xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
:: Adolf (10 comentaris)
:: El Juego de Ender (8 comentaris)
:: El nombre del viento (22 comentaris)
:: L'elegància de l'eriçó (15 comentaris)
:: L'illa del tresor (23 comentaris)
:: La nit porpra (8 comentaris)
:: Les amnèsies de Déu (26 comentaris)
:: Mil sols esplèndids (13 comentaris)
:: The given day (Cualquier o (7 comentaris)
:: Tot el que podríem haver e (25 comentaris)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (166)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (35317 visites)
:: La Biblia de barro (25772 visites)
:: Cometas en el cielo (22329 visites)
:: El castell de vidre (21937 visites)
:: El club eròtic dels dimart (21916 visites)
:: Els homes que no estimaven (21869 visites)
:: El noi del pijama de ratll (21588 visites)
:: La mecànica del cor (21370 visites)
:: El pont dels jueus (21320 visites)
:: El quart Reich (21205 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (218 llibres disponibles) >> Les amnèsies de Déu
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
Les amnèsies de Déu

Autor/a del llibre: Joan-Daniel Bezsonoff

CLUB DE LECTURA:
4t trimestre del 2009
Aquest llibre ha rebut 18245 visites

Les amnèsies de Déu
introducció al club
sinòpsis
biografia de Joan-Daniel Bezsonoff
diari de lectura (17)
debat sobre el llibre (26 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

club de lectura

 

El Club de Lectura de xelu.net es funda amb l'ànim de traspassar les barreres físques de les distàncies i oferir a un grup de persones la possibilitat de intercanviar experiències i opinions sobre una de les aficions que segur que ens agrada més a tots: llegir. És un club absolutament obert a tothom i que funcionarà, de moment, amb un caire trimestral.

 Després de tancar la primera edició del Club de Lectura el trimestre passat amb un èxit modestament just (3 participants), encetem aquest segon trimestre amb ja 6 participants a les votacions. Aquestes han anat de la següent manera:

1-Les amnèsies de Déu (Joan Daniel Bezsonoff) - 9 punts
2-La mano de Fátima (Ildefonso Falcones) - 7 punts
3-Mil sols esplèndids (Khaled Hosseini) - 6 punts
4-Totes les coses que no ens vam dir (Marc Levy) - 4 punts
4-Q (Luther Blisset) - 4 punts
5-En lloc segur (Wallace Stegner) - 3 punts
6-Les filles del fred (Camilla Läckberg) - 2 punts
7-Els dimonis (Heimito von Dorerer ) - 1 punt

Per tant, el llibre d'aquest trimestre és Les amnèsies de Déu, de Joan Daniel Bezsonoff. Esperem que aquesta edició sigui més participativa encara que l'anterior i que mica en mica anem guanyant en membres i en riquesa de debat. Endavant doncs!

 

 

sinòpsis
Mossèn Puig és un sacerdot que estima les dones, però l’esclat de la Segona Guerra Mundial alterarà fatalment la relació amb la seva amant, la delicada Alexandrine Bouisse. La història del seu amor secret i esquitxat de mala consciència evoluciona emmarcada per un dels episodis més vergonyosos de la història de França: el règim col·laboracionista de Vichy i la pusil·lànime complicitat del mariscal Pétain davant les deportacions de jueus als camps de concentració nazis.

biografia de Joan-Daniel Bezsonoff
Extret de la Viquipèdia:


Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 1963) és un novel·lista en llengua catalana. Col·labora regularment a El Periódico així com a les revistes El Temps i L'Avenç.

Ha obtingut diversos premis literaris. El 2001 Premi Omnium Catalunya Nord (actual Premi Ramon Juncosa)amb Les dones de paper El 2003: Premi Just-Modest Casero amb La guerra dels cornuts El 2004: Premi Méditerranée Roussillon amb La guerra dels cornuts El 2005: Premi Salambó (tornà a ser finalista d'aquest premi el 2008 sense guanyar-lo), Premi Joan Crexells, Premi Maria-Angels Anglada amb Les amnèsies de Déu

enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


debat sobre el llibre

 

Aquest serà l'espai central de debat sobre el llibre. Els debats sempre començaran finalitzat el període de lectura del llibre fixat en les normes del club. Mentrestant, aquest espai romandrà tancat. Aquí és on tothom pot expressar les seves opinions sobre el que hem llegit durant el trimestre. Com a tot xelu.net, no hi haurà cap tipus de censura, sempre i quan es mantingui el respecte cap a la resta d'integrants del club i l'autor. Dit això, que comenci el debat!

