara 300 pàgines que prometen ser apassionants. Ja faré la crònica al final. |
| Jo Confesso (Ed. Proa, 2011): Autor/a del comentari: Joan Trabal - Data: 08/12/2012 Caram si es poden dir moltes coses d'aquest llibre, que si la riquesa de recursos, que si les veus narradores, però jo només atino a dir que és la vida narrada, amb tota la seva cruesa, aquesta vida que mirem d'anar mestrejant dia a dia tot posant confiança en allò quotidià per mirar de no veure que en un sol moment un cop de telèfon ho pot fotre tot a rodar. La vida i la pputa vida. Impressionant el llibre, m'ha produït molt de dolor. Com ell diu no pot ser que en un llibre hi hagi personatges que no t'importi el que els passa. I en aquest llibre no és així. Un dels llibres que més m'ha impactat en tota la meva (pputa) vida. I em sembla que el millor llibre que mai he llegit. |
| Victus (La Campana, 2012): Autor/a del comentari: Miquel Codony - Data: 27/10/2012 Hola Anna, doncs no deixis de passar per aqui a dir que t'ha semblat! A gaudir, Miquel |
(c) 2007-2024  | Última actualització: 04/10/2024 | Facebook | Instagram 
|
||
