xelu.net
 
assaig (12)
club de lectura (10)
:: Adolf (10 comentaris)
:: El Juego de Ender (8 comentaris)
:: El nombre del viento (22 comentaris)
:: L'elegància de l'eriçó (15 comentaris)
:: L'illa del tresor (23 comentaris)
:: La nit porpra (8 comentaris)
:: Les amnèsies de Déu (26 comentaris)
:: Mil sols esplèndids (13 comentaris)
:: The given day (Cualquier o (7 comentaris)
:: Tot el que podríem haver e (25 comentaris)
còmic (5)
literatura juvenil (25)
novel·la (166)
 
top 10 visites llibres
:: Tot el que podríem haver e (33805 visites)
:: La Biblia de barro (24579 visites)
:: Cometas en el cielo (21069 visites)
:: Els homes que no estimaven (20741 visites)
:: El castell de vidre (20721 visites)
:: El club eròtic dels dimart (20648 visites)
:: El noi del pijama de ratll (20331 visites)
:: La mecànica del cor (20267 visites)
:: El pont dels jueus (20072 visites)
:: El quart Reich (20050 visites)
 
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> llibres (218 llibres disponibles) >> La nit porpra
àgora 2.0: cuina | jocs | llibres | música | cinema i tv | teatre | materials | rutes | fòrum | qui és qui?
La nit porpra

Autor/a del llibre: Imma Monsó

CLUB DE LECTURA:
2n trimestre de 2011
Aquest llibre ha rebut 13395 visites

La nit porpra
introducció al club
sinòpsis
biografia de Imma Monsó
diari de lectura (1)
debat sobre el llibre (8 comentaris)
l'últim per llegir
PARTICIPA A XELU.NET

club de lectura

 

El Club de Lectura de xelu.net es funda amb l'ànim de traspassar les barreres físques de les distàncies i oferir a un grup de persones la possibilitat de intercanviar experiències i opinions sobre una de les aficions que segur que ens agrada més a tots: llegir. És un club absolutament obert a tothom i que funcionarà, de moment, amb un caire trimestral.

 En nit electoral, el club de lectura també pot anunciar resultats. Amb el 100% escrutat:

:: La nit porpra - 11 vots
:: Primavera, Estiu, Etcètera - 8 vots
:: Maletes perdudes - 7 vots
:: L'any de la plaga - 5 vots
:: Mientras escribo - 3 vots
:: Olor de colònia - 2 vots
:: La teoria King Kong - 0 vots
:: La gramàtica de l'amor - 0 vots
:: Everything is illuminated - 0 vots

Per tan, ja tenim llibre per aquest trimestre.

A partir d'aquest moment aquest és l'espai adequat per seguir la lectura del llibre, tan en el diari de lectura com en el debat final. Us animem a tots a participar! Bona lectura!

 

 

sinòpsis
Acabat el primer curs de Periodisme, en Gus comença unes pràctiques a la secció de viatges d'un diari. La seva cap, l'antipatia personificada, es dedica a fer-li encàrrecs avorridíssims, mentre ell somia que l'enviïn a fer un reportatge a qualsevol dels llocs de ficció on sol quedar-se penjat amb la imaginació: l'Atlàntida, les Terres de Gog i Magog, Xauxa, Sildàvia, Bordúria, Celèstia, Terabithia, Magrathea... O Pausa da Longa, l'illa d'un vell conte infantil on es diu que la gent viu feliç de debò. Amb l'ajut d'en Pol, el seu company de pis, i de les oportunitats d'or que li ofereix l'estada al diari, en Gus intentarà investigar si és possible travessar la frontera entre la realitat i la ficció i si és cert tot el que es diu de Pausa da Longa... «WELCOME TO PAUSA DA LONGA! Pausa da Longa, un lloc per ser feliç definitivament» Un home de paraula, amb més de 200.000 exemplars venuts, va obtenir els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada, a la millor novel·la en català de l'any 2006. Imma Monsó s'ha consolidat com una gran autora de les lletres catalanes actuals.

biografia de Imma Monsó
Imma Monsó i Fornell (Lleida, 1959) és una escriptora en català i professora de llengües estrangeres.

