xelu.net
 
llistat de temes (22)
:: Cagum el Pare Noel! (4 comentaris)
:: Club de lectura (3r trimes (21 comentaris)
:: Club de lectura (4t trimes (54 comentaris)
:: Club de lectura (abril - m (26 comentaris)
:: Club de lectura (gener - f (31 comentaris)
:: Club de lectura (gener - f (17 comentaris)
:: Club de lectura (juliol - (25 comentaris)
:: Club de lectura (juny - ju (19 comentaris)
:: Club de lectura (març - a (20 comentaris)
:: Club de lectura (octubre - (37 comentaris)
:: Dependència o independèn (15 comentaris)
:: Discussions literàries (34 comentaris)
:: Els Indignats (17 comentaris)
:: Els valors (46 comentaris)
:: FaceBook, la nova manera m (11 comentaris)
:: Integració a través de l (13 comentaris)
:: L'educació està fatal? O (6 comentaris)
:: Lost (Perdidos): (87 comentaris)
:: No tindràs casa en la put (6 comentaris)
:: Progrés i sostenibilitat (61 comentaris)
:: Violència de gènere (6 comentaris)
:: Windows Vista? XP? Línux? (23 comentaris)
 
top 10 visites fòrum
:: Lost (Perdidos): (109357 visites)
:: Els Indignats (101739 visites)
:: Windows Vista? XP? Línux? (100378 visites)
:: Els valors (99573 visites)
:: Club de lectura (4t trimes (99283 visites)
:: Cagum el Pare Noel! (95816 visites)
:: FaceBook, la nova manera m (94988 visites)
:: Dependència o independèn (94301 visites)
:: Discussions literàries (94286 visites)
:: No tindràs casa en la put (93909 visites)
 
BitWorks - Disseny web, allotjament web (hosting), disseny gràfic, programació, bases de dades i venda de material informàtic
 
PARTICIPA A XELU.NET
xelu.net >> àgora 2.0 >> fòrum >> (22 temes disponibles)
: | | | | | | | |
Discussions literàries
05/01/2008 - Xevi Vilardell Bascompte
Aquest tema ha rebut 94286 visites
Discussions literàries
comentari inicial
Afegir comentari afegir comentari
els vostres comentaris (34 comentaris)
PARTICIPA A XELU.NET
comentari inicial
Com que en el fòrum de debat sobre la dependència o la independència de Catalunya, un dels fils del debat se n'ha anat cap a temes literaris (allunyant-se de l'original), he cregut convenient obrir un nou tema i traslladar totes les opinions aquí. De fet, el tema literari dóna per molt, i no només a nivell de comentari de llibres, qualitat literària i aquestes coses, si no també a com ho hem de fer perquè no es perdi un hàbit que, parlant a nivell personal, és importantíssim en la vida d'una persona. Anem a debatre i a veure què en surt, no?
Afegir comentari afegir comentari
COMENTARI:
SIGNATURA:
EMAIL: (si vols rebre actualitzacions dels nous comentaris)
   
   
 
   
 
els vostres comentaris (34 comentaris)

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 12/01/2009

Ja et dic que vaig ser un dels únics que el va llegir. Suposo que si el llegís ara en tindria una percepció diferent, però és que sincerament hi ha tan per llegir que ara ja no em ve de gust. Però mai se sap...

Autor/a del comentari: Miki - Data: 12/01/2009

Tiu, La Ciudad de Los Prodigios és un dels meus llibres preferits de tots els temps. És cert, però, que a l'institut no vaig poder amb ell, però més endavant el vaig llegir i vaig al·lucinar.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 01/01/2009

Jo no puc dir que estigui content del que em van fer llegir a l'Institut. Aquí va la llista (que recordi):

1. Tristany i Isolda: no el recordo malament però tampoc em va apassionar.
2. El Lazarillo de Tormes: exactament igual que l'anterior.
3. Relato de un naufrago: infumablement avorrit!
4. El Conde Lucanor y Patronio: la merda més gran que he llegit en ma vida! Els comentaris a peu de pàgina eren molt més extensos que el llibre en si.
5. La ciudad de los prodigios: vaig ser dels únics de la classe que se'l va empassar, però tampoc era cap maravella.

I ho sento però la memòria em falla. El que si que recordo és que el profe de català de primer de BUP, en Josep Maria Mas, ens feia llegir els llibres que vulguessim i llavors fer-ne el que ell en deia una aportació personal (una espècia de crítica resum molt oberta per llegir davant de la classe). Se que vaig aprofitar per llegir-me It i Apocalipsis de l'Stephen King. La diferència amb les lectures obligades és abismal, no?

I si, jo també vaig llegir per primera vegada aquesta època El Senyor dels Anells.

Autor/a del comentari: Joan - Data: 28/12/2008

Epa hola! Nens m'esteu criticant un dels meus llibres preferits: Tristany i Isolda!!! A mi em va agradar fins al punt d'haver-lo treballat a fons de grandet i haver-me fet entrar en el món del llegendari celta, l'univers medieval i el fantàstic espai de la novel·la artúric de retruc i juntament amb El caballero de la carreta de Chrétien de Troyes (aventures de Lancelot i la reina Ginebra) que em va subjugar literalment! Per cert, molt d'acord amb que el Lazarillo és del millor que vaig llegir a l'insti, i un dels meus llibres preferits. O sigui que els que jo recordo de l'insti són:

1. Tristany i Isolda: meravellós
2. El caballero de la carreta: incrïble
3. Don Quijote de la mancha: què en puc dir!
4. Tirant lo Blanc: impressionant
5. El árbol de la ciencia (Pio Baroja): un fenòmen
6. El Lazarillo de Tormes: no he rigut mai tant!
7. El tostons: La regenta.

Ja veieu que el meu historial ja va començar bé.Per cert, com és que ens n'enrecordem tant després de gairebé vint anys? Això em fa pensar que és molt important escollir bé!!!

PD Ara recordoq ue va ser just aquesta època quan vaig llegir per primera vegada EL LLIBRE: El senyor dels anells. I vosaltres?