 

debat sobre el llibre
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
   
 
els vostres comentaris (26 comentaris)
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 05/03/2010

A veure: nosaltres portarem algun embotit, algun formatge i algun vi. Em sembla perfecte l'organització! Fins demà!
Autor/a del comentari: Miki - Data: 05/03/2010

A veure, que no he tingut gaire temps de pensar en l'organització ni fer propostes... improviso.
La cosa és fer un berenar sopar, alguna cosa una mica dinàmica que no distregui molt l'atenció de la tertúlia. Pà amb tomàquet i embotits, alguna amanida o truita de patates per si aparegués algun vegetarià, i andando.
Així doncs, jo compraré pà, tomàquet i algun embotit, i portaré una ampolla de Mascaró, que li tinc "carinyo".
Algú és presta voluntari (Moma?) a fer amanida o truita de patates o alguna altra cosa? I a portar alguna cosa de beure?
Quedem a les 18h però si arribeu abans aviseu-me.
Perdó per anar tant a darrera hora!
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 01/03/2010

Nosaltres també vindrem tota la família. Ja portarem també alguna cosa per menjar (dolça, salada, per picar, per postres... ja es veurà). Jo m'encarrego d'avisar la gent que falta i passar-los l'adreça. Ens veiem dissabte i a veure si mentrestant anem completant els comentaris previs aquí a la web.
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 01/03/2010

Però Joan, llavors el whisky i els cigars dels que eres partidari, segons m'han dit, qui els portarà?. A tots, fins dissabte (o abans, si acabo el llibre)!
Autor/a del comentari: Miki - Data: 01/03/2010

Podeu portar a qui volgueu, evidentment! Jo també duré a la Ge i a la Clàudia.
Us sembla si quedem a les 18h de Dissabte? Els lleidatans, si arribeu abans, truqueu-me i veniu abans sense problemes.
Xevi, tens una llista d'emails dels interessants? Me l'envies per e-mail privat i així envio l'adreça a tothom?
Sembla que serà un berenar-sopar, no? Així que pastissos, quiches, etc són benvinguts. Jo també duré una mica de Mascaró ale.
A dintre de l'habitació no es podrà fumar, però al jardí, que està al costat, si.
Autor/a del comentari: Joan Trabal - Data: 01/03/2010

Hola a tothom! Miki et fa res si vinc amb la Cris i la Irene? I, per cert, no seran massa pastissos si en portem un cadascú? Potser hi podríem afegir algun Muscat fresquet per aixecar banderes davant en Bezonof i compensar el desgast del lagrimal que ens ha causat en Hosseini! Ja direu. Salut.
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 25/02/2010

Hola guapos,

sobre aquest llibre i el que estic acabant (l'estic disfrutant molt, que consti, però la feina em desborda i no li puc dedicar tant temps com voldria) en parlem extensament el 6, el Joan i jo acceptem la invitació, com no podria ser d'una altra manera. Portarem vi i pastís de xocolata (ja provareu la gastronomia lleidetana quan la trobada sigui per les nostres terres). Aviso que el pastís de xocolata serà a la meva manera, és a dir, no convencional. L'endemà ja cremarem les calories de més. Ah, i espero poder avançar-vos la meva opinió aviat, i que no hagueu de patir fins el 6 ;D.

Una gran abraçada i fins aviat,

MoMA

Autor/a del comentari: Miki - Data: 22/02/2010

Sal·lutacions!
Referent a la trobada "face to face" del club de lectura, us proposo quedar el dissabte 6 de Març, tal i com havíem dit, a Can Codony, a partir de les 16h.
Podem fer pastissos, jo poso el cafè i el te, i fem un berenar literari.
L'endemà, com deia la Moma, podem fer una excursioneta amb els Lleidatans.
* Can Codony, per a qui no ho sàpiga, és casa dels meus pares. Al porxo tenen una habitació ampla, còmoda i poc utilitzada que servirà perfectament. Si a sobre fa bon temps, podem fer la tertúlia al jardí. Els pares en qüestió han estat consultats i no només no els importa, sino que cel·lebren la ocasió de pasar temps amb la seva neta sense que jo interfereixi amb la seva atenció. L'adreça de Can Codony, però, us la passaré per e-mail als que estigueu d'acord amb la trobada. No la vull penjar aqui (que per Xelu.net i passa molta gent i...).
Total, Xevi, a tu t'encarrego publicitar això entre qui creguis que pugui estar interesar, o penjar-ho a algun lloc més visible del web si ho consideres convenient.
Autor/a del comentari: Joan T - Data: 08/02/2010

Hola tots i la MoMA,

m'apunto el 6 de març però encara no puc confirmar res. Espero que ens puguem veure finalment.

