|
sinòpsis |
Font: Wikipedia
Predicador cuenta la historia de Jesse Custer, un predicador en el pequeño pueblo tejano de Annville. La historia comienza cuando Custer es poseído accidentalmente por un criatura sobrenatural llamada “Génesis”, un incidente que provocaría una explosión que acabó con toda la feligresía que estaba en esos momentos escuchando a su predicador y con la propia iglesia.
Génesis, producto de la prohibida unión entre ángel y demonio, es como un niño sin sentido de voluntad individual. Sin embargo, al estar compuesto por divinidad pura y maldad pura, podría tener poder suficiente como para rivalizar con el de Dios. En otras palabras, Jesse Custer, unido a Génesis, se convierte en el ser más poderoso de la Creación.
Custer, que tiene un alto sentido de lo que está bien y lo que está mal, emprende un viaje por todos los Estados Unidos tratando de encontrar a Dios (literalmente), el cual abandonó su lugar en el Cielo en el momento en que Génesis nació. También empezó a descubrir la verdad sobre sus nuevos poderes, que le permiten ordenar ser obedecido sin discusión por cualquiera que escuche su voz. A él se le unen su antigua novia, Tulip y el alcohólico vampiro irlandés Cassidy.
Durante el curso de su viaje, los tres se enfrentan a diversos enemigos y obstáculos tanto sagrados como profanos, incluyendo al Santo de los Asesinos, un invencible y bien armado ángel de la muerte que responde exclusivamente a la autoridad de Dios; un asesino en serie; El Grial, una organización secreta que controla los más importantes gobiernos mundiales y protege el linaje de Jesucristo; Herr Starr, aparentemente Patriarca del Grial, un megalomaníaco con una obsesión por las prostitutas, que desea a Custer para sus propios fines; diferentes ángeles caídos; y la propia “familia” de Jesse – especialmente su repugnante abuela cajún, su poderoso guardaespaldas Jody, y el “amante de los animales” T.C. |
biografia de Garth Ennis i Steve Dillon |
Font: Guia del Comic i Wikipedia
Garth Ennis
Garth Ennis (nacido el 16 de enero de 1970 en Holywood, Irlanda del Norte) es un guionista de historietas irlandés que trabaja fundamentalmente para el mercado estadounidense, cuya obra más famosa es la serie Predicador, junto con el dibujante Steve Dillon, que revolucionó la histórica línea Vértigo de DC Comics a finales del siglo XX.
Su trabajo se caracteriza por la extrema violencia, el humor negro, el abuso de las palabras malsonantes y por ahondar en temas como la amistad entre hombres, las grandes religiones y las alusiones a los superhéroes. Entre sus principales colaboradores se encuentran Steve Dillon, Glenn Fabry, Carlos Ezquerra y John McCrea.
Steve Dillon
El dibujante británico Steve Dillon (1962) pertenece a la segunda generación de historietistas que rompieron fuego, profesionalmente hablando, a mediados de los años ochenta en el semanario inglés 2000 AD. A principios de los años 90, la conexión británica con DC Comics, iniciada por guionistas como Alan Moore, Neil Gaiman o Alan Grant, se extiende a los dibujantes. Así, Steve Dillon, junto a su amigo Garth Ennis (con quien había colaborado en 2000 AD, realizando, entre otras, historias de Juez Dredd), se encarga de varios números de Hellblazer, y consigue dejarla en un punto de calidad muy alto que no pasa desapercidibo para los editores de DC. En 1995, Ennis y Dillon proponen Perdicador, de la que Ennis se responsabiliza de todos los números de la serie regular, lápices y tinta incluidos, al viejo estilo europeo.
Tras finalizar Predicador, su siguente trabajo seguiría ligado a Ennis, al encargarse ambos de relanzar en el 2000 al desgastado personaje de The Punisher para Marvel Comics, del que realizarían 18 números ininterrumpidos. Tras algunos fill-ins y trabajos breves, su encargo de embergadura más recientemente es el dibujo de la colección Wolverine: Origins. |
|
opinió |
Fa de mal dir que tenien al cap en en Garth Ennis i l'Steve Dillon quan al 1995 van començar a publicar els còmics de Preacher, però el que van aconseguir, al llarg de 5 anys, és donar vida a una de les creacions més memorables, més (molt) políticament incorrectes i més recomanables que ha donat el comic book americà seriat durant les darreres dècades. Amb dosis parcials de road movie, fantasia urbana, western, thriller (venen al cap Seven o El silenci dels anyells, alegoria èpica i catàleg de freaks i perversions de la societat americana, la història ens fa acompanyar al reverend Jesse Custer, la Tulip O'Hare i el vampir Cassidy, en el seu periple buscant Déu Totpoderós per cantar-li la canya i, si s'escau, trencar-li la cara. Literalment. Al llarg de la seva aventura trobarem, entre molts altres personatges, àngels decadents, un cel corrupte, el Sant dels Assassins (un dels personatges més terrorífics que he tingut el plaer de veure entre vinyetes) i un simpàtic personatge anomenat... caracul... pel simple fet de que la seva cara... sembla un cul.
La història comença quan en Jesse, reverend donat a la beguda a un poble de mala mort, rep l'impacte d'una enigmàtica entitat celestial que es fusiona amb la seva ànima i li dona la facultat de parlar amb la paraula de Déu, que tothom qui la sent ha d'obeïr. Aquest és el punt de partida d'un periple molt més adult i sofisticat del que la meva explicació pot fer pensar fins ara, provocador a cada pas i amb un grau de perfecció gràfica que sovint fa posar els pels de punta. Els autors demostren un grau de compenetració en la manera de combinar guió i narració gràfica, creant una història terriblement original a partir de components que tots hem vist milers de vegades al cinema i al còmic sense que lluïsin gaire. Simplificant molt, les coses que valoro d'un còmic són els diàlegs, el dibuix i composició de pàgina, i el conjunt de la història. En aquest cas, els diàlegs són literatura pura. Aquesta és una de les obres a les que més justificat està fer l'esforç de llegir la versió original, pel grau de detallismes que han posat els autors en recollir les maneres de parlar de diferents parts dels estats units i les idiosincràsies pròpies de cada personatge. Els personatges, tant els tres protagonistes com molts altres, són creacions memorables. A nivel de dibuix i composició no puc més que treurem el barret. L'Steve Dillon té un estil dinàmic, realista i ric en detalls, i es converteix en un director d'orquestra que ordena la nostra atenció i marca el ritme necesari per a cada part de la història. Crec que mai he vist ningú dibuixar tan bé un diàleg. A nivell d'història? Té un dels millors principis i nusos que he vist, i una mica abans del desenllaç decau una mica. El desenllaç pròpiament dit? Ho deixo per a cadascú, que jo encara l'estic processant.
Si només poguéssiu llegir un còmic aquest any, que sigui aquest.
Algunes pàgines
|
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (1 ) |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 03/09/2009
Miki, ets una màquina de recomanar! Darrera teu ja he començat Death Note (vaig pel 6) i Fullmetal Alchemist (vaig pel 3). Ara han publicat la seqüela dels 20th Century Boys, una de les meves prioritats i quan acabi les dues col·leccions abans esmentades m'hauré de posar amb aquest per força perquè té molta bona pinta! |
|