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 04/12/2008

He decidit traslladar els següents comentaris que es van fer originàriament en el llibre Et donaré la terra a aquest apartat del fòrum per poder continuar la discussió aquí, perquè lliga perfectament amb el tema de debat i a la secció de llibres ens n'estàvem anant pels núvols:

>> Contracrítica 1 (Xevi - 12/11/2008)
>> Seguin la conversa (Miki - 12/11/2008)
>> Seguim aquí (Miki - 13/11/2008)
>> Contracrítica 2 (Xevi - 13/11/2008)
>> Resposta a en Miki 1 (Xevi - 13-11-2008)
>> Resposta a en Xevi (Miki - 14/11/2008)
>> Contesto a seguim aquí d'en Miki (Xevi - 14/11/2008)
>> Contesto a Resposta a en Xevi (Xevi - 14/11/2008)
>> Contiuem la polèmica. Visca els llibres! (Joan - 19/11/2008)


Autor/a del comentari: Joan - Data: 19/11/2008

Hola nois, que arribo tard al debat? M'agrada molt tot això que dieu, a veure si hi puc afegir alguna cosa d'interès. La idea que un llibre és bo si compleix amb les expectatives amb sembla un bona idea com a punt de partença. Us sorprendia saber que això s'aplicava a l'edat mitjana? Doncs a mi em va sorprendre molt! Es veu que els teòrics de l'art (i aquí m'apunto al carro d'en Miki, la literatura és art, i tant, perquè no respon davant res que no sigui ella mateixa) entenien que una cosa era bella si complia amb allò per a què estava pensada. O sigui que una bona merda, si és ben refotudament pudent, és ben bella! Conyes a part, el que m'interesa d'això és que ens transporta al pla de l'estètica. Jo crec que les obres literàries es fan tenint en compte criteris estètics, que en el cas de la literatura serien bàsicament recursos de llengua i estil i que les hem de jutjar per aquí. Això ens hauria de permetre trobar paràmetres mínimament objectius, que és el que en Xevi demana. Jo crec que aquí hi ha el gran desafiament, establir o descobrir aquests criteris és molt difícil però ho podem provar entre tots. El que hem de tenir en compte és que aquest criteris sempre son històrics, i que no podem passar Homer pel mateix raser que a Balzac.. Centrem-nos en el nostre temps, doncs, i ja farem el salt al passat després. Aquí jo d'entrada distingiria entre el que jo anomenava llibres amb honestadat literària i els que no. Em refereixo a llibres que han estat fets pensant en fer un llibre i no en fer calés! Per mi els llibres que són honestos són difícils d'etiquetar o agrupar, perquè solen ser singulars, s'escapen per camins estètics propis, a vegades camins de revolta o d'innovacció, o senzillament segueixen patrons anteriors però reelaborats amb singularitats pròpies i coherència. Suggereixo llegir algunes pàgines de "Mistana" de Núria Perpinyà si voleu veure una estètica personal. Els best-sellers en canvi són tots iguals, segueixen el mateix patró (si heu llegit més d'un llibre d'Agatha Christie veure que és com escriure amb pauta), fan servir arquetips i no personatges elaborats, no dominen els escenaris o son sempre escenaris estereotipats, no controlen els registres del llenguatge o la llengua no té altre paper que transmetre la trama (caram com si el color no tingués un paper important en la pintura!), resolen les situacions de forma banal i simple (per exemple el primer capítol de la "Catedral del mar" està plantejat i resolt de la metxia manera que ho faria un nen de setze anys, seguint tots els tòpics possibles!), viuen de renda dels èxits anteriors, viuen de la promoció editorial, es basen en misteris mal preconeguts pels lectors (que si la "sábana santa", la "santa cena", el "santo grial", l'evangeli de Sant ves a saber qui...) però amb "morbo", es centren únicament en la història que expliquen i no en com (imagineu un web sense un bon criteri estètic, només amb text)... Us vénen al cap més coses? Fem llista, establim criteris si podem. Potser no ens en sortirem però aprendrem molt amb l'intent i assolirem un notable plaer intel·lectual que estic segur que serà molt més intens que llegint el Sr. Brown.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 14/11/2008

M'he oblidat de dir abans que jo també em trec el barret cada cop que en Joan fa un escrit (és el putu amo!). D'aquí surgeix el meu complexe d'inferioritat quan parlem d'aquests temes perquè sempre em sembla que el que dic jo té menys valor o és menys fonamentat. Però què coi, vaig a dir la meva!

Si acostem posicions i diem que no només s'ha de jutjar un llibre per l'assoliment d'objectius si no que també per tot un seguit de criteris que li poden donar més o menys qualitat literària, també estarem d'acord (tu també ho dius) que aquests criteris els podem discutir. Ahir precisament, estàvem discutint entre classe i classe amb en Joan i en Jordi sobre un d'aquests criteris. En Jordi deia que el llibre de l'L'església del Mar és una merda perquè, entre d'altres coses, no t'acaba d'explicar cap fet històric bé ni en profunditat. En aquest cas per mi no és un punt negatiu del llibre, ans al contrari, és positiu que no mavorreixi amb detalls que si els vull saber ja em compraré un llibre d'història! No se si és un defecte de fàbrica que tinc, però els llibres amb masses personatges o massa detallats m'atabalen i entren en contradicció amb la meva premissa bàsica que és que em facin passar una bona estona. Llavors fins hi tot si pactem uns criteris comuns per valorar la bona o la mala literatura trobarem matisos dins de cada criteri que poden ser difícils de supera. I jo em pregunto en aquest exemple concret: el llibre pretenia donar una visió fidel de la història o fer-la servir senzillament d'excusa per explicar-ne un altra?

Terreny perillós? Si. Terreny interessant? Oi tant que si!

