xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
:: Adolf (10 comentaris)
:: El Juego de Ender (8 comentaris)
:: El nombre del viento (22 comentaris)
:: L'elegància de l'eriçó (15 comentaris)
:: L'illa del tresor (23 comentaris)
:: La nit porpra (8 comentaris)
:: Les amnèsies de Déu (26 comentaris)
:: Mil sols esplèndids (13 comentaris)
:: The given day (Cualquier o (7 comentaris)
:: Tot el que podríem haver e (25 comentaris)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (166)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (34950 visites)
:: La Biblia de barro (25446 visites)
:: Cometas en el cielo (22020 visites)
:: El castell de vidre (21637 visites)
:: El club eròtic dels dimart (21609 visites)
:: Els homes que no estimaven (21599 visites)
:: El noi del pijama de ratll (21313 visites)
:: La mecànica del cor (21101 visites)
:: El pont dels jueus (21009 visites)
:: El quart Reich (20943 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (218 llibres disponibles) >> El nombre del viento
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
El nombre del viento

Autor/a del llibre: Patrick Rothfuss

CLUB DE LECTURA:
3r trimestre de 2009
Aquest llibre ha rebut 18611 visites

El nombre del viento
introducció al club
sinòpsis
biografia de Patrick Rothfuss
diari de lectura (21)
debat sobre el llibre (22 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

club de lectura

 

El Club de Lectura de xelu.net es funda amb l'ànim de traspassar les barreres físques de les distàncies i oferir a un grup de persones la possibilitat de intercanviar experiències i opinions sobre una de les aficions que segur que ens agrada més a tots: llegir. És un club absolutament obert a tothom i que funcionarà, de moment, amb un caire trimestral.

 Aquest trimestre, i per inaugurar el club, hem escollit entre els que hem participat en el fòrum per a tal efecte, el llibre El nombre del viento, de Patrick Rothfuss. És una llibre llarg per començar, més de 800 pàgines, però de moment els que formem part d'aquest club no ens fa port enfrontar-nos a reptes d'aquest estil (hi estem més que acostumats). Esperem que al llarg de l'estiu algú se'ns afegeixi i puguem fer l'experiència encara més gran! I sense més preàmbuls, endavant amb la lectura!

 

 

sinòpsis
"Viajé, amé, perdí, confié y me traicionaron."

En una posada en tierra de nadie, un hombre se dispone a relatar, por primera vez, la auténtica historia de su vida. Una historia que únicamente él conoce i que ha quedado diluida tras los rumores, las conjeturas y los cuentos de taberna que le han convertido en un personaje legendario a quien todos daban ya por muerto: Kvothe... músico, mendigo, ladrón, estudiante, mago, héroe y asesino.

Ahora va a revelar la verdad sobre sí mismo. Y para ello debe empezar por el principio: su infancia en una troupe de artistas itinerantes, los años malviviendo como un ladronzuelo en las calles de una gran ciudad y su llegada a una universidad donde esperaba encontrar todas las respuestas que había estado buscando.

biografia de Patrick Rothfuss
Patrick Rothfuss (born June 6, 1973) is an American fantasy writer and college lecturer. He is the author of three-volume series The Kingkiller Chronicle which was rejected by several publishing companies before the first book of the series, The Name of the Wind, was published in 2007, going on to win critical acclaim and become a New York Times best seller.

Patrick Rothfuss was born in Madison, Wisconsin. According to his website, he grew up as an avid reader in part due to inclement weather and a lack of cable television. He enrolled at the University of Wisconsin-Stevens Point in 1991. At university he originally planned to be a chemical engineer, changed his mind to pursue a career in clinical psychology, and finally set his major as 'Undeclared' after three years—continuing to study any subject that caught his interest. During that time, while holding odd jobs, Rothfuss worked on an extremely long fantasy novel called The Song of Flame and Thunder. He also began to write the "College Survival Guide," a column in The Pointer, the campus paper. He graduated in 1999 with a B.A. in English. After receiving his MA at Washington State University, he returned two years later to teach at Stevens Point. After completing The Song of Flame and Thunder, Rothfuss submitted it to several publishing companies, but it was rejected. In 2002 he won the Writers of the Future competition with The Road to Levinshir, an excerpt from his novel. Rothfuss subsequently sold the novel to DAW Books. The Song of Flame and Thunder was split into a three-volume series entitled The Kingkiller Chronicle, with the first installment, The Name of the Wind, published in April 2007. The novel subsequently won the 2007 Quill Award for best sci-fi/fantasy and was listed on the New York Times Best Seller list.

enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


debat sobre el llibre

 

Aquest serà l'espai central de debat sobre el llibre. Els debats sempre començaran finalitzat el període de lectura del llibre fixat en les normes del club. Mentrestant, aquest espai romandrà tancat. Aquí és on tothom pot expressar les seves opinions sobre el que hem llegit durant el trimestre. Com a tot xelu.net, no hi haurà cap tipus de censura, sempre i quan es mantingui el respecte cap a la resta d'integrants del club i l'autor. Dit això, que comenci el debat!