Va estudiar filologia francesa a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en lingüística aplicada a les universitats d'Estrasburg i Caen.

La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb el llibre de contes Si és no és, que va rebre el premi Ribera d'Ebre. Aquell mateix any publicà la novel·la No se sap mai. L'any 1998 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la i Cavall Verd de la Crítica Catalana per Com unes vacances. El 2001 publica la novel·la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció. Durant els últims anys han vist la llum dos llibres d'aquest gènere, Millor que no m'ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). També ha publicat un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès, Hi són però no els veus (2004). Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a les editorials Tusquets i Alfaguara. També en aquesta llengua, lectors i crítica han dispensat una molt favorable acollida a la seva narrativa.

El 2007 el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any de ficció, per Un home de paraula. El 2009 publica la seva darrera novel·la Una tempesta.

enllaços

No hi ha enllaços per a aquest llibre


debat sobre el llibre

 

Aquest serà l'espai central de debat sobre el llibre. Els debats sempre començaran finalitzat el període de lectura del llibre fixat en les normes del club. Mentrestant, aquest espai romandrà tancat. Aquí és on tothom pot expressar les seves opinions sobre el que hem llegit durant el trimestre. Com a tot xelu.net, no hi haurà cap tipus de censura, sempre i quan es mantingui el respecte cap a la resta d'integrants del club i l'autor. Dit això, que comenci el debat!

 

debat sobre el llibre
Afegir comentari afegir un comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
Per la vostra seguretat, entreu les dues paraules que podeu veure en la imatge
inferior en el quadre de text del quadrat groc separades per un espai. Gràcies!
   
 
els vostres comentaris (8 comentaris)
Autor/a del comentari: Miki - Data: 25/08/2011

A mi em semblen bé les teves propostes.
El tema de la moderació no em sembla lliure de dificultat i em fa por que redueixi encara més la participació, però crec que val la pensa provar-ho. El que jo proposo és que el moderador sigui la persona que ha proposat el llibre elegit. És una manera d'afavorir la rotació del "càrrec" i garantir que el moderador té interès en el llibre. Personalment, potser quan em toqui no ho faig bé però m'encantarà provar-ho.
Potser valdria la pena trobar una manera de destacar el club a la pàgina principal de xelu.net, separant-lo de la secció de llibres (si més no fins que no s'ha acabat el debat) i destacant el darrer o els darrers comentaris. Alguna cosa per a donar-li més vissibilitat. Us diria de fer un twitter dedicat al club, però com que no em sembla que sigueu massa pro-twitter no ho diré ;-)
En tot cas, la clau és que la gent se senti motivada. Crec que no és gaire fàcil dinamitzar un club de lectura, i encara menys si és online. Jo el segueixo amb emoció (no és conya). Quan comencem sempre tinc molta curiositat per quins llibres es proposaran, quins s'escolliran, que li semblarà a l'altra gent. M'encantaria que això seguís funcionant!
Si al final decidim fusionar el club d'aquest estiu amb el del darrer trimestre faré un canvi en les meves propostes, que ja he llegit un dels que vaig proposar.
Autor/a del comentari: Xevi / Webmàster - Data: 24/08/2011

COMENTARI DEIXAT ORIGINALMENT EN EL FÒRUM DEL CLUB DE LECTURA DEL JULIOL - AGOST - SETEMBRE DE 2011 DESTINAT A REENCAMINAR EL CLUB

Hola a tothom!

Ja fa temps que penso que hem de repensar el Club de Lectura o que hem de fer de per manera que els debats donin més de si. Crec que ja està bé el que fem però que hem d'avançar un pas més enllà.