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 14/11/2008

Primer de tot, m'has fet riure amb el teu escrit! M'ha agradat el to de sàtira que has utilitzat per descriure una situació que crec que es dóna amb freqüència en el món editorial d'avui en dia. Penso també que l'has sabut portar a l'extrem i això és el que m'ha provocat una rialla! By the way, crec que això és una de les discussions possibles (però penso que estem tots d'acord en aquest aspecte) i l'altra és què és bona literatura i què no.

Autor/a del comentari: Miki - Data: 14/11/2008

No fa gaire vaig veure un documental sobre un pintor, J.M.W Turner, i parlaven d’aquest quadre. El presentador del documental deia que el quadre es va presentar al públic durant la fira anual de la Royal Academy de Londres (pos bueno), al 1840, juntament a molts altres quadres. La cosa és que la crítica del quadre va ser unànim: una puta merda. Literalment, segons l’historiador que presenta el documental, es va comparar el quadre amb un accident de cuina o amb el contingut d’una escopidera. Curiosament, actualment es considera (o si més no algú ho deu considerar) que aquest és el quadre més gran que va donar la pintura britànica en tot el Segle XIX. Això ho dic com a reconeixement del punt que assenyala en Xevi, en el sentit de que molts pintors no van ser reconeguts en el seu moment i que és difícil establir criteris objectius per a diferenciar el que és art i el que no ho és. La meva interpretació és que això ens ha de fer ser humils. La meva interpretació, també, és que això no vol dir que no poguem intentar criticar una obra, defensant-la si cal, però també condemnant-la si considerem que és una merda i tenim arguments per defensar aquesta postura. I si cal, ja ens retractarem més endavant. Em crida l’atenció una frase teva, Xevi: “ja d'entrada abordes un tema molt interessant però alhora també molt perillós i és el de comparar literatura i art”. Doncs no, no ho comparo. És que per a mi la literatura ho és, art. De ple dret. Si més no una part de la literatura. I a això vaig, a dir que n’hi ha que ho és, i n’hi ha que no ho és. I jo no sóc qui, per manca de formació i de criteri, per a distingir entre les dues... de vegades. Altres vegades és evident que un llibre no pretén ser res més que entreteniment, escapisme, sense anar més enllà. En aquest sentit em sembla correcta la teva reclamació de que hauríem de “valorar els llibres a partir de si han assolit l'objectiu pel qual estava escrit”, però estem parlant de coses diferents i el seu valor també ho és, diferent. Una obra mestra és única, un bestseller difícilment. Totes (toma!) les grans obres de la literatura han tingut el component de transgressió de les normes que tu esmentes en relació a l’Irvine Welsh i Joan Miquel Oliver (que no ho són tant, de transgressors, a veure, que no han fet res que no hagin fet mai abans altres), però no n’hi ha prou amb transgredir, evidentment. S’ha de saber què es transgredeix. Que entrem en un terreny perillós? Cony, aquí hi ha la gràcia. Dius que no tothom té perquè està interesat en entrar en aquest terreny. Ok, no problem. Però això no vol dir que el terreny en qüestió no existeixi. La teva pregunta era: “hem de valorar segons l’assoliment d’objectius o segons una sèrie de criteris com la poètica de l'escriptura, la profunditat dels personatges, l'originalitat del plantejament, l'arquitectura de la novel·la”. Jo no en tinc cap dubte. La crítica literària només té sentit a partir d’una sèrie de criteris, encara, o precissament gràcies a això, que siguin discutibles. Si aconsegueix o no els seus objectius em sembla encara més subjectiu que la profunditat, originalitat, etc. I en última instància, tota obra és fruit del seu temps, però també la percepció que se’n té és fruit del temps del lector. I segur que em deixo coses per dir :-)


Autor/a del comentari: Xevi - Data: 13/11/2008

Començo contestant el comentari que porta per títol Seguint la conversa. Penso que ja d'entrada abordes un tema molt interessant però alhora també molt perillós i és el de comparar literatura i art i el fet associat de si és de més o menys qualitat. D'entrada l'art (també penso igual de la literatura) és una disciplina molt subjectiva. Molts pintors no han set reconeguts en la seva època i molt art contemporani o modern no és entès ni valorat per bona part de la població viva. Dins d'això, no es posen d'acord ni els propis estudiosos de l'art sobre què és bon art o què no. És art de qualitat enllaunar la teva merda? Discutible. I aquí arribo allà on vull anar a parar: quins són els criteris per dir si un llibre està bé o no?(més enllà de que estigui correctament escrit a nivell ortogràfic). Jo he llegit llibres, per exemple de l'autor de Transpointing que són curiosos perquè es salta moltes normes establertes en el món de la literatura. També el cantant de Antònia Font va treure un llibre que estava escrit en alguns moments tal com li rajava del cervell (literalment), la qual cosa podia contradir molts dels estàndards creatius. Són mals llibres? És mala literatura? Potser hauríem de ser més pràctics i valorar els llibres a partir de si han assolit l'objectiu pel qual estava escrit. He discutit moltes vegades també amb en Roi sobre una pel·lícula (Crash, la que s'excitaven amb els accidents de transit) i ell sempre me l'ha defensat com a bona, perquè aconseguia provocar al públic, que era la intenció del director al fer-la. Pregunto: hem de valorar segons l'assoliment d'objectius? O en canvi hem d'establir una sèrie de criteris (com enumera en Miki) tals com la poètica de l'escriptura, la profunditat dels personatges, l'originalitat del plantejament, l'arquitectura de la novel·la... Torno a dir, estem entrant en un terreny perillós perquè cada persona pot valorar coses diferents en un llibre. Finalment, se m'acudeix que podríem dir: aquest llibre és bo o està ben escrit segons tal, o segons tals criteris, o segons els criteris de la facultat de literatura de tal lloc... Estic segur que hi pot haver diferents opinions de molts llibres sobre la seva validesa literària (i penso que en el fons això és el que dóna joc al tema!).

En la segona part de l'aportació ja t'haig de donar la raó. Jo sóc un aficionat a l'Stephen King, un senyor que va a llibre per any (aproximadament). Aquí si que entenc que a vegades l'afany de complir amb el cupo, o el fet que li surten ja els llibres com xurros reciclant idees i esquemes ja tractats en altres volums, fa que la qualitat de la seva línia literària (al meu entendre) se'n ressenti. I fixeu-vos que aquí ja em centro a criticar una trajectòria i no un volum concret.