 

debat sobre el llibre
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
   
 
els vostres comentaris (22 comentaris)
Autor/a del comentari: Miki - Data: 09/02/2011

Amb motiu de la publicació del segon llibre (A Wise Man's Fear) a principis de març, he començat a rellegir aquest (perquè el segon és una de les estrenes literàries que amb més ganes espero al 2011, però la memòria és feble i he de refrescar els detalls)
Total, que porto un parell de dies de lectura i encara em falta molt. Aquesta setmana he de fer un viatge en avió i espero donar-li una empenta important aleshores, però mentres tant, i més després d'haver rellegit també les meves opinions a la discussió que vam mantenir aqui mateix, he de dir que m'ho estic passant bomba. M'està agradant més que la primera vegada i més del que dona a entendre el 7 sobre 10 que li vaig posar en el seu moment. A veure si aquesta sensació es manté fins al final. Res m'agradaria més que haver de corregir la meva qualificació a l'alça!
És curiós com de voluble és la percepció lectora... si més no la meva!
Ara si que em moro de ganes de que sorti el segon! Kvothe rules!
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 20/01/2010

I crec que has fet bé! Impressionant! La llàstima és que s'endarrereixi tan la sortida del segon. En el meu cas és ben possible que hagi de rellegir el primer per recordar...
Autor/a del comentari: Miki - Data: 20/01/2010

Mireu, se que el debat al voltant d'aquest llibre esta més que exhaurit, però... és que clar... llavors intento buscar quan sortirà el segon volum i... bé... trobo una foto de l'autor que... vaja... l'he de compartir...


Pel que fa al segon volum, sembla que s'endarrereix.
Snifff...
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 15/10/2009

Jo aniria més enllà. Jo sospito que ella és un instrument a mans dels dolents. No sé si fins i tot és algú que va fer un tracte amb els dolents per continuar viva. Aquí la pinten com la noia que es queda orfa, sense res, i per sobreviure deixa que els homes li facin regals i la mantinguin fins que arriba el moment en que aquests volen alguna cosa més que la seva companyia o se n'enamoren. Llavors ella se n'allunya com pot, perquè, és clar, en aquella època no hi ha res més que una dona decent pugui fer per subsistir. A mi no em convenç. La part del casament i la seva supervivència em fa sospitar molt en que ella no sigui un instrument o fins i tot una part de la trama dels assassins dels seus pares, que són plenament conscients que el protagonista és viu, quan el podrien haver matat en qualsevol moment. Jo no la veig innocent i no crec que cap de les trobades, aparentment no buscades, amb el protagonista, ni quan es coneixen, siguin casuals, la veritat ... però potser m'equivoco i sí que l'estima, ja ho veurem més endavant.
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 15/10/2009

Jo no em vaig atrevir a dir-ho, però també penso que des del punt de vista de la Denna en Kvothe és un pardillo! I jo insisteixo: crec que de moment, tot i que ella se l'estima potser més com a germà que com a amant, per ella és una joguina. Tota la resta em costa d'imaginar, tot i que entenc que hi ha d'haver alguna cosa de les que dieu per omplir els dos llibres que falten i per rematar les espectatives creades amb el primer.
Autor/a del comentari: Miki - Data: 15/10/2009

