|
sinòpsis |
En rebre la crida d'auxili del seu amic, el sàtir Grover, en Percy corre al seu rescat. L'acompanyen l'Annabeth i la Thalia, les dos semideeses amigues seves, però cap dels tres s'espera el que es troben en arribar amb en Grover: un terrible monstre intenta segrestar-los i portar-los davant del misteriós General que actua sota les ordres de Cronos, el diabòlic senyor dels Titans. Gràcies a l'ajuda de les caçadores d'Artermisa, en Percy i les seves amigues consegueixen fugir i tornar al campament Half-Blood, a on l'Oracle els envia a la cerca d'un monstre que, segons la profecia, pot provocar la destrucció de l'Olimp. La profecia diu una altra cosa: només un d'ells aconseguirà resistir la maledicció del Tità. |
biografia de Rick Riordan |
Rick Riordan (San Antonio, Texas, 1964) es l'autor de una sèrie d'èxit de novel·les de misteri protagonitzades pel detectiu Jackson «Tres» Navarre, guardonada amb els més prestigiosos premis del seu gènere. "La Maldición del Titán" és la tercera entrega de la sèrie "Percy Jackson y los Dioses del Olimpo". Aquesta sèrie va començar com un conte que llegia al seu fill abans d'anar a dormir i està basada en les seves experiències com a professor de mitologia per a nens amb dificultats de l'aprenentatge. |
|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
Per a mi el tercer llibre de la saga de'n Percy Jackson i els Olímpics és un punt d'inflexió qualitatiu important. El que fins ara era una subtrama, el complot per al retorn de'n Kronos i la restauració del regnats dels titans, es posa a la primera línia de la història i injecta una dosi notable d'energia a una història que no tenia precissament una mancança de vigor. Per a en Percy han passat 2 anys desde que va descobrir el seu origen semi-diví i, certament, el personatge ha evolucionat i ha guanyat en seguretat, acceptant el seu paper d'heroi "a la grega". Al mateix temps, en un contrast interesant, el retorn de Thalia, filla semidivina de Zeus, fa que tot d'una en Percy deixi de ser l'estrella del grup i dona lloc a una relació entre els dos que, en el marc de la història, es converteix en una amistat enormement tensa. Tant relegat està el pobre Percy a un segon pla que durant bona part de la primera meitat del llibre actua essent invisible o simple testimoni de diverses visions!
Tot i que la història segueix pecant d'un excés de linealitat i hi ha alguns acudits estúpids que trenquen una mica l'esperit de versemblança que aconsegueix el llibre en gairebé tota la seva extensió, el cas és que l'aventura és trepidant i és difícil sostreure's al seu ritme i al seu encant. Igual que em va passar amb els dos llibres previs, em resulta molt atractiva la combinació d'aventura moderna i mites grecs. M'encantaria trobar una versió adulta d'aquestes aventures (potser la saga Ilium de'n Dan Simmons?) però a falta d'aquestes, les aventures de'n Percy Jackson són una lectura d'estiu perfecta. També, igual que em va passar amb els dos llibres previs, hi ha alguns aspectes del comportament dels personatges que em sobta i em resulta difícil de comprendre, com per exemple la indiferència que mostra el pare d'una de les protagonistes (Annabeth, filla d'Atenea, deesa de la saviesa, i d'un professor mortal) envers a on viu la seva filla quan és evident el molt que se l'estima. Aquesta i altres són petites discordances que, més que afectar al molt o poc que m'agrada la història, em sobten. No em preocupen, perquè són tan evidents que estic segur que jugaran algun paper en la ressolució final de la història. De fet, si hagués de posar un però a The Titan's Curse, ho faria en relació al final. Després d'un control impecable del ritme de la història el grau de precipitació del desenllaç em sembla gairebé un pecat i és un atac greu a la versemblança del conjut. Tot i així, estic predisposat a fer ulls clucs.
Acabat aquest capítol hem aprés, sobretot, que els tres Déus més importants del panteó grec (Zeus, Poseidó, Ares) han tingut descendència mortal, malgrat el pacte al que van arribar després de la 2na Guerra Mundial. El sentit del pacte era evitar que existissin humans tan poderosos com per a desviar per complert el curs de la història, però sembla que ara la història necesita un canvi de curs però... és clar, les profecies al respecte, com a bones profecies que són, estan plenes d'ambigüitat. Sembla que totes les peces estan en joc, i queden dos llibres més per a resoldre la partida. La qualitat general de la història, que ja era bona, s'ha disparat amb aquesta tercera entrega. Es mantindrà el nivell? Si fins ara estava interesat en saber cap a on es dirigia aquesta saga, tot d'una estic totalment atrapat a les seves xarxes. Es de suposar que tal com ha quedat el tema de la Gran Profecia el defecte fatídic propi de cada heroi, aquella característica que acaba portan-lo a la seva destrucció, jugarà un paper cada vegada més gran. Com es manifestarà en el cas de'n Percy? Si em de fer cas de la Deesa Atenea, el defecte fatídic de'n Percy és la lleialtat personal, i ben mirat és cert que és la característica de la que ha tret partit en Lord Kronos per a manipular-lo cada vegada. En qualsevol cas, el concepte de "defecte fatídic", tant característic de tota la història de la literatura, és un dels motors bàsics de la mitologia grega, i sembla que comença a tenir un lloc en aquesta saga.
La xarxa està plena de comparacions entre en Percy Jackson i en Harry Potter, i la veritat és que els paral·lelismes són evidents, però al mateix temps també ho són, més amb cada llibre, les seves diferències. Personalment, a aquestes alçades i a falta de concloure la història, em quedo amb en Percy Jackson. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (0 ) |
Estem esperant els vostres comentaris... |
|