Finalment, és fàcil etiquetar gent com en Dan Brown com a merda literària (perquè està de moda o perquè queda cool fer-ho) i igual de fàcil és parlar de James Joyce o Saramago com a autors d'obres mestres. Torno a repetir: s'hauria de mirar la finalitat del llibre i a qui va destinat. No tothom està preparat per un James Joyce al igual que tothom no està preparat per una pizza de peus de porc o un gelat de rocafort amb nous (un altre dia podem parlar d'aquest tema). I no només és el fet d'estar preparat o no, és el fet de voler o estar interessat. Si hi ha interès per aprofundir, parlem-ne. Si no, igual en Dan Brown cobreix les seves expectatives literàries.

Segueixo després.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 13/11/2008

Arran d'una aportació del llibre Et donaré la terra a la secció de llibres, s'està produint un debat interessant en la línia d'aquest fòrum. Si voleu visitar-ho ja ho sabeu!

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 13/11/2008

Segueixo responent la crítica d'en Joan. Durant tota la segona part, ja quan et centres més en el llibre, no tinc més remei que reconèixer que m'has arrencat més d'un somriure, en aquest cas de complicitat perquè estic bastant d'acord amb el que dius. Estic d'acord amb que el personatge d'en Martí fa ràbia, però també estaràs d'acord amb mi que tampoc té una vida fàcil (els diners no fan la felicitat, i ell les passa putes en aquest sentit). També estic d'acord en que hi ha situacions no resoltes i personatges mal desenvolupats. Crec, com tu, que si s'hagués fet una revisió editorial i per part del mateix autor de la feina final, s'haurien pogut esmentar aquests errors. Però crec que en el món que vivim cada cop veurem més coses d'aquestes, perquè avui en dia es viu ràpid i els diners manen en tots els aspectes de la vida. És millor treure un producte rendible que no pas un bon producte.

Autor/a del comentari: Miki - Data: 13/11/2008

També se m’acut que una de les coses, no la més important, que fan un bon llibre és l’actitud de l’escriptor en donar-li forma. Aquesta actitud no serveix de res si no és acompanayada de talent, ben segur, però si no hi ha el desig d’escriure un bon llibre, una bona història, pensada i escrita amb ànims de ser bona literatura, la batalla estarà perduda abans de començar-la. La tendència actual de la producció de bestsellers (que l’etiqueta ja té tela i ja suggereix que la qualitat no importa gaire) és escriure “a pes”. Et paguem tant per escriure tantes (moltes, preferiblement) pàgines en tant de temps (no més d’un any, sovint). La història ha de tenir tal proporció de sexe i tal d’aventures. Sobretot que acabi bé, que a ningú li agraden les històries tràgiques i si la cosa funciona escriurem una continuació (no escriguis complicat, que si a tu no t’interesa ja seguirà algu altre, i no s’ha de notar gaire). Sigues visual i esquemàtic, que això fa més fàcil vendre els drets de la novel•la per a fer-ne una pel•lícula. Sobretot, sobretot, no siguis original que l’originalitat espanta als potencials lectors, ni tan sols pensis en ser “cultureta”. Subjecte, verb i predicat, no escriguis frases subordinades que la gent es perd. Capítols curtets, que van molt bé per a llegir al metro. Estructura la dels videojocs, amb solvència contrastada: fase 1, enfrontament de final de fase, fase 2, etc, monstre o enemic final i santes pàsqües. SIGUES ENTRETINGUT. SIGUES FÀCIL. SOBRETOT, REPETEIXO, SIGUES ENTRETINGUT. Són tantes i tantes condicions i requeriments que qualsevol aspirant a novel•lista que entri en el joc veu les seves mans lligades i les possibilitats d’escriure una bona novel•la són mínimes. Confesso que l’escrit de’n Joan l’he acabat de llegir ara fa un moment, i no puc més que treure’m el barret davant d’ell i el meu total acord amb el que diu. Et recomano, by the way, un llibre que es diu “How Fiction Works”, de’n James Wood. Tard o d’hora sortirà en castellà o (hopefully) en català. Si et va agradar el llibre de’n Pennac aquest t’agradarà segur.