Jo sí que estic d'acord amb la Montse en que la Denna jugarà un paper molt important en alguna putada que li faran "els dolents" a en Kvothe. De fet, tirant de cliché, gosaria dir que semblarà una traïció i al darrer moment (possiblement darrer llibre) resultarà que ho haurà fet (el que sigui) per protegir el Kvothe o, si més no, farà quelcom per redimir-se. D'aqui uns anys en parlem!
La Denna és una supervivent i estic segur de que té un passat MOLT TRÀGIC, tan tràgic com el passat de'n Kvothe, del qual encara no en sabem res. Penso que s'estima en Kvothe, però que per a ella això està molt per darrera de la seva necessitat de sobreviure. Això ho explica molt bé el llibre, com de difícil pot ser per a una noia tirar endavant en el món de la història. Però no penso que en Kvothe només hi vegi una joguina, més aviat no fa cas dels seus (d'ella) sentiments perquè com diu en Xevi, en Kvothe no és un bon partit. En Kvothe és un pardillo, i de fet en la seva relació amb la noia puc veure-hi reflectida la meva adolescència. A la novel·la, però, no em mola.
Oooooh! Quines ganes de llegir el segon volum m'estan tornant a agafar!
The Wise Man Fear, la segona entrega, ja es pot reservar a play.com i surt el 15 d'Abril.
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 14/10/2009

Ostres, d'entrada jo el que entenc és que és una relació estranya. No he arribat tan lluny com tu MoMa. Crec que ell n'està penjat d'ella, però és molt jove, sense experiència en aquest camp i a més ella té una actitud tan segura respecte a ell que jo crec que no fa passes més endavant perquè senzillament està aclaparat per la situació. El cas d'ella és diferent. Crec que en Kvothe l'interessa més com a joguina que no pas com a amant. Les seves intencions semblen ser de picar bastant més amunt i, perquè enganyar-nos, de moment ell no és un bon partit d'entrada. Anar més enllà a mi em costa.
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 14/10/2009

Bé, jo no sé que dir en això, els sentiments no segueixen un patró racional i per tant és difícil dir si són creïbles o no. Ens podem sentir identificats o no, o ens poden agradar o no, trobar-les massa pastel o que en el mon real això no podria passar. No ho sé, se'm fa molt difícil valorar-ho. Indubtablement pel personatge sembla ser allò desitjat pel que sembla que farà, més endavant, un pacte amb un dimoni i matarà a algú. I ella sembla que estigui relacionada amb el grup d'éssers que van assassinar la seva familia i tot i que al llibre sembla que és innocent, no queda clar, si més no a mi. No us ha semblat sospitosa, i heu deduït el mateix?
Autor/a del comentari: Miki - Data: 14/10/2009

Potser és cert que dir que "no és massa creïble" (parlo de la relació amb la Denna) és exagerat, però no em sembla consistent amb la resta de caracterització de'n Kvothe (i encara menys, val a dir, amb la de la Denna!). A títol d'anècdota sobre si l'autor incorpora aspectes de la seva experiència (com fan tots els escriptors, d'altra banda), em fa gràcia dir que acaba de tenir un nen i que l'hi ha dit... Oot! (no, no el bruixoot).
M'agrada molt la teva crítica, MoMa, crec que és molt encertada
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 13/10/2009

Vaig amb retard, però aquí teniu els meus comentaris, que espero que us arribin. Destacaria

Primer, el començament (pròleg). Em va semblar original i si més no engrescador per continuar llegint. Com els capítols següents ja no són tan metafòrics (o poètics, com en volgueu dir), vaig tenir la sospita que el capítol final havia de relacionar-s'hi, com així és. Crec que és una bona manera de començar una història, tot i que potser es fa una mica massa en la manera de descriure els silencis (a mi em va donar la sensació de ser excessiu). L'epíleg repeteix gran part de les frases del pròleg, com si en el decurs del llibre, el present hagués canviat minimament, tret de la incorporació del cronista. Si més no, el començament és curiós.

Segon, la manera d'introduir petites pistes del passat que va fer que, com ja diu al pròleg, el personatge no tingui cap inconvenient a morir i esperi la mort. Ho fa a través dels encontres amb altres personatges que el reconeixen i avancen que és conegut per haver matat algú sense especificar el nom però sí el lloc en el capítol 3, o que va fer un pacte amb un dimoni per aconseguir el que estimava i un cop d'ell va haver de matar un àngel en el capítol 6, o fins i tot en la manera com descriu els diferents amb que és conegut en el capítol 7.

Tercer, la descripció de la seva infància. Crec que situa molt bé el personatge. Em va agradar com parla de l'amor entre els seus pares, de la manera com l'eduquen basada en el respecte i l'empatia, de la professió dels seus pares, que molts veuen com pidolar tot i saber i haver viatjat molt més que molts dels que els rebaixen, o com introdueix a Ben, el seu primer contacte amb la màgia i la persona que l'educa en totes les ciències i la màgia. En tot això hi ha una situació del passat del protagonista molt bo, des del meu punt de vista.