D'entrada crec que hauríem d'escollir un moderador dels debats (diga-li moderador, diga-li conductor) i que anés guiant aquests a través de preguntes més concretes, o seguint una mica un guió que podem fer entre tots (tampoc ser quin). De fet ara no en seguim cap i segur que ens deixem aspectes importants per analitzar (se m'acudeix història, com està escrit, personatges...).

Com ho veieu? Jo crec que ajudaria a que féssim un esforç extra i parléssim amb més profunditat de la lectura.

Això és el primer que us volia dir. La segona cosa és que, com podeu veure, el Club de Lectura d'aquest trimestre d'entrada ja es va convocar tard i de sortida no hi ha hagut, de moment, gaires propostes (jo el primer). Podem buscar raons, però no cal. Per tan, proposo ajuntar aquest Club amb el de l'últim trimestre i intentar posar en marxa el que us acabo de proposar. Així deixem temps a la gent a tornar de vacances i situar-se correctament.

Finalment, jo em comprometo a promocionar més el Club dintre i fora de xelu.net, per veure si podem aconseguir més gent que participi i així poder-lo fer més gran! Evidentment, en aquest aspecte s'admeten col·laboracions i propostes de tot tipus!

Doncs res, després d'aquesta parrafada espero les vostres opinions al respecte!

Salut i que acabeu de passar unes bones vacances!
Autor/a del comentari: Miki - Data: 25/07/2011

No se quin és l'origen del llibre, però a mi em fa ferum a encàrrec o a proposta de l'editor. Crec que està havent un resorgir de la literatura juvenil i dona la sensació de que la Monsó, per iniciativa pròpia o decissió de l'editorial, ha intentat posicionar-se en aquest camp. Això em semblaria perfecte si s'ho hagués pres seriosament i no hagués pensat que "juvenil" vol dir "poc el·laborat". Si us plau, hi ha grans obres de la literatura que poden considerar-se juvenils i no cal pensar que els lectors són imbècils.

I si, això de "pussi" m'ha fet riure :-)
Autor/a del comentari: joan v - Data: 25/07/2011

per cert una comentari... no us ha fet molta gràcia que la novia del Gus es digui "pussi"????

No sé, es un nom, diguem controvertit, no?

siau

Autor/a del comentari: joan v - Data: 25/07/2011

Hola a tots,

aquest cap de setmana m'he acabat el llibre i, així d'entrada, doncs la sensació que m'ha deixat ha estat de decepció. El llibre m'ha decebut perquè gairebé m'he llegit tots els llibres de la imma monsó i n'esperava una altra cosa. Dels llibres de la imma m'agrada la descripció psicològica dels personatges i trobo que en aquest llibre tot és molt fluixet: els personatges, la història, el ritme....

La història en si, té la seva gràcia, però crec que s'hagués pogut reduir molta part de la novel.la, deixant-la potser a un conté llarg. Certament, la història és original i dóna molt de joc. L'illa pausa de longa, els seus governants (kristtshh o algo així), la nit porpra... són elements imaginatius, però bé, definitivament no és la obra mestra de la imma monsó.

Si que hi ha moments de la novel.la on es pot identificar l'estil "monsó". Per exemple, quan descriu l'Olívia i la seva família, i la vida que porten a l'illa grega, o bé quan parla de "saber una cosa però no saber que la saps"... són jocs de paraules que em criden l'atenció.

No sé, en definitiva, penso que potser aquest text s'hauria d'haver treballat més abans de publicar-lo: 1) haver-lo reduit a un conté llarg o bé 2) treballar més la trama psicològica dels personatges i el ritme de la novel.la.