Autor/a del comentari: Miki - Data: 12/11/2008

M’enganxa la discussió en un moment en que vaig curt de temps, però no puc resistir-m’hi, el tema m’agrada massa... seré una mica esquemàtic, però. D’entrada, la meva opinió és més propera a en Joan que a en Xevi. Jo estic convençut en que hi ha bona literatura (què és art) i literatura no tan bona (que no és art, el que no vol dir que es tracti d’un mal llibre. Moltes vegades és així, però, tristament). La postura de’n Xevi és legítima: “jo llegeixo per entretenir-me. Si un llibre m’entreté és bo”. També és reduccionista, però. No tothom llegeix només per entretenir-se, o no només en el sentit d’evadir-se i passar l’estona. És com dir que les pelis de por són males pelis perquè no fan passar una bona estona, que només fan patir. Què és bona literatura? Paios molt més trempats que no pas jo han intentat definir-la abans, no gosaria fer-ho jo. Menció a part que una cosa és poder definir, si és que es pot, la bona literatura en abstracte i una altra cosa i molt diferent és dir si un llibre s’ajusta o no a la definició que haguem fet. Tot és relatiu, però al mateix temps no ho és. La poètica de l’escriptura, la profunditat dels personatges, l’originalitat dels plantejaments, l’arquitectura de la novel•la, el punt de vista del narrador, la consistència, l’atmosfera, la intuïció... tots ells són factors que, sent molt subjectius i debatibles, són evaluables i contribueixen a la qualitat final d’una novel•la. No n’hi ha prou amb que una novel•la sigui ràpida i ens empenyi a passar pàgines (page turner que dirien els anglosaxons) per a que sigui bona. En aquest sentit el Codi daVinci (i l’exemple és de’n Xevi) triomfa, en tots els altres fracassa, i per això és un llibre que d’aqui 5 anys ningú recordarà. Perque és una merda. Perque és una merda fàcil de fer, i perque és una merda que, sent fàcil de fer, té un gran interès comercial que farà que cada any en surtin 5 de merdes similars que eventualment faran que s’oblidi la merda original, que original ja no ho era, només merda, al igual que es van oblidar els seus “il•lustres” antecessors (algú recorda “El Ocho”?). Vol dir això que no ens ha d’agradar? O que som tontos o tenim mal gust si en gaudim? Home, no. Si el que volem evassió és legítim. Jo el vaig llegir, en menys d’una setmana, perquè no podia parar de llegir-lo, però jo valoro en poc el meu temps (això ha canviat darrerament). També vaig ser un fidel seguidor de l’Isaac Asimov, comprant-me edicions caretes dels seus llibres, i no per això penso que escrivís bé (només té 2 llibres ben escrits, cap d’ells de les seves sagues més populars). L’Asimov, en Brown, i tants d’altres, escriuen com xurros. Tenen pressa. Els importa un xurro que els seus personatges siguin plans, que no tinguin ànima, que parlin com ningú parla a la realitat o que les històries que expliquin facin aigües per tots costats. L’únic que els importa (com a mi quan m’assec al sofà sense ganes de pensar) és que un protagonista s’enfronti a algú molt dolent i al final guanyi, resolgui un misteri i s’endugui a la noia. I que es quedi amb ganes de més, que l’any vinent toca una altra entrega. A internet corria una web que amb quatre dades que l’introduïes t’escrivia una novel•la, sencera, en qüestió de segons, amb l’estil de’n Dan Brown. I colava. Digue-li a una web que escrigui com en James Joyce, o com en Saramago, o com el Coetzee. Ha! Ara em direu: “ufff.... quin avorriment”... i jo us diré: “una obra mestra pot ser avorrida, o si més no de difícil digestió”.... I se m’acaba el temps avui, ja no puc continuar. Ja seguiré, però.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 12/11/2008

Respecte el primer paràgraf de la teva dissertació, crec que ja donaria per tot un debat sobre què és literatura o bona literatura, què no ho és, què ens volen vendre i que agrada a cadascú. Si al final som consumidors enganyats o perfectament conscients de l'engany, també es podria discutir. Per fer una analogia, no treu que perquè m'agradi el marisc un dia no em vingui molt de gust un llenguado, no?

Respecte les cites de Daniel Pennac, no deixen de ser certes en bona part, però a mi no m'han agradat mai les veritats absolutes i posar les coses dins del mateix sac o fer servir un criteri gairebé científic per classificar les novel·les segons la seva intencionalitat en el moment de la producció em sembla un pèl agoserat.

Començo a discrepar però més greument en el tercer paràgraf, on crec que es pressuposen coses agoserades. Jo llegeixo per passar l'estona, per passar-m'ho bé, bàsicament. La lectura per mi és un entreteniment i és veritat que com més m'agrada un llibre tendeixo a pensar, dins la meva ignorància del tema, que està més ben escrit. Entenc que no ha de ser així, però en aquí seria interessant que exposessis quins són els criteris (al teu entendre) per dir si un llibre és o no bona literatura i, alhora, què hem de buscar o trobar en la lectura. Em ve a la ment moltes analogies, però trauré la mèdica per intentar explicar el que em passa pel cap. Un medicament pot ser bo per un pacient, però completament contraproduent per un altre. És dolent el medicament? En aquest cas, cada pacient pot necessitar una cosa que pot ser perfectament bona per a ell (ens basem senzillament en les seves necessitats). En el cas dels llibres, i per posar una mica de polèmica, crec que El Codi da Vinci és un bon llibre per mi, perquè va satisfer el que espero d'un llibre. No cal que parlem dels llibres d'en Ken Follet (sobretot els de la saga de Els Pilars de la Terra, ja que al meu entendre són per mi obres de culte!). Llavors el que és bo per mi ho ha de ser pels altres? Com funciona això?

Entenc el teu raonament de l'esforç per la recerca del plaer i la del despotisme editorial a costa de la intel·ligència del lector, però caldria discernir entre el lector ben informat i el perfectament enganyat (m'inclino a creure que hi ha poc del segon grup).

Ara se m'acaba el temps... Haig d'anar al tajo! Després continuo amb la contracrítica!



Autor/a del comentari: Miki - Data: 12/06/2008

Apareix a El Pais d'avui un article interesant sobre la literatura, la qualitat i la popularitat, i la compatibilitat entre totes elles. L'escriu Antonio Muñoz Molina i és bastant imparcial (no del tot, ja veureu). En definitiva, però, m'agrada la conclusió:

"Que cada uno haga su trabajo, pues, según pedía Camus, como sepa o como pueda, porque más allá de la página y del gusto o el desaliento de escribir no hay nada seguro, ni la calidad de lo que hacemos, ni la resonancia que tendrá."

En qualsevol cas, a jutjar pel que diu, tant en Goytisolo com en Ruíz - Zafón són, més aviat, capullos.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 18/01/2008

Segueixo amb la llista de traduccions infectes:

1. Pilars de la terra. Edicions 62
2. Harry Potter i la pedra filosofal. Empúries
3. El Celler. Roca Editorial

Autor/a del comentari: Joan - Data: 18/01/2008

Hola. Jo estic molt d'acord amb la Montse amb que ens trobem que darrerament en el món editorial (i a massa llocs, de fet) primen els criteris econòmics damunt els ideològics i a vegades només la història aquesta de tenir la ISO no sé què fa que la gent faci la feina ben feta, quan hauria de ser ètica professional. Amb tot, en el món editorial em sembla que els traductors van a preu fet i mal pagats, per això em sembla que hem de buscar els culpables de les traduccions infectes en d'altres llocs: els responsables últims són els editors-tauró! Curiosament les editorials petites o les traduccions de llibres de poca tirada compten amb molt bons traductors. Què passa aquí? Jo crec que les grans editorials sovint no volen veure quina és la seva responsabilitat en la difusió i millora de la llengua i només van a fer calés, per això les pitjors traduccions són les que van dirigides "al gran públic". La traducció de Els pilars de la terra o la primer a de Harry Potter és un crim, de fet els haurien de jutjar per haver menyspreat tan els lectors catalans: es deuen pensar que tothom parla com en Sergi Albert! N'hi que tindre que tenir un cullons barbarus per fer-ho i volguer-hi hacerse las barbas de oro! El que hauríem de fer els que som lectors de "lo bell catalanesc" és denunciar en webs com aquesta i en el mitjans que poguem tota aquesta mena de desastres i enviar cartes a les editorials també (i gairebé retornar-los els exemplars!!!). A veure si s'adonen que el públic català és exigent i sap quina llengua parla. Que us sembla si engeguem una llista de traduccions infectes?

Traduccions infectes al català:

1. Els pilars de la terra. Edicions 62.
2. Harry Potter i la pedra filosofal. Empúries.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 14/01/2008

Estic d'acord amb la Montse que hi ha moltes traduccions al català (i també al castellà), que sembli que no se les ha revisat ningú (estan plenes d'errades ortogràfiques). Jo no em considero un geni de l'ortografia, però que jo m'adoni de certes errades és que segurament són greus i fan molt mal d'ulls. M'empipa pensar que ningú s'ha molestat a revisar l'edició abans de llançar-la al mercat però si que algú s'ha preocupat de calcular el preu per no perdre-hi! Jo sempre prefereixo els llibres en la seva edició catalana si puc escollir (tot i que sempre són més cars) i penso com la Montse que el català és prou ric per generar bones traduccions (o en el seu defecte igual de bones que el castellà).

Penso que és el mateix cas que el doblatge de les pel·lícules: molta gent critica el doblatge en català per costum i normalment el titlla de dolent en front del doblatge que es pot haver fet en castellà. Però si en el fons són els mateixos dobladors els que ho fan en ambdues llengües! Per tant, si puc triar anar a veure una pel·lícula en català o en castellà, trio sempre el primer. Això si, em fa una mica de ràbia que els traductors, suposo que vulguent demostrar lo molt que en saben, fan servir a vegades paraules que cap mortal amb el cap equilibrat utilitzaria. Demano una mica de sentit comú i d'empatia amb el personatge que li estan posant paraules a la boca!

Autor/a del comentari: Montse - Data: 09/01/2008

Veig que heu parlat de les traduccions en català i en castellà, les preferències i els pros i contres d'escollir una llengua o una altra. Conec una mica el món editorial i m'agradaria donar-vos la meva opinió. Crec que la llengua catalana és prou rica per permetre obtenir bones traduccions i que alhora les traduccions haurien de servir per enriquir la llengua. Molta gent prefereix llegir en castellà perquè sempre ho han fet així (som animals de costums). El preu més elevat tampoc no ajuda a decantar-se pel català.

Avui en dia es publiquen muntanyes de llibres que duren quatre dies a les lleixes de les llibreries. El món editorial és un negoci i, com a tal, es preocupa més pels ingressos que per la qualitat literària. Majoritàriament es fan edicions poc acurades i no es prima la professionalitat. Em sembla recordar que s’ha retirat la traducció al català d’El Celler per fer-hi una revisió ortogràfica. Una mica tard, no? És una llàstima, però és així. Quan et passen un projecte estàs sotmès a unes dates concretes i a un pressupost limitadíssim. I la resta depèn del teu grau d'autoexigència. També recordo errors gramaticals a Els pilars de la terra que em varen fer posar els pèls de punta.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 05/01/2008

Segueixo el fil d'un tema encetat en una altra part de la web i que aquí transcric (és un comentari de'n Miki):

Això no és un comentari a afegir a la polèmica, és només que he trobat el blog d'una bibliotecària i parla (per sobre) dels còmics i la literatura. A mi m'ha agradat, el podeu llegir clicant aquí.
Per cert, el blog de la bibliotecària en qüestió està prou bé.


Primer de tot, dir que jo sóc un gran amant les còmics. Vaig iniciar-me en aquest món, com no, llegint Tintin (com molta gent de la meva generació). Avui en dia, resulta que llegir Tintin ja no és políticament correcte ja que em sembla que el tracten de feixista o nazi (evidentment hi ha gent per tot i que veu fantasmes a tot arreu). Ja fa anys que combino la lectura de llibres amb còmics i és ara ja a l'edat adulta que he descobert els còmics per adults (no els porno) i se m'ha obert un nou món (20th Century boys, Montser, Buda, Adolf...). Penso que és una lectura diferent (evidentment que hi ha molta menys lletra), però en cap cas és una lectura inferior. La predisposició a l'hora de llegir un llibre i un còmic, per mi, és diferent. Per mi un còmic permet una lectura més relaxada (o així m'ho imposo), per poder-me fixar en els dibuixos, en els detalls, en les expressions de les cares... No m'agrada llegir un còmic només fent atenció a la lletra ja que llavors et perds ben bé el 50% del què vol dir llegir un còmic. M'agrada i penso que quan vens de llegir majoritàriament llibres, és un canvi de xip brutal per evitar polir-te el còmic en 5 minuts (que és el que es tarda a llegir les bafarades). De debò, proveu-ho, que val la pena! Hi ha un món més enllà de les pàgines d'un llibre!

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 05/01/2008

Us remeto a una altra part d'aquesta pàgina a tots aquells que estigueu interessats en una discussió sobre el tema literari (en concret sobre la qualitat literària de El codi Da Vinci seguint aquest enllaç i veureu com ens les tenim en Miki i un servidor.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 05/01/2008

M'he llegit l'entrevista de l'Emili Teixidor i m'ha semblat realment interessant. Es podria titular Artimanyes per induir a llegir, ja que trobo que dóna un conjunt de mètodes o idees per facilitar l'entrada al món de la lectura al jovent. Penso que és una finalitat prou lloable com per recórrer a aquests trucs si l'amor per la lectura no surt sol. És una opinió personal, però penso que les persones que no els agrada llegir, es perden moltes coses en aquest món!