Quart, la descripció del punt d'inflexió en la seva vida, l'assessinat dels seus pares y de tots els que fins aleshores havien estat els seus companys de viatge, tret del Ben, que suposo que ha de tenir un paper en la segona o tercera part de la trilogia, doncs és l'únic que se'n salva. Aquesta part és brutal, com ja veu comentar, i ve seguida d'una descripció emocional que a mi em va impressionar, tant quan sobreviu al bosc (on malgrat el dolor, es refugia en la música), com a la ciutat (aquesta part és increïblement gris). Com ja heu dit, la part del bosc és molt sensible i està molt ben escrita. A la ciutat l'escriptor torna a criticar a les persones, però no ja l'estupidesa dels ignorants, sino la malaltia de la pobresa. A la ciutat destaca un personatge estrany que té cura dels nens indefensos i que contrasta amb la imatge gris que fa de la gran ciutat. Apunta a que té relació amb la història, tot i que no sembla que hagi de participar en la resta de la història.

Cinquè, la resta. Com vosaltres, estic d'acord en que a partir d'aquí, la història perd interès o alguna cosa més. La història d'amor no és que no s'aguanti, però per descomptat cap dels dos actua com s'esperaria d'ells (hormonalment apagats, segons sembla). Vull dir amb això que segurament l'escriptor hi ha posat parts de la seva pròpia experiència. Està clar que no és gens convencional, però d'això a no ser creïble... Diguem que no és habitual, tot i que heu de recordar que els personatges que viuen la història d'amor són molt joves. Segurament està massa idealitzat, com ja posa de manifest algun dels amics del protagonista, com ja heu citat.

La meva valoració del llibre és bona, trobo que la primera part, de fet, en la meva opinió, és boníssima. Aquí l'escriptor sap situar i descriure molt bé tant al personatge i les coses que el fan ser la persona que és, com el context que l'envolta.

Si algú més vol afegir alguna cosa, endavant, aquesta no és més que la meva opinió.
Autor/a del comentari: MoMA - Data: 08/10/2009

Bé, doncs, se m'ha fet tard llegint totes les vostres cites i comentaris. De moment no el vull puntuar, només donaré la meva opinió sobre el que heu escrit. Primer, no crec que sigui la història típica d'un heroi, ja he vist Miquel que tampoc ho veies així. Pel que fa a si és juvenil o no, si per juvenil definirieu un llibre d'aventures, mancat de descripcions exhaustives i que dóna poc peu a trobar-hi peces amagades, jo diria que no, que és alguna cosa més, tot i que evidentment crec que els joves el disfrutarien (tot i fer-se'ls-hi llarg). Bé, em fan fora, demà continuaré, que encara no he dit res del que volia dir...

Ah, homes, les primeres impressions també són valorables!
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 28/09/2009

Evidentment, estic d'acord que el fet de que el llibre retiri a literatura juvenil no és cap defecte. De fet és el que dius tu Miki, traçar la ratlla entre els dos gèneres seria difícil i ens portaria a un debat llarg que ara mateix no toca. Per mi el defecte que té en el sentit d'aplanar el terreny és que l'aplana massa, sense donar gaires indicis del què hi vol contruïr a sobre. Hi ha un abisme entre el present on ell és un hostaler amb el passat. El present sembla que estan passant moltes coses estranyes i de les quals en voldries saber més. El passat queda com una aventura més que en molts casos és una barreja de Harry Potter i qualsevol llibre que expliqui una història d'amor impossible. En aquest punt, estic d'acord amb tu de que l'història d'amor d'aquests dos no s'aguanta per enlloc (de fet, no se si en podem dir història d'amor...). Caldrà veure que vesteix les següents dues parts. De fet, al clau està en el següent. Jo crec que d'això en depèn l'èxit de la saga. I evidentment, res de titllar-lo de clàssic abans d'hora!
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 24/09/2009

Curiosament és un dels llibres que van sortir durant la tria del primer llibre a llegir. Jo vaig llegir Cometas en el cielo i em va agradar, ara és un drama com pocs! A veure si t'animes i t'afageixes al club de lectura!
Autor/a del comentari: Assumpta - Data: 24/09/2009

Hola, us vull recomanar un llibre:
"Mil sols resplandents" de Khleo Hosseini
Llegiu-lo i ja em direu el què.
Autor/a del comentari: Miki - Data: 23/09/2009