Salut
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 05/02/2010

Com ha dit el Joan, a tots dos ens va bé dissabte a la tarda-vespre. Ui, acabo de veure que el debat del proper comença el 15!. Ja cal que corri!. Algú s'anima a fer una excursió l'endemà al matí amb els dos que venim de Lleida?.

Una abraçada,
Autor/a del comentari: Miki - Data: 05/02/2010

Apuntat. Tinc alguna proposta per fer, però he de pensar-hi una mica més.
En principi em reservo el dissabte a la tarda i vespre. És ok?
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 05/02/2010

Fet! El 6 de març. A veure si preparem alguna cosa interessant...
Autor/a del comentari: Joan V - Data: 05/02/2010

Hola la Moma i jo ja ho hem parlat i proposem quedar amb vosaltres el dia 6 de març (dissabte) i així comentem els dos llibres. Com us va?
Autor/a del comentari: Miki - Data: 05/02/2010

Hostres, se m'havia passat totalment!
A veure, a mi em sembla bé fer-ho a principis de Març si voleu, però si no teniu temps de canviar-ho, doncs demà.
L'altre dia la Moma, en relació a això, em va enviar el següent e-mail:

el Joan em va comentar que preferia quedar per sopar. Pots preguntar al Xevi i a l'altre Joan si els hi va bé?. O preferiu dinar?. Jo surto del curs que faig prop de Sants a les 13:30 i puc quedar per dinar. El Joan s'ho podria combinar, segons em va dir.


I jo, com no, no vaig passar-vos el missatge. A mi em sembla bé fer un berenar o un sopar.
Així que no se. MoMa, Joans?
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 05/02/2010

Hola a tots! Ahir parlant amb en Joan em va demanar si aquest dissabte hi havia trobada de club, i em vaig quedar a quadres... Se que no és una excusa, però porto una època de força càrrega de feina i se m'havia oblidat completament. Llanço una proposta i aquest cop segur que no em passarà per alt. Ja que queda menys d'un mes per fer el comentari del llibre del club de gener i febrer de 2010, proposo fer una trobada doble per comentar-los tots dos a principis de març. Si hi ha gent que ja s'havia organitzat no passa res i fem la trobada demà a la tarda.

A veure si hi ha sort i podeu veure tots aquest missatge avui!
Autor/a del comentari: Joan T. - Data: 12/01/2010

Hola família,

jo també reservo el 6 de febrer. Per cert, matí, tarda... inclou algun àpat ja que veniu de lluny? Ja direu. Salut.
Autor/a del comentari: Miki - Data: 07/01/2010

Ei, em reservo el 6 de febrer, a l'espera de la disponibilitat de'n Xevi i en Trabal.
Amb els vincles, anaves bé, però la lletra que has de posar és l'a, no la b. És a dir, [a href] i [/a], no [b href]. i amb "més petit que" i "més gran que", no claudators com he fet jo ;-)
Les imatges jo les incloc desde picasa
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 07/01/2010

Lectors i lectores,
el Joan i jo que vindrem desde Lleida us proposem de quedar la tarda del 6 de febrer, a Vic o algun altre lloc de la provincia de Barcelona. Tenim l'esperança de que amb tant de temps, la tingueu lliure i us la pogueu reservar. Per cert, Miki o Xevi, que és evident que domineu, m'heu d'ensenyar com es penjen les portades dels llibres i es posen links, perquè ja veieu que no m'en surto i en vull aprendre.
Una abraçada,
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 17/12/2009

A l'enquesta, potser podré un altre dia, però de moment he indicat els que per ara segur que sí podria. Miki, quina manera més ràpida de quedar, ets molt pràctic!
Autor/a del comentari: Miki - Data: 16/12/2009

Hem sembla que hi ha bastant acord per a trobar-nos i fer un cafè parlant del llibre, no? Fins i tot podem aprofitar per escollir el proper llibre que llegirem.

Jo proposo uns dies i hores, que podeu votar, aquí: calendari.