Autor/a del comentari: Webmàster - Data: 05/01/2008

Aquí s'acaben els comentaris traslladats. Per tan, seguim el debat amb tota normalitat!

Autor/a del comentari: Miki - Data: 04/01/2008

Bé, continuem amb el tema de la lectura tot i que s'allunya una mica del tema original del fòrum.

A Tökland trobo un parell d'escrits originals sobre la motivació de la lectura als més joves.
  • Una entrevista a l'Emili Teixidor publicada originalment a La Vanguàrdia
  • I un article sobre l'Edat de la lectura, també de l'Emili Teixidor, publicat originalment a la revista Mercurio.
No és que normalment estigui molt d'acord amb les idees de l'Emili Teixidor, però em sembla que és un opinador interesant, però la idea de la "psicologia inversa" que defensa aquí em sembla... suggerent. Hi ha quelcom d'encertat, crec.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 20/12/2007

Veig que vas tenir força més sort a l'institut que la que vam tenir nosaltres (suposo que va a anys i a professors). No estic d'acord que no es creein ni es destrueixin lectors a l'escola. Penso que per molta canalla aquest és la primera oportunitat que tenen de llegir i com amb tot, el que es faci els primers cops serà vital pel desenvolupament lector d'aquest infant. Les coses marquen, oi tant que marquen! I conec força gent que no ha tocat pràcticament un llibre des de l'institut. Algú em dirà que allà ho feia per obligació. Jo diré: potser allà li van causar un trauma. Mai en sabrem la resposta. Per acabar, gràcies per les teves últimes paraules plenes de saviesa i de saber estar!

Autor/a del comentari: Jordi - Data: 19/12/2007

Hola,
acabo de fer una repassada a les últimes aportacions al fòrum, i m'agradaria opinar. Anant al més antic, pel que fa a les lectures traduïdes, jo en general prefereixo els llibres en català. Els meus motius són varis: el català per a mí és una llengua més pròxima encara que la meva competència lectora en català i castellà sigui igual. A més, si d'un llibre hi ha una traducció en català i en castellà, opto pel català a consciència, ja que traduïr al català, com tot en aquesta vida, és un negoci, i si jo vull poder accedir al màxim de llibres traduïts al català, aquests s'hi han de poder guanyar la vida. Aquestes consideracions a més, van associades a d'altres com, si el traductor em genera més o menys confiança (sempre que em soni el seu nom), i si l'editorial que publica el llibre m'agrada més o menys. Tinc a casa una traducció de "la mare coratge i els seus fills" de B. Brecht, editada per edicions de 1984, que ha aconseguit que cada vegada que vegi un llibre publicat per aquesta editorial, arrufi el nas.
També vull comentar que pel que fa a les lectures escolars, que a l'institut jo vaig llegir "el perquè de tot plegat" de Q. Monzó, "gràcies per la propina" F. Torrent i "solitud" de V. Català, que en el seu moment em van agradar molt, i que curiosament, jo en aquell moment llegia molt poc, i que no va ser fins bastant després que m'he aficionat a llegir. Amb tot això, el que vull dir, és que no crec que les lectures escolars crein lectors, com segurament no en destrueixen.
Per acabar, el master de la pàgina m'ha dit que em permetia utilitzar les paraules puta, polla i follar, per tal d'enriquir la pàgina, pel que no vull perdre l'ocasió d'usar-les.

Autor/a del comentari: Miki - Data: 12/12/2007

Al teu comentari tens raó en una cosa: Ja ens agradava llegir. No crec que els llibres d'institut m'animessin ni em desanimessin a seguir llegint. De fet el que més recordo en aquest sentit són les tardes a la biblioteca de Centelles i els llibres que hi havia a casa. En definitiva, crec què l'escola té un paper a jugar, però si els pares no animen a llegir als nens, no hi ha res a fer. I és un peix què es mossega la cua, perquè és dificil que una generació que llegeix poc motivi a llegir a una altra generació. En aquest sentit, potser si que és cert que en Harry Potter haurà fet quelcom per generar nous lectors, però si no s'aprén també a valorar un altre tipus de llibre més el·laborat i difícil, aquest quelcom haurà estat ben petit.

També entenc que els nens d'avui dia tenen l'agenda atapeïda d'activitats extraescolars, i sense una mica de temps de tranquilitat durant el qual llegir no se quan pretenem que ho facin. Un altre factor deu ser la competència de les activitats d'oci pel temps lliure. Quan nosaltres erem peques teniem 3 canals de tv, pràcticamente cap videoconsola, res d'internet i messenger i poca gent tenia video. The times they are a-changin', deia aquell.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 12/12/2007

Vista la llista que fas tu i les valoracions, crec que puc afirmar que venint de dues persones que ja ens agradava llegir, les llistes de llibres que ens fan llegir a l'Institut poder desanimar perfectament a una persona que s'està iniciant en el món de la lectura. Penso que l'inici ha de ser molt més suau i motivador. Aquests llibres es poden arribar a apreciar (o no) amb temps i una canya.

Autor/a del comentari: Miki - Data: 12/12/2007

La Ciudad de Los Prodigios y el Lazarillo de Tormes són 2 dels meus llibres preferits, Aloma el vaig trobar depriment però em va agradar, i em va donar a conéixer la Mercè Rodoreda, que m'agrada molt (sobretot els contes els trobo brutals). Retrato de Un Náufrago em va agradar sense llençar cohets, El Conde Lucanor és un trunyo, i Tristany i Isolda és MOLT avorrit. També et descuides L'Amic Retrobat, que sí que em va agradar, i segur que algun altre.

Anyway, això és institut, abans hi havia El Zoo de'n Pitus, Viatge al País dels Lacets, Saberut i Cuaverd, L'Alcalde Ferrovell, etc que de petit em van agradar molt.