Sobre el que dius, i una mica desendreçat, crec que és cert que en un format cinematogràfic la història podria funcionar (i no és difícil que ho veiem), però crec que seria menys original que sobre la lletra impresa (i ja sobre la lletra impresa és només relativament original). Literatura juvenil? Sense dubte, ho és. Ara mateix no m'atreviria a definir, aqui, el que és literatura juvenil (em sembla que dona per a un apartat als fòrums, Xevi), però crec que això ho és de totes totes, extensió inclosa. No cal dir que això no és ni un demèrit ni una virtut, només és un tret compartit amb el 90 % de la literatura de gènere fantàstic que es publica, i, de fet, amb bona part de la literatura que ens venen com a "literatura adulta". També tinc bastanta fe en els llibres que estan per venir. És un misteri, és qüestió de fe, però crec que en Patrick Rothfuss sap el que fa. Ara bé, i no se si em sabré explicar, tot i que estic d'acord amb tu amb que l'únic que fa el llibre (bé, "l'únic" fins a cert punt) és sentar les bases del que està per venir, en realitat això no tindria que ser un defecte. Bàsicament això és la definició de "primera part" d'una trilogia, no? El llibre que acabo de llegir ara, "Juego de Tronos", per exemple, també pertany al gènere fantàstic (i no, també sense dubte, al juvenil), i també és el primer volum d'una sèrie llarga, i també et deixa penjat i el que ha fet és preparar el terreny pel que haurà de venir, i en canvi és increïblement emocionant tot ell, i aconsegueix que mentres l'estàs llegint estiguis captivant pel que està passant just llavors, no pel que vindrà. No crec que el principal problema de "El Nombre del Viento" sigui que prepara el terreny, que de fet és el que ha de fer, sino que el que explica no és suficientment interesant i en bona part no sembla que hagi de tenir tanta relació amb el que passarà en futures entregues. Ja veurem com va. Em sembla que el llibre peca d'ingenu, i que l'autor està tan al·lucinat pel personatge de'n Kvothe que s'oblida d'humanitzar-lo i en cap moment dubtem de que està absolutament capacitat per superar els problemes que es va trobant. Dit poèticament: En Kvothe és un puto listillo. L'aspecte sentimental, d'altra banda (la relació entre en Kvothe i la Denna) és ridícul, inversemblant, i no s'aguanta per enlloc, i això pot ser un problema perquè sabem que en el futur de'n Kvothe la Denna juga un paper molt important.
En el costat positiu, d'altra banda, tenim un món molt bon construït, una mitologia detallada i molt interesant, un sistema de màgia relativament original i impecablement retratat (sembla una ciència), alguns personatges i escenes absolutament brillants, una trama molt ben bastida i uns diàlegs frescos, creïbles i ben plantejats. Malgrat tenir algun problema de ritme i una extensió excesiva (en relació a l'interès del material), en conjunt la història és molt interesant i jo tinc moltes ganes (i una confiança raonable en que no ens decebrà) de saber com continua. Segueixo pensant que és un llibre bastant bo, però li baixo la nota que li vaig posar en el seu moment: Ho deixo en 7 sobre 10 com a nota preliminar, a falta d'haver llegit la resta. M'ho vaig passar molt bé llegint-lo, però no crec que mai arribi a meréixer convertir-se en un clàssic.
Si l'haguéssiu de puntuar de l'1 al 10, quina nota li possaríeu?
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 23/09/2009

Amb la perspectiva que tinc ara i després de veure aquest trailer fucking cool crec que a la saga li queda molt camí per fer per acabar sent un clàssic. Quan he acabat de veure el trailer he pensat, tot i que són imatges genèriques i molt vagues, que la història donava pel cine i que potser és en aquest format on la història podria brillar més. En el terreny literari crec que només s'ha fet que aplanar el terreny per començar a construir (si em permeteu el símil constructiu). Falta molt i ha de ser millor, perquè de moment només tenim moltes possibilitats obertes i unes quantes expectatives. Pot passar com amb moltes altres coses a la vida: o pot ser una bomba o es pot acabar amb un fracàs estrepitós. Tot aquest bombo i plateret al voltant del llibre i aquesta espera que haurem de patir per llegir-ne la continuació fa que aquesta ha d'estar a l'altura del temps que ens faran esperar. I no és una amenaça, és un fet.