Sentiu-vos lliures, evidentment, de fer propostes alternatives.

Un tema important és decidir a on ens trobem. Tona, Lleida, Montcada… Personalment, voto Tona, però en parlem.

Em fa molta il•lusió que ens trobem!

Tinc més coses a dir sobre el llibre, però deixaré passar uns dies!
Autor/a del comentari: Joan Valls - Data: 16/12/2009

Hola a tots,

Bé, jo també m'agradaria començar dient que no sóc cap expert en literatura, sinó un simple lector
En general, en faig una valoració bastant positiva. Dins del ventall de llibres que m'he llegit, em costa de situar-ne algun "aprop" del llibre del Bezsonoff, el que, d'entrada m'ha despertat la curiositat de llegir-lo. Crec que el llibre té, per a mi, un conjunt de genuïtats en diversos aspectes que han fet que la seva lectura, no m'atrapés exactament, però si que m'ha interessat en termes generals i no m'ha costat entrar-hi. M'agradaria destacar:

- El llenguatge de la novel.la. M'ha agradat molt trobar aquesta versió del català "normalitzat" rossellonés, barrejat amb el català "coloquial" rossellonés. Penso que una de les gràcies del català és la gran variabilitat que avui en dia encara és viva en la llengua. Tot i la tendència a la normalització (d'altra banda raonable i inevitable) crec que és important preservar aquesta riquesa lingüística. A més, sent de Lleida, on també tenim una desviació important respecte el català estàndar, doncs és un tema que m'interessa particularment. Això potser seria un altre debat, però aprofito per extendre'm una mica: a Lleida sempre hem utilitzat, per exemple, el roig en comptes del vermell. Malgrat això, avui en dia, tots els nens de Lleida utilitzen la paraula vermell, degut a que a l'escola s'ensenya el català estàndar (hi ha molts altres exemples... per no parlar també del català que parlaven els meus avis amb el que parlo jo). Per aquests motius, crec que una de les grans aportacions d'aquest llibre (potser la més relevant), és que empra el català rossellonès. M'ha agradat molt descobrir noves paraules en català com mainatges, jo sun, ... També trobo que enriqueix molt el texte les referències al francès i occità.

- En general, els personatges que surten a la novel.la m'han ajudat a viure l'ambient de la França en la segona guerra mundial. Suposo que no hi ha dubte en que es tracta d'una novel.la històrica... però des del meu punt de vista la novel.la es centra més en descriure els personatges i les seves vivències que no pas en el contexte històric. El personatge del mossèn Puig i la seva història amb la Sandrine està descrita d'una forma aparentment masculina i crec que, aquí, la personalitat de l'autor hi juga molt, i a mi m'ha fet particular gràcia alguns dels passatges.

- Els darrers capítols, estic d'acord amb la Moma, que passen massa ràpid i he de reconèixer que, al final, em va costar més de llegir que al principi.

Per concloure, doncs bé crec que es tracta d'un bon llibre que jo recomanaria. En el meu cas, m'ha despertat la curiositat, m'ha fet reflexionar a partir dels seus personatges i, a més, he aprés coses que no sabia, motius que justifiquen sobradament la seva lectura. Vinga, jo també aposto pel cafè debat. Fins aviat.
Autor/a del comentari: Joan T - Data: 15/12/2009

Hola a tothom,

llancem-nos tots de cap a la piscina, vinga! Jo em trobo a mig camí entre els que diueu tots vosaltres i francament tinc més dubtes que certeses. Jo destacaria del llibre la gran qualitat literària: hi veig voluntat i riquesa d'estil, un punt de vista ben trobat, un bon joc amb les expectatives que genera, una gran plasticitat del llenguatge (com l'adapta a cada personatge i com té també una línia estilística general) i, sobretot, el recurs de novel·lar la història col·lectiva d'Europa no a partir de la petita història concreta d'un parell de personatges principals que la van visquent i que van patint els esdeveniments, sinó fer-ho a partir d'un gran grup de personatges que van confegint, visquent i creant la història a partir de la suma de les seves vivències, i de la interrelació entre els diferents punts de vista. Diria que s'inspira en Balzac per fonamentar l'estructura de la novel·la, tot i que de ben segur que hi ha moltes influències, i el realisme francès és segur entre elles.