Tot i això, als que sou "nous" llegint els llibres de la imma monsó, jo és una autora que continuaré recomanant. El darrer llibre que m'he llegit ha estat "millor que no m'ho expliquis", un recull de contes i que us recomano mooolt.

apali, tinguem bon estiu i, ja de passada, si és possible, amb alguna visita a alguna illa grega!

joan
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 13/07/2011

Avui he acabat de llegir el llibre. La primera sensació és de bastanta indiferència. Jo no he llegit res d'aquesta autora i crec que si hagués de prendre la decisió de continuar llegint coses seves basant-me en l'experiència d'aquest llibre segur que plego i vaig per altres coses.

El llibre és fluix, fins hi tot com a novel·la juvenil. Últimament tenim grans sagues pel què fa a la novel·la d'aquest gènere, sagues molt més ambicioses i intel·ligents. És per tot això que el llibre és tristament decepcionant.

Anem a intentar fer un anàlisis una mica més profund. La història és el primer dels aspectes que fa aigües per tots cantons del llibre. L'autora no se l'ha cregut o ha set molt poc ambiciosa en aquest sentit. La manera amb la que està narrada, extremadament lineal, ha fet que el llibre no hagi despertat un mínim d'interès en mi fins ben bé la meitat (i atenció que dic mínim). No té cap misteri, els fets es succeeixen amb desgana i jo com a lector me'ls vaig tragant amb indiferència, com qui menja pipes per matar el temps. No hi ha moments de tensió narrativa, en cap moment pateixes pel què els hi pugui passar als personatges, en cap moment dubtes de l'existència de l'illa, en cap moment passa res que despunti per sobre d'una línia que si fos l'encefalograma d'un pacient terminal seria absolutament pla. Perquè l'autora no prova d'injectar una mica de misteri, per exemple, al principi de l'illa narrant l'arribada d'en Max a l'illa? Sense donar gaires explicacions. Perquè no utilitza alguns recursos narratius, canvis de punt de vista del narrador, salts en el temps? Igual que per recollir s'ha de sembrar, per enganxar al lector s'ha de fer tot un treball previ, construir els enigmes, posar la mel a la boca del lector per així llavors sorprendre'l.

Els personatges són persones que tot i que volen semblar diferents són massa normals. D'entrada en Gus no desperta empatia i l'autora no ens sap vendre bé el fet de que agafi tan i tan interès pel cas. De'n Pol no em crec que gaudeixi de les aventures d'en Gus, ja que a jutjar pel que es pot entreveure faria millor de veure la tele si aquest és el seu objectiu (entretenir-se). I podria seguir. Tots els personatges són molt grisos, massa previsibles. Les situacions entre ells són molt poc originals.

Sembla ben bé que hagi tret la destral, però és que és així. Jo agafava el llibre amb ganes, però és que si ens quedem en l'essència tenim un conte per explicar a la meva filla de dos anys abans d'anar a dormir. Francament decepcionant.
Autor/a del comentari: Xevi - Data: 06/07/2011

Estic deixant comentaris en el diari de lectura un tros més avall. That you know it!
Autor/a del comentari: Miki - Data: 02/07/2011

 [Llegir sota la pròpia responsabilitat, doncs es comenten detalls de l'argument]

Aquest llibre m’ha frustrat. No és que tingui una llarga experiència amb l’obra de la Imma Monsó, la veritat, però Una Tempesta em va agradar molt, i si no vaig acabar Un Home de Paraula va ser perquè m’estava deixant fet pols però no vaig dubtar en cap moment de la seva qualitat literària, i en qualsevol cas més que un abandonament el que vaig fer va ser reservar-lo un altre moment. Per això em vaig alegrar quan al Club de Lectura de Xelu.net es va escollir aquest llibre com a lectura d’estiu, i quan després, en anar a comprar-lo, vaig descobrir que es tractava d’una novel·la juvenil, la meva alegria es va duplicar. M’agrada la literatura juvenil, m’interesa. Trobo que té prou particularitats com per a meréixer l’atenció del gran públic i al llarg dels anys han anat apareixent algunes obres de literatura juvenil que són autèntiques joies (això dona per un altre escrit, i per un altre escrit o pels comentaris ho deixo). Així doncs, que una escriptora que m’agrada intentés escriure una novel·la d’aquest tipus em resultava interesant.