Tornant al llibre, l'altre dia vaig tenir l'oportunitat de parlar amb algú sobre el llibre en una festa. Em va fer la reflexió de que a ell li va semblar que el llibre tenia bastants tocs de literatura juvenil. Després de pensar-hi crec que té tota la raó i que és un llibre que si no fos per l'extensió desmesurada podria ser ben bé la lectura de molts joves.
Autor/a del comentari: Miki - Data: 23/09/2009



O Nome do Vento - Patrick Rothfuss (via wwwfnacpt)
Aquest és el trailer del llibre per promocionar la seva publicació a Portugal, i com diu el propi Rothfuss, és fucking cool!.
Autor/a del comentari: Miki - Data: 22/09/2009

tic, tac, tic, tac...
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 03/09/2009

Pel que veig si que et va sortir una crítica força efusiva i positiva! Jo com que he tingut un mes aproximadament per pensar-hi, crec que el to que utilitzaré ja és bastant el que toca. Primer de tot, també subscric bona part del que dius però amb algunes matisacions. Primer de tot, crec com tu que té alguns problemes de ritme durant la història, i crec que són deguts a varis factors. Per començar, com tu has dit, el tio de breu no en té res, tot i que la història està ben narrada i per mi no hi sobra res, però breu no és. La segona cosa és que passar passar, no passa gaire res durant el llibre. Comença bastant bé, sobretot la part que narra la seva infantesa amb la família i la seva estada com a sense sostre fins que arriba a la universitat. Aquí penso el ritme cau i força. Tot i així, continuo dient que la història a mi m'agrada i penso que està ben escrita. L'única cosa que falla és que no té un ritme constant, o creixent o bàsicament compensat. I aquí la tercera i és que si no passa gaire res i la història està en alguns punts narrada amb certa lentitud ens dóna com a resultat que el conjunt emocionant no pot ser. I aquí és on tota la història final amb el drac sembla com un talla i enganxa per donar una mica d'emoció a un llibre que en general és força pla en quan a l'emoció.

Etiquetar a en Rothfuss de geni em sembla exagerat però si que li podem posar l'etiqueta de bon narrador. Crec que ha sabut crear un món bastant nou, amb una màgia amb unes regles molt marcades i amb una sèrie de personatges i mitologia que recorden a Harry Potter i al Senyor dels Anells. Però atenció, només els recorden.

De moment res més. Així donem oportunitat a la resta d'intervenir sense condicionar més.
Autor/a del comentari: Miki - Data: 02/09/2009

Aqui hi ha la crítica que vaig escriure en el moment just d'acabar-lo. Rellegint-la veig, una mica desconcertat, que en aquell moment la meva opinió va ser bastant més positiva que si hi penso ara. En nom de l'honestedat, però, no vull canviar el que vaig escriure, i en qualsevol cas ja anirem matissant en el debat posterior. Suposo que amb les novel·les passa com amb els vins, que tenen un gust i un post-gust, i que la valoració global ha de tenir en compte ambdos:



“THAT SHOULD DO FOR now, I imagine,” Kvothe said, gesturing for Chronicler to lay down his pen. “We have all the groundwork now. A foundation of story to build upon.”




Donc això, llibre acabat. Com era d’esperar, la història ens deixa molt penjats i, com el propi Kwothe reconeix a la frase de dalt, tot just hem preparat l’escenari i presentants els personatges. Això fa que aquesta primera part faci de mal criticar, doncs de moment no és més que una promesa, extremadament atractiva però amb tot encara per demostrar. De moment tenim un llibre (em resisteixo a dir-ne novel·la fins que no estiguin acabades les tres parts) molt ben escrit, ben planificat i emocionant. Amb un protagonista interesant (per moments superheroic, per moments ingenu, sempre arrogant i de vegades antipàtic) i uns secundaris amb personalitat però, amb escases però notables excepcions, una mica massa secundaris. Que, preguntat per les seves virtuts com a escriptor, l’autor destaqui la seva “brevetat” em sembla d’un cinisme esparverant, sobretot perquè sembla que ell s’ho creu, però és indiscutible que té dots molt grans com a narrador. Crec que una major brevetat hagués fet que el llibre fos encara millor del que ja és. Tot i que penso que el seu domini de la primera persona és limitat i poc realista, sobretot en relació als diàlegs (o quan algú de nosaltres explica la seva vida reprodueix tots els diàlegs paraula per paraula), entenc que és un compromís entre la forma i el contingut de la història, però crec que l’estil de la novel·la se’n resenteix. Dit això, s’ha de reconéixer que en Patrick Rothfuss és un autèntic mestre del diàleg i que aconsegueix dotar de veu i entonacions pròpies a tots els personatges. Un altre punt que m’ha cridat molt l’atenció és l’absoluta impossibilitat temporal d’explicar, com se suposa que fa en Kwothe, la primera part de la seva història en ¡¡menys d’una nit!! En fi… En qualsevol cas, el que si m’ha resultat molt versemblant és el món que el llibre proposa, amb una màgia gairebé científica (amb indicis que apunten a que això canviarà en properes entregues) que per moments em recordava l’Alquímia del món de l’anime Fullmetal Alchemist. L’entramat de la novel·la és extremadament atractiu, barrejant diferents narracions a dintre de la narració principal per a revelar, a poc a poc, la mitologia i la història del món.