Ara bé, a mi hi ha moments en què la seva manera de mostrar el que, tal com diu la Moma, se li fa important i el que no no m'agrada massa, tot i que no sé ben bé encara el perquè, senzillament no estic d'acord amb els seus personatges. Espero els propers dies esbrinar què passa rellegint alguns passatges. Això no obstant, jo crec com en Miki que és una obra notable

També volia destacar una cosa que em sembla molt pensada: el principi i el final. Diuen que son les parts clau perquè una novel·la funcioni bé, de fet, tots dos impacten força oi? Per això sospito que en Bezsnoff no deixa res a l'atzar, ni una coma, i per això em penso que podria ser que l'escriptor ens provoqués expressament, tot i que això no ho sabrem mai! Què en penseu vosaltres d'això de començar una llibre amb un mossèn cardador que a més li agraden les "portes dels actors"?

Un altre tema que voldria comentar amb vosaltres: és una novel·la històrica? Veig que les expectatives anaven per aquí però... Jo diria que hauríem de fer el cafè debat no?

Salut a tothom
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 15/12/2009

Hola a tothom,

donaré la meva opinió. Per descomptat, és una opinió d'una lectora que no és cap experta en literatura ni molt menys, ni crec que em dediqui mai a escriure. Amb això vull deixar clar que tothom té els seus valors i la seva manera d'entendre les coses, de manera que no vull influir en la opinió de qui s'ho hagi llegit o de qui estigui pensant en llegir-se'l, només vull fer la meva aportació al club.

Miki, a mi també m'ha sorprés, però perquè m'ha decebut. Esperava trobar en aquest llibre una novel·la històrica que pogués transmetre'm les emocions i el patiment que per alguns francesos va representar la segona guerra mundial, però només he trobat una novel·la històrica difícil de llegir. Francament, m'ha desconcertat el contrast entre el català que fa servir l'autor per descriure, massa literari (o rocambolesc, m'atreviria a dir) pel meu gust, i el català (al que jo qualificaria d'argot) que fa servir en els diàlegs per comunicar als personatges entre sí, quan no és francès, algun dialecte de l'occità o l'alemany. Crec que això, en el meu cas, ha estat un obstacle per poder entrar en la manera de pensar i actuar dels personatges, i ha fet que l'hagi llegit sense cap implicació emocional per part meva, fredament, sense que m'hagi provocat cap emoció quan la temàtica donava per a tot el contrari. Amb aquesta impressió general, vaig arribar al final del llibre, on en pocs capítols els mateixos soldats francessos pro nazis es carreguen a la majoria de compatriotes que protagonitzen el llibre (no diré res més del final pels que el volgueu acabar), em va resultar, no sé com explicar-ho, molt exagerat o fóra de lloc. No dubto que el paper dels francesos fós tal qual el descriu l'escriptor, especialment cruel amb la resistència cap al final de la guerra, però l'acúmul de fets tràgics en aquesta part del llibre en comparació amb la resta de la novel·la no em quadra.

Una part en la que l'autor insisteix, i que reconec que m'interessa molt, és quan parla de l'adversió als jueus que es suscita en la població francesa inspirada per la propaganda nazi. Trobo que queda poc resolta, no sé si estareu d'acord amb mi. Llàstima, perquè m'hagués agradat veure aquest procès psicològic millor retratat.

Em sap greu, no m'agraden les crítiques negatives, si no han de servir per millorar res, però aquesta és la meva valoració. Crec que el principal problema és que no connecto ni amb la seva manera de veure les coses (el que és important i el que no), ni amb la seva manera de transmetre-les als lectors.

A veure per quan és aquest cafè del club!

Montse
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 15/12/2009

La meva aportació aquest trimestre serà ben trista. Primer de tot, com ja he dit en el diari de lectura, no he acabat el llibre. De fet no he passat de la pàgina 40. En aquest sentit haig de dir doncs que no em veig legitimat per fer un comentari més enllà d'una primera impressió i, donada l'extensió tant curta que he llegit, aquest comentari serà molt d'impressions inicials i res més.

