|
sinòpsis |
Extret de la web de l'editorial La Salamandra:
¿Qué pasaría si un día descubres que, en realidad, eres hijo de un dios griego que debe cumplir una misión secreta? Pues eso es lo que le sucede a Percy Jackson, que a partir de ese momento se dispone a vivir los acontecimientos más emocionantes de su vida. Expulsado de seis colegios, Percy padece dislexia y dificultades para concentrarse, o al menos ésa es la versión oficial. Objeto de burlas por inventarse historias fantásticas, ni siquiera él mismo acaba de creérselas hasta el día que los dioses del Olimpo le revelan la verdad: Percy es nada menos que un semidiós, es decir, el hijo de un dios y una mortal. Y como tal ha de descubrir quién ha robado el rayo de Zeus y así evitar que estalle una guerra entre los dioses. Para cumplir la misión contará con la ayuda de sus amigos Grover, un joven sátiro, y Annabeth, hija de la sabia Atenea.
El ladrón del rayo da comienzo a una apasionante serie de aventuras sobre un mundo secreto, el mundo que los antiguos dioses griegos han recreado a nuestro alrededor en pleno siglo XXI. |
biografia de Rick Riordan |
Rick Riordan (San Antonio, Texas, 1964) es el autor de la exitosa serie de novelas de misterio protagonizadas por el detective Jackson «Tres» Navarre, galardonada con los más prestigiosos premios en su género. La maldición del titán es la continuación de la serie Percy Jackson y los dioses del Olimpo, que se inicia con El ladrón del rayo y El mar de los monstruos y ha ocupado el primer puesto en la lista de libros más vendidos de The New York Times y Publishers Weekly. La serie empezó siendo un cuento para leer a su hijo antes de acostarlo, y está basada en sus experiencias como profesor de mitología de niños con dificultades de aprendizaje. |
|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
Percy Jackson and The Olympians - The Lightning Thief (Percy Jackson y los Dioses del Olimpo - El Ladrón del Rayo), de Rick Riordan, és la primera d'una sèrie de cinc novel·les adreçades a un públic adolescent primerenc. La sèrie està protagonitzada pel nen Percy Jackson, que quan té 12 anys descobreix que el seu pare (perdut a la mar abans de que neixés) és un Déu de l'Olimp. Aquesta descoberta acaba provocant que en Percy protagonitzi una gesta en la més pura tradició de la mitologia grega, al llarg de la qual (en aquest primer volum) haurà de descobrir qui ha robat el llamp de Zeus i evitar així una guerra que pot suposar la fi del planeta.
La novel·la és una actualització del mite de Perseu, que a la "vida real", entre altres gestes, va matar la Medusa. A part d'aquest homenatge poc encobert, bona part del panteó grec és trasplantat a la nostra època donant lloc a una novel·la realment divertida. Tot i que les comparacions amb en Harry Potter semblen inevitables i realment tenen alguns punts en comú, no em sembla just per aquesta obra reduïr-la a un clon de l'obra de J.K. Rowling. Té prou personalitat i prous trets diferencials, i evitaré aquestes comparacions.
La història és explicada en primera persona per en Percy Jackson, que dona vida a un protagonista simpàtic, valent i irònic. Les seves aventures, si més no en aquesta primera entrega, poden pecar de lineals i en alguns punts de previssibles, però senta unes bases consistents que poden tenir una evolució molt interesant. El trasplant dels Déus i dels mites de la Grècia Clàssica als nostres dies funciona sorprenentment bé i per a mi, juntament amb el carisma del protagonista, és un dels principals atractius d'aquesta història. Com a adult, és una lectura lleugera i, com ja he dit, molt divertida, però em sembla que llegida a l'edat adequada (al voltant de la del protagonista, 12 anys, imaginos) deu resultar apassionant.
Una característica de la novel·la, que la identifica clarament com a novel·la juvenil políticament correcta, és el retrat absolutament descafeïnat de la violència, fins a extrems que des dels ulls d'un adult semblen caricaturescs. Potser per això, sobta el tractament més aviat retorçat que se li dona als sacrificis que fa la mare de'n Percy per tal de protegir-l i les connotacions sorprentenment amorals del seu comportament al final del llibre. És un aspecte del llibre que m'hagués agradat veure explorat amb més profunditat i, qui sap, potser el meu desig serà concedit en properes entregues.
En definitiva, si busqueu un llibre que regalar a un infant o adolescent, aquesta és una molt bona elecció, i és possible que estimuli la seva curiositat prou com per a intentar aprendre una mica més sobre la fascinant mitologia grega. Si a vosaltres, oh adults tan seriosos, us cau a les mans, dediqueu-li la setmana escasa que es triga en llegir-lo i de ben segur que passeu una bona estona. Jo tinc tota la intenció d'anar llegint o escoltant les següents entregues. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (4 ) |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 06/04/2010
A efectes de documentar-ho, aqui hi ha la coberta del segon llibre:
|
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 06/04/2010
Fa un parell de dies que he acabat d’escoltar l’audiollibre The Sea of Monsters, el segon volum de les aventures de Percy Jackson escrit per Rick Riordan. Tot el que vaig dir a la ressenya del primer volum segueix vigent, o sigui que no crec que escriure'n una ressenya complerta tingui gaire sentit. Prefereixo comentar aqui. En tot cas, m’ha divertit més aquest que el primer. Són diversió pura i gaudeixo com un nen amb l’arrebossat de mitologia grega d’aquests llibres. La personalitat que el lector (Jesse Bernstein) imprimeix als diferents personatges (sobretot als monstres de filiacions diverses) és fantàstica. Decididament seguiré amb la sèrie, però intercalant-hi algun altre llibre entremig. |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 27/02/2010
En absolut em referia a en Harry Potter en to despectiu, que he gaudit molt de les seves novel·les. Coincideixo amb la teva valoració del personatge, però, i en Percy cau millor. Em referia a que, com dius, les comparacions acaben desvirtuant l'obra. De fet, en Harry Potter sembla molt inspirat en els Llibres de la Màgia de Neil Gaiman, i la importància d'això és zero. Millor parlar de'n Percy Jackson en si mateix que fer la crítica sempre en comparació a una altra obra. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 27/02/2010
Jo ja el tinc a la llista! A mi m'agrada molt aquest tipus de literatura juvenil i m'agrada descobrir coses noves en aquest sentit. Crec que les comparacions són inevitables amb Harry Potter. El que no acabo d'entendre quan parles de Harry Potter és si ho fas amb un to despectiu o senzillament creus que les comparacions acaben per desvirtuar el que s'explica i va més no fer-les. Tot i que sóc un fan de Harry Potter i les seves novel·les m'han agradat molt, he de reconèixer que en Harry, com a personatge i com a nen, és un fracàs total. És un pocapena i la meitat dels cops se'n surt de xiripa. És un gandul en els estudis. És en aquest sentit que crec que no és un bon exemple per ningú. A veure si en Percy és millor protagonista... |
|