Dit això, m’ha agradat molt la novel·la. En línies generals puc dir que ha satisfet les meves expectatives (que eren altes) i friso, friso molt i molt, per llegir la segona i la tercera part. M’emprenya haver d’esperar ¡¡2 anys!! per saber com s’acaba la història, sobretot sabent que ja està tota escrita. De moment no em sembla que sigui la “revolució del gènere fantàstic” que alguns han dit que era (i que sí van ser Le Guin i Tolkien), però encara té 2 llargs llibres de temps per a esdevenir-ho. A falta de les continuacions poc més puc dir més que és un principi d’història excel·lent, excel·lentment escrit, amb alguns problemes d’estil, de ritme i de consistència si s’és maniàtic, i que no fa més que elevar encara més les meves expectatives de cara a la seva continuació. Puc dir que sóc fan de’n Rothfuss.
De moment li dono una nota de 8 sobre 10, amb opció a revissió per pujar nota quan la trilogia hagi acabat.

Autor/a del comentari: Miki - Data: 02/09/2009

De moment suscric una a una les paraules de'n Xevi. Crec que és un llibre ple de bones idees, molt bones de fet, i bastant ben escrit, però que no està a l'alçada de les expectatives. Val a dir que les expectatives, les meves, eren molt altes, i que malgrat no haver-les assolit he gaudit molt del llibre i tinc moltes ganes de que publiquin les continuacions. Aquest, però, és un dels problemes que he trobat: es nota massa que és un llibre dividit en 3, i això fa que faci de mal criticar. En una estona penjaré aqui la crítica, una mica més exhaustiva, que vaig escriure en acabar-lo (en calent). Si no és un llibre excel·lent, si més no, és un llibre notable o al menys "bé alt". A veure si el debat dona péu a discutir detallets concrets! Fa un temps vaig proposar analitzar-lo sota l'òptica de l'odisea de l'heroi de Campbell, però després d'haver-lo llegit crec que no s'hi presta i retiro la meva proposta.
També m'agradaria dir que el llibre que estic llegint després d'aquest és Juego de Tronos, de'n George R. R. Martin, i això endureix encara més la meva opinió de El Nombre del Viento. Juego de Tronos (a mig llibre llegit) SÍ que és magistral i tothom amb un mínim interés en la literatura fantàstica l'hauria de llegir. D'aquest altre llibre, però, ja en parlaré properament.
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 01/09/2009

Crec que per no condicionar l'opinió de la resta de la gent, aniré fent comentaris curts i espaiats sobre diferents aspectes del llibre.

M'agradaria començar de fora a dins i per això puc dir d'entrada que el llibre m'ha agradat. Però m'ha agradat amb matisos i potser menys del que m'esperava. És el problema de sempre, les expectatives. I és el problema dels llibres que les editorials decideixen promocionar a bombo i plateret posant bandes enganyoses i cites amb comparacions, per exemple, amb El Senyor dels Anells completament desafortunades.

Però anem a pams. M'ha agradat molt com està escrit i la història en general té ganxo. Si jo pogués recomanar a la gent els diria que el comencessin a llegir amb una mentalitat oberta i plana, sense haver-ne parlat amb ningú i sense haver-ne llegit res prèviament. Crec que si jo ho hagués pogut fer d'aquesta manera m'hauria agradat més.

I res més de moment.

l'últim per llegir
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
Adéu a la universitat
Adéu a la universitat
   
 
(c) 2007-2017 logo xelu.net | Última actualització: 23/08/2017 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.