Jo haig de dir, i ho he comentat moltes vegades amb altres persones en diferents fòrums i debats, que la primera cosa que busco en un llibre és entreteniment. La lectura m'evadeix de la vida quotidiana, de la rutina i de l'estrès de cada dia. Potser peco de senzill al no buscar gaire res més en un llibre i això és tot culpa meva. Anant al llibre que ens ocupa i pensant amb el que acabo de dir, la lectura de les primeres pàgines va ser com un xoc frontal contra un mur de formigó. No estic acostumat a llegir llibres amb aquesta riquesa de llenguatge i, per mi, se'm va fer complicat la qual cosa va desenvocar en un sentiment de feixuguesa (si es pot dir així). Torno a insistir que és culpa meva i de la meva inèrcia literària. Però el cas és aquest: en 4 dies de lectura successiva a les nits no vaig aconseguir passar mai de la mateixa pàgina, la son em podia. Aquí també hi entra un factor de l'època de la vida que m'ha tocat llegir el llibre (no entrarem amb més detalls), però això queda completament revocat al començar-ne un altre i aconseguir llegir 20 o 30 pàgines cada vespre. Conclusió: d'entrada la culpa era del llibre.

I amb tot això no voldria que us penséssiu que crec que el llibre estigui mal escrit, ni molt menys. Crec que tot ell és un esforç de creació literària important i que hi ha molta gent, entre ells en Miki, que ho saben apreciar molt més que altres com jo. Defecte meu, ja ho sé....

L'altre punt del llibre del qual si que crec que peca i que a mi personalment no m'agrada ni en la literatura ni en el cinema és el ritme. No m'entren bé les històries explicades amb poc ritme i pel que vaig poder apreciar en les primeres pàgines aquesta n'és una. De fet, quan vaig abandonar (perquè no té cap altre nom) el llibre a la pàgina 40 encara no havia aconseguit discernir què és el que em volia explicar l'autor. Això em desconcerta i em provoca el mateix sentiment de feixuguesa abans expressat.

I el punt clau: acabaré mai de llegir-lo? Jo crec que l'acabaré, ja que un altre dels fets que no puc suportar és deixar un llibre a mitges. Això si, crec que necessita la seva època adequada i un alt ritme de lectura per aconseguir entrar a la història (de fet, crec que el millor que em podria passar és aconseguir llegir-lo en dos dies de cop). Si aquesta època arriba en breu, crec que encara seré a temps a comentar-lo amb tots vosaltres.

Sense res més a afegir, deixo el debat a la gent que si que se l'ha llegit.
Autor/a del comentari: Miki - Data: 15/12/2009

La crítica que vaig escriure en havent llegit el llibre segueix sent vàlida, així que dono sortida al debat. Que comenci el desacord!
Em resultarà difícil parlar d’aquest llibre. D’entrada val a dir que m’ha sorprés, i de sortida m’ha corprés. No és un llibre particularment accessible, degut tant al català de la Catalunya Nord en que està escrit, com a la profussió de frases, cançons i expressions franceses que conté, com a l’estil el•líptic i una mica el•lusiu que utilitza amb mestria el seu autor. Tot plegat fa que la seva lectura demani un esforç que, deixeu-me dir, paga ampliament la pena però que també farà, em consta, que les opinions al respecte siguin molt més diverses i contràries. Per la meva banda, agraeixo la voluntat d’estil de l’autor i la fugida del comú denominador habitual a les nostres estanteries, i ja d’entrada em predisposa favorablement a la seva lectura. Això és un apriorisme, ho se, però el cas és que en aquest cas, en havent-lo llegit, s’ha vist reforçat positivament.
Crec que és una novel•la notable i rica, que treu partit de l’enorme capacitat irònica del seu autor i de la seva habilitat de caracterització de personatges. Em sembla que amb la seva barreja constant d’idiomes, parles, realitat, ficció, referències literàries i lletres de cançons en Joan Daniel Bezsonoff ha estat capaç d’evocar una il•lusió de zeitgeist molt convincent, que utilitza amb premeditació i traïdoria per clavar un punyal a l’esquena del lector, maleït sia!, per cabdellar el cabdell previament descabdellat i posar el llacet a una novel•la coral que encara avui no se si és optimista o pessimista, o tràgica o èpica, pero sense dubte elegant, i comprensiva, i compassiva.
Total, que m’ha encantat.
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 16/10/2009

ATENCIÓ: La secció del debat sobre el llibre entrarà en funcionament el dia 15 de desembre de 2009 quan acabi el període de lectura del llibre Les amnèsies de Déu. Qualsevol aportació en aquest apartat abans de la data indicada serà esborrada. De moment, podeu fer les vostres aportacions a la secció Diari de lectura que trobareu més avall. Moltes gràcies!

l'últim per llegir
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
Adéu a la universitat
Adéu a la universitat
   
 
(c) 2007-2017 logo xelu.net | Última actualització: 17/10/2017 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.