Apa!


Autor/a del comentari: Xevi - Data: 11/12/2007

Et repto a dir-me quins llibres et van fer llegir que t'agradessin. T'ajudo una mica i et dic els que vaig llegir jo i els comento amb poques paraules:

>> Aloma: depriment.
>> Relato de un naufrago: avorrit, insuls.
>> El conde Lucanor y Patronio: infumable.
>> La ciudad de los prodigios: passable.
>> El lazarillo de Tormes: passable.
>> El romanç de Tristany i Isolda: indiferent.

Ja veus que a l'institut no vaig vibrar especialment amb la lectura. Jo no dic que s'hagi de llegir Harry Potter, però si que penso que primer s'ha d'agafar amor per la lectura abans de fer-te llegir certes coses. Hi ha 1000 llibres de la literatura contemporània que li donen 1000 voltes a El conde Lucanor y Patronio!

Autor/a del comentari: Miki - Data: 11/12/2007

Sé que estic obrint la caixa dels trons, però en fi...

Jo crec que a l'escola han d'ensenyar a llegir llibres millors que els de Harry Potter, o com a mínim no només fer llegir aquests. La qualitat literària (i passo de definir el que no se definir) és important, encara que de petits es confongui amb avorriment.

D'altra banda, a mi em van agradar molts dels llibres que em van fer llegir a cole o a l'institut.

Autor/a del comentari: Xevi - Data: 11/12/2007

És veritat que a vegades hi ha una certa mania a que les coses en castellà estan més bé que en català (això crec que passa amb les pel·lícules i amb els llibres). Hi ha un amic meu que d'això en diu auto-odi. A mi personalment, tan me fa llegir en català com en castellà, tot i que reconec que si trobo el llibre en català el compro, tot i que em fa molta ràbia que normalment sigui més car. L'excusa que en català no l'he trobat penso que avui en dia ja no val, perquè s'editen moltíssims llibres en la nostra llengua. L'altre tema a debatre seria si la gent llegeix o no, perpo penso que aquest problema és més global i no ve determinat per la llengua en qüestió. Sobre aquest tema, penso que a vegades, i parlo pel meu cas, a l'escola no m'han ajudat gaire. Aquesta mania de fer llegir segons quins clàssics provoca l'efecte contrari al desitjat i és que l'alumne avorreixi la lectura. Penso que s'hauria de promocionar amb llibres per a tots els públic, estil Harry Potter. Si l'objectiu és que els nens i nenes agafin gust per la lectura, comencem amb coses que els puguins agradar. Més endavant, si han pogut agafar afició, igual ells mateixos descobreixen els grans clàssics. I és que he tingut més d'una i dues discurssions amb profes de català i normalment no m'entenen... Què n'opineu vosaltres? Per últim, crec que llegir en català, editar llibres en català i, en el fons, promocionar la llengua catalana (encara que ens costi diners), ens fa avançar una miqueta més com a país, que ens fa falta prou!

Autor/a del comentari: Miki - Data: 10/12/2007

Això bé a tomb pel què s'ha dit, amb altres paraules, sobre la militància per mantenir les tradicions catalanes. Al grup de lectura en català de Anobii s'ha iniciat aquest debat:

Alguna vegada (més d''una, de dos i de tres), m'he trobat parlant d'una novel·la amb algú, i aquest m'ha acabat dient: però no hi és en castellà?
Hi ha certa aversió a llegir en català, com si no es disfrutés tant com en castellà.
Fins ara podia ser per raons culturals, ja que molts hem crescut en époques on majoritàriament es publicava en castellà, i la literatura catalana quedava reduïda a lectures escolars.
Teniu la mateixa sensació?
Creieu que hi haurà un punt d'inflexió en aquesta tendència?
O potser la cosa anirà més (o a menys, veient els índexs de lectura del nostre país)?


Què opineu?

Jo sí que crec què es llegeix poc en català (potser la plana no és representatiu d'això, però), però és que es llegeix poc en qualsevol idioma.

Club de lectura (juliol - agost - setembre 2011)
Club de lectura (juliol - agost - setembre 2011)
Els Indignats
Els Indignats
Club de lectura (abril - maig - juny 2011)
Club de lectura (abril - maig - juny 2011)
Club de lectura (gener - febrer - març 2011)
Club de lectura (gener - febrer - març 2011)
Club de lectura (octubre - novembre - desembre 2010)
Club de lectura (octubre - novembre - desembre 2010)
Club de lectura (juny - juliol - agost 2010)
Club de lectura (juny - juliol - agost 2010)
Club de lectura (març - abril - maig 2010)
Club de lectura (març - abril - maig 2010)
Club de lectura (gener - febrer 2010)
Club de lectura (gener - febrer 2010)
Club de lectura (4t trimestre del 2009)
Club de lectura (4t trimestre del 2009)
Club de lectura (3r trimestre del 2009)
Club de lectura (3r trimestre del 2009)
Els valors
Els valors
Progrés i sostenibilitat
Progrés i sostenibilitat
Lost (<em>Perdidos</em>): comentem la sèrie
Lost (Perdidos): comentem la sèrie
FaceBook, la nova manera moderna i de moda de perdre el temps
FaceBook, la nova manera moderna i de moda de perdre el temps
Integració a través de la separació
Integració a través de la separació
Discussions literàries
Discussions literàries
L'educació està fatal? O són les famílies?
L'educació està fatal? O són les famílies?
Cagum el Pare Noel!
Cagum el Pare Noel!
Violència de gènere
Violència de gènere
No tindràs casa en la puta vida!
No tindràs casa en la puta vida!
Windows Vista? XP? Línux? Mac OSX?
Windows Vista? XP? Línux? Mac OSX?
Dependència o independència de Catalunya
Dependència o independència de Catalunya
   
 
(c) 2007-2024 logo xelu.net | : 19/03/2024 | Facebook | Instagram BitWorks

Creative Commons License
Aquesta web i tots els seus continguts
estan sota una llicència Creative Commons.