Doncs no. Confirmant, de la pitjor manera, que no tothom serveix per a les mateixes coses, la Imma Monsó es clava la mare de totes les clatellades en aquesta novel·la absurda, ilògica i, en definitiva, sense cap ni peus. No se quina és la font dels seus problemes, però més que el propi fet de ser literatura juvenil, diria que és el tractament del component fantàstic de la història. En això em recorda l'altra desgràcia literària de la temporada que he tingut l'infortuni de llegir aquests mesos, la infame Tot El Que Podríem Haver Estat Tu i Jo Si No Fóssim Tu i Jo de l'Albert Espinosa. És una comparació una mica injusta perquè al costat del ¿llibre? de l'Espinosa el de la Imma Monsó és una refotuda obra mestra, però tots dos semblen compartir la visió, equivocada al meu entendre, de que recórrer a la fantasia és sinònim d'oblidar-se de les regles de la lògica. I la realitat, crec, és totalment inversa: el fet d'ambientar una història, o part d'ella, en un context fantàstic obliga a crear un sentit de consistència interna molt fort que permeti creure-hi, si no del món si al menys dels personatges, o es corre el risc del "tot val" i "tot pot passar" que destrueix qualsevol possibilitat de suspens o patiment del lector. A La Nit Porpra les coses passen perquè si, sense solta, sense explicació, amb una mitologia de conte de nen petit desprovista de qualsevol tipus de resonància metafòrica que enriqueixi la fantasia per comparació amb el món real o de consistència que perme-t'hi creure en el món dels Kallastr i gaudir simplement d'una aventura fantàstica. En aquest sentit, em sembla una mala novel·la.

Però no s'acaba aqui. L'argument està ple de petites inconsistències i grans casualitats impossiblement inoportunes, que un editor atent hagués hagut d'assenyalar a l'autora ràpidament doncs ataquen a la versemblança d'una història què no és que en vagi sobrada. Tot plegat, la sensació que em dona és que l'autora ha decidit escriure una novel·la juvenil sense posar-hi l'ànima, partint de la base de que era una obra menor que no s'havia de regir pels mateixos mínims de qualitat que altres llibres dirigits a un públic més adult. Venint d'una escriptora de solvència contrastada em sobta i fins i tot m'ofén una mica.

Tot és dolent? No. Els personatges, essent inversemblants, viuen i inspiren simpatia, i tenen personalitats ben dibuixades amb pocs traços. Aquest és l'únic aspecte en el que he sapigut veure una escriptora amb ofici, perquè tota la resta és clarament insuficient.

Posats a posar nota, és un insuficient claríssim i una pèrdua de temps, i em fa ràbia que sigui així.

l'últim per llegir
Les Cròniques del Déu Coix
Les Cròniques del Déu Coix
Una família fora de sèrie
Una família fora de sèrie
Joyland
Joyland
El papiro de Saqqara
El papiro de Saqqara
El club Dumas
El club Dumas
El invierno del mundo
El invierno del mundo
Basura
Basura
Victus (La Campana, 2012)
Victus (La Campana, 2012)
El confident dels reis
El confident dels reis
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras más oscuras
Cincuenta sombras de Grey
Cincuenta sombras de Grey
La canción de los Maories
La canción de los Maories
En el país de la nube blanca
En el país de la nube blanca
Les Ombres Errants
Les Ombres Errants
Dante y su obra
Dante y su obra
Lliures o morts
Lliures o morts
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Jo Confesso (Ed. Proa, 2011)
Le miroir d'Aimengart
Le miroir d'Aimengart
El món d'Homer
El món d'Homer
Adéu a la universitat
Adéu a la universitat
   
 
(c) 2007-2017 logo xelu.net | Última actualització: 27/03/2017 | Facebook Twitter | BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.